Entrega de Premis al Sopar dels atletes del Club atlètic Vic a la Vila dels Masramon. Jordi Reixach rep el premi oson@corre i Lluis Brachs el premi de les curses de muntanya.
Entrega de Premis al Sopar dels atletes del Club atlètic Vic a la Vila dels Masramon. Jordi Reixach rep el premi oson@corre i Lluis Brachs el premi de les curses de muntanya.
Jordi Reixach rebrà divendres que ve el Premi Oson@corre,
El proper Divendres 27 de Novembre, dins del sopar de Gala anual del Club Atlètic Vic, que es celebrarà al Restaurant Vila dels Masramon, es farà l’entrega del PREMI OSON@CORRE.
El premi OSON@CORRE, es dona de manera anual, i es escollit per un jurat format per un membre de l’equip tècnic d’Oson@corre, i els guanyadors dels premis en les anteriors edicions
Premi OSON@CORRE
El Club Atlètic Vic i Oson@corre, dona aquesta distinció, a l’atleta
JORDI REIXACH VALLÈS
Per la seva temporada atlètica, a on ha demostrat la seva superació, assolint una millora constant en les seves curses atlètiques durant tota la temporada, i sobretot per ser pilar fonamental en el grup, ajudant i animant contínuament als seus companys, i fomentant l’esperit i valors d’oson@corre
que son:
Córrer, natura, salut i amistat
ENHORABONA A JORDI REIXACH, DE PART DE TOT L’EQUIP OSON@CORRE!!
Els guanyadors d’aquest premi dels anys anteriors, han estat:
2.010 Aureli Gómez
2.011 Gabriel Cunill
2.012 Gerard Costa
2.013 David Soler
2.014 Marisa Zapata
La entrega del premi el farà la guanyadora de l’edició de l’any passat, La Marisa.
Us animem a tots a apuntar-vos al Sopar dels Atletes del C.A. Vic, que és a on s’entregarà el premi. A veure si som una bona colla;)
PREMI AL MILLOR CORREDOR DE MUNTANYA DEL C.A. VIC 2.015
En aquesta ocasió, ens arriba un altre premi al grup d’Oson@corre. Enguany el Club Atlètic Vic, ha decidit que el guanyador d’aquest any 2.015 sigui:
LLUIS BRACHS SOLER
El premi s’entregarà també en el sopar del Club.
ENHORABONA A TOTS DOS!!!!
Entrenament de Luxe, amb companys de luxe i avituallament de Luxe, el passat dijous al Salt de la minyona.
Sol Solet, kaloret, Síndria fresqueta, taronges, plàtans, aigua i aquarius.
Gràcies per l’assistència a Pep Fitó
OSON@CORRE.
Diumenge vaig participar a la meva tercera marató. Després de dues experiències seguides a la de Barcelona em va passar pel cap que a la propera estaria bé un canvi d’escenari. Dit i fet. Vaig posar fil a l’agulla per trobar alguna opció atractiva i assequible. M’havien arribat bons comentaris de la de Sevilla i aquest va ser l’objectiu. A finals del passat mes d’octubre ja hi estava inscrit i amb tota la logística en marxa per tenir-ho tot a punt pel 22 de febrer. Per davant, gairebé quatre mesos per arribar-hi en les màximes garanties tot seguint el planing que en Víctor havia preparat. Semblava lluny però les setmanes, els entrenaments, les sèries piramidals, les tirades llargues i els quilòmetres van anar caient sense aturador. Enmig de tot plegat, unes quantes curses per anar veient l’estat de forma amb uns resultats que convidaven a l’optimisme. El principal objectiu era poder arribar al dia D amb la màxima preparació, i sobretot, respectat per les lesions. Sortosament així va ser i cap a Sevilla s’ha dit amb la tranquil·litat d’haver fet un bon treball.
Va ser un cap de setmana especial. Divendres al vespre, juntament amb la meva dona i filla, volàvem cap a la capital andalusa. A diferència d’altres vegades, aquest no va ser un viatge cent per cent de plaer. Tot va girar al voltant de la marató. Dissabte, un cop recollida la bossa del corredor, ens vam dedicar a fer un turisme moderat per la ciutat, evitant castigar massa les cames per l’endemà i sempre amb l’ampolla d’aigua a punt per anar hidratant el cos.
I després d’enllestir els darrers preparatius, arriba diumenge. Tot i que el despertador ha de sonar d’hora em llevo una mica abans. Esmorzo amb tranquil·litat i a les 7 del matí tot fent-la petar amb el taxista em dirigeixo cap a l’Estadio Olímpico. Allí es on ens trobem amb en Kasti per compartir els moments previs. Tot escalfant i enmig d’una bona fresca ens adrecem cap a la línia de sortida i ens col·loquem a primera línia del calaix tot esperant el tret de sortida enmig dels nervis que van aflorant. Compte enrere … i ja està. La marató ja és en marxa. Els primers quilòmetres una mica caòtics amb onze mil atletes iniciant la cursa simultàniament. Malgrat la sensació d’anar lent, el ritme voreja els 5min/km., però no vaig còmode. El cos em demana més marxa i li faig cas, arriscant amb l’objectiu d’intentar buscar un bon registre. A l’alçada del KM 6 li indico a en Kasti que vull provar d’anar més ràpid i a veure què. Passo el KM 10 per sota de 49min i poc després atrapo i supero la llebre de les 3h 30min. La cosa va bé però encara queda molta cursa. Enmig de la gentada que segueix als atletes puc veure i sentir els ànims de la Núria, la senyora d’en Kasti, i més endavant els de la meva família. Un plus afegit. Arriba el pas per la mitja marató amb 1h 41min 35seg i unes bones sensacions. El ritme no decau i els quilòmetres van caient. Arribo al KM 30 i tot segueix igual. Començo a notar les cames una mica adolorides però el missatge és clar i contundent: NO HAY DOLOR!!. El circuit em porta davant mateix del santuari futbolístic de la Sevilla “verdiblanca”, el Benito Villamarín i això vol dir que estic entrant als darrers 10 Kms. Després d’una llarga i inacabable avinguda entro al Parque de María Luísa i tot seguit una volta per la Plaza de España plena de gent. I d’aquí cap a una de les parts més agraïdes del recorregut, quan es fa més feixuc pel quilometratge acumulat, en ple centre històric de la ciutat i amb la Giralda de privilegiada espectadora. Amb tot, i sorprenentment, m’adono que el ritme no decreix i vaig superant atletes un darrera l’altre. És aquí quan començo a veure que la marca pot acabar molt per sota de les 3h 30min. Torno a creuar el Guadalquivir per entrar als darrers dos quilòmetres. Ja fa estona que em trobo molta gent aturada o caminant per qui la marató ja els ha passat factura. L’Estadio Olímpico i la meta cada cop més propers. Entrada d’accés pel Túnel Nord i els darrers 300 metres per la pista atlètica per creuar la meta amb un temps de 3h 21min 41seg amb una mitjana de 4min 46seg. Molt content per la marca superant la que vaig aconseguir a Barcelona l’any passat i sobretot per les bones sensacions que em va donar la possibilitat de gaudir de la cursa des del primer i fins l’últim metre de la marató.
Per acabar, el meu agraïment a tots els companys/es d’Oson@corre pel suport rebut durant totes aquestes setmanes de dur treball; en Víctor Vilalta pels seus savis consells; en Kasti, per haver compartit les feixugues tirades llargues d’aquests darrers mesos; i especialment a la meva dona i la meva filla per la comprensió i complicitat abans, durant i després de la marató. I també a la ciutat de Sevilla i la seva gent per l’escenari que van oferir diumenge, omplint els carrers de suport incondicional i anònim i és que “… Sevilla tiene un color especial…”.
Jordi Reixach (J.R.)
Sevilla – Oson@corre
Oson@Corre arrasa de nou a Ripoll
CAMPIONAT INTERNACIONAL D’ATLETISME DE FONS DEL RIPOLLÈS
Aquest diumenge Ripoll es va retrobar amb la cita atlètica anual del Campionat Internacional d’Atletisme de Fons del Ripollès, més coneguda com la Mitja de Ripoll, que ja porta un grapat d’edicions a les seves esquenes. A les tres últimes, a més s’hi ha afegit la Cursa Popular Ripoll Bressol de Catalunya amb un recorregut de 6 Kms. que es disputa de forma paral•lela i que sembla feta a mida als interessos d‘Oson@corre, gran dominador de la prova. Aquesta vegada el color taronja va tornar a brillar amb llum pròpia pels carrers de la capital ripollesa, acaparant un total de 3 podis que cal sumar-los als quatre aconseguits a les dues primeres edicions de la prova. A la cursa masculina, David Soler, Xumi, va ser el
darrer en inscriure’s i el primer en arribar a meta amb un temps de 22min 18seg després de mantenir un bonic duel amb en Boris Arroyo que finalment va cedir 9seg. Tot plegat per poder veure amb gran satisfacció un podi farcit de companys. A la prova femenina, Marisa Zapata no va tenir rival i es va imposar amb gran claredat amb una diferència de gairebé 2min sobre la segona classificada i convertint-se en la gran dominadora de la cursa amb dues victòries de tres edicions celebrades. Entre uns i altres, viatge de tornada cap a Vic ratllant l’excés d’equipatge amb tanta copa entre mans.
A la mitja marató també hi va haver representació d’O@C amb uns quants taronges disposats a fer un bon paper per terres ripolleses. La sortida es va demorar excessivament per culpa del retard que duia el tren que al seu pas per Ripoll es creua amb el recorregut de la cursa dins del primer quilòmetre. Potser seria bo que l’organització optés per canviar l’hora de sortida, endarrerint-la a 1/4 d’11 del matí, i evitar així l’espera dels atletes. Dels resultats dels nostres va sobresortir en Marc Carrió, nouvingut aquesta temporada i que amb un parell de mesos ja es troba al grup d’elit al costat dels més ràpids. Malgrat fallar-li les forces al rush final va creuar la meta amb una excel•lent marca d’1h 27min 38seg. A la categoria femenina, Laia Andreu, com sempre un valor segur, va demostrar una vegada més les seves condicions atlètiques per pujar al podi com a segona classificada malgrat patir les seqüeles físiques de la seva participació a la Marató de Muntanya del Montseny, el diumenge anterior.
Per últim i a nivell personal, content de la meva primera participació a la Mitja de Ripoll. Una cursa especial per mi pel fet de, que com va dir l’Alfredo, córrer a casa. Tot i que encara estem a principis de temporada va servir de test per calibrar l’estat actual de forma. I no em puc queixar, tot el contrari. Em vaig trobar bé durant tota la cursa i amb forces per prémer l’accelerador a la segona meitat del recorregut per anar esgarrapant segons al cronòmetre. No era l’objectiu ni molt menys però no vaig quedar-me massa lluny de la meva millor marca. Impensable tot just ara, al mes de novembre. Una fita que queda pendent per una altra ocasió. El que sí em va quedar clar és que aquest és el camí a seguir per afrontar el repte per aquest 2015. Ja falta menys. Road to Sevilla.
A Ripoll, agraïment especial als companys Pitus i Alfredo que ens van voler fer costat
Informa: Jordi Reixach (J.R.)
RESULTATS ATLETES OSON@CORRE
MITJA MARATÓ
18.- Laia Andreu 1:22.03 (2a fem)
49.- Marc Carrió 1:27.38
79.- Albert Alabern 1:31.27
94.- Jordi Reixach 1:33.30
145.- J.A. Castillejo 1:39.56
174.- Lluis Sabata 1:42.01
175.- Eduard Serra 1:42.00
276.- Núria Ferrer 1:56.09 (24a fem)
CURSA DE 6 KMS
1.- David Soler (Xumi) 22:18
2.- Boris Arroyo 22:27
10.- Marisa Zapata 25:48 (1a fem)
14.- Victor Vilalta 27:14
44.- Glòria Madurell 34:39 (12a fem)
58.- Laura Borràs 37:16 (22a fem)
DEBUT AMB MILLOR MARCA PERSONAL EN 10.000 MTS.
Hola a tothom,
Sóc en Jordi Camps, avui dia 5/10/2014 he debutat amb oson@corre a la cursa de 10 kms de Sant Lluc de Olot, amb el meu récord personal de 45’37”, ha set una cursa fantàstica i molt bonica, totalment recomanable. Hem marxat de Vic a 3/4 de 8 amb la incertesa de si plouria, però un cop hem arribat ha deixat de ploure. M’ha agradat molt l’ambient previ.
Abans de començar els nervis han fet acte de presència, però un cop hem arrencat ja no estava tant pendent d’ells, he començat a un ritme força alt per mi, però a partir del quilòmetre 5 fins al 8 més o menys es quan m’ha costat més de intentar seguir el ritme, ja que hi havia alguna pujada i notava la tensió en els músculs de la tíbia, després ja hem començat la baixada i tot ha millorat.
La millor sensació, crec que com tot corredor, és el moment que veus l’arribada i la creues, a on també hi havia un fantàstic ambient.
Serà una de les curses que recordaré més, tot gràcies als companys de oson@corre per ser com són.
En fi, m’ho he passat de CULLONS!!!
Jordi Camps
RESULTAT DELS COMPONENTS DEL GRUP OSON@CORRE
21.- David Soler 37:07
53.- Albert Alabern 41:21
64.- Gabriel Calabuig 42:18
73.- Jordi Reixach 43:30
89.- Marisa Zapata 44:04 (6ª classificada femenina)
113.- Jordi Camps 45:37
131.- Victor Vilalta 46:46