Emmona 2013 Bona actuació de Gerard Costa

17 06 2013

Bones Companys/es!

Fa dies que no escric res pq fa dies que no he corregut cap cursa però aquest cap de setmana  he participat a la Marató d’Emmona i el mister m’ha demanat que expliqui una mica com va anar la cosa…

Ja vaig decidir que això de l’Emmona era un repte, quan l’any passat vaig tenir el plaer d’acompanyar en Joan Barceló durant 8 o 10 km’s i veure part del recorregut per on passava però ho trobava massa exigent per les meves característiques i la meva disponibilitat d’entrenament. Però aquest any es feia Marató es a dir que no calia corre els + de 100km’s i disfrutar de part del recorregut.

Vaig sortir de Vic a les 4 del mati amb en Joan Barcelo direcció St.Joan on vam recollir dorsals i on ens vam trobar amb la resta de corredors (Santi Maydeu, Oscar Pamos, Toni …).

A les 6 en punt, tret de sortida i direcció Puig Estela, on ja m’havien deixat ben clar que seria dura la pujada. Vaig pujar força bé i vaig avançar a forces corredors que havien sortit més forts que jo en la línia de sortida.

Un cop a d’alt a Puig Estela era una baixada fins a Pardines. Un primer quilòmetre d’herba i plena d’unes flors blanques, el que per alguns podria pensar que estic descrivint el paradís, per a mi va ser l’infern, ja que era herba alta i molt humida i vaig arribar a caure fins a 5 cops. Un cop agafada la pista que ens portava fins a pardines, vaig poder treure les meves armes de “corredor” d’asfalt i poder baixar i planejar entre 4 i 4:15 min/km.

Gerard EmmonaDurant la pujada a Tres Pics em vaig trobar força bé pujant i disfrutant del que estava fent. Arribar a l’avituallament i camí cap a Coma de Vaca la color cada vegada era més insuportable. Des del refugi fins a la central Daió va ser la part mes dura del recorregut, pesat de cames, fart de calor i el cap que no funcionava…a un quilòmetre abans d’arribar a la central, tal i com havíem quedat, hi havia en Jordi (un amic meu que venia ajudar-me acabar la cursa), just el moment de trobar-lo em diu: QUE FAS JA AQUÍ? SI HAN PASSAT MOLT POCS CORREDORS, jo creia en aquell moment que m’ho estava dient per tal de motivar-me i prou, i amb el meu estat d’ànim i físic tant me feia la classificació. De totes formes això em va donar forces per fer una baixada força ràpida i arribar a l’avituallament abans de fer els últims 6 km’s de pujada a Núria.

Camí pesat, temperatura alta, estomac remogut (gràcies a la beguda isotònica de l’avituallament), però allí estava a falta de pocs quilometres i encara fent algun tros de pujada corrent, cada cop menys però a cada un d’ells que ho feia em sentia bé.

Últim tros del recorregut només fèiem que avançar caminadors que feien el camí fins el santuari i en arribar a la part superior del camí on ja es veia l’arc d’arribada, un crit del Jordi dient-me que ara només es podia corre i arribar a meta, vaig arrencar amb totes les forces que em quedaven, que eren poques i a falta de 100m per la línia em van agafar rampes…coix però encara corrent vaig creuar la línia d’arribada amb 7h justes 42 km i més de 6500 metres acumulats. Crits d’ànim de la Sònia en l’arribada i en Jordi i una calorosa abraçada en cada un d’ells que em van fer sentir com un autèntic heroi. No guanyaré curses, no faré les millors marques, però aquest moments de felicitat i superació personal no me’ls traurà ningú.

Estic apunt de finalitzar un temporada força bona amb marques personals en asfalt i amb reptes de muntanya importants, com el d’aquest cap de setmana o com ho van ser el Matxos.

Un salutació a tots i espero poder seguir els entrenaments a les pistes aquests dies per preparar l’Olla de Núria!

Gerard ExFutbolista

Anuncis




Cursa dels Gitanos a Taradell

4 03 2013

Ahir diumenge 3 de març de 2013, es va fer la tercera edició de la Cursa dels Gitanos de Taradell. En el recorregut de 22 quilòmetres els vigatans Xevi Vidal i Laia Andreu es van imposar amb un temps d’1 h 43’01” i 2 h 05”47’ respectivament. Els van acompanyar al podi Albert Pujol i Marc Clapés, en la categoria masculina, i Anna Ramírez i Alba Carbonell, a la femenina.

Oscar GitanosEn el traçat més curt, de 10 quilòmetres, els vencedors van ser David Bayés, de Roda de Ter, i la vigatana Eugènia Miró, amb un temps de 46”51’ i 56”11’. David Marsol i Xavier Madrona van completar el podi masculí, i Pilar Fernández i Mònica Comas, el femení.

La cursa va registrar un nou rècord de participació, amb més de tres-cents atletes.

El nostre enviat especial i corredor a la cursa David Soler (Xumi), ens explica a través del Facebook d’Oson@corre com ha anat la cursa als corredors de Oson@corre:

Avui, 3a cursa dels Gitanos, amb èxit de participació i amb una organització a l’altura de les millors curses en que he pres part. Jo he corregut pel Cet-Enclusa (espero que el míster Victor Vilalta no es molesti), hi han participat una bona part de companys d’Oson@corre tant en la cursa de 10km com a la 22km, en la cursa llarga en Marc Collell ha acabat en 13a posició amb un temps de 1:58:38.

Laia Andreu GitanosLa Laia Andreu que dir de la Laia, doncs si 1era dona com no, amb un temps de 2:05:47 i 26a posició de la general, en Xevi Huguet  ha acabat en 89a posició amb un temps de 2:23:15, en Gabriel Calabuig  ha acabat en 93a posició amb un temps de 2:25:59, l’Oscar Pamos ha acabat en 127a posició amb un temps de 2:38:02.

Pel que fa la cursa curta, en Boris Corre ha acabat en 6a posició amb un temps de 53’17(gran Boris), en Jordi Roca ha acabat en 78a posició amb un temps de 1’10’34, la Marta Picas ha acabat en 129a posició amb un temps de 1’27’47 i pel que fa la meva participació he acabat en 5a posició amb un temps de 51’12, amb unes sensacions molt bones, millor del pensat ja que la muntanya no m’atrau especialment.

També donar les gràcies a tota la gent del Cet-Enclusa pel suport donat.(Em sembla que no m’he deixat a ningú).

Fotos i organització de la cursa: Manel Alcubierre

Informa: Xumi (David Soler)

Jordi Roca GitanosGabriel Calabuig GitanosXevi Huguet GitanosMarc Collell GitanosBoris corre GitanosXumi Gitanos





OSON@CORRE Celebra el seu Sopar de Nadal, amb entrenament sorpresa a sota la lluna

21 12 2012

ENTRENAMENT SORPRESA I SOPAR DE NADAL D’OSON@CORRE

Muntanya estrellesAhir dijous, varem fer l’últim entrenament conjunt abans de Nadal.

Ve ser un entrenament molt especial, a on una trentena de Oson@corre-Carried-Away, varem realitzar l’entrenament sorpresa. La sorpresa …. tal com alguns ja intuïen, va consistir en pujar (degudament equipats amb bona roba de Running adient per al mes de Desembre, i amb els corresponents frontals…) a d’alt de la Creu de Gurb. La sorpresa la varem tenir a d’alt, quan molt ben organitzat per la Marisa, en Santi i en Lluís, varem treure una súper- llonganissa, unes patates xips, i unes birres Extra-Large cedides gentilment per SantiDammm.

Special moment of celebration in the summit

Arbre Nadal 23Cal dir que va ser una autèntica sensació veure la corrua de lluminetes pujant per la carena de la Creu. Les fotos que varem fer, han quedat de pena, així que no cal que en publiquem cap per estalviar –vos la apreciació.

SOPAR DE NADAL

Osonacorre Nadal Can joan 2Una vegada finalitzat el genial entrenament, ens varem dirigir al Restaurant Cal Joan de Vic a on varem fer EL SOPAR DE NADAL. La única cosa que direm és que va estar molt be, la família d’en Lluís ens va tractar com autèntics marquesos i varem fer un brindis amb cava, per felicitar-nos per el bon ambient que hi ha en el grup, i desitjar-nos un BON NADAL!!,

BON NADAL A TOTS….!!

Osonacorre Nadal Can Joan 3OSON@CORRE

Oson@corre: Córrer, Natura, Salut i Amistat

Osonacorre Nadal can joan 4

Oson@corre Nadal Can Joan





Manel Alcubierre ens explica la seva Odissea a Cavalls del Vent

4 10 2012

En Manel Finisher a Cavalls del Vent 2012

Nota: és una mica llarg, però la cursa també ho va ser, si em faig pesat ho sento, no era la meva intenció.

PRE… 

L’aventura de l’Ultra Cavalls del Vent va començar una mica per casualitat, era el mes d’abril amb l’objectiu principal de la temporada, la marató, complert, quan em vaig assabentar que durant el procés d’inscripció a l’ultra Cavalls del Vent havia caigut el servidor degut al col·lapse generat per la gran demanda de corredors, i que obrien de nou un procés d’inscripció que en aquest cas aniria per sorteig. Vaig decidir provar sort, si em tocava sempre podria renunciar a inscriurem quan fos l’hora de la veritat.

Hi havia 900 places i ens vàrem pre-inscriure 1.700 corredors, per tant tenia molt poques possibilitats que em toqués, a més els corredors que hi havien participat altres anys tenien més opcions que els que ho volíem fer per primera vegada. El sorteig es va a fer al 24 de maig i tal i com era previsible no em va tocar, vaig quedar en llista d’espera en el lloc 175, de manera que em vaig oblidar de Cavalls del Vent i ens vàrem centrar en l’Olla de Núria.

Tot va canviar el 14 de Juny, quan a mig matí vaig rebre un mail on em comunicaven que no tots els escollits s’havien inscrit i que tenia plaça, però que havia de formalitzar l’inscripció abans de 15 dies. Va ser quan vaig començar a valorar seriosament la possibilitat de fer la meva primera Ultratrail: 84,84 km per la muntanya amb un desnivell acumulat de 12.000 m. Era una bogeria?

La casualitat va fer que aquell mateix dia féssim el sopar de final de temporada d’Oson@corre i en Joan Barceló (gran especialista amb ultres), en Santi Maydeu, que l’havia fet l’any anterior i l’Oscar Pamos que s’estrenava aquest any em va convèncer que no podia deixar passar l’oportunitat, calia provar-ho, en Victor ens va recolzar i es va oferir a preparar-nos uns entrenaments específics. La meva germana Judit, que també l’havia fet l’any anterior, em va acabar d’empènyer a provar-ho. El dia 19 de juny vaig formalitzar l’inscripció, tenia per davant un estiu molt dur d’entrenaments.

Ha estat un estiu entrenant amb calor, fred, amb sol, amb vent, de dia, de nit, a la platja i a la muntanya, l’únic entrenament  que no he pogut fer, ha estat amb pluja, ja que no ha plogut en tot l’estiu. Haig d’agrair a l’Anna i les nenes que, durant tres llargs mesos, m’han deixat dedicar hores i hores a córrer, han aguantat les meves neures alimentaries i han suportat que el 80% de les meves converses anessin encaminades al 29 de setembre, que si haig de buscar una motxilla, que si em fa mal aquí, que si em fa mal allà, etc…

Calia preparar la logística i el meu cosí Jimi, amb va fer una proposta que no podia desaprofitar, em deixava una furgoneta camper per poder descansar abans i després de la cursa amb l’única condició que li fes una mica de propaganda, doncs aprofito:

Els millors preus del mercat de les millors furgonetes equipades www.chilicampers.com 

Aquest fet em facilitava poder assistir al briefing que es feia el divendres i coneixia de primera mà les previsions meteorològiques previstes pel dissabte.

Ja ens van avançar que seria un dia complicat meteorològicament parlant, però no es preveien tempestes elèctriques ni boires espesses que serien causa de suspensió, però si pluja i fred. Es reservaven la possibilitat de retardar la sortida si la borrasca que pujava de sud a nord no havia acabat de passar.

Em quedo amb una frase que va dir el director de cursa en Joan Solà, “No hi ha mal temps, hi ha mala roba.” El missatge era clar: calia anar molt ben preparat, a 2.500 metres no te la pots jugar.

DURANT…

Ens vàrem llevar il·lusionats, malgrat estava tapat, no plovia i tot feia pensar que la cursa es desenvoluparia normalment i començaria a l’hora prevista. Després d’esmorzar tranquil·lament, pastel preparat d’alt valor energètic, unes proteïnes en forma de clara d’ou, llet amb cereals  amb alt contingut d’hidrats de carboni i un parell de peces de fruita, ens arribem als lavabos del pavelló a deixar un present, tasca imprescindible per poder córrer tot el dia sense tornar-hi a pensar.

Calia dedicar l’últim pensament a la vestimenta, a Bagà no feia fred, però i a dalt a Niu d’Àliga? Finalment optem per samarreta tèrmica màniga llarga, samarreta tècnica Chilicampers sense mànigues i les malles 3/4 del CET. I per si de cas jaqueta prima, paravent  impermeable i guants a la motxilla. I a la bossa que l’organització ens porta a Prat d’Aguiló, més o menys a la meitat, una muda completa d’hivern, malles llargues gruixudes, suadera també d’hivern, roba interior i uns altres guants secs.

Poc abans de les 9:00, sense gaire temps per no posar-nos nerviosos, ens vàrem acostar fins a la Plaça de la Porxada. No sé si equivocadament, però amb el que ens esperava per davant tampoc calia escalfar gaire. Ràpidament vàrem trobar-nos amb l’Oscar i sense parlar-nos-ho tots dos sabíem que ens interessava anar al màxim de junts possible, era molt llarg i calia fer-nos costat.

La direcció de cursa ens va donar l’última previsió meteorològica, pluja, fred i una mica de boira a Niu d’Àliga, però sense tempesta elèctrica, per tant a l’hora prevista, quasi 900 corredors, sortíem de Bagà amb 84’84 kilòmetres per davant, i jo al menys, amb un únic objectiu, passar-m’ho el màxim de bé possible.

Desprès del tret de sortida vàrem viure la primera gran emoció, la quantitat de gent cridant i animant sumat amb que finalment començava la cursa per la qual havíem entrenat tantes i tantes hores, posaven la pell de gallina, però calia prendre molta paciència 1700 m. de desnivell amb 13km d’una tirada era el primer objectiu.

Amb una cursa així el temps i la posició final, bàsicament pels amateurs, té una importància molt relativa, però t’has de marcar un objectiu per poder saber com vas, jo m’havia marcat arribar entre les 15 i 20hores, per la qual cosa, i agafant de referència corredors de l’edició anterior em vaig preparar una xuleta, plastificada, amb els temps parcials i l’hora del dia en que van passar per cada un dels refugis de corredors que el final havien fet 15, 16, 17, 18, 19 i 20 hores, això em serviria per tenir una aproximació del temps que tenia fins el pròxim refugi,  poder planificar-me la cursa tram a tram i poder dosificar els suplents alimentaris i gels que portava amb els avituallaments dels refugis.

Una vegada sortits del poble, la pujada va ser força lenta, ja que l’acumulació de corredors en els estrets corriols feia que es formés una llarga fila, que en certs moments inclús s’arribava a parar, però no era qüestió de malgastar esforços intentant avançar per fora del camí. De seguida la meteorologia va començar a avisar que no seria un dia fàcil i just abans d’arribar al Refugi de Rebost, a mig camí de Niu d’Àguila va començar a ploure, ens posem el paravent. Primer refugi, molta gent i molta animació, parada ràpida, una mica de fruita i amunt, el grup s’anava estirant i de seguida ja es va començar a incrementar el ritme dintre del que el desnivell ens permetia. Arribem a la Collada de Comafloriu, malgrat la pluja i la boira a 2.200 molta animació i molts crits d’ànims, comencem a notar el fred, em poso els guants. Una última apretada i primer objectiu arribem al punt més alt de tot el recorregut, el panorama comença a ser desolador, multitud de gent enfredorada dins una cobert fosc amb l’únic objectiu d’aconseguir un caldo calent, ens retrobem amb l’Oscar que m’havia agafat uns minuts, mengem una mica i decidim tirar avall, si ens quedem aquí agafarem fred. M’he tret un guant per menjar hi he tingut una feinada considerable per tornar-me’l a posar de lo moll que estava, decideixo no treure-me’l més en tot el dia, bé com a mínim fins a prat d’Aguiló que n’hi tinc uns de secs.

A la baixada em trobo molt bé, agafo un bon ritme i començo a avançar gent, l’Oscar em va seguint però un pel enrere, per dins meu penso que ja m’atraparà i sinó l’esperaré al Serrat, següent objectiu, poc a poc la pluja i el pas dels corredors converteix el terreny en una pista de fang, algun tram inclús, aprofitant que vaig amb pals baixo patinant com qui esquia, em diverteixo com un nen i vaig avançant corredors abraçats als arbustos per no caure. Un tram de pista em serveix per relaxar-me trotant fins arribar al Refugi del Serrat.

Ja som al Km 28, aquí començarà realment la cursa, ja que a partir d’aquí el puja i baixa no ens permetrà agafar un ritme constant, com a mínim fins a Cortals, després de nou una forta pujada. Però anem a pams, menjo tranquil·lament tot esperant si arriba l’Oscar, espero entre 10 minuts i un quart, i començo a agafar fred, em sap greu però decideixo continuar endavant, segur que ho entendrà.

Fins a Cortals anem bé, la meva xuleta diu que hi tinc al voltant d’una hora, no caldrà menjar fins arribar-hi, agafo un ritme més o menys constant i gaudeixo del bosc que de passada ens protegeix del fred, segueix plovent.

Després la cosa es comença a complicar, un fort desnivell ens porta cap al coll de Vimboca sortim del bosc i el fred comença a apretar fort, és una tirada llarga, unes dues hores, són ja les 4 de la tarda, fa 7 hores que correm i 6 i mitja que parem la pluja, i hem de pujar fins a 2.200 m. al Serrat de la Muga, fa molt fred, tot està núvol, no saps on es el coll, no es veu res, i segueix plovent, cada passa has d’esquivar un toll, o no ja és igual, igualment tens els peus xops, no cal esquivar-los, per sort no estàs sol, hi ha forces corredors, ara n’avances un, ara te  n’avancen dos, quan finalment arribes a dalt el fred és encara més intens, se m’enrampen les mans, primer l’esquerra i després la dreta, intento moure-les però no passa, ai, ai, començo a pensar que tindré problemes, seguir el serrat per la carena es fa llarg, t’imagines el paisatge però no en pots gaudir, si us plau, vull baixar, vull arribar al prat d’Aguiló, hi tinc roba seca em vaig repetint. Finalment comença la baixada i les mans comencen a reaccionar, això ja es una altre cosa, tot i que arribar al prat encara costarà, hi ha un últim repatxó que no hi comptava. De cop una corba a l’esquerra i allà està, finalment el Prat a la vista, vaig una mica per l’herba perquè el camí és un fangueig, però l’herba esta tan relliscosa que no puc evitar un altre patacada, ja no sé quantes en porto, però aquesta baixo almenys 5 o 6 metres ressolant.

Aquest avituallament és el de dinar, hi ha macarrons amb tonyina, decideixo menjar primer, d’aquesta manera tot canviant-me païré una mica i podré afrontar la pujada al pas de Gasolans, 400 m. de fort desnivell, amb millors condicions. A l’arribar em demanen el dorsal que ja fa estona que he perdut i em donen la meva bossa de roba seca, em sorprenc, tan a la carpa de l’avituallament com al voltant hi ha molt poca gent, serà complicat canviar-me allà fora, demano si puc anar al refugi i quan hi entro caic de cul, el panorama és dantesc, hi ha tanta gent que no es pot ni entrar, les cares de fred fan por, els voluntaris amunt i avall amb caldo calent , gent amb camilles, tapats amb mantes i sueros, voluntaris organitzant cotxes per baixar corredors, un poema. Em demanen com estic, – Jo bé, només em volia canviar – aconsegueixo un raconet i intento evadir-me de la situació, però entren una noia al meu costat amb una hipotèrmia, està a 33 graus, intento mirar cap a un altre costat però tot es igual, començo a pensar que potser m’hauria de retirar, tothom ho fa, però jo estic bé, em dic – Primer canvia’t i desprès ja veurem – Un cop amb roba seca i adequada per passar una nit de fred, veig clar que haig de continuar, em tornen a demanar com estic i si m’he canviat tot sencer, si es així em deixen continuar. Miro el mòbil, tinc 38 whatsapp i 3 sms, amb una mirada ràpida veig que tots son d’ànims, m’emociono com una magdalena i n’envio un a l’Anna que estic bé i que segueixo, no sé quan podré tornar a mirar el mòbil, entre el guants i la bossa protectora de l’aigua, ho veig difícil.

Surto a fora i torna la tranquil·litat, sembla que no plou tant. Comença la segona part de la cursa. La pujada al  Pas de Gasolants és forta, però sec i tip es fa curta, a dalt torna a apretar el fred, però vaig ben equipat i no el noto, a més em dono compte que ha deixat de ploure, són la 7 de la tarda, no cal forçar, queda molta estona. A dalt a la Serra de Pedragrosa trepitgem una petita capa de neu, inclús em fa il·lusió, la primera neu de la temporada al setembre. La baixada cap a la pista de l’Estasen està molt relliscosa i perillosa, no es pot córrer, et feries mal. Un cop a la pista arreplego els pals i els poso a la motxilla, són 5km de pista amb una mica de baixada que em permetran gaudir del córrer per córrer, objectiu: arribar de dia a l’Estasen.

A les 8 en punt hi arribo, si mantinc el ritme puc acabar amb unes 17 hores, començo a creure que és possible. Però ara ve la part mes difícil, la nit. A més a més, pràcticament no trobes corredors i cada vegada vas més amb tu mateix. Es torna a posar a ploure. La baixada al Gasolet està en molt males condicions, rellisca molt i hi ha molt fang, sovintegen les caigudes i la fatalitat fa que caigui sobre un dels pals i el trenqui. Baixar sense un pal es fa una mica més complicat, però és el que hi ha.

Passem Gasolet i de nou amunt, ara ja començo anar més descentrat ja no tinc clar si ve pujada o baixada, fem un pujada d’uns 300m. de desnivell i desprès baixada fins a Sant Martí, no s’acaba mai es fa molt i molt llarga, és molt fosc, segueix plovent, segueix tot moll, fangós i pràcticament no trobes corredors. On és la lluna plena que ens havien promès? Dues hores després arribem a Sant Martí, els voluntaris transmeten bon ambient,  – per cert – diu un – el barça perd.

A partir d’aquí tinc el recorregut clar, pujada 700m. pels empedrats fins al refugi de Sant Jordi, baixes 250, puges 200, i 12 kilòmetres de l’última baixada. Però tenir-lo clar no vol dir que sigui fàcil, just al començar a pujar un parell de corredors em deixen enrere, segueix plovent i els empedrats es puja pel riu, lògicament baixa d’aigua fins a dalt i es fa del tot inevitable posar els peus a dins per travessar-lo en varies ocasions. Plou, sol, fa molta pujada, és fosc i haig de posar els peus a l’aigua, però qui em manava a mi venir? Psicològicament aqueta pujada va ser complicada, em va venir la paranoia que tothom s’havia retirat i que només quedava jo, que quan arribaria a dalt trobaria el refugi tancat i que em ferien quedar a dormir i no em deixarien acabar, no podré arribar a Bagà, no et deixaran acabar m’anava repetint. Arribar a dalt i comprovar que seguia en la cursa va ser un gran descans.

L’últim tram havia de ser relativament senzill, qui arriba al Sant Jordi arriba a Bagà, diu la dita, però van aparèixer dos nous problemes, per un costat les piles del frontal havien reduït molt consideràvem l’intensitat de la llum, de fet, malgrat ser noves, feia més de 4 hores que funcionaven ininterrompudament i amb fred, mentre pujava no me n’havia adonat però el moment de baixar vaig comprovar pràcticament que no m’hi veia, tenia piles de recanvi, però com ho feia per canviar-les? I si me’n queia una, com ho faria per buscar-la. Vaig optar per continuar amb poca llum. El segon problema va ser físic, fins aleshores no havia tingut cap dolor important però a partir d’aquell moment van començar a fer-me mal els dos tibials, tenia clar que començava a decaure, però s’acostava el final, calia sobreposar-se.

Poc abans d’arribar a l’asfalt, quan faltaven uns 5 km, em vaig creuar amb un parell de nois que pujaven a animar un company, em van ajudar a canviar les piles del frontal i va semblar que es feia de dia. De fet, quasi ja no calia, havia deixat de ploure i finalment va sortir l’esperada lluna plena.  Ara – vaig dir-li – ara que ja arribo em vens a veure, abans et necessitava, però en fi val més tard que mai.

Al vols de les dues de la nit arribava per fi de nou a Bagà, de cop em van passar tots els mals i vaig baixar les escales sense pràcticament tocar-les, quan m’acostava a la plaça vaig començar a sentir els crits del públic, encara n’hi havia i els havien avisat que arribava, algú em va dir que disfrutés de l’arribada, vaig entrar a la meta com qui ha guanyat el que no està escrit, la sensació que vaig viure a les 2:12’35” del dia 30 de setembre no es pot descriure amb paraules, només es pot sentir.

Havia completat els 84,84 km. i els 12,180 m. de desnivell, i el més important, ho havia fet: Gaudint i disfrutant tot el dia.

El final, dels 1.020 corredors inscrits vam prendre la sortida prop de 900, 223 vàrem arribar a la Meta i 673 van abandonar, entre ells l’Oscar, que sortia d’un refredat la setmana passada i el seu cos, vistes les condicions meteorològiques, li va demanar deixar-ho a Prat d’Aguiló. Un altre any serà Oscar.

Temps oficial: 17:13:38, posició 137 de la general i 35 de veterans A. 

POST….

Poc després vaig parlar amb la meva dona i el meu pare, sentir les seves veus van acabar de fer gran el dia, els havia fet patir molt i els hi vaig poder donar l’alegria d’haver aconseguit el meu propòsit.

Després de menjar una miqueta i una bona dutxa em van comunicar el fatal desenllaç que havia patit una corredora, una mena de suor freda em va recórrer tot el cos, no és comprensible que la vida faci aquets estralls tan difícils d’assimilar.

Cap dels 1.020 participants que ens havíem preparat per prendre la sortida podíem imaginar que la Serra del Cadí s’aportaria la vida de la Teresa Farriol, “3a” pels amics de corredors.cat. Des d’aquí deixeu-me tenir un record per ella i enviar una forta abraçada als familiars, als amics, a la família d’Autodesk, a tota la família del trail running i als organitzadors de la cursa que segur que se senten responsables d’un desenllaç del que no tenen la més mínima culpa, quan sortim a la muntanya tots sabem on ens fiquem. DEP

Sigui dit de pas, un 10 per l’organització, moure aquell volum de participants i voluntaris per la muntanya amb les condicions adverses era una tasca verdaderament difícil, els que vàrem arribar no ens va faltar de res i la multitud d’abandonaments van ser traslladats, amb més o menys espera, al lloc d’origen. Vist els cometaris que han sortit, deixeu-me dir que no crec que s’hagués de suspendre, ni modificar el recorregut per les condicions meteorològiques, majoritàriament no hi havia mal temps, hi havia mala roba.

Gràcies Anna. Gràcies Aina i Txell. Gràcies Família. Gràcies Victor, Carles, Cris i M. Dolors. Gràcies Jimi i Laia Chilicampers. Gràcies als amics del CET i d’Oson@corre.

I gràcies a tots i als 72 whatsapp’s que tenia a l’arribada donant suport.

Manel Alcubierre Roca





Cursa de Muntanya de Vic 2012

12 09 2012

Ahir dimarts 11 de Setembre de 2012, coincidint com es habitual amb la diada de Catalunya, es va celebrar la 4ª Edició de la Cursa de Muntanya de Vic.

Igual que en les darreres edicions, s’han dut a terme 3 curses diferents: una prova de 20 km amb sortida a les 9 i amb un total de 150 corredors inscrits, una altra de 10 amb sortida a dos quarts de 10 i amb 110 corredors i una prova pels més petits a la zona de meta.

Les dues proves llargues tenen la sortida i l’arribada a la zona esportiva de Vic i es mouen per la zona de la Creu de Gurb, la curta sense enfilar-s’hi, però els atletes corren per la seva base i els corredors de la prova més llarga hi pugen dos cops, sempre passant per diferents corriols.

El guanyador de la categoria llarga absoluta, sobre 20 quilòmetres ,  ha estat Quim Magan amb un temps de 1h:35:19, amb gairebé quatre minuts de diferència sobre el segon classificat Ernest Ausiró 1h:39:04 i en tercera posició Dani Parés amb 1h:39:19. En la cursa femenina sobre els 20 quilòmetres la guanyadora ha estat per tercera vegada consecutiva Tina Bes, qui amb 1h:53:37 s’ha imposat de manera folgada sobre Montse Torné 2:04:21 i en tercera posició Maria Font amb 2:05:18.

Pel què fa a la cursa curta sobre 10 quilòmetres, el mes ràpid ha estat l’atleta local Dani Bordallo 39’:16” per davant de Martí Lazaro 40’:04” i de Roger Serra 40’:17”. Mentre que en categoria femenina s’ha imposat Susanna Molas 46’51” a Encarna Núñez 52’55” i a Magda Vicens 53:03.

Per part d’Oson@corre, hi ha hagut una nodrida participació d’atletes. En la cursa llarga el mes destacat ha estat la 4ª posició en la categoria femenina de Marisa Zapata, amb un temps de 2h:07’48”, per part dels nois hi han participat 16º Lluis Rabot 1h:50’01”, 37º Xevi Puigdesens 1h:56’12”,52º Manel Alcubierre 2h:01’:30”, 68º Martí Seuva 2h:05’38”, 76º Santi Maydeu 2h:08’14” i Gabriel Cunill 2h:21’30”.

En la cursa curta hi ha pres part: 8º David Soler 42’35”, 19º Oscar Pamos 46’43”, 30º Boris Arroyo 48’38”, 33º Victor Vilalta 49’31”, 46º Santi Rovira 53’15” i 60º Josep Mateo 56’49”.

Cal dir que en JR no ha pogut participar tot i estar apuntat degut a un refredat, i en Joan Barceló tampoc, degut a que va anar de marxa i no es va trobar be al matí.

Informa VV

RESULTATS

CURSA DE 20 KM 

DONES ABSOLUT:

1  BES GINESTA TINA

2  TORNE GABARROS MONTSE

3  FONT TORRENT MARIA

 HOMES ABSOLUT:

1  MAGAN CORBINOS QUIM

2  AUSIRO SUBIRATS ERNEST

3  PARES SOLER DANI 

CURSA DE 10 KM 

DONES ABSOLUT

1  MOLAS CASACUBERTA SUSANNA

2  NUÑEZ MESA ENCARNA

3  VICENS OLIVER MAGDALENA 

 HOMES ABSOLUT

1  BORDALLO ROVIRA DANI

2  LAZARO CORDERO MARTI

3  SERRA ARBOIX ROGER 





Cursa del Castell de Montesquiu

10 09 2012

CURSA CASTELL DE MONTESQUIU 2012

Resultats de la representació de l’Orange Power a la 24a. Cursa del Castell de Montesquiu.

David Soler, 13è. amb un temps de 50’25”; Òscar Pamos, 22è. i 53’19”; Xevi Puigdesens, 28è. i 54’10”. Em sembla que no em deixo ningú. La prova té un recorregut de 12’2 Kms. i va ser guanyada per Samir Ait Bouychamane amb un temps de 41’48”. A la cursa femenina victòria de Laia Andreu (CA Vic) amb 50’32” i segon lloc d’Encarna Núñez (CA Vic) amb 56’12”.

 XXIV Cursa Castell de Montesquiu
   
 Classificacions General 2012 
 
Els 28 primers:

1 AIT BOUYCHAMANE, SAMIR 00:41:48:812 ESPARRAGUERA, CLUB EXCURSIONISTA
2 AIT BEN AKSA, MOHAMED 00:42:11:968 LLEIDA, U.A
3 OJEDA SANZ, BENITO 00:42:50:640 ADIDAS DOMINGO CATALAN
4 MANSOURI, FOUZI 00:43:00:843 INDEPENDENT
5 MARSOL FONT, FRANCESC 00:44:14:328 LLORET/LA SELVA, CLUB ATLETISME
6 ALSINA CASAS, JORDI 00:44:38:421 TORELLO, CLUB ATLETISME
7 SELLARES OLIVERAS, VICENÇ 00:46:19:156 CALIFORNIA SPORT
8 VILA MORA, JORDI 00:48:20:625 CALAM
9 PUJOL GARCIA, ALBERT 00:49:41:250 INDEPENDENT
10 BAUTISTA GARCIA, XEVI 00:50:01:593 INDEPENDENT
11 FOUCAULT LLOPART, GUILLEM 00:50:11:109 INDEPENDENT
12 BARRANCO ESTEVEZ, LEANDRE 00:50:22:828 MANLLEU, CLUB OLIMPIC
13 SOLER FREIXAS, DAVID 00:50:25:671 OSON@CORRE
14 BOTELLO JIMENEZ, DAVID 00:50:29:562 TORELLO, CLUB ATLETISME
15 ANDREU TRIAS, LAIA 00:50:32:843 VIC, CLUB ATLETIC
16 PUJOL GARCIA, JORDI 00:50:43:593 INDEPENDENT
17 COMA AULI, JORDI 00:51:37:265 INDEPENDENT
18 CASAS MATA, TONI 00:51:54:656 INDEPENDENT
19 ROVIRA PORTA, ESTEVE 00:52:52:656 VALLVIDRERA RUNNERS
20 LLEVAT MATALLANA, MIQUEL 00:52:54:265 CLAROU
21 TORROELLA BAQUE, JORDI 00:53:08:421 INDEPENDENT
22 PAMOS MONFORTE, OSCAR 00:53:19:234 OSON@CORRE
23 LEIVA LOPEZ, MANUEL 00:53:33:203 MANLLEU, CLUB OLIMPIC
24 PALAU BARTRINA, DANI 00:53:35:812 TORELLO, C.E.
25 MONTALBAN CAMPRUBI, BENET 00:53:37:625 BERGA, CLUB ATLETIC
26 MAZA GARCIA, MIQUEL 00:53:41:265 VIC, CLUB ATLETIC
27 LOPEZ ASTILLERO RUIZ DE LA HERMOSA, MIGUEL 00:54:05:406 LA GARRIGA, CLUB TORTUGUES
28 PUIGDESENS PLA, XEVI 00:54:10:328 OSON@CORRE

176 Atletes arribats a meta.

Informa: JR





De Vacances !!!

28 07 2012

Últims entrenaments amb èxit al Voltreganès (ho sento Núria, t’has perdut el millor entrenament de la Temporada).

Ens veiem aviat de nou a les pistes

Bones Vacances a tots.

PD. Ho sento molt per en Pep Vila que haurà de “pringar” tot l’agost i tot el Setembre fent sèries per la marató, L’Ester que no sabem si quan arribi a Santiago continuarà caminant fins a la Meca…. i també per al grup de muntanya que preparen Cavalls del Vent (Oscar, Joan, Manel i Santi, que els hi queda també un dur treball) …. la resta Vacances …. jeje…