Eco-Mitja Marató Ciutat de Vic – 4ª Edició 2.012

17 12 2012

Article de Victor Vilalta Versió Oson@corre

ECO-MITJA MARATÓ CIUTAT DE VIC

Ahir diumenge 16 de Desembre es va disputar la 4º Edició de la Eco-Mitja. La cursa enguany ha estat co-organitzada per el Club Natació Vic ETB, i el Club Atlètic Vic, agafant el relleu de les tres primeres edicions a on Oson@corre ha estat al capdavant.

Osonacorre Eco4La cursa va reunir els mateixos al·licients que en les edicions anteriors, en un recorregut urbà pel centre de Vic en la seva primera meitat i recorregut rural en els camins de Malla en la segona meitat.

El corredor mig-fondista mallorquí Paco Tugores va repetir la victòria de l’any passat la cursa. En Paco que ha estat uns anys vivint a Vic com a estudiant a la UVic i com a entrenador del C.A. Vic,  no es va voler perdre aquest cita del calendari de mitges maratons, corrent la Eco Mitja. En Paco va arribar a la meta amb un temps de 1:13:08, traient-li  19 segons al segon classificat Aleix Fàbregas  de l’Esportiu Ripoll  i 31 segons a  Miki Solé, que va ocupar el tercer lloc en el podi. En els moments inicials el capdavant de la cursa va transcórrer en un grup de uns quinze corredors, fins aproximadament el quilòmetre 9, a on Aleix Fàbregas va decidir accelerar el ritme i posar-se al capdavant en solitari, fins aproximadament el quilòmetre 20, a on Tugores va fer valer la seva capacitat estratègica, segurament guanyada en la seva experiència a la pista i va imposar el seu canvi de ritme final amb la seva potent gambada per tal d’arribar com a guanyador en la línia de meta.

Xumi Eco4La cursa femenina va estar dominada per la multi-especialista Laia Andreu, corredora de muntanya, de raquetes de neu, de pista en obstacles, ultrafondista, corredora de de crosss… etc… i el què calgui. La Laia va imposar un fort ritme des de el principi, i en la seva primera participació en la distància de mitja marató, va aconseguir un registre de 1:23.26 a un fort ritme bastant per sota dels 4 minuts per quilòmetre. En segona posició va entrar a meta Encarna Núñez, guanyadora en anteriors edicions de la Eco-Mitja, l’Encarna que gradualment es va posant de nou en forma després de la seva maternitat, va arribar a meta amb un temps de 1:29:20 millorant la marca que va fer a la mitja de Ripoll unes setmanes abans. Tercera va ser Anna Riera amb 1:29:48. Destacar També la molt bona actuació de la nostra Miseta Marisa d’Oson@corre que va fer un molt bon temps de 1:35.43.

Per part dels corredors de Oson@corre, hi va haver una nodrida participació, amb una bona colla de corredors que alguns d’ells participaven com a llebre, com es el cas d’Gerard Costa 1:30, Raül Arxé i Lluis Rabot 1:40, Gabi Cunill i Manel Alcubierre 1:50, i Jordi Roca en 2:00. Cal dir que tots ells varen fer una magnífica actuació, portant el ritme de una manera mil·limètrica i sobretot animant i ajudant als corredors en tot moment.

Així és com els hi va anar als components del grup d’entrenaments d’Oson@corre:

David Soler 1.21.37

Marc Cullell 1.22.11

Laia Andreu 1.23.26

Boris Arroyo 1.25.50

Ciri Redondo 1.27.19

Enric Marrodan 1.28.47

Encarna Núñez 1.29.20

Ali Ziani 1.29.32

Gerard Costa 1.29.32

Manel Nogué 1.30.22

Joan Barceló 1.30.27

Albert Alabern 1.32.51

Gabriel Calabuig 1.35.17

Jordi Reixach 1.35.34

Marisa Zapata 1.35.43

Aureli Gómez 1.37.19

Josep Mateo 1.39.20

Raül Arxé 1.39.40

Lluis Rabot 1.39.40

Manel Bolaños 1.43.34

Josep Antoni Castillejo 1.45.21

Josep Vila Ors 1.49.50

Gabriel Cunill 1.49.50

Manel Alcubierre 1.49.51

Jordi Roca 2.02.14

Eco tret sortidaPer part meva, vull felicitar al nou equip organitzatiu de la cursa per com va sortir la prova, una mitja Marató no es mai fàcil d’organitzar-la, i menys creuant de d’alt a baix i pel mig la ciutat de Vic. Felicitats al CN Vic i sobretot a Pep de la Mora i a Sebastià Romero del Club Atlètic Vic per donar continuïtat a la cursa sumant amb altres entitats de la ciutat. També vull agrair als organitzadors el detall de demanar-me per fer el tret de sortida de la cursa.

M’hagués fet molta il·lusió de poder participar-hi, sobretot per poder anar a la vora d’en Gerard , l’Alí i el seu grup voltant els 1:30, però malauradament els meus bessons varen decidir que volien agafar-se uns dies de festa. (coses que li passen a un corredor ex-migfondista, quan decideix fer curses de llarga distància).

Felicitats a tots!

Victor Vilalta

Resultats de la Cursa:

http://www.runedia.com/cursa-class/20121522/

Algunes de les fotos del grup d’Oson@corre: (Reportera Sònia)

https://plus.google.com/u/0/photos/100835521408316393583/albums/5822814291475591281

Anuncis




Duatló de Queralbs-Núria. Crònica de la Núria a Núria

12 10 2012
El diumenge dia 7 era ‘el dia’.
Tot va començar a principis d’agost, quan em vaig deixar enredar per inscriure’m a la Duatló de Queralbs-Núria, sense pensar-m’ho massa, o sense voler-ho pensar massa vaja… ah! i també vaig enredar en Santi perquè s’hi apuntés! 🙂
Total, que s’acostava el dia i calia fer-ho, tot i els escassos i insuficients entrenaments. Uns dies abans vam anar amb en Santi a fer part del recorregut, i les sensacions van ser prou bones, costaria però semblava que es podria fer… La setmana abans de la cursa, però, no va ser massa bona (dormir poc, algun problema de salut, no poder descansar el dissabte, les excuses de sempre…), així que el dissabte al vespre no ho veia massa clar, i em vaig proposar tres objectius (discretets) amb aquest ordre d’importància:
  • 1- Acabar la duatló
  • 2- No acabar l’última (no tinc massa esprit competitiu, però un punt d’orgull sí…)
  • 3- Fer-ho a poder ser en 5h o una mica menys

 

Els dos primers objectius els vaig poder aconseguir, el segon no massa sobrada…, però l’últim no.
El dia va començar ben d’hora, i esmorzant amb en Miquel i en Joan (els dos amics amb qui feia la cursa) mentres un es fotia un plat de llenties i l’altre una espècie de pastís casolà fet amb uns ‘polvos’ que es veu que és com si et mengessis un plat de pasta i un tall de pollastre, jo amb el meu cafè i un tros de coca del Forn de St. Eudald (boníssima per cert) em preguntava: estic fent alguna cosa malament ja de bon començament?!
Vam arribar a Queralbs bastant justos de temps, jo encara havia d’anar a recollir el dorsal a l’alberg, i quan ja estàvem a punt de començar a pedalar cap a dalt al poble, un s’adona que ha d’inflar les rodes, a l’altre li vénen necessitats fisiològiques de tipus nerviós cada mig minut, i entre una cosa i una altra arribàvem a la plaça del Raig de Queralbs amb prou feines deu minuts abans de començar. Vaig mirar de veure en Santi i l’Ester, que en principi havia vingut a animar-nos, però hi havia molta gent i no vaig poder veure’ls, llàstima! (ahir dijous vaig saber que de fet al final l’Ester no havia pujat, i en Santi devia ser a primera fila, amb els bons).
A les vuit en punt va sonar el tret d’escopeta, i amunt que fa pujada! Els primers minuts ja vaig notar que no acabava d’anar bé, em notava cansada només de començar, i vaig decidir no agobiar-me massa i anar fent, organitzar la cursa en 5 etapes i pensar només en acabar la que estava fent, sense pensar en les següents. En Joan ens va deixar enrera de seguida, i en Miquel, que s’havia compromès a fer la cursa al meu ritme, m’anava informant de com anàvem.
Finalment la pista eterna es va acabar i vam arribar a Fontalba, primera etapa aconseguida! Vam beure una mica a l’avituallament, i més amunt que fa més pujada! Feia un temps bastant ideal, gens de fred, dia mig ennuvolat o sigui que el sol no apretava massa, poc vent, i era bonic veure totes les taques de colors enfilant Puigmal amunt, tot i que també una mica descoratjador perquè nosaltres érem de les taques de més avall…
Va costar però finalment érem a dalt, portàvem gairebé tres hores, ben bé 15 minuts més del dia que hi vaig anar amb en Santi, però ni les cames ni els pulmons ni el cap no donaven per més. A dalt el cim sí que feia fred, o sigui que vam menjar alguna cosa i cap avall! Abans de començar a baixar van aparèixer providencialment en Gerard i la Sònia, van ser com una aparició, no vaig entendre on anaven ni d’on venien, perquè crec que en aquells moments no m’arribava massa oxigen al cervell… però els ànims van ajudar molt, gràcies!
A la baixada vam anar prou bé, el primer tros és força dret, però després va planejant, vaig trobar molt més dura la baixada del Puigmal per Fontalba que havíem fet uns dies abans. Vam arribar a Núria i ja teníem 3 etapes de 5 acabades! Quedava l’últim tram a peu, que per cert, de Núria a Fontalba no és pla!! Al principi déu n’hi do el que puja, i les cames ja cansades ho notaven força. Després de les primeres pujades caminant, quan més o menys planejava en Miquel va marcar el ritme corrent i el vaig poder anar seguint, fins i tot vam poder adelantar uns set o vuit corredors. Després de l’última corba interminable que ja veus Fontalba però no s’hi arriba mai, ja ho teníem pràcticament al sac!
Vaig insistir al Miquel que ell tirés avall i que ja ens trobaríem a Queralbs, que jo baixant en bici sóc mooolt lenta (bé de fet sóc lenta en totes les modalitats), però no, ho havíem començat junts i ho acabaríem junts!
Vam anar baixant la maleïda pista de grava i en Miquel de tant en tant es girava per comprovar si és que m’havia estimbat o és que efectivament podia anar tant a poc a poc… i aquí ens van tornar a adelantar crec que tots els que nosaltres havíem adelantat abans corrent, i això que jo considerava que havia baixat ràpid, havia trigat set o vuit minuts menys que el dia de l’entrenament amb en Santi!
Quan vam tornar a ser a la plaça de Queralbs el sentiment d’alegria i de satisfacció va ser increïble!! 5h 09m, més del que havia previst, i havia costat, però havia valgunt la pena!! Penso que si m’hagués trobat al 100% hagués pogut fer uns quants minuts menys, però vaja tampoc gaires… En Joan, que va fer 4h 04m, ja havia tingut temps de dutxar-se, canviar-se i fer el vermut amb la familía, i suposo que en Santi ja devia haver arribat a casa seva i ja estava fent la cervesa… (mira que no veure’ns!)
Estic contenta d’haver fet la cursa, tot i que en més d’un moment em va passar pel cap la idea de plegar, de veure que no tenia el nivell que la cursa requeria… però és curiós com l’emoció i la satisfacció d’haver-ho pogut fer compensen i fan oblidar ràpid els mals moments i el ‘patiment’ durant la cursa.
Lamento no haver aconseguit cap ferro kitsch i haver fet baixar uns metres el pavelló d’oson@corre… però l’important era participar no?! 😉
Moltíssimes gràcies a tots i a totes pels ànims i el seguiment!!
Núria Ferrer




Repte assolit a l’Ultra EMMONA de St. Joan de les Abadesses

19 06 2012

 JOAN BARCELÓ

Finisher de l’ultra amb un temps de 26h08m  i en la classificació general, vaig quedar 82ª de 244 corredors.

 106 kmi 8.300m+ .   

Acabar la cursa i gaudir del recorregut era el meu objectiu principal i per sort, ha estat d’aquesta manera. Abans de començar l’ultra, em conscienciava en iniciar molt suau en els primers trams, per poder arribar fins al final. Aquesta era la meva estratègia i així ho vaig anar fent. 

Les primeres 10h hores corrents, fins a Núria. Em va agradar molt el paisatge ( Puig Estela, Coll de la marrana, Bastiments, Noucreus) i també vaig  patir una mica dels forts desnivells de pujada i de baixada, però un patiment de plaer. En l’avituallament de Núria , hi havia l’Oscar que ens volia acompanyar fins a Ribes de Freser. Jo pensava, quin luxe!!(Anar corrents amb en Toni Pratdesaba i amb l’Oscar). A partir d’aquí, tenia d’afluixar la marxa per conservar les meves cames, perquè començava a tenir-les una mica cansades.   Arribem a Corral Blanc i allà, hi havia en Gerard i la Sonia ( quina sort, són Genials!!!!). En Gerard, ens acompanya corrents fins a Planoles(4 km), i un cop arribar l’avituallament de Planoles,  començar  la pitjor part per mi. De Planoles fins a Campelles (17 km), al cap d’una hora pujant, em començo a trobar malament de panxa i no puc beure. A Sobre, tinc sensació de mal estar i les cames molt cansades. Al cap  de mitja hora més tard, penso que si no puc beure fins a Campelles tindré d’abandonar i just després de fer aquest pensament. Començo a beure i em recupero una mica. Arribem a Campelles i després a  Ribes de Freser. A l’avituallament de Ribes,  ja estic fet pols però en ganes d’acabar la cursa. Continuem, i al cap de 5h40m més tard,  arribem a la meta de Sant Joan de les Abadesses amb 26h08m

Moltes gràcies amb en Toni Pratdesaba, Oscar Pamos, Gerard Costa i tot l’equip d’Oson@corre. 

Ens veiem a les pistes i salut,

Joan

 





Entrenament al Pla de la Calma

14 09 2009

Ahir diumenge 13 de setembre, varem fer un entrenament dels que dona gust:

Varem anar a córrer al Pla de la Calma. A les 9 h del matí estàvem a les 4 carreteres a Tona disposats a sortir cap a Collformic. Els quatre valents David Marsol, David Pont, Cesc Marsol i Victor Vilalta. I també ens varen acompanyar els muntanyencs Ferran Sarri, Laia Andreu, Sonia i Dani Bordallo i en Felix Perdomo. Tot i que ells no varen venir al Pla de la Calma sinó que deixant el cotxe a El Brull varen fer un entrenament més tècnic i després de coronar el Matagalls ens retrobarem a Collformic.

L’Equip de fons tot sortint de collformic varem fer un entrenament de carrera contínua a ritme mitjà, apretant en els canvis orogràfics, en total 1h:30, que ens va servir per arribar fins a l’ermita de Tagamanent i tornar fins a collformic.

Va ser un dia amb una temperatura molt agradable i gens de vent. Un molt bon entrenament per començar a preparar la propera temporada hivernal. Ja de tornada vermut a Seva i dinar a casa.  Una manera molt agradable de passar un diumenge al matí.

Estem organitzant el proper entrenament a Plà de la Calma per al proper diumenge 11 d’octubre.

Voldràs venir?

Anirem informant sobre aquest entrenament previst. Tant se val el nivell que tinguis. Pots venir igualment i fer-ho al teu ritme.

Victor

pla de la calma