Marató de Barcelona 2014-03-16

16 03 2014

OSON@CORRE TREPITJA TOT BARCELONA

En espera que el gran J.R. (Jordi Reixach) ens faci la crònica del súper-marcón aconseguit per ell avui a la Zurich Barcelona Marathon, pengem els resultats dels components del grup OSON@CORRE.

A la foto hi falten alguns components , (Mateo, Boris, Xavier Gumí, Mane..)  ja n’ anirem penjant més conforme ens vagin arribant.

256.- Manel Nogué 2:54.38

690.- David Soler Feixas 3:03.27

1641.- Boris Arroyo 3:17.44

2698.- Albert Alabern 3:27.58

2978.- Joan Barceló 3:29.45

3287.- Xavi Sospedra 3:31.49

3464.- Jordi Reixach 3:33.06

4041.- Marisa Zapata 3:37.21

4488.- Gabriel Calabuig 3:40.17

6032.- Victor Vilalta 3:50.17

6802.- Josep Vila Ors 3:54.55

8013.- Xavier Gumí  4:01.09

8529.- Alfredo Lombardo 4:04.45

10646.- J.A. Castillejo 4:22.33

Josep Mateo (de moment no sabem com li ha anat)

Info: VV (des de el sofà amb les cames fetes caldo).

Marato BCN 2014 OC1





Cursa de Muntanya de Vic 2013

12 09 2013

5ª edició CURSA DE MUNTANYA DE VIC

Ahir dimecres 11 de Setembre de 2013, coincidint com es habitual amb la diada de Catalunya, es va celebrar la 5ª Edició de la Cursa de Muntanya de Vic.

Cursa Muntanya Vic 13 - 1De la mateixa manera que en les darreres edicions, s’han dut a terme 3 curses diferents: una prova de 20 km amb sortida a les 8:30, una altra de 10 amb sortida a les 9h i una prova pels més petits a la zona de meta. Enguany la organització havia decidit avançar l’horari de sortida de les curses, a fi de facilitar als corredors la presencia a la cadena humana Via Catalana.

Les dues proves llargues tenen la sortida i l’arribada a la zona esportiva de Vic i es mouen per la zona de la Creu de Gurb, la curta sense enfilar-s’hi, però els atletes corren per la seva base i els corredors de la prova més llarga hi pugen dos cops, sempre passant per diferents corriols.

El guanyador de la categoria llarga absoluta, sobre 20 quilòmetres ,  ha estat Victor Estepa amb un temps de 1h:37:18, amb més de quatre minuts de diferència sobre el segon classificat Manel Amor 1h:41:30 i en tercera posició Esteban Rozen amb 1h:41:37. En la cursa femenina sobre els 20 quilòmetres la guanyadora ha estat Susanna Molas, qui amb 1h:56:29 s’ha imposat de manera folgada sobre Rosa Navarro 2:06:02 i en tercera posició Núria Ferrer  amb 2:14:09.

Cursa Muntanya Vic 13 - 2Pel què fa a la cursa curta sobre 10 quilòmetres, el mes ràpid ha estat Isma Casadesús 42:56 per davant de Genis Ferràndez 42:58 i de Alfons Morcillo 45:08. Mentre que en categoria femenina s’ha imposat Laia Andreu 46’31” a Erola Bisquert 56:27 i a Jana Aguilar 58:17, ambdues en edat júnior.

Per part d’Oson@corre, hi ha hagut una nodrida participació d’atletes. En la cursa llarga el mes destacat ha estat la 6ª posició de Marc Collell 1:50:30, també hi ha participat 31º Boris Arroyo 2:13:16, 32º Gabriel Calabuig 2:16:05, 34º Joan Barceló 2:18:46, i Victor Vilalta 2:23:38

En la cursa curta el més destacat en quarta posició ha estat David Soler 45:28, també hi ha participat 24º Carles Talen 54:57 i 41º Josep Mateo 1:00:35.

Cal dir que la Miseta Marisa, també apuntada a la cursa no hi va poder prendre part finalment.

Informa VV

Cursa Muntanya Vic 13 - 3Cursa Muntanya Vic 13 - 4Cursa Muntanya Vic 13 - 5Cursa Muntanya Vic 13 - 6Cursa Muntanya Vic 13 - 7Cursa Muntanya Vic 13 - 8Cursa Muntanya Vic 13 - 9Cursa Muntanya Vic 13 - 10





Emmona 2013 Bona actuació de Gerard Costa

17 06 2013

Bones Companys/es!

Fa dies que no escric res pq fa dies que no he corregut cap cursa però aquest cap de setmana  he participat a la Marató d’Emmona i el mister m’ha demanat que expliqui una mica com va anar la cosa…

Ja vaig decidir que això de l’Emmona era un repte, quan l’any passat vaig tenir el plaer d’acompanyar en Joan Barceló durant 8 o 10 km’s i veure part del recorregut per on passava però ho trobava massa exigent per les meves característiques i la meva disponibilitat d’entrenament. Però aquest any es feia Marató es a dir que no calia corre els + de 100km’s i disfrutar de part del recorregut.

Vaig sortir de Vic a les 4 del mati amb en Joan Barcelo direcció St.Joan on vam recollir dorsals i on ens vam trobar amb la resta de corredors (Santi Maydeu, Oscar Pamos, Toni …).

A les 6 en punt, tret de sortida i direcció Puig Estela, on ja m’havien deixat ben clar que seria dura la pujada. Vaig pujar força bé i vaig avançar a forces corredors que havien sortit més forts que jo en la línia de sortida.

Un cop a d’alt a Puig Estela era una baixada fins a Pardines. Un primer quilòmetre d’herba i plena d’unes flors blanques, el que per alguns podria pensar que estic descrivint el paradís, per a mi va ser l’infern, ja que era herba alta i molt humida i vaig arribar a caure fins a 5 cops. Un cop agafada la pista que ens portava fins a pardines, vaig poder treure les meves armes de “corredor” d’asfalt i poder baixar i planejar entre 4 i 4:15 min/km.

Gerard EmmonaDurant la pujada a Tres Pics em vaig trobar força bé pujant i disfrutant del que estava fent. Arribar a l’avituallament i camí cap a Coma de Vaca la color cada vegada era més insuportable. Des del refugi fins a la central Daió va ser la part mes dura del recorregut, pesat de cames, fart de calor i el cap que no funcionava…a un quilòmetre abans d’arribar a la central, tal i com havíem quedat, hi havia en Jordi (un amic meu que venia ajudar-me acabar la cursa), just el moment de trobar-lo em diu: QUE FAS JA AQUÍ? SI HAN PASSAT MOLT POCS CORREDORS, jo creia en aquell moment que m’ho estava dient per tal de motivar-me i prou, i amb el meu estat d’ànim i físic tant me feia la classificació. De totes formes això em va donar forces per fer una baixada força ràpida i arribar a l’avituallament abans de fer els últims 6 km’s de pujada a Núria.

Camí pesat, temperatura alta, estomac remogut (gràcies a la beguda isotònica de l’avituallament), però allí estava a falta de pocs quilometres i encara fent algun tros de pujada corrent, cada cop menys però a cada un d’ells que ho feia em sentia bé.

Últim tros del recorregut només fèiem que avançar caminadors que feien el camí fins el santuari i en arribar a la part superior del camí on ja es veia l’arc d’arribada, un crit del Jordi dient-me que ara només es podia corre i arribar a meta, vaig arrencar amb totes les forces que em quedaven, que eren poques i a falta de 100m per la línia em van agafar rampes…coix però encara corrent vaig creuar la línia d’arribada amb 7h justes 42 km i més de 6500 metres acumulats. Crits d’ànim de la Sònia en l’arribada i en Jordi i una calorosa abraçada en cada un d’ells que em van fer sentir com un autèntic heroi. No guanyaré curses, no faré les millors marques, però aquest moments de felicitat i superació personal no me’ls traurà ningú.

Estic apunt de finalitzar un temporada força bona amb marques personals en asfalt i amb reptes de muntanya importants, com el d’aquest cap de setmana o com ho van ser el Matxos.

Un salutació a tots i espero poder seguir els entrenaments a les pistes aquests dies per preparar l’Olla de Núria!

Gerard ExFutbolista





OSON@CORRE Celebra el seu Sopar de Nadal, amb entrenament sorpresa a sota la lluna

21 12 2012

ENTRENAMENT SORPRESA I SOPAR DE NADAL D’OSON@CORRE

Muntanya estrellesAhir dijous, varem fer l’últim entrenament conjunt abans de Nadal.

Ve ser un entrenament molt especial, a on una trentena de Oson@corre-Carried-Away, varem realitzar l’entrenament sorpresa. La sorpresa …. tal com alguns ja intuïen, va consistir en pujar (degudament equipats amb bona roba de Running adient per al mes de Desembre, i amb els corresponents frontals…) a d’alt de la Creu de Gurb. La sorpresa la varem tenir a d’alt, quan molt ben organitzat per la Marisa, en Santi i en Lluís, varem treure una súper- llonganissa, unes patates xips, i unes birres Extra-Large cedides gentilment per SantiDammm.

Special moment of celebration in the summit

Arbre Nadal 23Cal dir que va ser una autèntica sensació veure la corrua de lluminetes pujant per la carena de la Creu. Les fotos que varem fer, han quedat de pena, així que no cal que en publiquem cap per estalviar –vos la apreciació.

SOPAR DE NADAL

Osonacorre Nadal Can joan 2Una vegada finalitzat el genial entrenament, ens varem dirigir al Restaurant Cal Joan de Vic a on varem fer EL SOPAR DE NADAL. La única cosa que direm és que va estar molt be, la família d’en Lluís ens va tractar com autèntics marquesos i varem fer un brindis amb cava, per felicitar-nos per el bon ambient que hi ha en el grup, i desitjar-nos un BON NADAL!!,

BON NADAL A TOTS….!!

Osonacorre Nadal Can Joan 3OSON@CORRE

Oson@corre: Córrer, Natura, Salut i Amistat

Osonacorre Nadal can joan 4

Oson@corre Nadal Can Joan





Ecos de la Eco – (de la Eco-Mitja Marató)

19 12 2012

ECO ECO ECO ECO ECO……

Doncs si, anem a parlar de la Eco. Parlem de la magnífica actuació del grup oson@corre aquest passat diumenge a la ECO-MITJA MARATÓ CIUTAT DE VIC.

Anem al grà:

Xumi (David Soler)

Xumi Eco 5En Xumi va córrer de manera magistral, en David ha passat ja a la categoria de moto GP. Va començar la temporada tenint problemes musculars, però mica a mica ha anat agafant el fil, i en aquesta eco-Mitja ja l’hem començat a veure en el seu nivell.

Aquests 1:21:37 auguren que en els propers mesos de Gener i Febrer, quan ja anirem mes assortits de sèrie s a la pista, s’hauran de traduir en una marca al voltant de 1h:19. (temps al temps…) en parlem d’aquí a uns mesets..

Marc  Cullell

foto plaça vic eco 4En Marc s’ha incorporat en els entrenaments d’atletisme ara fa aproximadament un parell de mesos. Com ja sabeu en Marc és triatleta, i ha vingut a córrer amb nosaltres amb l’objectiu de millorar sobretot en el segment de atletisme dins de la especialitat de triatló, que és allà a on ell està enfocat.

Cal dir que la marca que ha aconseguit aquí a Vic a la Eco és una marca molt meritòria 1:22:11 la seva millor marca, es veu que en Marc ha aprofitat be aquest entrenaments, i per davant li queda encara molt marge de maniobra degut a la seva joventut i sobretot a la seva qualitat atlètica.

Endavant Marc…!!

Laia Andreu

laia andreu 35La Laia s’ha incorporat en els entrenaments del nostre grup, amb l’objectiu de millorar la seva freqüència de gambada, per tal de aconseguir un bon registre aquest any en la mitja marató.

La Laia és una atleta multi especialista, ja sabeu que corre tant en curses de muntanya com en raquetes de neu, com en Pista en el 3.000 metres obstacles, en cros, en ultra maratons com cavalls del vent etc.

La veritat es que estem molt contents de tenir a la Laia corrent entre nosaltres, encara que els seus entrenaments siguin una mica diferents, i acabi complementant-ho amb altres disciplines.

En aquesta Eco-Mitja va córrer en un nivell molt alt, molt per sota dels 4’ per quilòmetre, aconseguint una marca de 1:23:26. Cal dir que per ser la seva primera mitja marató es una marca de gran nivell, segurament en properes mitges, amb circuit mes pla i amb atletes femenines que li posin les coses mes complicades rebaixarà encara molt mes la seva marca.

Vinga Laia som-hi…!!

Boris Arroyo.

Boris volando eco 4En Boris es la constatació mes gran de que entrenant amb constància i amb seny es pot aconseguir arribar amb poc temps a uns registres de qualitat. Es va incorporar a entrenar amb el nostre grup a principis d’estiu d’aquesta temprada. De seguida ha anat millorant les seves marques, a Hondarribia ja li va sortir una cursa bastant rodona, però en aquest ocasió la cursa li ha sortit perfecte.  Ha corregut de manera regular durant tot el traçat i fins i tot a la part final ha arribat amb molta força tancant el cronòmetre en 1:25:50.

Vinga Boris… que no pari ….!!

Enric Marrodan

Ciri Marrodan eco 4L’Enric es la personificació de l’atleta que no es veu gairebé mai amb el grup, però en canvi sempre està amb el grup. Malauradament aquesta última temporada no ha pogut córrer massa degut a uns problemes físics que per sort ja ha solucionat, i ens alegrem molt de tornar-lo a veure competir.

Va estar en un bon nivell i va acabar la cursa amb 1:28:47. Molt marge de millora i amb constància tornarem de nou a agafar el nivell que hi havia hagut.

Ciri Redondo

marrodan ciri eco 4En Ciri va demanar un permís de 2 hores per poder fer la cursa. Com que hi va tardar solament 1h:27:19, li va sobrar més de mitja hora per arribar de nou a la feina més fresc que un xínxol.

En Ciri té molta qualitat atlètica, esperem que pugui de nou entrenar com ho va fer en anteriors temporades, i d’aquí a uns mesos el tenim baixant de 1:20h a la Mitja.

Encarna Núñez

Encarna eco 4L’Encarna poc a poc va tornant a agafar el seu ritme, després de la seva maternitat.

Malauradament no te encara el temps suficient per poder fer entrenaments mes a fons, però ja ha millorat amb 1:29:20 la marca que va aconseguir dies enrere a la Mitja Marató de Ripoll.

Esperem també que aviat torni a estar en el nivell que li havia permès guanyar en infinitat de curses. Li volem dir també, que estem molt contents i orgullosos de que corri les curses amb la samarreta d’Oson@corre.

Gerard Costa

Gerard ali plaça eco 4En Geri, va conduit el grup de 1:30 com un veritable capità d’equip. Molt ben posat en el seu càrrec i ben acompanyat per l’Alí,  va fer una cursa constant i no va parar d’animar en tot moment al seu grup de l’hora i mitja.

Cal dir que en Gerard aquest any està fent una progressió que aviat donarà els seu fruits, és un plaer veure’l córrer actualment en els entrenaments, a on junt amb Pere llampec en Xumi i en Marc s’estan clavant uns entrenament d’autèntic atletes. En Gerard poc a poc està canviant la seva fisonomia de futbolista i comença ja a puntejar i a flotar corrent com els grans especialistes de les curses d’atletisme. Segueix així Gerard, i aviat començaran a sortir les marques de bon corredor de fons.

Ali Ziani

Va estar acompanyant en tot moment a en Gerard , animant al grup de la hora trenta, i fent que la feina d’en Gerard fos molt mes fàcil. Cal dir que si l’Alí hagués corregut la cursa a fons hauria fet una molt bona posició, però va preferir donar un cop de mà als corredors que volien millorar la seva marca.

L’Alí d’aquí a uns dies deixarà de viure aquí amb nosaltres per temes professionals. Ha estat un autèntic plaer haver compartit estones amb tu, i ens emportem el record d’haver conegut a una persona molt alegre i amb una gran humanitat.

Alí: sempre seràs del nostre grup d’Oson@corre…

Mane Nogué.

Mane Eco mitja 4A en Mane el tornem a veure córrer de nou amb l’alegria que ens tenia acostumats, abans de caure en el pou de la pubalgia. Una vegada deixat enrere ja aquests dolorosos problemes el tornem a veure somriure, i en aquesta ocasió acabant la mitja en 1:30:22 tot ajudant i animant als companys corredors.

Joan Barceló

Joan BarceloA en Joan les mitges maratons se li fan massa planes.

En Joan està molt acostumat a córrer durant hores i hores per la alta muntanya, i la mitja marató se li fa curta i massa plana. En aquesta ocasió es va marcar com a objectiu acostar-se a la Hora trenta, i ho va ben aconseguir, tot parant el crono en 1:30:27, millorant en quatre minuts el seu millor registre aconseguit l’any passat en la Eco. La marca aconseguida aquest diumenge per en Joan es per treure’ns el barret.

Felicitats Joan…!!

Albert Alabern

Albert Alababern EcoL’Albert va comença a venir a entrenar amb el grup d’Oson@corre a principis d’estiu. Després de la llarga parada estiuenca ha començat a venir a córrer regularment aquesta tardor, i de seguida han començat a venir els fruits.

A la córrer per córrer de Manlleu ja se li van començar a veure les bones maners, a la Jean Bouin va rematar, i en aquesta Eco-Mitja amb els seus 1:32.51 li ha sortit una marca  ja de autèntic corredor.

L’Albert ha estat dubte tota la setmana, degut a una petita sobrecarrega, i no les tenia totes amb ell de poder fer la cursa. Després de fer uns dies de descans, massatges del fisio i les oracions a la moreneta efectuades per tots els components d’Oson@acorre, finalment el varem poder tenir-lo en la línia de sortida. I el resultat tal com hem vist ha estat excel·lent.

Gabriel Calabuig

gabriel Calabuig eco 4 - 12El nostre profe de matemàtiques va calcular molt be com s’havia de córrer a la mitja. En Gabriel va fer una cursa en solitari a on va córrer un gran nivell i va finalitzar amb un molt bon temps de 1:35:17.

Li queda molt marge de maniobra a en Gabriel de cara a la present temporada, i a veure si d’aquí a dos mesets el tenim rondant la hora i mitja.

Jordi Reixach

Al  pronunciar el nom d’en J.R. només em surten paraules d’admiració!!!

JR ecoEn Jordi va començar ara fa uns dos anys a venir a córrer amb el nostre grup, ell no havia fet mai una cursa, i va dir que no estava a dins dels seus objectius tampoc fer-ne cap. En principi venia solament per córrer sense competir.

Al cap de unes setmanes, va dir que volia córrer a la cursa de 10 kms de Roda. Des de aquell debut, sembla que va descobrir el mon de les curses, i li ha agradat tant que amb la pertinent constància i una vegada superada la molesta fascitis plantar, no ha parat en cap moment d’evolucionar.

En Jordi l’any passat va fer el seu debut en la mitja a la Eco-Mitja de Vic finalitzant en1:45:39, aquest any en la mateixa cursa i en el mateix recorregut, just un any més tard, ha fet una marca de 1:35:34. Tal com deia el gran filòsof Bernd Schuster:  ….. No hase falta desir Nada mass….!!

Marisa Zapata

Marisa eco 4 - 12La nostra Miseta, va fer una actuació de luxe a la Eco-Mitja. Una vegada ja superats els problemes i  a on ha decidit que ja no es queixarà i no protestarà mes, i que a partir d’ara ja creurà i farà els entrenaments com una bona nena, li han començat ja a sortir els bons resultats.

A la Donibane Hondarribia ja va aconseguir baixar de la hora quaranta (1:38:51), i en aquesta ocasió, molt ben acompanyada per en J.R. va aconseguir  ja una marca de “relumbrón” acabant en 1:35:43. Aconseguint ser la sisena classificada de la general femenina.

En acabar la cursa em va comentar:  que creu que ara si ja ha arribat al seu límit. (d’això res de res Miseta… això només es el principi).

Aureli Gómez

Aureli Eco panxaHem de dir que en aquesta ocasió l’Aureli va patir un xic. El nostre incombustible Aureli, (rei de aconseguir marques sense gaire entrenament) en aquesta ocasió no li ha sortit del tot be.

Ha corregut gaudint en tot moment de la cursa i del paisatge, i ha finalitzat en 1:37:19. De tota manera nois i noies no us despisteu, perquè l’Aureli és com un Guepard en la Sahabana, i no saps mai per on et sortirà.

Josep Mateo

Joesp Mateo EcoEn Josep va rendir en un bon nivell. Després de unes setmanes a on ha tingut diversos dolors musculars, en la Eco-Mitja l’hem vist amb un bon to, arribant a meta en 1:39:20 bon registre que a base de entrenament mirarem de millorar en les properes mitges a la vista.

Raül Arxé i Lluis Rabot

raul lluis eco 4Aquests dos nois, varen ser la personificació del que seria dos atletes feliços. Van gaudir en tot moment amb els seus globus, animant i portant el grup a ritme de 1:40, i com que anaven molt sobrats van gaudir d’allò mes be.

Molt bona la seva actuació i des de aquí felicitar-los, i desitjar-los que en la propera mitja puguin ells fer el seu millor registre.

Manel Bolaños

Bolo Voló 2Molt bona l’actuació d’en Bolo en aquesta Eco-Mitja, el varem veure córrer molt suau i be, i no es va veure patir massa.  Va finalitzar la cursa amb 1:43:34, i creiem que amb la tanda de sèries que venen ara a la pista, podrem tenir a en Manel amb registres a la vora de 1:40 entre gener i febrer d’aquest any que entrem.

Endavant Manel…!!

Josep Antoni Castillejo

Castillejo ecoEn Josep feia el seu debut a la Mitja marató en aquesta cursa. Ha començat a venir als entrenaments d’Oson@corre fa uns pocs mesos, i ja li hem vist una gran millora, sobretot en els fartleks i en les pujades.

En aquesta ocasió en Castillejo ha arribat a meta amb 1:45:21 amb un cert neguit de patiment, però és normal en aquest tipus de curses, i segur que la seva progressió la anirem veient cursa a cursa durant tota la temporada.

Ànims Josep… tot arriba!!

Enhorabona per la cursa, i hi ha un gran recorregut de millora per davant.

Josep Vila Ors

Pitus EcoEn Pitus va fer una cursa allò que se’n diu a veure-les venir … (ens explicarem…) .

En Pitus ha estat tot l’estiu fent entrenaments de marató, tot preparant la Marató de Berlin , que es va fer a finals de setembre i a on va finalitzar amb un temps molt meritori de 3h:57’.

Després de unes setmanes de descans , ha començat ja a iniciar els entrenaments, i en aquesta Eco-Mitja ha corregut molt en inici de temporada. Ha estat tota la cursa amb el grup de llebre de 1:50, i ha finalitzat en 1:49:38.

Temps hi haurà per córrer a tope!

Gabi Cunill i Manel Alcubierre

gabi manel eco 4 - 12

Igual que en les anteriors llebres, aquest parell s’ho van passar també d’allò mes bé. Van córrer molt plàcidament, i la seva missió de portar els globus a la hora cinquanta la van cobrir a la perfecció.

Felicitats per gaudir del córrer ajudant a millorar als demés.

Jordi Roca

Osonacorre Eco4En Jordi també va complir la seva missió de llebre en aquest cas sobre les 2 hores .

Cal dir que no s’havia plantejat mai de fer aquest tipus de tasca, i pel que sembla li va agradar força. Esperem que d’aquí a un temps el veiem amb en Gerard fent de llebre de l’hora trenta.

Cal dir que dues de les “seves clientes”, l’han felicitat públicament des de el blog d’Oson@corre.

Aquí reproduïm les seves paraules:

“Molt bé la llebre de les 2hores. Gràcies Jordi!!! Les noies de Santa Eulàlia de Ronçana estan molt agraïdes”.

Alfredo Lombardo

L’Alfredo  (Il Dottore…)no va poder córrer la cursa,  degut a uns petits problemes de sobrecarrega a la “frontissa del genoll”, que en breu estaran ja solucionats. Cal dir que va estar animant i fent fotos a tot el grup. Considerem a l’Alfredo com a un puntal indispensable a dins del grup, i esperem que es recuperi aviat i pugui tornar a córrer i a gaudir corrent entre nosaltres.

Xevi Ferrer

Malauradament en Xevi tampoc va poder córrer a la Eco-Mitja, degut a una petita lesió. Va estar col·laborant en tot moment amb la organització de la cursa.

Es una altre manera molt agradable de gaudir de l’atletisme…. Gràcies Xevi!!.

Ecos de la Eco – Segons Victor Vilalta





Eco-Mitja Marató Ciutat de Vic – 4ª Edició 2.012

17 12 2012

Article de Victor Vilalta Versió Oson@corre

ECO-MITJA MARATÓ CIUTAT DE VIC

Ahir diumenge 16 de Desembre es va disputar la 4º Edició de la Eco-Mitja. La cursa enguany ha estat co-organitzada per el Club Natació Vic ETB, i el Club Atlètic Vic, agafant el relleu de les tres primeres edicions a on Oson@corre ha estat al capdavant.

Osonacorre Eco4La cursa va reunir els mateixos al·licients que en les edicions anteriors, en un recorregut urbà pel centre de Vic en la seva primera meitat i recorregut rural en els camins de Malla en la segona meitat.

El corredor mig-fondista mallorquí Paco Tugores va repetir la victòria de l’any passat la cursa. En Paco que ha estat uns anys vivint a Vic com a estudiant a la UVic i com a entrenador del C.A. Vic,  no es va voler perdre aquest cita del calendari de mitges maratons, corrent la Eco Mitja. En Paco va arribar a la meta amb un temps de 1:13:08, traient-li  19 segons al segon classificat Aleix Fàbregas  de l’Esportiu Ripoll  i 31 segons a  Miki Solé, que va ocupar el tercer lloc en el podi. En els moments inicials el capdavant de la cursa va transcórrer en un grup de uns quinze corredors, fins aproximadament el quilòmetre 9, a on Aleix Fàbregas va decidir accelerar el ritme i posar-se al capdavant en solitari, fins aproximadament el quilòmetre 20, a on Tugores va fer valer la seva capacitat estratègica, segurament guanyada en la seva experiència a la pista i va imposar el seu canvi de ritme final amb la seva potent gambada per tal d’arribar com a guanyador en la línia de meta.

Xumi Eco4La cursa femenina va estar dominada per la multi-especialista Laia Andreu, corredora de muntanya, de raquetes de neu, de pista en obstacles, ultrafondista, corredora de de crosss… etc… i el què calgui. La Laia va imposar un fort ritme des de el principi, i en la seva primera participació en la distància de mitja marató, va aconseguir un registre de 1:23.26 a un fort ritme bastant per sota dels 4 minuts per quilòmetre. En segona posició va entrar a meta Encarna Núñez, guanyadora en anteriors edicions de la Eco-Mitja, l’Encarna que gradualment es va posant de nou en forma després de la seva maternitat, va arribar a meta amb un temps de 1:29:20 millorant la marca que va fer a la mitja de Ripoll unes setmanes abans. Tercera va ser Anna Riera amb 1:29:48. Destacar També la molt bona actuació de la nostra Miseta Marisa d’Oson@corre que va fer un molt bon temps de 1:35.43.

Per part dels corredors de Oson@corre, hi va haver una nodrida participació, amb una bona colla de corredors que alguns d’ells participaven com a llebre, com es el cas d’Gerard Costa 1:30, Raül Arxé i Lluis Rabot 1:40, Gabi Cunill i Manel Alcubierre 1:50, i Jordi Roca en 2:00. Cal dir que tots ells varen fer una magnífica actuació, portant el ritme de una manera mil·limètrica i sobretot animant i ajudant als corredors en tot moment.

Així és com els hi va anar als components del grup d’entrenaments d’Oson@corre:

David Soler 1.21.37

Marc Cullell 1.22.11

Laia Andreu 1.23.26

Boris Arroyo 1.25.50

Ciri Redondo 1.27.19

Enric Marrodan 1.28.47

Encarna Núñez 1.29.20

Ali Ziani 1.29.32

Gerard Costa 1.29.32

Manel Nogué 1.30.22

Joan Barceló 1.30.27

Albert Alabern 1.32.51

Gabriel Calabuig 1.35.17

Jordi Reixach 1.35.34

Marisa Zapata 1.35.43

Aureli Gómez 1.37.19

Josep Mateo 1.39.20

Raül Arxé 1.39.40

Lluis Rabot 1.39.40

Manel Bolaños 1.43.34

Josep Antoni Castillejo 1.45.21

Josep Vila Ors 1.49.50

Gabriel Cunill 1.49.50

Manel Alcubierre 1.49.51

Jordi Roca 2.02.14

Eco tret sortidaPer part meva, vull felicitar al nou equip organitzatiu de la cursa per com va sortir la prova, una mitja Marató no es mai fàcil d’organitzar-la, i menys creuant de d’alt a baix i pel mig la ciutat de Vic. Felicitats al CN Vic i sobretot a Pep de la Mora i a Sebastià Romero del Club Atlètic Vic per donar continuïtat a la cursa sumant amb altres entitats de la ciutat. També vull agrair als organitzadors el detall de demanar-me per fer el tret de sortida de la cursa.

M’hagués fet molta il·lusió de poder participar-hi, sobretot per poder anar a la vora d’en Gerard , l’Alí i el seu grup voltant els 1:30, però malauradament els meus bessons varen decidir que volien agafar-se uns dies de festa. (coses que li passen a un corredor ex-migfondista, quan decideix fer curses de llarga distància).

Felicitats a tots!

Victor Vilalta

Resultats de la Cursa:

http://www.runedia.com/cursa-class/20121522/

Algunes de les fotos del grup d’Oson@corre: (Reportera Sònia)

https://plus.google.com/u/0/photos/100835521408316393583/albums/5822814291475591281





Puisacalm Extrem Mountain Marathon

24 10 2012

En Joan Barceló i en Santi Maydeu a la Marató del Puigsacalm

Al diumenge , en Santi, i jo varem afrontar el repte de fer la marató Puisacalm Extrem Mountain Marathon a  St. Esteve d’en Bas, un recorregut de 42 km i un desnivell positiu de 3.000m.

Varem començar la cursa,  els primers quilometres no hi havia cap problema, el camí era bastant planer i una mica moll, però  més endavant, ja començava la marxa de la marató. Terreny amb molt de fang per culpa de la pluja, pujades pronunciades, passant per rius, corriols estrets, fent una pasa endavant i dues al darrera. Agafant branques per poder pujar,  anant a quatre grapes  (com un senglar), com ha de ser…

En l’avituallament del km.12,  ens varem trobar amb la Marisa, que feia la mitja i comentava, que  s´ho passava molt be!!. Després nosaltres, varem continuar, i al cap de poc. En la zona del canal dels ganxos ens varem trobar amb un imprevist. Cua de gent parada per pujar a d’alt del canal i teníem d’esperar. La Marisa (la més llesta de tots) és va colar entremig de la gent, i  va  passar endavant de nosaltres. Millor!!, perquè  varem d’estar aturats més de 20 minuts.  Més endavant, varem pujar el canal dels ganxos i continuàvem corrents.

A partir d’allà, venia la zona més tècnica  del recorregut. A l’altura de Puigsacalm, hi havia unes baixades molt pronunciades de fang i pedres mullades.  En que tenies de vigila molt per no fer-t´he mal, i baixar  lentament. Després de passar aquest tros,  aproximadament el km.16, ja era qüestió de conservar les forces, per arribar al final.

En Santi ja començava a pati de cames ( però mentalment és el millor, no hi ha dolor) i jo també, però una mica menys. Sort que alguns trams, el paisatge era impressionant,  i  feia passar més be la cursa. Després varem passar pel santuari de cabrera i  a partir d’allà, el terreny era més còmoda. Però sempre vigilant el camí ple de fang, amb pedres  i arrels mullades.   Al final  varem arribar a St. Esteva d’en bas amb un temps de 8h37min, varem quedar 128/129 de 157 participants que varen acabar.

L’ho més important, varem acabar la marató ben contents i satisfets dels 42 kms, però una mica bruts…

Ens veiem a les pistes,   

Joan  Barceló





CURSA DEL PUIGSACALM

23 10 2012

LA MARISA A LA CURSA DEL PUIGSACALM

Diumenge 21 d’octubre va tenir lloc la Puigsacalm Extrem MM( marató de muntanya) amb la Primera edició de la Cursa del Puigsacalm, 25Km. i 3000m. de desnivel acumulat.

Vaig trigar entre 4 i 5 hores a finalitzar el recorregut que seguia els 7 primers quilòmetres de la Puigsacalm Extrem fins arribar a l’àrea de pícnic dels Pins pujant pel camí de les Olletes fins a trobar el camí de la marató, que ens portava fins al cim del Puigsacalm (1515m) passant per la Canal dels Ganxos.

Un cop arribats al Coll de Llancers agafàvem el camí de l’esquerra fins a Sant Miquel de Castelló on enllaçavem amb l’ultima baixada del circuit llarg cap a Hostalets d’en Bas i St. Esteve d’en Bas.

Cursa espectacular, amb trams de grimpada, baixades amb cordes, fang i més fang, 99% corriols… Una autèntica aventura .. Us la recomano!! I felicito amb en Santi Maydeu i Joan Barceló que es varen atrevir a fer la Marató. ( rodoliiiiií)

Marisa Zapata Mas





Manel Alcubierre ens explica la seva Odissea a Cavalls del Vent

4 10 2012

En Manel Finisher a Cavalls del Vent 2012

Nota: és una mica llarg, però la cursa també ho va ser, si em faig pesat ho sento, no era la meva intenció.

PRE… 

L’aventura de l’Ultra Cavalls del Vent va començar una mica per casualitat, era el mes d’abril amb l’objectiu principal de la temporada, la marató, complert, quan em vaig assabentar que durant el procés d’inscripció a l’ultra Cavalls del Vent havia caigut el servidor degut al col·lapse generat per la gran demanda de corredors, i que obrien de nou un procés d’inscripció que en aquest cas aniria per sorteig. Vaig decidir provar sort, si em tocava sempre podria renunciar a inscriurem quan fos l’hora de la veritat.

Hi havia 900 places i ens vàrem pre-inscriure 1.700 corredors, per tant tenia molt poques possibilitats que em toqués, a més els corredors que hi havien participat altres anys tenien més opcions que els que ho volíem fer per primera vegada. El sorteig es va a fer al 24 de maig i tal i com era previsible no em va tocar, vaig quedar en llista d’espera en el lloc 175, de manera que em vaig oblidar de Cavalls del Vent i ens vàrem centrar en l’Olla de Núria.

Tot va canviar el 14 de Juny, quan a mig matí vaig rebre un mail on em comunicaven que no tots els escollits s’havien inscrit i que tenia plaça, però que havia de formalitzar l’inscripció abans de 15 dies. Va ser quan vaig començar a valorar seriosament la possibilitat de fer la meva primera Ultratrail: 84,84 km per la muntanya amb un desnivell acumulat de 12.000 m. Era una bogeria?

La casualitat va fer que aquell mateix dia féssim el sopar de final de temporada d’Oson@corre i en Joan Barceló (gran especialista amb ultres), en Santi Maydeu, que l’havia fet l’any anterior i l’Oscar Pamos que s’estrenava aquest any em va convèncer que no podia deixar passar l’oportunitat, calia provar-ho, en Victor ens va recolzar i es va oferir a preparar-nos uns entrenaments específics. La meva germana Judit, que també l’havia fet l’any anterior, em va acabar d’empènyer a provar-ho. El dia 19 de juny vaig formalitzar l’inscripció, tenia per davant un estiu molt dur d’entrenaments.

Ha estat un estiu entrenant amb calor, fred, amb sol, amb vent, de dia, de nit, a la platja i a la muntanya, l’únic entrenament  que no he pogut fer, ha estat amb pluja, ja que no ha plogut en tot l’estiu. Haig d’agrair a l’Anna i les nenes que, durant tres llargs mesos, m’han deixat dedicar hores i hores a córrer, han aguantat les meves neures alimentaries i han suportat que el 80% de les meves converses anessin encaminades al 29 de setembre, que si haig de buscar una motxilla, que si em fa mal aquí, que si em fa mal allà, etc…

Calia preparar la logística i el meu cosí Jimi, amb va fer una proposta que no podia desaprofitar, em deixava una furgoneta camper per poder descansar abans i després de la cursa amb l’única condició que li fes una mica de propaganda, doncs aprofito:

Els millors preus del mercat de les millors furgonetes equipades www.chilicampers.com 

Aquest fet em facilitava poder assistir al briefing que es feia el divendres i coneixia de primera mà les previsions meteorològiques previstes pel dissabte.

Ja ens van avançar que seria un dia complicat meteorològicament parlant, però no es preveien tempestes elèctriques ni boires espesses que serien causa de suspensió, però si pluja i fred. Es reservaven la possibilitat de retardar la sortida si la borrasca que pujava de sud a nord no havia acabat de passar.

Em quedo amb una frase que va dir el director de cursa en Joan Solà, “No hi ha mal temps, hi ha mala roba.” El missatge era clar: calia anar molt ben preparat, a 2.500 metres no te la pots jugar.

DURANT…

Ens vàrem llevar il·lusionats, malgrat estava tapat, no plovia i tot feia pensar que la cursa es desenvoluparia normalment i començaria a l’hora prevista. Després d’esmorzar tranquil·lament, pastel preparat d’alt valor energètic, unes proteïnes en forma de clara d’ou, llet amb cereals  amb alt contingut d’hidrats de carboni i un parell de peces de fruita, ens arribem als lavabos del pavelló a deixar un present, tasca imprescindible per poder córrer tot el dia sense tornar-hi a pensar.

Calia dedicar l’últim pensament a la vestimenta, a Bagà no feia fred, però i a dalt a Niu d’Àliga? Finalment optem per samarreta tèrmica màniga llarga, samarreta tècnica Chilicampers sense mànigues i les malles 3/4 del CET. I per si de cas jaqueta prima, paravent  impermeable i guants a la motxilla. I a la bossa que l’organització ens porta a Prat d’Aguiló, més o menys a la meitat, una muda completa d’hivern, malles llargues gruixudes, suadera també d’hivern, roba interior i uns altres guants secs.

Poc abans de les 9:00, sense gaire temps per no posar-nos nerviosos, ens vàrem acostar fins a la Plaça de la Porxada. No sé si equivocadament, però amb el que ens esperava per davant tampoc calia escalfar gaire. Ràpidament vàrem trobar-nos amb l’Oscar i sense parlar-nos-ho tots dos sabíem que ens interessava anar al màxim de junts possible, era molt llarg i calia fer-nos costat.

La direcció de cursa ens va donar l’última previsió meteorològica, pluja, fred i una mica de boira a Niu d’Àliga, però sense tempesta elèctrica, per tant a l’hora prevista, quasi 900 corredors, sortíem de Bagà amb 84’84 kilòmetres per davant, i jo al menys, amb un únic objectiu, passar-m’ho el màxim de bé possible.

Desprès del tret de sortida vàrem viure la primera gran emoció, la quantitat de gent cridant i animant sumat amb que finalment començava la cursa per la qual havíem entrenat tantes i tantes hores, posaven la pell de gallina, però calia prendre molta paciència 1700 m. de desnivell amb 13km d’una tirada era el primer objectiu.

Amb una cursa així el temps i la posició final, bàsicament pels amateurs, té una importància molt relativa, però t’has de marcar un objectiu per poder saber com vas, jo m’havia marcat arribar entre les 15 i 20hores, per la qual cosa, i agafant de referència corredors de l’edició anterior em vaig preparar una xuleta, plastificada, amb els temps parcials i l’hora del dia en que van passar per cada un dels refugis de corredors que el final havien fet 15, 16, 17, 18, 19 i 20 hores, això em serviria per tenir una aproximació del temps que tenia fins el pròxim refugi,  poder planificar-me la cursa tram a tram i poder dosificar els suplents alimentaris i gels que portava amb els avituallaments dels refugis.

Una vegada sortits del poble, la pujada va ser força lenta, ja que l’acumulació de corredors en els estrets corriols feia que es formés una llarga fila, que en certs moments inclús s’arribava a parar, però no era qüestió de malgastar esforços intentant avançar per fora del camí. De seguida la meteorologia va començar a avisar que no seria un dia fàcil i just abans d’arribar al Refugi de Rebost, a mig camí de Niu d’Àguila va començar a ploure, ens posem el paravent. Primer refugi, molta gent i molta animació, parada ràpida, una mica de fruita i amunt, el grup s’anava estirant i de seguida ja es va començar a incrementar el ritme dintre del que el desnivell ens permetia. Arribem a la Collada de Comafloriu, malgrat la pluja i la boira a 2.200 molta animació i molts crits d’ànims, comencem a notar el fred, em poso els guants. Una última apretada i primer objectiu arribem al punt més alt de tot el recorregut, el panorama comença a ser desolador, multitud de gent enfredorada dins una cobert fosc amb l’únic objectiu d’aconseguir un caldo calent, ens retrobem amb l’Oscar que m’havia agafat uns minuts, mengem una mica i decidim tirar avall, si ens quedem aquí agafarem fred. M’he tret un guant per menjar hi he tingut una feinada considerable per tornar-me’l a posar de lo moll que estava, decideixo no treure-me’l més en tot el dia, bé com a mínim fins a prat d’Aguiló que n’hi tinc uns de secs.

A la baixada em trobo molt bé, agafo un bon ritme i començo a avançar gent, l’Oscar em va seguint però un pel enrere, per dins meu penso que ja m’atraparà i sinó l’esperaré al Serrat, següent objectiu, poc a poc la pluja i el pas dels corredors converteix el terreny en una pista de fang, algun tram inclús, aprofitant que vaig amb pals baixo patinant com qui esquia, em diverteixo com un nen i vaig avançant corredors abraçats als arbustos per no caure. Un tram de pista em serveix per relaxar-me trotant fins arribar al Refugi del Serrat.

Ja som al Km 28, aquí començarà realment la cursa, ja que a partir d’aquí el puja i baixa no ens permetrà agafar un ritme constant, com a mínim fins a Cortals, després de nou una forta pujada. Però anem a pams, menjo tranquil·lament tot esperant si arriba l’Oscar, espero entre 10 minuts i un quart, i començo a agafar fred, em sap greu però decideixo continuar endavant, segur que ho entendrà.

Fins a Cortals anem bé, la meva xuleta diu que hi tinc al voltant d’una hora, no caldrà menjar fins arribar-hi, agafo un ritme més o menys constant i gaudeixo del bosc que de passada ens protegeix del fred, segueix plovent.

Després la cosa es comença a complicar, un fort desnivell ens porta cap al coll de Vimboca sortim del bosc i el fred comença a apretar fort, és una tirada llarga, unes dues hores, són ja les 4 de la tarda, fa 7 hores que correm i 6 i mitja que parem la pluja, i hem de pujar fins a 2.200 m. al Serrat de la Muga, fa molt fred, tot està núvol, no saps on es el coll, no es veu res, i segueix plovent, cada passa has d’esquivar un toll, o no ja és igual, igualment tens els peus xops, no cal esquivar-los, per sort no estàs sol, hi ha forces corredors, ara n’avances un, ara te  n’avancen dos, quan finalment arribes a dalt el fred és encara més intens, se m’enrampen les mans, primer l’esquerra i després la dreta, intento moure-les però no passa, ai, ai, començo a pensar que tindré problemes, seguir el serrat per la carena es fa llarg, t’imagines el paisatge però no en pots gaudir, si us plau, vull baixar, vull arribar al prat d’Aguiló, hi tinc roba seca em vaig repetint. Finalment comença la baixada i les mans comencen a reaccionar, això ja es una altre cosa, tot i que arribar al prat encara costarà, hi ha un últim repatxó que no hi comptava. De cop una corba a l’esquerra i allà està, finalment el Prat a la vista, vaig una mica per l’herba perquè el camí és un fangueig, però l’herba esta tan relliscosa que no puc evitar un altre patacada, ja no sé quantes en porto, però aquesta baixo almenys 5 o 6 metres ressolant.

Aquest avituallament és el de dinar, hi ha macarrons amb tonyina, decideixo menjar primer, d’aquesta manera tot canviant-me païré una mica i podré afrontar la pujada al pas de Gasolans, 400 m. de fort desnivell, amb millors condicions. A l’arribar em demanen el dorsal que ja fa estona que he perdut i em donen la meva bossa de roba seca, em sorprenc, tan a la carpa de l’avituallament com al voltant hi ha molt poca gent, serà complicat canviar-me allà fora, demano si puc anar al refugi i quan hi entro caic de cul, el panorama és dantesc, hi ha tanta gent que no es pot ni entrar, les cares de fred fan por, els voluntaris amunt i avall amb caldo calent , gent amb camilles, tapats amb mantes i sueros, voluntaris organitzant cotxes per baixar corredors, un poema. Em demanen com estic, – Jo bé, només em volia canviar – aconsegueixo un raconet i intento evadir-me de la situació, però entren una noia al meu costat amb una hipotèrmia, està a 33 graus, intento mirar cap a un altre costat però tot es igual, començo a pensar que potser m’hauria de retirar, tothom ho fa, però jo estic bé, em dic – Primer canvia’t i desprès ja veurem – Un cop amb roba seca i adequada per passar una nit de fred, veig clar que haig de continuar, em tornen a demanar com estic i si m’he canviat tot sencer, si es així em deixen continuar. Miro el mòbil, tinc 38 whatsapp i 3 sms, amb una mirada ràpida veig que tots son d’ànims, m’emociono com una magdalena i n’envio un a l’Anna que estic bé i que segueixo, no sé quan podré tornar a mirar el mòbil, entre el guants i la bossa protectora de l’aigua, ho veig difícil.

Surto a fora i torna la tranquil·litat, sembla que no plou tant. Comença la segona part de la cursa. La pujada al  Pas de Gasolants és forta, però sec i tip es fa curta, a dalt torna a apretar el fred, però vaig ben equipat i no el noto, a més em dono compte que ha deixat de ploure, són la 7 de la tarda, no cal forçar, queda molta estona. A dalt a la Serra de Pedragrosa trepitgem una petita capa de neu, inclús em fa il·lusió, la primera neu de la temporada al setembre. La baixada cap a la pista de l’Estasen està molt relliscosa i perillosa, no es pot córrer, et feries mal. Un cop a la pista arreplego els pals i els poso a la motxilla, són 5km de pista amb una mica de baixada que em permetran gaudir del córrer per córrer, objectiu: arribar de dia a l’Estasen.

A les 8 en punt hi arribo, si mantinc el ritme puc acabar amb unes 17 hores, començo a creure que és possible. Però ara ve la part mes difícil, la nit. A més a més, pràcticament no trobes corredors i cada vegada vas més amb tu mateix. Es torna a posar a ploure. La baixada al Gasolet està en molt males condicions, rellisca molt i hi ha molt fang, sovintegen les caigudes i la fatalitat fa que caigui sobre un dels pals i el trenqui. Baixar sense un pal es fa una mica més complicat, però és el que hi ha.

Passem Gasolet i de nou amunt, ara ja començo anar més descentrat ja no tinc clar si ve pujada o baixada, fem un pujada d’uns 300m. de desnivell i desprès baixada fins a Sant Martí, no s’acaba mai es fa molt i molt llarga, és molt fosc, segueix plovent, segueix tot moll, fangós i pràcticament no trobes corredors. On és la lluna plena que ens havien promès? Dues hores després arribem a Sant Martí, els voluntaris transmeten bon ambient,  – per cert – diu un – el barça perd.

A partir d’aquí tinc el recorregut clar, pujada 700m. pels empedrats fins al refugi de Sant Jordi, baixes 250, puges 200, i 12 kilòmetres de l’última baixada. Però tenir-lo clar no vol dir que sigui fàcil, just al començar a pujar un parell de corredors em deixen enrere, segueix plovent i els empedrats es puja pel riu, lògicament baixa d’aigua fins a dalt i es fa del tot inevitable posar els peus a dins per travessar-lo en varies ocasions. Plou, sol, fa molta pujada, és fosc i haig de posar els peus a l’aigua, però qui em manava a mi venir? Psicològicament aqueta pujada va ser complicada, em va venir la paranoia que tothom s’havia retirat i que només quedava jo, que quan arribaria a dalt trobaria el refugi tancat i que em ferien quedar a dormir i no em deixarien acabar, no podré arribar a Bagà, no et deixaran acabar m’anava repetint. Arribar a dalt i comprovar que seguia en la cursa va ser un gran descans.

L’últim tram havia de ser relativament senzill, qui arriba al Sant Jordi arriba a Bagà, diu la dita, però van aparèixer dos nous problemes, per un costat les piles del frontal havien reduït molt consideràvem l’intensitat de la llum, de fet, malgrat ser noves, feia més de 4 hores que funcionaven ininterrompudament i amb fred, mentre pujava no me n’havia adonat però el moment de baixar vaig comprovar pràcticament que no m’hi veia, tenia piles de recanvi, però com ho feia per canviar-les? I si me’n queia una, com ho faria per buscar-la. Vaig optar per continuar amb poca llum. El segon problema va ser físic, fins aleshores no havia tingut cap dolor important però a partir d’aquell moment van començar a fer-me mal els dos tibials, tenia clar que començava a decaure, però s’acostava el final, calia sobreposar-se.

Poc abans d’arribar a l’asfalt, quan faltaven uns 5 km, em vaig creuar amb un parell de nois que pujaven a animar un company, em van ajudar a canviar les piles del frontal i va semblar que es feia de dia. De fet, quasi ja no calia, havia deixat de ploure i finalment va sortir l’esperada lluna plena.  Ara – vaig dir-li – ara que ja arribo em vens a veure, abans et necessitava, però en fi val més tard que mai.

Al vols de les dues de la nit arribava per fi de nou a Bagà, de cop em van passar tots els mals i vaig baixar les escales sense pràcticament tocar-les, quan m’acostava a la plaça vaig començar a sentir els crits del públic, encara n’hi havia i els havien avisat que arribava, algú em va dir que disfrutés de l’arribada, vaig entrar a la meta com qui ha guanyat el que no està escrit, la sensació que vaig viure a les 2:12’35” del dia 30 de setembre no es pot descriure amb paraules, només es pot sentir.

Havia completat els 84,84 km. i els 12,180 m. de desnivell, i el més important, ho havia fet: Gaudint i disfrutant tot el dia.

El final, dels 1.020 corredors inscrits vam prendre la sortida prop de 900, 223 vàrem arribar a la Meta i 673 van abandonar, entre ells l’Oscar, que sortia d’un refredat la setmana passada i el seu cos, vistes les condicions meteorològiques, li va demanar deixar-ho a Prat d’Aguiló. Un altre any serà Oscar.

Temps oficial: 17:13:38, posició 137 de la general i 35 de veterans A. 

POST….

Poc després vaig parlar amb la meva dona i el meu pare, sentir les seves veus van acabar de fer gran el dia, els havia fet patir molt i els hi vaig poder donar l’alegria d’haver aconseguit el meu propòsit.

Després de menjar una miqueta i una bona dutxa em van comunicar el fatal desenllaç que havia patit una corredora, una mena de suor freda em va recórrer tot el cos, no és comprensible que la vida faci aquets estralls tan difícils d’assimilar.

Cap dels 1.020 participants que ens havíem preparat per prendre la sortida podíem imaginar que la Serra del Cadí s’aportaria la vida de la Teresa Farriol, “3a” pels amics de corredors.cat. Des d’aquí deixeu-me tenir un record per ella i enviar una forta abraçada als familiars, als amics, a la família d’Autodesk, a tota la família del trail running i als organitzadors de la cursa que segur que se senten responsables d’un desenllaç del que no tenen la més mínima culpa, quan sortim a la muntanya tots sabem on ens fiquem. DEP

Sigui dit de pas, un 10 per l’organització, moure aquell volum de participants i voluntaris per la muntanya amb les condicions adverses era una tasca verdaderament difícil, els que vàrem arribar no ens va faltar de res i la multitud d’abandonaments van ser traslladats, amb més o menys espera, al lloc d’origen. Vist els cometaris que han sortit, deixeu-me dir que no crec que s’hagués de suspendre, ni modificar el recorregut per les condicions meteorològiques, majoritàriament no hi havia mal temps, hi havia mala roba.

Gràcies Anna. Gràcies Aina i Txell. Gràcies Família. Gràcies Victor, Carles, Cris i M. Dolors. Gràcies Jimi i Laia Chilicampers. Gràcies als amics del CET i d’Oson@corre.

I gràcies a tots i als 72 whatsapp’s que tenia a l’arribada donant suport.

Manel Alcubierre Roca





Ruta dels Molins de Calldetenes – Crono Escales dels Foquers – La Merçè – Cros Ametlla de Merola – Rialp Matxicons Extrem

21 09 2012

La ruta dels Molins de Calldetenes per en Jordi Alsina i Encarna Núñez

Aquest passat diumenge 16 de Setembre de 2012, es va fer la 4ª Edició de la Cursa de la Ruta dels Molins de Calldetenes. A la cursa hi van prendre part a la vora d’un centenar de corredors.

El guanyador de la prova va ser el torellonenc Jordi Alsina, que amb un temps de 31:01 va arribar a meta en primer lloc per davant del seu veí també torellonenc Gabriel Crosas 31:25. En tercer lloc en Raul Rota de Vic ho va fer amb un temps de 31:44.

En l’apartat femení la gran dominadora, amb els colors d’Oson@corre, va estar la Encarna Núñez que va arribar a meta en 40:27.

A la cursa també hi van prendre part els corredors d’Oson@corre, 10º David Soler 36:14, 20º Xevi Puigdesens 39:04, 22º Boris Arroyo 39:29, 43º Josep Vila Ors 43:15 i 48º Santi Rovira 43:46. Finalitzant tots ells amb uns molt bons resultats.

La cursa que passava per llocs de gran bellesa es desenvolupava per la Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, inaugurada el 1994, que ha permès la recuperació d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut.

Crono Escales dels Foquers

També durant el matí del diumenge 16 de Setembre, es va disputar a Folgueroles La Crono-escales dels Foquers que va tenir una participació de 49 atletes.

La cursa que es crono-escales entre la localitat de Tavèrnoles i Folgueroles

Un total de 49 atletes participen a la particular cursa de Folgueroles, han fet seu el repte de pujar els 260 graons de pedra, endinsar-se en el corriol, travessar el camp i arribar a la Damunt.

El gran dominador de la prova, ha estat el jove atleta local Roger Pallàs, que s’ha imposat amb un temps de 2’54”, sobre Nil Masnou segon amb 2’55” i en tercer lloc Marc Treserra 3’00”. En noies la guanyadora ha estat la també folguerolenca Jana Aguilar amb 3’51”, per davant de Aina Forcada 4’19”.

La organització ha qualificat com a un èxit tant de participació, com per les marques aconseguides, que en la seva majoria milloren els registres marcats en les anteriors edicions.

Roger Roca i Carla Bertos guanyen la Cursa de la Mercè

El corredor igualadí reedita el seu triomf del 2004 i la jove triatleta del CN ​​Prat venç amb només 16 anys

El corredor igualadí Roger Roca , amb un registre de 30:41, en ​​categoria masculina, i la jove triatleta de 16 anys Carla Bertos (CN Prat), en fèmines, amb un crono de 38:32, s’han imposat en la edició 34 de la Cursa de la Mercè que s’ha disputat a Barcelona amb la participació de 16.000 corredors .

Per part d’Oson@corre, hi ha pres part a la cursa en Josep Mateo, que ha fet un registre de 47’43”, arribant en el lloc nº 5254, sobre un total de 16.000 participants. Enhorabona Josep!!!

Cros de L’Ametlla de Merola

L’atleta del Fútbol Club Barcelona Jordi Comas, ha estat el guanyador del XXIVè Cros de l’Ametlla de Merola (Bergadà).

Laia Andreu, acompanyant habitual dels entrenaments d’Oson@corre, ha arribat a meta en tercera posició femenina amb un temps de 38’41”, per darrera de Lidia Rodríguez i de Hasna Bahom.

Rialp Matxicons Extrem

El passat dissabte 15 d’octubre, es va fer la Rialp Matxicons Extrem, sobre la distància de 82 quilòmetres. Es una cursa de Muntanya al cor del Pallàs Sobirà.

La cursa de una duresa extrema, va estar dominada per Jaume Folguera, que va arribar a meta en primer lloc amb un temps de 10h:21:47, en segona posició va arribar l’osonenc Mia Carol Bruguera amb 12h:13:21, i cal destacar també la 11ª posició de David Ferràndez, amb 14h:39:09.

A la cursa hi va participar també el nostre representant d’Oson@corre, en Joan Barceló. En Joan volia fer un test de preparació de cara a la propera cita a Cavalls del  Vent, però va decidir a mitja cursa finalitzar la seva participació degut a la duresa de la prova que el va fer decidir a reservar forces per al seu objectiu d’aquí a 15 dies.