10 Kms Esports Parra a Girona – MMP

29 04 2014

10 kms de Girona amb MMP per Jori Parareda, Marisa Zapata, J.A. Castillejo, Marina Puigdesens i Yuliya Martinova.

Em toca fer crònica per aquesta MMP aconseguida en gran part gràcies al Victor i la Marisa que van tirar, i fort, del carro.

Girona Parra totsDesprés d’un temps de tirades llargues i mitjes maratons arriba l’època de curses curtes amb ganes de fer un 10.000 a tope.

La cursa escollida per intentar fer MMP és la cursa de La Parra de Girona, un 10 k relativament pla. La meva MMP oficial era de 44:13 minuts d’ara fà mes d’un any, però tenía una altre a Empuries de 42:48 amb un sabor agridolç peruè varen sortir 9,7 kms, així doncs, fent números el ritme màxim , ideal i somiat sería anar a 4:15 min/kms, però ja en les series matinals (aviam per quan un grup matinal d’Oson@corre jejeje) veig que em costa mantenir aquest ritme, doncs em proposo a mi mateix anar a 4:20 ó una mica menys.

Després d’un divertit viatge amb cotxe amb l’Alfredo, en Ché i les seves Vambes que duren més de 15 anys, arribem a Girona amb el Victor, Marisa, Albert i Julia, ens trobem allà a la Puigdesens family i en Jordi Parareda.

Girona Parra totesA la sortida una bona noticia, no aniré sol i el Míster i la Marisa també intentaran fer 43 minuts ó menys, ja que esperava que anéssin a mig gas perquè després tenien la tornada en bici.

Els primers 5 kms son els més macos i planers passant pel centre de Girona, el ritme que posa el Míster em costa una mica al principi, però és el ritme que toca per fer marca, i de una manera vaig bastant be quan arribo als 5 kms. A partir d’aquí son 3 kms amb estones de pendent amunt, i arriba un moment en que quedo uns metres enrera però no puc forçar-me a anar més ràpid per atrapar-los, son kms de patiment però em dic a mi mateix que son només 10 kms, unes voltes a la pista…

A partir del km 8 ja és més pla i amb baixades, tot i així no puc atrapar a en Victor/Marisa però puc fer marca si segueixo així, i cap al km 9 sento que algú em crida, és en Jordi el Remontador, que ha sortit per darrera de l’Alfredo i ha anat avançant a tots els companys d’un en un menys a l’Albert, que estava ocupat fent un sprint final amb una nena de 12 anys;-)

Al final faig una esprintada per baixar també del temps dels 9,7 kms d’Empuries i acabar ben content. Un descanset a una terrassa i a veure marxar l’equip ciclista en la seva aventura de tornada (això mereix una altre crònica?).

RESULTATS

83 Albert Alabern 39:28

159 Jordi Parareda 42:05

181 Marisa Zapata 42:38

182 Victor Vilalta 42:38

191 Josep A. Castillejo 42:46

373 Alfredo Lombardo 46:43

534 Marina Puigdesens 50:16

536 Xevi Puigdesens 50:17

668 Yuliya Martynova 54:57

A la general guanya el Bori’s Friend: José Luis Blanco amb 31:50 i amb el manlleuenc Fouzi Manzouri quart amb 32:29

Ens veiem a la propera Eco-Mitja Marató de Vic !!!

Info: Josep A. Castillejo (Kast)

Anuncis




CURSA CARRER NOU GIRONA 2013

21 10 2013

La Marisa i l’Alfredo MMP en 10 kms a Girona

Miseta Marisa i Alfredo Lombardo ens portem 2 mmp pel sac. 43m21 seg i 46m18 respectivament . El escalfament exigent, el gimnàs, la pista americana, les pujades curtes i llargues i en general formar part d´aquest grup sense dubte, funcionen.

Alfredo

carrer Nou Girona





Cursa del Carrer Nou de Girona – Alfredo Sub 50

22 10 2012

Hola devoradores insaciables de Km,estimados compañer@s del OP

Ayer  yo,“ El señorito”,” Il Dottore” “ el Excuca de Llum”   corrí ,al final sin casco, la XXXIV edición de la Cursa del Carrer Nou de Girona de 10.000m por 3º año consecutivo  con la esperanza de bajar de “una puta vez” de los 50m ( En Roda me quedé a 23 seg, en Olot a 1m13 seg y en el Voltreganés a 2m25 seg)) en este inicio de temporada  y de ver mi actual estado de forma tras semanas de escaleras,pistas americanas,cuestas cortas y largas ,series de 23 abdominales ,aparatos oxidados, espalderas cabronas……y la cosa resultó.

 Tiempo final :48m 44seg, 30ª dona ,686 de la General de 1285 runners con xip ,sense, molt més

….’En el 10.000m en pista (Aún sigo dando vueltas)  del 14 de Junio hice 48m37seg pero no sé si debo mezclarlas y en El Far del Empordà 48m43 seg pero no sé si estaba bien medida. Es la FASE MARQUITIS que dice Arcadi Alibés,

Ya el jueves en el último entrenamiento tenía buenas sensaciones tras las agujetas americanes del miércoles  ,me sentía “cames dures” y tenía confianza en  que podría conseguirlo. Considero que la autopresión no es saludable  pero quien no lo hace en este apasionante mundillo .Yo al menos me sigo poniendo nervioso los sábados….Todos nos marcamos nuestros objetivos: Los puristas dirían disfrutar  y sí ,eso siempre, pero también pasar  a éste/a ,a aquel/la  bajar marca personal  ,competir con el sexo contrario,el fuerte ( eh Gerard…)  acabar poderoso  los últimos metros, acabar una cursa de 100 km en medio de un tsunami………

Así que, allí estaba yo , a las 9h de la mañana en esa bonita ciudad donde tengo 3  buenos amigos que también la corrieron ,algunos sin xip.. que hay crisis. El mío me lo había recogido Susana el dia anterior.

El recorrido era el de siempre, rápido en general  (con salida en Av.Jaume I esquina Carrer Nou(centro comercial de Girona)  ,2 km por el Passeig de la Devesa para introducirnos en el Barri Vell en el 5km )   pero con el famoso repechón  en la 2ª mitad de la cursa, que va del carrer Belaire hasta el Passeig de Fora Muralla ,es decir del  km 6,2 al 7 aprox ,  de aquí te espero y donde la mayoría de los corredores caminan más rápido que los que corremos. Todos sabemos que lo que sube ,baja,eh montañeros….

En todo momento menos en el último km me sentí con fuerzas.Km 2 en 9m,

el 5km en  23m ,pero claro quedaba el pujadón . En la muralla mi pulsómetro salta ,meh meh , frecuencia cardiaca máxima , riesgo de infarto ,184. Aspirina,aspirina ,desfibrilador a mano…..

Recuerdo como al acabar la subida le digo a un corredor,ya está , me da agua …en verdad esos pequeños detalles de compañerismo me emocionan. Esos pulgares ahí arriba  ,esas palabras de apoyo cuando vas tocao

Todo iba muy bien  pero en el 9km noto el cansancio y no acabo lo fuerte que me hubiera gustado. Siempre queremos algo más….

Estoy  muy satisfecho .Termino la mañana  del domingo comiendo con Clara y Carlos y  familia pollo,pasta,amanida de patata ,cortao y helao. Que más se puede pedir.

Gràcies a tots/es per llegir-me i pels vostres comentaris d´ànim  .I ara a ……….territorio Urkullu.

Alfredo Lombardo

(El Luciernaga, Il Dottore, Cuca de llum, House, Wuanna, El Señorito)