oson@corre

Cursa “Sant Silvestre del Bisaura”, 29-12-2013

(CORRENT PEL CEL)

Avui diumenge, uns quants d’Oson@corre hem anat a córrer una de les curses més populars de l’any: la de Sant Silvestre. De fet, em sembla que algun d’ells ja n’han corregut alguna altra aquest any, però jo m’estreno en una cursa d’aquest tipus. Diria que poc s’hagués diferenciat de la resta de curses que he fet anteriorment (4) si no fos perquè durant un bon tros he corregut al costat d’un àngel, del caganer, els tres Reis d’Orient (amb regals inclosos), la Verge Maria, en Sant Josep i… el nen Jesús! …ah, i una immensa estrella que ens guiava cap a la meta.  Jo haig de dir que l’he agafat de referent i m’he deixat endur per l’esperit nadalenc  tot pensant que si la seguia, segurament… arribaria viva i a lloc. No diuen que aquesta estrella guia cap a Betlem? Tot i que no és fins allà on jo vull arribar…

Marisa, Alfredo, Xumi, Encarna, Gabi i jo ens hem trobat uns a l’anar a recollir els dorsals, amb la resta  al punt de sortida. Com que encara quedava una estona per el tret de sortida, hem anat a escalfar tot fent un tros del recorregut que ens esperava.  Jo, que sóc del grup d’iniciació i tot just fa… res, uns tres mesos que m’he iniciat en aquest curiós i divertit món de l’atletisme, running o com n’hi vulguin dir , m’he vist corrent enmig de corredors que jo considero gairebé d’”alt nivell”…si si, ja sé que exagero, però el nivell que ells  tenen, res té a veure amb el meu.

Un cop escalfats, i com que ja quedava ben poc per la sortida, ens hem situat a lloc .“Ui, queden cinc minuts,!” he pensat mirant-me el rellotge i fent una ullada al meu voltant. Tots apiladets i juntets esperant arrencar a córrer…a veure a veure quan se sent el PUM! Pensat i fet. Aquest ha sonat i …zas!….com a bales hem sortit del carrer del Mestre Quer, hem girat a l’esquerra cap al Carrer Berga i travessat el pont . Dreta i avall cap al Passeig del Ter. Allà ja he començat a perdre de vista als meus companys, i és que “si segueixo aquest ritme, el d’ells, acabaré rodolant per terra”, he pensat. De fet, allà és quan m’he donat compte que el pessebre vivent em rodejava , més que res pel crit que li feia Sant Josep a la Verge Maria: “Eiiiii, que no et caigui el nen Jesús a terra!!!!”.

M’he sentit al cel.

He agafat un ritme, el meu, el que em costa tant de  canviar per por a no aguantar, i he anat fent, “sin prisa però sin pausa” que diuen.  Corrent per el C/ Sant Josep, hem girat a l’esquerra, i seguint els consells de la Marisa, passos curts però sense parar, he enfilat carrer amunt cap a la Plaça Major, seguint pel Carrer del Pont, esquerra i avall cap al Carrer Sant Joan, altra vegada passeig del Ter però en direcció contrària i cap amunt, tornem a travessar el Pont, passem pel Carrer Berga i ja agafem l’antiga c-17 que ens portarà cap a Montesquiu. Durant el primer tram de pujada cap al poble veí, he perdut a tot el pessebre, no sé quan exactament, no m’he donat compte, segurament perquè la pujada m’ha agafat desprevinguda i m’he concentrat a no perdre el ritme i a mantenir una bona respiració. Però els he vist m’és enllà, arrossegant l’estrella…això si, aquesta jo no la perdia de vista, no fos cas….

Si no m’equivoco, 2 quilòmetres més o menys són els que separen els dos pobles, no res si t’ho mires des del punt de vista de corredor expert, però jo que no hi estic tan avesada, i després de la pujadeta , se’m ha fet… allò, com ho diria…etern?  Durant aquest tram, m’he anat topant amb els que ja tornaven per l’altre carril i em donaven ànims (per ordre ,Xumi, Marisa, Encarna, Gabi i Alfredo). He arribat a Montesquiu “ole!” m’he dit a mi mateixa. Hem desfet el camí  i cap a Sant Quirze altre cop. Aquesta vegada, ni la recta ni  la pujada, que no era tan abrupte com la d’anada cap Montesquiu, se m’han fet pesades, el cansament se m’ha esvaït de cop i m’he sentit alleugerida .….serà l’efecte miraculós de l’estrella que m’està guiat cap a…(Betlem no)…Sant Quirze. (¿) .Pim pam, he anat fent fins girar cap al Carrer de l’Emma, dreta cap al Carrer del Mestre Quer i ARRIBADA, XOCOLATA I COCA i  retrobament amb els companys. Contenta  i feliç pel meu particular i humil resultat: crec que he fet la MMP en curses de 5 km …és que aquesta era la segona! J.

Classificació O@C

 David Soler Freixas                         19’14”

 Marisa Zapata Mas                         21’37

Encarna Núñez                                21’51”

 Gabi Cunill Guimet                         22’27”

Alfredo Lombardo Ortega           22’45”

Glòria Madurell Sallés                   30’03” 

 Info: Glòria Madurell