Corre que correràs – Les Aventures d’en Dani a Perth

30 04 2012

Hola Víctor,

Què tal, com va tot ?

Aquesta és la crònica:

Aquest passat Diumenge 29/4/2012 vaig fer la meva primera cursa a Australia i allò que no era res més que una il·lusió quan jo era a Vic preparant el viatge, basada en el fet de poder continuar en contacte amb les curses, la preparació i l’ambient atlètic en un indret absolutament desconegut es va poder fer realitat gràcies a l’atzar.

El cunyat de la meva arrendadora, en Paul Hughes, cosí del més famós dels famosos venedors de cotxes a Perth, en John Hughes (http://www.johnhughes.com.au/list.php/used_cars/?ucl=true) estrenava Presidència d’un dels dos clubs d’atletisme de Perth (Masterathleticwa).

Com us podeu imaginar, l’arribada d’un visitant (jo) estava anunciada amb bombo i platerets, així que van cridar el meu nom pel megàfon durant la reunió informativa prèvia a la sortida i em vaig mostrar davant de tothom enmig d’una gran ovació.

La cursa, amb uns 100 participants, comprenia tres distàncies a escollir (5k,10k i 15k)  i el punt de sortida coincidia amb el d’arribada; es sortia sentit Nord, tot vorejant el riu Swan, i al km 2.5 feies mitja volta i tornaves pels teus passos; només els que corrien 5km es paraven un cop assolien el punt de sortida/arribada, mentre que els de 10 i 15 km continuavem vorejant el riu aigües avall.

Uns segons abans d’anunciar la sortida, quan estàvem tots posicionats, vaig sentir el ¨Presi¨ que cridava el meu nom.
Dáannieeeellll !!
Jo, que m’havia amagat entre la multitud per evitar el protagonisme vaig haver d’acostar-me fins a la primera fila de sortida, concretament, el primer dels primers mentres tots em feien el passadís… Sí, igual que a les séries quan el Víctor ens crida per tirar davant.

Així que surto el primer amb la idea d’anar per ¨sensacions¨ jo i el meu casio negre comprat a Plaça de Vic, al km 1 em comenten que els de davant anem a 4, la calor i humitat es feia irrespirable tot i ser les 8 del matí, així que en deixo passar a dos per tamtejar el terreny i els segueixo a roda;
al km 2 tinc la sensació (equivocadíssima) que em frenen i em poso primer fins al km 4, quan l’esforç d’anar encapçalant la cursa a un ritme massa alt em passa factura i em passa un corredor al km3 el qual intento seguir per que no se m’escapi durant 2km… de sobte, passem per línia d’arribada i el que va davant es para el molt ca… (feia la cursa de 5Km), mentre el maleeixo amb la mirada amb cara de tonto mentre continuo corrent en primera posició a no sé quin ritme però amb una calor cada cop més sofocant… intento portar un ritme constant per l’itinerari de carril bici que voreja el riu amb el dubte de no haver-me perdut, i al km 7 sento que em criden per darrera:

– Wrong Paaath!!
Estava corrent per un carril que no tocava, així que m’incorporo altre cop, me’n passen dos que intento seguir i al km 7.5 n’hi ha un que continua (15km) i l’altra gira, així que el segueixo, esquivo ànecs, Cignes i altres aus però cap cangur, apreto les dents durant 2.5km i entro segon a 41 i escaig amb la camiseta d’oson@corre!!

Dani

Anuncis