Ultra del Montseny amb Toni Pratdesaba

20 04 2016

Hola amics

 La meva primera crònica!!!! I començar per LA ULTRA DEL MONTSENY. 80 KM 4500M+. El meu primer repta de l’any

Sóc un amant del montseny , lloc molt freqüent de les meves sortides i sempra acompanyat de la Montse ( la meva parella)un suport molt important per afrontar pallisses com aquestes.

Tot va començar mirant ultres per veure quina podia fer.Vaig veura la ultra del Montseny. OSTRES !!!!!!  UNA ULTRA AQUI AL MONTSENY?

Toni Pratdesaba 1No m’ho vaig ni pensar , a l’octubre ja obrien inscripcions pero faltaven 5 mesos uff!!! quant de temps per l’espera, pero res,de seguida m’hi vaig inscriure ara només tocava entrenar.

També va ser la meva incorporació al grup d ‘Osona Corre que em va servir per conèixer bona gent que et motiven a correr i aconseguir els reptes. Gràcies companys aquesta també és vostra.

Després de molts mesos  d’entreno  convinat amb l’esqui de montanya , em presentava el dia 2 de maig a les 6:30 a Viladrau. Allà em vaig trobar un bon amic, en Kiko Matas. No sóc de posarme nerviós pero allà veient les fieres que hi havien tampoc m’hi vaig posar.

7AM pistolatasso de sortida, m’esperaven 80 km em 4500+

Com de costum la gent surt molt forta doncs jo també no podia ser menys , notava que les cames tenien gas però no volia fliparma gaire quedava molt i de seguida va començar la pujada el meu punt fort . Em vaig trobar darrera un grup que em va pujar a un ritme molt comoda sensa desgastar-me fins a coll Vordiola i després ja venia baixada fins a Sant Marçal primer avituallament on bec una mica , un tros de platan i seguim.

Venia una de les parts dures de la cursa la pujada a les Agudes i Turo de l’Home recorregut que em conec molt bé . Vaig continuar em la mateixa táctica, posarme darrera un grup i que et portin, la veritat es que vaig arrivar a dalt molt bé de cames així podia afrontar una llarga baixada fins a St. Esteve de Palautordera. km 35

A partir d ‘aquí tercera pujada desconeguda per mi , una pujada de mes de 13 km em la part final molt dura.

Ja només de sortir de St. Esteve em vaig trobar molt sol. No m’atrapava ningú i jo no atrapava ningú . Fins a Collformic s’em va fer molt llarg , això de no poder parlar em ningú no està fet per mi. A Collformic, km 60, aquí les cames ja començaven a grinyolar però el cap anava a tope i com que em conexia el terreny sabia lo que m’ esperaba, baixada fins el Brull i última pujada fins a Sant Segimon. Ara si , ja només quedava la última baixada i les cames responien . Arrivada a Viladrau.

Molt content de com havia anat tot .  Arrivar a Viladraurebra una cervesa que un bon amic em va potar MMMMM!!!!!!!!! que bé es posa després de 12 hores 12 minuts beven aigua i cocacola.

Donc les gràcies a tothom pel soport.

Fins la proxima!!!!!!

Toni Pratdesaba

Anuncis




Transvulcania amb Lluis Brachs i David Vilar

10 05 2015

Ahir dissabte 9 de Maig de 2015, en Lluis i en David varen participar a la Transvulcania a la Illa de la Palma, en la distància de Mitja Marató.

Des de el Faro de Fuencaliente fins a l’Àrea Recreativa de El Pilar, la Mitja Marató discorre per la emblemàtica  “Ruta de los Volcanes”, però amb la duresa acumulada ja que es realitza en la direcció contraria a la habitual, amb la conseqüent desnivell ascendent a superar a través del malpaïsos de laves volcàniques.

Distancia total: 26,8 km. Faro de Fuencaliente – Refugio de El Pilar.

Cota sortida: 10 metros.

Cota arribada: 1.456 metros.

Cota màxima: 1.931 metros.

Cota mínima: 10 metros.

 

Desnivell acumulat: 2.910 metros.

Desnivell ascendent: 2.180 metros.

Desnivell descendent: 730 metros.

 

Resultat dels dos cracks:

 

77.- Lluis Brachs 3h:49.36

89.- David Vilar 3h:58.43

Transvulcania David Lluis 2Transvulcania David Lluis 1





Quebrantahuesos 2014 Oson@corre pedala

26 06 2014

PEDALA PEDALA I PEDALA

Aquest passat cap de setmana, el dissabte 21 de juny de 2.014, deu valents components d’oson@corre, ens hem atrevit a participar en una de les curses degànes del cicloturisme europeu, una de les curses més dures: LA QUEBRANTAHUESOS.

quebranta cartell quebrantaUn total de 205 quilòmetres, que transcorren per els bonics paissatges del nord de la província de Huesca, amb base a Sabiñánigo, i una bona part de la cursa no competitiva que trancorre pel sud de frança.

Son 205 quilòmetres que no ténen desperdici, ja que tal com diu el títol de la prova, és per quedar-te sense cap os sencer.

La cursa surt de Sabiñánigo, i va cap a direcció a Jaca, a on a partir d’allà encara la pujada a Somport de uns 27 quilòmetres de llargada, entrant a frança i fins a la localitat de Escot, a on comença un dels ports més durs, el Marie Blanc, de uns 9 quilòmetres però amb unes pendents per treure el singlot. La tercera gran dificultat és el Portalet, un altre port que no s’acava mai també de uns 28 quilòmetres i que arriba a una alçada de 1.800 metres sobre el nivell del mar. Ja quebranta perfilper últim la Hoz de Jaca, de només tres quilòmetres, però per la ubicació a on està situat, que és a la part final, i per les pendents que té, es converteix en un autèntic infern.

Així que allà estàvem nosaltres, a la linia de sortida, compartint possibilitats amb corredors mítics, com Miguel Indurain, Abraham Olano, Fernando Escartín, i altres celebritats com la muntanyera Edurne Pasaban que també varen fer el recorregut. Cal dir que apart de nosaltres, i aquest esportistes que hem citat, hi havien també uns 10.000 ciclo-turistes més… jeje…

l’equip d’oson@corre va fer un molt bon paper, i més tenint en compte que nosaltres som atletes, no ciclistes, però així és com ens va anar;

EQUIP OSON@CORRE (OSON@BICI)

1838.- Marc Collell 7h:17:01

1840.- Abel Bau 7h:17:02

3707.- David Soler 8h:07:11

4545.- Josep Vilardell 8h:30:52

5798.- Alfredo Lombardo 9h:12:04

6057.- Boris Arroyo 9h:23:58

6745.- Gabriel Calabuig 9h:58:30

7021.- Marisa Zapata 10h:15:20

7434.- Manel Bolaños 10h:38:57

últim: Victor Vilalta (2 punxades a la roda al km 110 i pujar al cotxe escombra)

En definitiva, ja es veu que varem patir molt pujant aquests majestuosos ports de muntanya, varem riure i ens ho varem passar molt be, compartint autocaravanes, i descobrint i gaudint de l’esport i de una magnífica companyía.

AUPA OSON@CORRE OSON@BICI!!!

Informa: Victor Vilalta

quebranta vilardellquebranta xumiquebranta alfredoquebranta borisquebranta victorquebranta puertoquebranta puerto 2quebranta alf victor dpquebranta cuatrequebranta podiumquebranta xe alf boloquebranta autocaravana





Trail del Bisaura 44 kms – Versió Oson@corre

28 10 2013

1º EDICIÓ TRAIL DEL BISAURA

Ja feia uns dies que trepitjava molt asfalt i poca muntanya i necessitava un canvi d’estímuls, córrer per córrer , sense està pendent del rellotge, dels ritmes, del perfil, gaudint del paisatge…  Aviat ho vaig tenir clar quan en Víctor , en un dels entrenaments , va comentar que faria la 1a Trail del Bisaura (cursa de 44k amb un desnivell de  2423+ i 2423 – , un autèntic trenca cames)  , en un entorn brutal.  Sense pensar-m’ho gaire, per no dir gens,  m’hi vaig animar.

Trail Bisaura PerfilDes del principi vàrem pactar que aniríem junts, per tant se’m feia menys feixuga la distància a assolir.  Pocs dies abans, en Gabriel m’havia trucat  per dir: “ m’ he apuntat jo també, no us deixaré que només us ho passeu bé vosaltres, jo també viiiiinc”.

Així doncs, vàrem prendre la sortida, el passat 28 d’octubre  del recorregut llarg:  Gabriel, Víctor, Marc i jo.

A les 06.30h havíem quedat a Can Pamplona, una hora abans, ja passejava en Motxu i em preparava.  A les 06.28, arribo a Can Pamplona, en Xe i en VV ja hi són, esperem amb en Marc fins a les 6.45h, marxem sense en Marc,intentem contactar amb ell i està dormint com un angelet.

Trail Bisaura CascadaArribem a Sant Quirze , recollim el dorsal , ens preparem i arriba en Marc poc abans de començar , li donem el dorsal i aviat  ens col·loquem a la sortida, tots 4 a primera línia, com si tinguéssim el mateix nivell, J. Donen  la senyal de sortida i en Marc arrenca com un coet, en Víctor, en Xe i jo anem fent…

 Comencem a córrer  sabent que fins  el quilòmetre 21 el recorregut serà dur… anem fent, sense pressa però sense pausa, correm, caminem, seguim corrent a ritme còmode i reservant-nos per més endavant (no estem entrenats per anar a un ritme massa exigent) , parlem, ens queixem (em queixo), riem,  em queixo de nou , tinc gana, tinc set..etc

Arribem al km 21 havent passat per: Sant Quirze de Besora, Montesquiu, la Solana, El Pla del Revell , Castell de Besora , la pujada de l’ infern amb els seus dimonis que ja ens esperaven des de primera hora, arribem a dalt dels Bufadors , la Bauma dels Ferrers,  el Barretó , ja som al quilòmetre 21!!! … Baixem el Coll de l’home mort , anem baixant, anem agafant ritme, progressant, només ens queden 4 quilòmetres per arribar a Vidrà (k27) , allà ens Trail Bisaura Bufadorstrobarem a l’Alfredo i en Xumi animant, serà  una dosis extra d’adrenalina. En fila índia i animats seguim corrent,  en aquests moments vaig al davant, de cop i volta , escolto un “Ai!!!”, em giro i veig la cara d’en Víctor.. la cosa no pinta bé, després d’uns minuts intentant recuperar-se, comencem a baixar a peu a poc a poc, ja que és un tram força tècnic i amb molt corriol i pedra. Triguem més d’ 1 hora a arribar a Vidrà. Mentre baixem i després de parlar-ne una estona, decidim no seguir cap dels 3, som un equip, i  en Víctor no pot continuar. La baixada ha donat per molts temes de conversa, en Victor apart d’anar coix, ha començat a delirar, em rigut, corregut, parlat de temes compromesos, gaudit del paisatge…què més es pot demanar.

Arribem a Vidrà, des de lluny ja escoltem les veus de l’Alfredo i en Xumi , porten una hora i mitja  esperant-nos. Al veure’ns baixar tranquil·lament se n’adonen que alguna cosa falla. Arribem i els hi diem que pleguem i en Xe comenta als organitzadors que: “no es pot anar a córrer amb senyors grans, que llavors passa el què passa”  mentre esperem el cotxe escombra Alfrediano, el noi i la noia voluntaris de l’avituallament 27 ens donen cervesa i més menjar i ens cuiden molt bé.

Per acabar felicitar a l’organització i els voluntaris.  Per la quantitat d’avituallaments, el marcatge i el bon rotllo, apart de l’espectacular recorregut (almenys fins el km 27). Molt recomanable, l’any que ve ho tornarem a intentar

Info: Marisa Zapata

El Trail de 44 quilòmetres va estar dominat per l’atleta de l’Esportiu Torelló Ernest Ausiró, que va tenir una dura lluita amb Manel Amor del Gusi-Soy 4:35:24 i de Javier Heras La Sportiva 4:35:25 germà de l’ex-ciclista professional Roberto Heras. Qui no va tenir molta sort, va ser el representant de Buff Team Gerard Morales, que es va perdre i va fer una bona quilometrada de més, tot i així va arribar en la 4º posició amb un temps de 4:40:49.

Trail Bisaura PontLa cursa femenina, la va dominar la jove atleta basca Leire Fernández, amb un temps de 5:12:28, seguida de la torellonenca Núria Fernández 5:52:44 i en tercera posició Judit Franch 5:58:45.

Menció especial, mereix en Marc Collell d’oson@corre, que va rendir en un altíssim nivell, arribant en el TOP-TEN, en la 9ª posició de la classificació general, amb un temps de 4:54:37, a molts pocs minuts de la elit de la cursa. MOLTES FELICITATS MARC !!!.

A la cursa de la Mitja Marató de muntanya, hi varen participar en Raül Arxé i l’Abel Bau de Oson@corre, amb una molt bona actuació, arribant en els llocs 26 i 28 de la general, sobre 150 corredors arribats a meta,  amb un temps de 2:11.15 i 2:11:58 respectivament. BONA FEINA COMPANYS !!.

Remata la crònica: Victor Vilalta





Trail del Camí Ral Olot-Vic

1 10 2013

OLOT VIC 29 SETEMBRE 2013

Quan ara ja fa uns mesos, em vaig assabentar que es faria una cursa-Trail entre Olot i Vic, tot passant per la Vall d’en Bas i Collsacabra, de seguida vaig dir, “aquesta no me la perdo”.

Vista_3Normalment no acostumo a participar en curses de tan llarga durada, com ja sabeu, quan era jovenet lo meu eren les curses de Mig-fons, entre 1.500 mll en pista, i els 10 quilòmetres, tot passant per el cros i els 3.000 metres obstacles, distàncies a on m’hi sentia còmode, i a on he assolit la majoria dels meus bons resultats atlètics.

Ara que ja em considero un corredor de la tercera edat, “no es pas broma”, -ja he entravessat la barrera dels 45 anys-, he començat a practicar “curses de llarg escarràs”, tal i com jo les anomeno, son aquelles curses que et ve de gust participar-hi, tal com es la marató de Barcelona i en aquest cas el Trail Olot-Vic, i que tot i no son de la meva especialitat, m’agrada molt fer-les.

El primer que he de dir, es que si vaig decidir participar-hi, es perquè aquesta cursa, passa per un dels llocs més macos i màgics de Catalunya, sortint des de les pistes d’atletisme de Olot, que estan en un indret preciós, tot continuant per la ruta del carrilet, cap a Les Preses, Sant Esteve, desvio cap a Hostalets d’en Bas, i allà és a on comença de veritat la cursa, tot enfilant cap als plans de Falgas, passant per sota del pla d’Aiats, creuant Cantonigròs i l’Esquirol. Fins arribar a la Plana de Vic, passant per Les Gorgues, a Sant Martí Sescorts, direcció cap a Roda de Ter, i finalment l’arribada al mig de la Plaça de Vic. Tot un luxe de recorregut.

Vista_4Així que, junt amb en Marc Collell d’Oson@corre, varem fer via cap a Olot a fer el Trail del Camí Ral.

La cursa me la vaig prendre amb el degut respecte que imposa un Trai d’aquestes característiques, tenint en compte que son 46 quilòmetres i gairebé mil metres de desnivell positiu acumulat. Per tant als primers 10 quilòmetres de cursa, que eren completament plans, vaig decidir anar amb un grupet de corredors garrotxins, que em varen fer una bona companyia, a un ritme inferior al que estic acostumat en curses molt més curtes, però amb la comoditat de rodar folgadament, i amb la agradable presència dels comentaris riallers i eloqüents dels meus competidors de cursa, que en més de una ocasió em varen fer petar de riure amb les seves expressions verbals tant diferents de la parla de la zona de Vic.

Uns vegada passats els Hostalets d’en Bas, a on hi havia el primer avituallament de la cursa, allà comença la veritable guerra, per el camí de les marrades, que pugen cap a  Falgàs, és un camí empedrat amb pujada sostinguda, a on vaig anar dosificant les forces, en espera de un terreny més adient per a atletes rodadors com es el meu cas, allà em varen passar uns vuit o nou corredors, que alguns d’ells em trobaria més endavant.

VIsta_5A d’alt de tot, més o menys al quilòmetre 15 al Mas La Serra, hi havia el segon avituallament. Tot just portàvem 15 quilòmetres, però la gran part feixuga de la cursa ja la havíem fet. A partir d’aquí, el recorregut es feia més amable, i transcorria per els verds paratges del pla de Falgas, i la falda del pla d’aiats. Durant aquest tros de recorregut gairebé vaig córrer en solitari, només amb la presència dels caçadors de Senglars, que em tenien una mica acollonit amb la seva parada de vigilància tant a la vora. Arribada a Cantonigròs i tercer avituallament.

A Cantonigròs portàvem ja uns 22 quilòmetres, gairebé meitat de cursa. El parcial era força bo, ja que hi vaig arribar amb un temps de 2h:20’14. Veia que potser si que seria capaç d’acabar la cursa per sota de les 5 hores, -objectiu inicial-. La part forta de la cursa ja la havíem passat, i ara avall que fa baixada.

De seguida vaig veure que els meus contrincants se’ls hi donava més be la baixada que a mi. No perquè no pogués jo anar més de pressa, sinó perquè la experiència em diu que en curses de llarg recorregut la prudència i el estalviar forces en segons quins trams fa que a la llarga tinguis millor resultat. I així va ser: de la majoria de corredors que em varen passar entre Cantonigròs i Les Gorgues a Sant Martí Sescorts, només un d’ells va arribar a meta abans que jo. La Majoria d’ells varen perdre una imponent minutada en els últims 6 quilòmetres, els que van des de Roda de Ter fins a Vic, els qual son els més fàcils de fer per la orografia que tenen, però en canvi es converteixen en un autèntic infern desprès de la fatiga acumulada.

Tal com preveia, des de Roda a Vic, va ser un autèntic calvari, no crec que pogués anar més de de pressa dels 7 minuts el quilòmetre, però per lo vist jo encara era dels que anava més frescos, ja que algun dels corredors que vaig passar, li vaig treure més de vint minuts en els últims 4 quilòmetres. Per fi, arribada a Vic, per la carretera de Montserrat, Rambla Passeig, Carrer Verdaguer i entrada triomfal a la Plaça de Vic. – Triomfal? Deixem-ho en entrada a la Plaça de Vic … jeje…

Victor RalTemps final 4h:47’:08” OBJECTIU ASSOLIT. En el 25º lloc de la classificació general. 137 corredors arribats a meta

La cursa la vaig trobar força ben organitzada, el circuit força ben marcat. El que si que vaig trobar a faltar es la presencia de públic, i fins i tot en segons quina part del recorregut, la indiferència de la gent que passaven i no solament no s’immutaven perquè passava un corredor, sinó que fins i tot els hi havia de demanar pas. Un tema que també m’agradaria comentar, es que es una pena que a la comarca coincideixin al mateix dia tres curses que totes elles m’haguessin agradat de fer, una es la Saltamarges de Roda, i la de 10 quilòmetres del voltreganès. Ostres Organitzadors!!! Sisplau parleu-vos i mireu de encaixar-les de una altre manera, a veure si un altre any les puc fer totes tres!!.

Adrià Muixach  (Portal de les Gavarres) va ser el guanyador de la cursa va marcar un temps de 3 hores 39 minuts i 32 segons. El van acompanyar al podi Jordi Carbonés (CN Banyoles) i Jordi Artola, a 4 minuts i 9 segons i 5 minuts i 54 segons respectivament, i amb els quals va compartir l’escapada durant gairebé tot el recorregut. En quart i cinquè lloc es van classificar els osonencs Jean-Pierre Baurier i Ramon Corominas (Via Fora Olost).

Nano RalEstic molt content de la sisena posició d’en Marc Collell, company d’Oson@corre que va invertir un temps de 3h:55:24, un gran “carrerón”. Enhorabona Marc!!.

Pel que fa a la categoria femenina, la vencedora va ser Anna Viñolas (CN Banyoles), amb un temps de 4 hores 28 minuts i 18 segons. Ona Huch (Lluna Plena) i Jordina Serra (GEA Esquellas) van arribar en segon i tercer lloc, a 27 minuts i 41 segons, i 50 minuts i 14 segons respectivament.

Cursa molt recomanable per fer, gaudir de la mitja-muntanya, i si la tornen a fer segurament repetirem.

Salut, Kms i Muntanya

Victor Vilalta





Emmona 2013 Bona actuació de Gerard Costa

17 06 2013

Bones Companys/es!

Fa dies que no escric res pq fa dies que no he corregut cap cursa però aquest cap de setmana  he participat a la Marató d’Emmona i el mister m’ha demanat que expliqui una mica com va anar la cosa…

Ja vaig decidir que això de l’Emmona era un repte, quan l’any passat vaig tenir el plaer d’acompanyar en Joan Barceló durant 8 o 10 km’s i veure part del recorregut per on passava però ho trobava massa exigent per les meves característiques i la meva disponibilitat d’entrenament. Però aquest any es feia Marató es a dir que no calia corre els + de 100km’s i disfrutar de part del recorregut.

Vaig sortir de Vic a les 4 del mati amb en Joan Barcelo direcció St.Joan on vam recollir dorsals i on ens vam trobar amb la resta de corredors (Santi Maydeu, Oscar Pamos, Toni …).

A les 6 en punt, tret de sortida i direcció Puig Estela, on ja m’havien deixat ben clar que seria dura la pujada. Vaig pujar força bé i vaig avançar a forces corredors que havien sortit més forts que jo en la línia de sortida.

Un cop a d’alt a Puig Estela era una baixada fins a Pardines. Un primer quilòmetre d’herba i plena d’unes flors blanques, el que per alguns podria pensar que estic descrivint el paradís, per a mi va ser l’infern, ja que era herba alta i molt humida i vaig arribar a caure fins a 5 cops. Un cop agafada la pista que ens portava fins a pardines, vaig poder treure les meves armes de “corredor” d’asfalt i poder baixar i planejar entre 4 i 4:15 min/km.

Gerard EmmonaDurant la pujada a Tres Pics em vaig trobar força bé pujant i disfrutant del que estava fent. Arribar a l’avituallament i camí cap a Coma de Vaca la color cada vegada era més insuportable. Des del refugi fins a la central Daió va ser la part mes dura del recorregut, pesat de cames, fart de calor i el cap que no funcionava…a un quilòmetre abans d’arribar a la central, tal i com havíem quedat, hi havia en Jordi (un amic meu que venia ajudar-me acabar la cursa), just el moment de trobar-lo em diu: QUE FAS JA AQUÍ? SI HAN PASSAT MOLT POCS CORREDORS, jo creia en aquell moment que m’ho estava dient per tal de motivar-me i prou, i amb el meu estat d’ànim i físic tant me feia la classificació. De totes formes això em va donar forces per fer una baixada força ràpida i arribar a l’avituallament abans de fer els últims 6 km’s de pujada a Núria.

Camí pesat, temperatura alta, estomac remogut (gràcies a la beguda isotònica de l’avituallament), però allí estava a falta de pocs quilometres i encara fent algun tros de pujada corrent, cada cop menys però a cada un d’ells que ho feia em sentia bé.

Últim tros del recorregut només fèiem que avançar caminadors que feien el camí fins el santuari i en arribar a la part superior del camí on ja es veia l’arc d’arribada, un crit del Jordi dient-me que ara només es podia corre i arribar a meta, vaig arrencar amb totes les forces que em quedaven, que eren poques i a falta de 100m per la línia em van agafar rampes…coix però encara corrent vaig creuar la línia d’arribada amb 7h justes 42 km i més de 6500 metres acumulats. Crits d’ànim de la Sònia en l’arribada i en Jordi i una calorosa abraçada en cada un d’ells que em van fer sentir com un autèntic heroi. No guanyaré curses, no faré les millors marques, però aquest moments de felicitat i superació personal no me’ls traurà ningú.

Estic apunt de finalitzar un temporada força bona amb marques personals en asfalt i amb reptes de muntanya importants, com el d’aquest cap de setmana o com ho van ser el Matxos.

Un salutació a tots i espero poder seguir els entrenaments a les pistes aquests dies per preparar l’Olla de Núria!

Gerard ExFutbolista





Donem un cop de mà a l’Ester per la Trailwalker

15 11 2012

Estimats companys d’Oson@corre,

Ja coneixeu a l’Ester Mendoza. Companya d’entrenaments i inquieta per naturalesa.

L’Ester, està treballant per assolir un nou repte. Ha entrat junt amb altres cinc companyes (Carme Colomo, Arita Diaz, Judit Coll, Silvia Cerdà i Núria Sisó), en una de les grans aventures dels grans reptes esportius i solidaris.

PROJECTE ALOGES A LA TRAILWALKER

La TRAILWALKER és el desafiament esportiu i solidari per equips més gran de tot el món per lluitar contra la pobresa i la injustícia.

DOBLE REPTE, US NECESSITEM A TOTS!

Són sis noies de la comarca d’Osona que s’han plantejat assolir aquest doble repte, tan l’esportiu, que ja serà tot un esforç caminar 100 km, com el solidari a través de la inscripció per poder-hi participar.

Per poder formalitzar l’inscripció, necessiten una aportació de 1.500 €. Aquests esperen treure’ls de petites ajudes de diferents empreses, amics i coneguts.

Així doncs, necessitem la vostra col·laboració en la mesura en què pugueu entre els companys d’Oson@corre.

Es pot fer l’aportació a través de la web:

http://trailwalker.intermonoxfam.org/es/equipos/ficha/aloges

o li podeu fer a ella personalment quan la veieu.

Si voleu preguntar-li qualsevol cosa sobre aquest repte, ho podeu fer escrivint-li un E-Mail a: estermendo@hotmail.com

Qualsevol tipus d’aportació, sigui molt gran com molt petita, serà ben rebuda.

 Moltes gràcies a tots!

Ànims companys.

Victor Vilalta