C.A. Vic – News

4 04 2012

Club atlètic Vic

Controls a Serrahima i Terrassa

Dissabte 31, es va fer una altra jornada la 8a de controls, benjamins-alevins i inafantils.

En categoria infantil l’Abel Benito i l’Albert Sañe, van participar en 3 proves i els resultats van ser: en els 150mll, l’Abel va fer 21”8 l’Albert 24”1, en salt de llargada, l’Abel va saltar 4.10m i l’Albert 3.85m i en el llançament de martell l’Abel va fer un tir de 20.05m i l’Albert un de 13.37m. En categoria alevina, i en la prova dels 60mll en Pol Gallardo els va fer amb 9”1 i l’Oriol Benito amb 9”5. L’Oriol també va participar en salt d’alçada amb 1,10m.

Dissabte a Terrassa es va fer un control cadet- juvenil i la Marta Ayats va participar en la prova de martell cadet i va fer un tir de 35.50m

Cursa de 10km de la Llagosta

Diumenge 1 d’abril, amb un matí perfecte, va tenir lloc la 26a edició d’“Els 10 de la Llagosta”, cursa a la qual hi van participar els següents atletes del club: Salvador Arrabal 38’37” i Montse Solà amb 54’34” .

1a Cursa del Roc Gros

El diumenge 1 d’abril també va tenir lloc la 1a edició de la Cursa del Roc Gros, Mitja Marató de muntanya d’Els Hostalets de Balenyà. La cursa la va guanya en Jordi Alzina, i a tant sols dos minuts d’ell, en Dani Bordallo entrava segon a l’arribada amb un temps de 1h41’38.





La meva primera marató!

27 03 2012

EN GABI ENS EXPLICA LA SEVA PRIMERA MARATÓ – MARATÓ DE BARCELONA

El gran dia havia arribat, eren les 4.55h quan el despertador tocava per anar a la Marató de Barcelona, la meva primera marató.

Un parell d’errors meus havien fet que les dues últimes nits no hagués descansat prou ni prou bé, però ara les cartes estaven donades i no podia permetre que això canvies res, afrontaria el repte amb tot l’optimisme possible.

Encara anava amb el pijama quan sona el telèfon de casa, eren les 5.05h i encara no havia engegat el mòbil. Era en Victor que em deia:

  • Gabi, on ets?”
  • Ostres Victor, no em diguis que m’he adormit? (aquella nit havien canviat l’hora)
  • Doncs si!

Si en Victor tenia raó, eren les 6.05, justament l’hora que havíem quedat a Can Pamplona per marxar.  El meu cap, encara amb els cabells esbarriats per l’efecte dels llençols va començar a barrinar a una velocitat quelcom superior a la de la llum. Si jo m’havia adormint, no em podia permetre anar a la marató sense esmorzar ni fer que tots els meus companys arribessin tard per culpa meva, hauria de dir-los que marxessin i jo ja vindria el més aviat possible amb el meu cotxe i sol, però en Victor, havia anat a buscar el meu dorsal el divendres, i el tenia ell. Això era un problema greu i que va fer augmentar encara més la velocitats del meus pensaments. Si en Victor ja m’havia gastat una broma el divendres dient-me que hi havia hagut problemes amb el meu dorsal i que no podria córrer, amb el conseqüent salt al cor que vaig tenir, no podia ser que ara em gastes una altre broma d’aquest calibre a les 4.05 hora vella tot just sortit del llit, així que vaig recollir el fruit de les neurones i vaig dir:

  • Victor, on ets?
  • A Can Pamplona
  • Hi ha algú més amb tu?
  • No!
  • Victor, jo ahir vaig canviar l’hora i són les cinc i cinc del matí
  •  A vale, així m’he equivocat jo! (amb aquella naturalitat del Victor)

El meu metabolisme es va tornar a col·locar en fase “tot va bé” i vaig continuar el procediment normal, pensant si em rentava la cara o no ja que en Victor havia aconseguit despertar-me del tot.

El trajecte cap a Barcelona, l’arribada i el retrobament amb els companys va anar perfecte. Ens vam fer les fotografies de rigor i cap als calaixos.

De seguida em vaig adonar que potser havia comés un altre error. La por de deshidratar-me havia fet que begués molt. Des que havíem arribat a Barcelona ja havia fet “pipi” tres cops, faltaven deu minuts per sortir i no tenia clar que pogués acabar la cursa sense haver-hi de tornar. Sobre la marxa vaig pensar. 

Els companys en vam repartir cadascú en el seu calaix i a mi em tocava el vermell. Vaig tenir la sort de coincidir amb en Santi i l’Aureli, no aniria sol i això era important.

Durant els últims dies d’entrenament, m’havien sortit dubtes importants sobre al ritme a dur durant la cursa. Havíem plantejat tot l’entrenament per fer una cursa a ritme de 3h30’ però les dues últimes mitges maratons corregudes, la de Granollers on vaig fer marca personal amb 1h29’ i la de Montornés quinze dies abans on havia corregut molt còmode a 3’ per sota el ritme de 3h30’ m’havien dut el cap a can rumia fins el mateix moment de la sortida. Alguns companys m’havien dit que 3h20’ era assequible per mi i altres em deien que em reserves al principi. Els meus companys de calaix sabien que tenia aquest embolic al cap i a pocs minuts abans de sortir em van dir:

  • Què Gabi, ja saps a quan aniràs?
  • No, intentaré frenar-me i anar la primera mitja a 4’58’’ (ritme de 3h30’) però no se si ho aconseguiré, soc molt espontani.
  • Si fas això ja ens va bé, després ja et deixarem marxar!

Va sonar el tret de sortida i de seguida ens vam començar a moure. Era allà! La panoràmica dels meus ulls no donaven l’abast a engolir tot el que volia veure, m’acostava al pont inflable de la sortida encara amb papers voleiant amb un dit a punt d’engegar el crono quan em vaig dir. “Gabi, avui a disfrutaaaaar!!!”

Els sorolls dels xips van quedar enrere i l’Aureli, en Santi i jo corríem en columna de tres, recollint ja els ànims i aplaudiments de tot el nombrós públic que hi havia a Plaça Espanya, les tres samarretes d’Oson@corre indicaven que érem un equip i la sensació era increïble!

La cursa rodava i els meus companys eren davant meu corrent i xerrant còmodament.  Jo els seguia a menys d’un metre darrera sorprès de com em costava estar al seu costat “Gabi tranquil, estàs fred” em vaig dir. l’Aureli se’n adonava i em deia “Vas bé Gabi?” “Si si, perfecte…” Ai mare, pensava jo, com això no canviï…  Els companys no ho sabien, però estàvem corrent massa ràpid, anàvem a ritme de 3h20’ (4’45’’),  com que era molt d’hora i a mi aquest objectiu ja m’anava bé, no vaig dir res.  El primer Km va passar com res i en el segon, en Santi va veure que anàvem massa ràpid, però tampoc massa, a tots ens anava bé.

De mica en mica vam estabilitzar el ritme i l’Aureli i jo vam començar a parlar del “pipi”. Al Km 15 en Santi ja se’ns havia escapat 15 metres i si quan el teníem a tres no ens escoltava ara ja no era el moment d’intentar frenar-lo. Com un regal del univers, vam trobar dues casetes  de fer “pipi” i que a més a més, tot i els 3000 atletes que devien haver passat abans que nosaltres, estaven lliures així que vam solucionar un dels problemes, amb el peatge de que vam perdre de vista en Santi. Ell, que se’n va adonar més tard, va anar afluixant i al Km 19 ens vam tornar a trobar.

Vam tornar a lluir l’uniforme d’Oson@corre en columna d’A3 sobre l’alfombra dels xips de la mitja marató.  La vam passar a 1h 42’, anàvem 3 minuts per sota el temps programat.

Jo que no em trobava del tot fi, ja m’havia pres un dels tres gels que duia al Km 20 i ara, no se si per la baixada o per l’efecte del gel, em trobava més bé que mai. Al Km 22 ens van tornar a donar aigua i jo vaig poder esquivar molt bé els que també en volien. L’Aureli es va quedar uns 15m per darrera meu i en Santi potser uns 30 o 40m. Al pont de Calatrava vaig esperar l’Aureli i em va demanar:

  • Què, comences a tirar?
  • Provaré d’anar per sensacions, igual m’atrapeu ben aviat!
  • Doncs que vagi molt bé, jo esperaré una mica més!

Crec que sense saber-ho en aquell moment, allà va començar la meva marató de debò.  Estava “sol”, rodejat d’atletes i de milers de persones aplaudint i animant, però sol amb els meus pensaments.

En un dels últims entrenaments que havíem fet conjuntament en Xevi Ferrer em va dir:

  • Ja t’has estudiat el circuit?
  • No encara, potser la setmana que ve
  • Doncs és molt important eh!

Li havia fet cas i tot i que ho vaig deixar per l’última nit, aquella que tenia una hora menys, sabia que del Km 26 al 31 seria molt dur, no només per allò que deien del mur i que jo encara no havia experimentat mai, sinó perquè aquets Km eren una anada i tornada, totalment rectes primer de pujada i després de baixada i amb poca ombra.

Aquí doncs, vaig dir-me “Gabi, a poc a poc i anar fent que això serà dur”. No m’equivocava, la subtil pujada començava a fer estralls a les meves cames. Em vaig prendre un sucre amb aigua i com aquell que no vol, ja veia el final de la recte.

 Arribava a la plaça de les Glòries, amb la vista espectacular de la Torre Agbar, el públic era tant nombrós que la pista se’ns feia estreta. Tot plegat vaig pensar: “ I el mur? Potser és aquest mal horrorós que tinc a les cames, deu estar al caure això del mur”. De cop, al mig del públic vaig veure la Núria Codina.  Jo havia baixat a Barcelona sol i llevat dels companys de cursa i els seus acompanyants, no coneixia a ningú més. Trobar-me a la Núria va ser com prendrem dos gels de cop. Vaig fer la corba per enfilar l’altre tros de recte en baixada i apa, avall. En aquell tros, també vaig trobar la Sonia, la Montse i la Judit.

Al Km 31 venia un altre segment difícil, tota la zona del Forum i l’Avinguda Litoral fins al parc de la Ciutadella, amb poc públic i molt de sol.

Un amic meu que havia fet la marató ja fa molts anys, quan encara jo no corria, m’havia dit que quan arribaves a la meta gairebé tenies ganes de plorar de content. Jo comprenia, entenia i respectava aquestes paraules, però sempre m’havia preguntat com podia ser aquella sensació. Ara, estava al Km 31 i vaig voler imaginar-me com devia ser. De cop i volta, els músculs de la cara se’m van començar a contraure i un calfred em va recórrer tot el cos, en pocs segons en vaig tenir prou per saber exactament com seria aquell moment.

Vaig prendrem un altre gel i vaig afrontar els kilòmetres 31 al 36 com vaig poder, amb parada per fer “pipi” inclosa.

Mentre enfilava cap al Arc de Triomf, el dolor a les cames era ja insuportable, duia ja 36Km’s però altre cop, la gent s’esforçava per cridar més que els altres i això ens donava ales als atletes. Tot plegat, em vaig adonar que m’acostava a la Plaça Catalunya i vaig recordar que el circuit passava pel centre de Barcelona. Hi havia taaanta gent, taaanta gent cridant-nos, animant-nos i aplaudint-nos que les emocions se’m van desbordar. No podia ser immune a tanta eufòria i generositat gratuïta. Ara també sabia que volia dir allò “d’ignorar el dolor”, era el petit gest que podia fer jo per agrair-los el que estava fent tota aquella gent. Altre cop, la cara contorsionada i crec que amb alguna llàgrima, però no m’importava, al contrari, era una felicitat immensa.  La Porta del Àngel, l’Avinguda Laietana, el Carrer Ferran i les Rambles, van passar com si res i les cames anaven soles.

Arribat ja a l’estàtua de Colom, quedaven poc més de dos quilòmetres, encara vaig tenir força per fer un canvi de ritme, però la subtil pujada i la gran quantitat d’atletes que s’anaven parant i havies d’esquivar, fa fer que al Km  41 tornés a baixar el ritme, aquest cop més que mai però dintre els marges del programa. Les cames però, em feien tant mal que no em deixava ni pensar.

L’últim revolt i la meta al fons. La llum que il·luminava el dia no se si era del Sol o dels atletes que estàvem arribant, la felicitat era indescriptible, el dolor també però no importava. Finalment, tal com va dir un company d’Oson@corre, “recordeu-vos de  passar la línia d’arribada aixecant els braços” i notes com els genolls et fan figa, un pessigolleig et puja de dins cap a fora i esclates a plorar d’alegria.

In-des-crip-tible amb paraules, no hi ha res com una marató. Ho havia fet, la primera marató!

Gràcies a oson@corre que ha fet que en dos anys i escaig, jo hagi passat de no córrer a fer tota mena de curses culminant amb una marató, i gràcies a tots els companys d’oson@corre per fer d’aquesta entitat un lloc tant acollidor i tant motivador. Oson@corre som tots!

 Salut! 

Ai si! Per si és d’interès d’algú, finalment vaig acabar en 3 hores 26 minuts 1 segon. Objectiu complert! 





C.A. Vic – Les Noticies d’Atletisme de la Setmana

21 02 2012

Club Atlètic Vic

Dos Ors i un bronze, als Campionat de Catalunya de Veterans

Diumenge, es va disputar la dissetena edició del Campionat de Catalunya de Veterans en Pista Coberta, i la cinquena del Campionat de Catalunya de Veterans de Proves Combinades. Més de 400 atletes hi han participat, entre ells, cal destacar; les medalles, obtingudes pels atletes del club. En la prova dels 60mll, l’atleta Xavier Anton amb 84 anys, va pujar el 1er graó del podi amb un temps de 11”72, en categoria M-80. En Xavier, però, no va poder aconseguir el rècord d’Espanya, degut a una petita lesió que va patir mentre estava realitzant la prova, ho tenia tot al seu abast, ja que havia entrenat fort els darrers dies. Per altra banda, en Xavier Sagrera, va aconseguir medalla d’or en categoria M-45 en la prova dels 60mtanques amb un temps de 11”03, i l’Enric Gil, medalla de bronze en els 800mll en quedar 3r de la seva categoria M-50, amb 2’18”15. En els 60mll femenins, la Maite Guasch, amb 9”37, va ser 4a de la categoria F-45.

L’equip femení de cros, al Campionat d’Espanya de Cros curt a Oropesa

El diumenge 19 de febrer s’ha celebrat el Campionat d’Espanya de Cros per Clubs al circuit situat a la zona coneguda como Playa Verde del complex turístic Marina d’Or a Oropesa del Mar, Castelló. Aquest any celebra l’edició número quaranta-set en categoria masculina i la quaranta en la femenina. L’equip de cros femení del club, format per: Encarna Garcia, Laia Andreu, Magda Vicens i Encarna Nuñez, amb un total de 314 punts, van acabar en 18a posició. A nivell individual, l’Encarna Garcia, va ser 38a de la general, la Laia 74a, la Magda 96a, i l’Encarna Nuñez 106a.

 Campionat de Catalunya juvenil en pista coberta

El passat dissabte 18 de febrer, s’ha celebrat la vint-i-setena edició del Campionat de Catalunya Juvenil en Pista Coberta a Sabadell. Prop de dos centenars d’atletes catalans han participat en aquest autonòmic. Entre els nostres, la Jana Coll, va ser 4a en llançament de pes amb un tir de 11.84m. En Pau Surriba, va fer un triple salt de 11.99m, en David Benito, va participar als 60mtanques amb 8”83 i en Roger Compte als 60mll amb 7”65, cap dels dos, però va poder passar a la final.

Control d’hivern a L’Hospitalet de Llobregat

Dissabte, la Júlia Massagué, va participar en el control cadet dels 1000mll, i va fer-ho amb 3’34”3, i la Martina Massagué, a la llargada femenina, va fer un salt de 2.66m.

El CA Vic a la Festa de l’Esport Vigatà

L’Atlàntida va acollir el passat divendres la gala 2012 de la Festa de l’Esport Vigatà, que va premiar als millors esportistes de la capital osonenca durant el 2011.

Hi va haver distincions especials per a nou persones i entitats, i es van entregar dos premis a la innovació en l’esport. La nostra presidenta Montserrat Solà, va rebre una d’aquestes distincions, una placa com a reconeixement i agraïment per la seva tasca realitzada aquest últims anys al Club Atlètic Vic, tant en la presidència de la mateixa entitat com en la vessant més esportiva. També, hem de destacar, que dels 10 premis, que s’atorgaven, tres van ser per atletes del club: Encarna Garcia, es va endur el premi a la millor atleta individual, veterana, femenina, en Roger Puigbó, premi, al millor atleta individual, absolut masculí i la Laia Andreu, a la millor atleta individual absoluta femenina.

Moltes felicitats a tots, per la feina feta !!!

Pròximes competicions

Divendres, 24 de febrer del 2012

– Proves de Control – Lleida

– Jornada Atlètica d’Hivern – Lloret de Mar

Dissabte, 25 de febrer del 2012

– Campionat d’Espanya Absolut en Pista Coberta – Sabadell

– Control Benjamí-Aleví-Infantil (6a Jornada) El Prat de Llobregat (Pista 1)

– Control Benjamí-Aleví-Infantil (6a Jornada) – Mataró (Pista 2)

– Control Benjamí-Aleví-Infantil – Palafrugell

– Control Territorial – Valls

Diumenge, 26 de febrer del 2012

– Cros de Torelló – 3a lliga escolar

– 22a Mitja Marató de Barcelona – Barcelona

– Campionat d’Espanya Absolut en Pista Coberta – Sabadell

– Campionat de Catalunya de Llançaments d’Hivern – Barcelona (Serrahima)

 

 

 

 

 

 

 

 





Bona participació a la 3a ECO-MITJA Marató Oson@corre Ciutat de Vic

20 12 2011

ECO-MITJA MARATÓ OSON@CORRE CIUTAT DE VIC

Durant la jornada del diumenge 18 de desembre s’ha dut a terme la 3a edició de l’ECOMITJA Marató Oson@corre Ciutat de Vic. Amb un dia amb assolellat, però amb força fred i vent, a les 11 del matí, la presidenta del club, Montserrat Solà, ha donat la sortida d’aquesta tercera edició que ha comptat amb la participació d’uns 700 atletes, d’arreu de Catalunya.

Molts atletes del club i d’Oson@corre han participat en aquest edició.

El guanyador d’aquesta tercera edició ha estat per l’atleta mallorquí resident a Vic, i entrenador del CA Vic, Paco Tugores que, amb 1h13’54”, s’ha imposat per només tres segons amb esprint final a l’última recta al seu company d’entrenament basc Angel López. El tercer graó del podi l’ocupà Gerard Garrote del CA Figueres.

El primer atleta del CA Vic en arribar a la meta, ha estat en Dani Bordallo, que ho ha fet en la 6a posició i a només 1’35” del primer. Joan Pallàs, atleta veterà del club, ha arribat 9è. I el primer atleta del grup Oson@corre en travessar la meta, ha estat Ali Ziani amb 1h24’04”.

Pel que fa a les noies, la victòria ha estat per l’atleta de Corro d’Avall Anna Riera, que s’ha imposat amb autoritat durant tota la cursa i ha acabat amb 1h28’29 . La primera atleta del CA Vic ha estat la també mallorquina Magda Vicens que ha arribat 5a amb 1h37’35”. mentre que la primera classificada d’Oson@corre ha estat Núria Ferrer amb 1h:50’11”.

Trobareu tots els resultats de la cursa a la pàgina web del club, a la d’Oson@corre, i a la de la Federació Catalana d’Atletisme.

L’organització fa una valoració molt positiva de la resposta que han tingut els atletes, del funcionament en general de la prova i agraeix la confiança que han mostrat tots els participants, la qual cosa ens anima a seguir treballant per a poder oferir, any rere any, aquesta Eco Mitja Marató a la nostra ciutat.

També cal agrair a tots els col·laboradors, voluntaris, espònsors i personal que, d’una manera o altra, han estat involucrats a la prova i que sense ells seria impossible poder-la tirar endavant.

Felicitats i moltes gràcies a tots !!

Informa: C.A. Vic





Presentació de la Eco-Mitja Marató Oson@corre Ciutat de Vic 2011

2 12 2011

AL TEMPLE ROMÀ DE VIC

El passat dimecres 30 de Novembre, es va fer al Temple Romà de Vic, la presentació de la 3ª edició de la ECO-MITJA MARATÓ OSON@CORRE CIUTAT DE VIC.

L’acte es va fer en un escenari imponent, i la sala del temple romà es va omplir de gom a gom per atletes i aficionats, per tal de escoltar els detalls de la cursa d’aquesta edició, i també per escoltar la xerrada tècnica que va fer el prestigiós Fisioterapeuta i Osteòpata Miquel Àngel Cos.

L’acte va estar presidit per Montse Solà,  Presidenta del C.A. Vic, que va agrair l’assistència  a tots els oients, va fer una explicació dels detalls de la cursa, i va agrair a tots els patrocinadors i Institucions l’ajuda que fan a la prova perquè pugui arribar a ser un èxit.

Seguidament va prendre la paraula Victor Vilalta, responsable d’Oson@corre, que va explicar els detall tècnics de la cursa. En la seva explicació va fer un breu resum dels llocs per on transcorre la cursa, en el seu pas per les principals artèries de la ciutat, creuant carrer Verdaguer, plaça de Vic, Rambles, portalet, Ronda Camprodon etc… i també el seu pas per les zones rurals de Malla.

També es va fer incidència en els dos entrenaments conjunts que s’han programat els dos diumenges anteriors a la cursa. Aquests entrenaments es faran concretament el Diumenge 4 de Desembre i el Diumenge 13 de Desembre. El punt de trobada es a la estació d’autobusos de Vic a les 9:00 h del matí.  En aquests entrenaments es farà una bona part del traçat de la cursa, i es donaran consells sobre entrenaments de fons i sobre com poder fer aquesta Mitja Marató finalitzant amb un bon nivell. Aquests entrenaments estan oberts a tothom, estiguin inscrits o no a la cursa.

A continuació Josep Maria Antentas, Vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme va prendre la paraula, i va fer un resum de com ha anat evolucionant aquesta Eco-Mitja Marató i també com ha anat creixen el grup de corredors d’Oson@corre, ja que ell  va assistir en la primera reunió de presentació del projecte, ara fa just dos anys i mig. Antentas va encoratjar a la Junta del Club Atlètic Vic a continuar amb la feina i seguir fent curses d’aquest estil.

Finalment, va venir el plat fort de la Nit. La Xerrada tècnica que ens va oferir en Miquel Àngel Cos  Fisioterapeuta i osteòpata de l’equip nacional d’atletisme i del CAR (Centre d’Alt Rendiment).

En Miquel Àngel ens va oferir la conferència amb el títol “Interpretació de les alteracions del sistema múscul-esquelet”. Com gaudir d’un bon rendiment esportiu prevenint les lesions.

La conversa va anar mol enfocada sobretot sobre els problemes de la Pubàlgia, com detectar-ho, com evitar-ho i com tractar-ho.

Els assistents a la conferència, varen gaudir molt amb les explicacions del reconegut fisioterapeuta i osteòpata, ja que la xerrada va ser molt amena, i en tanda de preguntes hi va haver-hi força participació.

Finalment, la jornada es va cloure amb una degustació de pastes, i un brindis amb cava artesà de Sant Sadurní.

Mes detalls de la cursa:

https://osonacorre.cat/eco-mitja-2011/

 Per fer la inscripció:

http://mitjamarato.sobrevia.com/index.php

 





Noticies d’Atletisme del C.A. Vic

26 10 2011

Club atlètic Vic

Encarna Garcia 1a de Catalunya veterana F-45 als 10 km en ruta a Manresa

Encarna Garcia

Diumenge es va disputar els 8ens 10 km urbans de Manresa, alhora Campionat de Catalunya absolut i veterà.

Cal anomenar la 1a posició de l’Encarna Garcia en categoria veterana F-45, amb un temps de 37’57. També hi va participar la Mari Marquez, amb un temps de 50’27 i la  Montse Solà amb 56’44. Entre els homes, en Francesc Marsol, va ser 25è amb un temps de 33’52, en David Marsol, 31è amb 34’44, en David Pont va arribar, 35è amb 35’04 i en Miquel Maza, va fer 50’27.

Celebrat el 1r cros de la Lliga Comarcal de Cros Escolar amb bons resultats

El cros d’Olost ha inaugurat la 3a Lliga Comarcal de Cros Escolar el passat cap de setmana amb una bona participació.

En categoria prebenjamí femení cal destacar la 3a posició obtinguda per la Bruna Sagrera i la 4a obtinguda per de l’Anna Quero. Pel que fa als nois d’aquesta categoria, en Jofre Cedó ha estat 20è.

En categoria benjamí femení l’Ona Puigdomenech, ha quedat 7a i la Neus Codina 12a. Entre els nois, en Marc Dominguez ha estat 4t i en Pol Rovira ha estat 7è.

En categoria aleví masculí, en Ferriol Galobardes, ha estat 2n, l’Oriol Benito 9è, en Marçal Cedó, 15è i en Carles Martinez, 20è.

En categoria infantil femení, cal destacar que, els tres llocs del podi els han ocupat les atletes del club: la Jana Aguilar en 1r lloc, en 2n lloc l’Aina Forcada i en 3r lloc la Violeta Vila.

Entre els nois, el 1r lloc ha estat per l’Arnau Pallàs, l’Abel Benito ha estat 5è, en Ferran Sagrera, 7è, l’Albert Sañe, 13è, en Bernat Cedó, 15è i l’Adrià Freixa 21è. I finalment, en categoria cadet, la Julia Massagué ha estat 1ra i la Laia Aguilar 2na.

Pel que fa als nois, en Roger Pallàs també ha estat 1r, en Genís Ferrandez 2n, l’Eloi Pinyol 7è, l’Eloi Codina 9è, en Guillem Pinyol 12è, en Marc Sañé 15è i l’Arnau Prat 16è.

Anna Comet 3a fèmina a la cronoescalada de Queralbs a Núria

El diumenge s’ha disputat la Cronoescalada de Queralbs a Núria, com a final de festa de la cursa virtual que hi ha hagut durant l’estiu en aquest recorregut. 120 atletes han pres la sortida en aquesta prova. L’Anna Comet, ha estat la 3a noia en creuar l’arribada.

En la Cursa, també hi ha pres part l’Oscar Pamos, representant a Oson@corre. L’Oscar ha invertit un temps de 59’44” en fer el exigent recorregut.

7a Marató del Mediterrani a Castelldefels

Diumenge dia 23 es va celebrar la 7a Marató del Mediterrani, Mitja Marató i la cursa de 10km a Castelldefels. En la Mitja Marató, hi va participar en Santi Paré del grup Oson@corre, que amb un temps de 1h25’01, va quedar 76è de la general i 26è de la categoria M-40.

XXII Campionat de Catalunya d’Atletisme Acell/Special Olympics

Albert Corominas

Aquest diumenge passat es va celebrar a Sant Cugat del Vallés el que ha estat el 23è Campionat de Catalunya d’atletisme Acell-Special Olymics.

L’atleta Albert Corominas ha estat medalla d’or, en les proves de llargada i en els 400mll, i en Jordi Ramirez medalla de plata en els 400mll. 

Pròximes competicions

Dissabte, 29 d’octubre del 2011

  • 70è Trofeu Ricardo Àlvarez – Vic

 Diumenge, 30 d’octubre del 2011

  • 16è Cros d’Olot – Olot
  • 48è Campionats del Vallès (2a Jornada) – Rubí
  • 6a Cursa El Pont de Vilomara i Rocafort (10 Km no asfalt) – El Pont de Vilomara




Sopar de Fi de Temporada d’Oson@corre

29 07 2011

Tal com es va anunciar, ahir dijous, després de l’últim entrenament conjunt del grup, varem fer el sopar de fi de temporada d’Oson@corre

Després de una molt bona temporada, plena de Fartleks, canvis de ritme, sèries en Pista, sèries en muntanya, pujades, baixades, esprints i mes esprints… Finalment s’ha acabat la temporada. 

Després de les vacances d’agost hi tornarem…. 

Serà un bon moment per començar, per qui vulgui venir a córrer amb nosaltres. 

Us hi esperem a la tornada… 

Salut i Bones Vacances 

Victor

Algunes fotos difuminades, i mal enfocades del sopar i les birres que varem fer ahir, al Sopar del Corretgers SIS i a la cerveseria Dickens de Vic. En total varem ser 16 corredors d’Oson@corre. (en Martí, en Ciri, en Gerard, en Gabi, La Núria, en Jordi, l’altre Jordi, en Xevi, l’Oscar, en Joan, l’altre Joan, en Santi, l’Aureli, en Victor, la Montse, i en Dani).