Cursa de Muntanya Saltamarges, amb Abel, Enric i Carles

4 10 2013

Cursa Saltamarges 29 de Setembre de 2013 a Roda de Ter

El passat diumenge 29 de Setembre l’Abel, l’Enric i jo mateix, en Talen, vam assistir a la primera edició de la cursa Saltamarges, a Roda de Ter. Aquesta ha estat la primera edició d’aquesta cursa, una cursa de muntanya que comptava amb dos recorreguts, un de 11 km i l’altre de 23 amb un desnivell de 900 metres. L’Enric va participar a la cursa de 11 y l’Abel i jo a la de 23. Aquesta era per mi la meva primera mitja marató, i l’afrontava amb el respecte i nerviosisme que es mereix, intentant anar de menys a mes, guardant forces fins al km 15 com em va dir el míster.

Saltamarges Pernil 1Bé a les 7 del matí, ben d’hora, l’Abel em va passar a buscar, i cap a Roda. Vam arribar molt d’hora, vam veure arribar tots els corredors, vam anar al WC un parell de cop a deixar-hi els nervis pre-cursa, vam escalfar un poquet, ens vam trobar amb l’Enric i amb tot, ja ens trobàvem a la línia de sortida on ens van fer el corresponent brieffing de la cursa i ens informaven que sobre mitja cursa de la llarga hi hauria penjat un pernil a un arbre i que, qui l’agafés i fes la segona meitat de la cursa carregat amb el pernil fins a la meta, se’l quedava. Aquesta original idea va arrencar el somriure dels participants.

Compte enrere i sortida! Estem força endavant i la gent passa per tot arreu.. al segon km ja no veig a l’Abel que ha sortit ràpid i se’n va amb el grup de més endavant. Fins al km 3 pugem, primer suau i després fort, i tinc la sensació d’anar lent o molt lent a un ritme de 5´ el km, perquè altres participants em continuen passant. Sabia que del km 3 al 6 venia baixada i encara en quedaven 20, a més m’anava repetint les paraules del Victor, i per tant fins al 15 xino xano. Després dels 3 km de baixada la cursa ja s’ha distribuït, i ja s’han format els grupets corresponents. Em trobo darrera la quarta noia a un ritme bo i còmode , enfilem una pujada de 3 km fins al 9, i després una forta baixada i passant pel terreny mes tècnic de la cursa fins al 12. Aquí havia guanyat algunes posicions i havia atrapat la 3ª noia. Després del km 12 arriben novament 3 km de baixada, ja hem passat la meitat de la cursa i em trobo molt bé, així que al 13 augmentem ritme i avancem 2 km l’estratègia. Ràpidament guanyo posicions i em sembla la puc fer en 2h30´. Km 15 i s’acaba un altre tram de pujada. Baixada tècnica i catacrack!!! Em doblo el peu i haig de parar… em costa caminar però després d’uns pocs minuts tornem a córrer. Km 18m i pugem, arribem a un trosset planer i catacrack 2!!! Nova plegada de turmell, ara quedo plegat a terra, mal molt mal… es paren alguns companys a demanar que tal i m’ajuden a reincorporar-me, un es queda al meu costat i així tornem a fer les primeres passes, li dono les gràcies i marxa. Seguim al trot i caminat, nomes en queden 5 i hem d’acabar. Puja baixa puja baixa i ja som al últim km que fem corrent i arribem a la meta!!

Saltamarges Carles 5Allà em trobo l’Abel, que ha fet un temps de 2h18´entrant el 40è de la classificació general. Jo he entrat amb 2h48´fent el 97è lloc de la general. La cursa de 23 km la va guanyar Jordi Alsina amb un temps de 1h44´, la primera en categoria femenina va ser Marta Molist amb 2h17´. A la cursa dels 11 km l’Enric va entrar amb un temps de 1h05´en el lloc 22è de la general. A la distancia dels 11 es van imposar Xavier Prims amb 51´i Montse Fernández amb 1h07´.

Una cursa molt maca, molt recomanable, molt ben organitzada i amb la primera mitja al sac. Gas!

Info: Cales Talen 

Fotos: Xevi Vilaregut

Saltamarges Abel 3Saltamarges Enric 4





Anna Pradas a la Cursa Saltamarges de Roda de Ter

2 10 2013

ANNA PRADAS EXPLICA A LA SEVA ENTRENADORA MARISA COM VA ANAR LA CURSA SALTAMARGES

Hola Marisa,

Vaig una mica tard, per explicar la cursa, però no he tingut un moment

La cursa va ser dura, molt tècnica, molta pujada i una mica trencacames, i això, que només vaig fer la d’11 km. Això sí, tot es compensava amb un entorn de pel.lícula; Boscos frondosos, pistes verdes, i corriols de vertigen perquè si te la foties anàves de pet al “precipissi”.

Saltamarges 3Hi havia gent que comentava que no va tenir més nassos que parar-se un moment per admirar les vistes al pantà de la zona de Còdol. La part més divertida, va ser una pujada amb corda que ens portava fins a la part més alta, on ondejava l´estelada i ens esperaven moltíssima gent amb ganes d’animar.

La cursa va estar molt ben senyalitzada, amb dos avituallaments i amb moltes fotos. A l´arribada hi havia un speaker (molt guapo el noi per cert) que anava animant dient el nom de tots els que arribavem, em vaig trobar l’Alfredo i la Ester Mendoza animant-me i em vaig fer fotos amb la Vito que fa fer la de 23. Despres recollida de la bossa, bocatta Buti, cervesseta i sorteig de regals. Vaig fer 1 h 31 minuts, però estic contenta de haver-la acabat ja que hi van haver trossos que pensava que hauría de parar.

El dia va acompanyar molt perquè lluia un sol esplèndit. Avui tinc agulletes fins al pensament però saps que?? Ja em passarà. Tota la cursa, amb la ciàtica donant pel sac i al dia següent ja no la tenia. Debia veure que amb mi no hi ha res a fer..;-).

No vaig poder fer fotos amb la resta dels O&C perquè no els vaig trobar, només a la Vito.

Fins demà “jefa”. Un petó.

Anna Pradas