Sortida a la Muntanya amb oson@corre – dijous Ruta de la Guilla

8 06 2016

Dijous 9-6-16

Dijous comencem les sortides per muntanya, la primera serà la ruta de la cursa de la Guilla a St. Julià, un recorregut d’uns 11-12kms. Hora de sortida a les 19:30 al pavelló de St. Julià, qui vulgui també trobada a les 19:15 a pistes d’atletisme de Vic per anar a St. Julià.

 

Obert a tothom qui vulgui venir!!!!

Organitza: OSON@CORRE (Boris Arroyo)

La guilla

Anuncis




Half Triatló Salou – Challenge Costa Daurada, amb Boris Arroyo

5 06 2016

Despres de la marató de bcn, el seguent repte era el triatló.

Boris aigua 1A on vaig iniciar-me la temporada pasada, fent un half a l’atmella de mar el cual no vaig poder acavar per una lesió que em va perseguir durant bona part de la temporada.

2 mesos llargs de entre 2 i a vegades 3 entrenaments per dia, sobretot en el sector de nataciò i bici (gracies a la grupeta, Toni Pratdesava).  Dit això el cap de setmana del 28-29 de maig va arribar molt rapid i cap a Salou falta gent. O potser no!!! Despres de arribar, chek- in a l’hotel i directes al brifing per sapiguer una mica mes com va aixo del triatló i les normes, despres de gairebé 45 minuts ja tinc les coses una mica mes clares .

Boris aigua 2Tornada a recollir dorsal, regals, boses de colors per el sector bici,sector run…. Entrem a dinar a la “pasta party”, mes aviat escas el plat de pasta jajaja almenys per a mi.

Tornada a l’hotel a preparar-ho tot que si la bici, les enganxines, sabates de bici, casc, ulleres, crema solar, mitjons….  Aixo a la bosa blava, i despres la bossa vermella les coses per correr….. I tornem amb tot el material que de 17:00 a 18:00 tinc que entrar per deixar la bici i les bosses de cada color penjades a cada sector i amb el seu numero corresponent. ( es pitjor tot aixo que entrenar) jajaja.

Ara si unes horetes de relax!!! . Be aixo a Salou no ni ha, a dormir d’hora pq a les 5:30 sona el despertador costa dormir per culpa dels  “merengues”.

Bon dia son les 5:30, plat de pasta i suc i amb els estris de nadar alla que marxem, quin vent que fa penso!!! arribo al lloc de la sortida de natació em preparo amb el neoprè i m’en adono que el chip que em varen donar el vaig deixar en la bossa de bici. i ara que? No es pot agafar res de les bosses esta prohibit!!! Corrents cap allà que vaig i un segurata em diu que tinc que esperar a una noia, Jo nervios pq en 15 minuts sortia, mirant el rellotge el segurata em va deixar pasar i en un salt vaig agafar el chip i corrents cap al mar.

Boris aigua 3Veig com esta el mar i pensò que faig alla jo en fi….Van donant sortides per grups, jo estic en el grup dels gorros grocs i començem fent els primers 50 metres corrents ja que no hi ha molta profunditat, començem a nedar jo mes tranquil de lo habitual ja que no estic aclimatat a nedar al mar i menys en aquestes condicions, anem avançant com podem agafant referencies de les boyes de pas i fent 200 metres de mes per les corrents i aquestes coses. Surto del aigua amb 44 minuts 10 mes del que volia fer pero amb aquestes condicions la questio era arribar,150 abandonaments en el sector natació.

1a transiciò relativament comode per treures el neoprè posar-se les sabates de bici i corrents a agafar la mateixa sortim de la transiciò i els jutges ens diuen en el lloc marcat que ja podem pujar a la bici i començem amb el vent com a protagonista i de forma lateral per no ajudar gens primers 50 kms per sota del ritme que volia fer 32k/h de promig pero el denivell ascendent de la A2 direcció Castellò i el vent em fan pasar el km 50 a on tenim avituallament i ja encarem la tornada a 28’5k/h de promig es a partir de aqui que cada cop em trovo millor i no paro de avançar ciclistes anant a ritmes de 40-45km/h per finalment acavar amb un promig de 31k/h en un total de 2:50h vaixem de la bici alla on diuen el jutges entrem a la zona de transició deixo la bici, agafo la bossa de correr canvi de bambes, gorra i a correr en aquesta transició nomes 2’30.

Boris Bici 1Arrenco els primers 3 km per sota de 4′ el km, penso amb aquesta calor i el desgast no acavaras, la meva intenciò era fer la mitja a 4′ el km cosa que vaig veure que no, tot i aixi no vaig parar de avançar corredors en tot el recorregut, els ritmes van baixant pero les cames estan be ni un sintome de rampes ni res de això, ja la ultima volta de les 4 que teniem que fer per el passeig marítim ara ja si completament buit de energies acavant els 2 ultims kms a gairebè 5’km entrant a la zona tancada amb la catifa vermella per creuar la linia de meta en 5h 23′ temps oficial.

Cal dir que aquesta temporada a sigut fantastica en cuant a MMP aconseguint les millors en 10k 37:05 en 1/2 1:20:46 i en maratò 2:59:35 el half de Salou…. Aixo continuarà.

Per ultim donar les gracies a tota la familia en especial la meva dona per aguantar tant de entrenos, els meus companys de oson@corre, els companys de la grupeta de bici, i la meva fisio.  Fisioester. En fi gracies a tots.

Salut,kms!!!!

Boris Arroyo

Boris bici 2Boris transició 1Boris correr 1Boris correr 2





Celebrant els 7 anys d’oson@corre.

31 05 2016

Sopar al restaurant del club Tennis Vic

pastel 7 velesOson@corre ha complert 7 anys. Igual que un nen de 7 anys el desenvolupament físic i psicològic està marcat per el creixement lent i estable de pes i volum, la maduresa cerebral de moltes capacitats intel·lectuals, l’augment de les exigències acadèmiques i les noves necessitats dels nens a nivell social i afectiu.

Be, això és el que diuen, i així vam decidir celebrar-ho el passat dissabte amb un suculent sopar al Club Tennis Vic.

Salut i Kms i VISCA OSON@CORRE

Sopar 7 anys

 





Cursa del Voltreganes – Terra de Voltors

9 05 2016

Crònica d’Edu Serra:

Després de:

  • La Hivernal de campdevanol 20/febrer / 12kms  temps 1 hora 24 min
  • Salta Marrades de Santa Maria d’Oló 13/març  – 16 kms temps 1 hora 51 min
  • Roc Gros d’Hostalets de Balenyà – 3/abril – 21 kms  temps 2 hores 34 min

Edu voltors 1Avui 8 de maig, tocava seguir amb l’entrenament per la “X Olla de Núria” i què, res millor, que fent 22 kms amb 1100 positius al costat de casa Cursa del Voltreganès – Terra de Voltors.

 Després de passar una setmana no gaire bona, les ganes no eren el que més abundaven, però ja havia quedat amb en Jordi Camps i en Josep Manel  i algun altre que s’ha buscat una bona excusa per no venir eeeee Toni Pratdesava???

Total que agafem i anem cap a la Font de la Sala de Sant Hipòlit de Voltregà amb una fina pluja que potser ha sigut el que més m’ha animat ja que sempre es fa més diferent córrer plovent i quedar ben enfangat.

Recollim dorsals, fem la xerradeta sota la carpa de DIEDRE mentre mirem com plou i ens anem a equipar. Comencem l’escalfament fent el primer tram del recorregut … bufa avui patirem de valent pensava.

És l’hora, ens situem sota l’arc, escoltem 4 consells bàsics i GASSSSS.

Edu voltors 2Començo suau perquè les sortides sempre semblen els “encierros” i tothom surt a sac.

Arribem al km 4, que ha estat tot pujada. Primer avituallament a d’alt de Sant Martí Xic, primer turonet fet i ja em noto les cames…. agafem plàtan, gominoles i a seguir sumant kms. Comencem a fer alguna baixada i em començo a notar còmode, seguint “suau” i gaudint dels bonics corriols per dins de bosc fins al final de la gran pujada que acabava al km 10. A partir de llavors venia una llarga baixada (que és lo meu) i ja obert el gas a TOPE, sempre anant en compte vigilant que els bessons no es carreguin massa i sobretot disfrutant moltíssim del bosc però encara quedava una última muntanyeta de pedra molla que patinava i pujava….

“ara ja son quàdriceps, bessons i collons”

Edu voltors 3i amunt que despres només quedaven 4 kms que ja em coneixia i això és un plus.

En definitiva, 22kms amb 1100 positius amb 2 hores 44 minuts posició 57. No és el millor temps però em dóna molts ànims a seguir entrenant per l’esperada Olla de Nuria. #ollatremola

35è. Josep Manel 2:29:54

67è. Jordi Camps  2:57:18

………………………………………………

1r. Xevi Sala 1:54:22

2n. Quim Magan 1:55:57

3r. Albert Herrero 1:56:01

……………………………………………….

1ª. Mònica Comas 2:20:40

2ª. Montse Picañol 2:31:09

3ª. Núria Padrisa 2:44:02

 





Ultra del Montseny amb Toni Pratdesaba

20 04 2016

Hola amics

 La meva primera crònica!!!! I començar per LA ULTRA DEL MONTSENY. 80 KM 4500M+. El meu primer repta de l’any

Sóc un amant del montseny , lloc molt freqüent de les meves sortides i sempra acompanyat de la Montse ( la meva parella)un suport molt important per afrontar pallisses com aquestes.

Tot va començar mirant ultres per veure quina podia fer.Vaig veura la ultra del Montseny. OSTRES !!!!!!  UNA ULTRA AQUI AL MONTSENY?

Toni Pratdesaba 1No m’ho vaig ni pensar , a l’octubre ja obrien inscripcions pero faltaven 5 mesos uff!!! quant de temps per l’espera, pero res,de seguida m’hi vaig inscriure ara només tocava entrenar.

També va ser la meva incorporació al grup d ‘Osona Corre que em va servir per conèixer bona gent que et motiven a correr i aconseguir els reptes. Gràcies companys aquesta també és vostra.

Després de molts mesos  d’entreno  convinat amb l’esqui de montanya , em presentava el dia 2 de maig a les 6:30 a Viladrau. Allà em vaig trobar un bon amic, en Kiko Matas. No sóc de posarme nerviós pero allà veient les fieres que hi havien tampoc m’hi vaig posar.

7AM pistolatasso de sortida, m’esperaven 80 km em 4500+

Com de costum la gent surt molt forta doncs jo també no podia ser menys , notava que les cames tenien gas però no volia fliparma gaire quedava molt i de seguida va començar la pujada el meu punt fort . Em vaig trobar darrera un grup que em va pujar a un ritme molt comoda sensa desgastar-me fins a coll Vordiola i després ja venia baixada fins a Sant Marçal primer avituallament on bec una mica , un tros de platan i seguim.

Venia una de les parts dures de la cursa la pujada a les Agudes i Turo de l’Home recorregut que em conec molt bé . Vaig continuar em la mateixa táctica, posarme darrera un grup i que et portin, la veritat es que vaig arrivar a dalt molt bé de cames així podia afrontar una llarga baixada fins a St. Esteve de Palautordera. km 35

A partir d ‘aquí tercera pujada desconeguda per mi , una pujada de mes de 13 km em la part final molt dura.

Ja només de sortir de St. Esteve em vaig trobar molt sol. No m’atrapava ningú i jo no atrapava ningú . Fins a Collformic s’em va fer molt llarg , això de no poder parlar em ningú no està fet per mi. A Collformic, km 60, aquí les cames ja començaven a grinyolar però el cap anava a tope i com que em conexia el terreny sabia lo que m’ esperaba, baixada fins el Brull i última pujada fins a Sant Segimon. Ara si , ja només quedava la última baixada i les cames responien . Arrivada a Viladrau.

Molt content de com havia anat tot .  Arrivar a Viladraurebra una cervesa que un bon amic em va potar MMMMM!!!!!!!!! que bé es posa després de 12 hores 12 minuts beven aigua i cocacola.

Donc les gràcies a tothom pel soport.

Fins la proxima!!!!!!

Toni Pratdesaba





Boris Arroyo Sub 3 h a la Marató de Barcelona

21 03 2016

Diumenge 13 de març una data marcada per molts maratonians al seu calendari de curses,la maratò de bcn.

Boris Marató 2No era el meu cas ja que vaig preparar la de castellò el 6 de desembre, pero per problemes fisiologics tot va sortir malament,en fi un altre sera. La meva intenciò era deixar-ho per la propera temporada i centrar-me a fer alguns triatlons  ja l’any anterior m’hi vaig iniciar i tornar a fer el half de l’atmella de mar a l’abril que no vaig poguer finalitzar per lesiò. Però tot va canviar a falta de 2 setmanes per l’inici de la maratò cuan en Victor em va dir si finalment faría la maratò ja que tenia que aprofitar la feina feta desde el juliol, i a mi que m’agrada competir vaig dir, pq no? que potser seria la bona i vaig inscriure’m,  el dia 13 sería alla per ser sub3h.

?????????????

?????????????

El dia 13 va arribar, portava una nova estrategia a l’hora de pendre els gels i en el ritme sortin una miqueta mes tranquil però a ritme ja que altres vegades amb la adrenalina i les ganes sempre anava massa rapid, ja desde la sortida a ritme  4:15 suficient per fer sub3h , pasaven els kms i el ritme era constant regulant en els primers kms a on tenim el maxim desnivell, sempre amb un coixi de 30-40 segons i uns 100 metres darrere les llebres de 3h  sense fixar-me en elles ja que desde el principi anaven massa rapid per el meu punt de vista i que finalment varen fer 2:58:00.

Boris Marató 1Vaig pasar el km 10 amb un temps de 42:15 molt be de ritme i sensacions,ja a la gran via en Victor al km 13 alla estava animant, continuavent caient els km i ja al 17’5 primer gel com tenia pensat per començar a enfilar la meridiana  amb molt bones sensacions per tornar a enfilar ja de lleugera baixada la meridiana per trovar el pas per la 1\2 maratò en 1:29:40 segons els previst i sense imprevistos al km 22’5 segon gel, mes kms a ritme per ja hanar direcciò diagonal-mar, pensant en les anteriors edicions que aquí ,al km27 vaig començar a defallir no sería el cas ja que em trovaba fantàstic i arribant a la diagonal al km 28 un altre vegada en victor animant, 2km diagonal amunt i girant per trovar el km 30 on alla trovaria la ajuda d’en Toni “che”  , en Xumi que finalment no va poguer ser-hi per febre. km 30  el 3er gel i amb en toni de “sherpa”, marcant el ritme que portava començant a pasar kms amb menys ambient i les zones amb mes vent la zona del litoral fins al km35 ultim gel i arribant ja a la millor part de la marato per l’arc de triom al km36’5 amb els anims de la familia “apunt de anar a terra per girar-me a saludar uffff” a partir del km37 es on vaig començar a dir ara si que es la maratò això, tot i que amb el gran ambient i anims de la gent pasaven mes rapits els kms,portal del angel,catedral, Per anar a vuscar colon ara ja si pensant amb el temps i en el temut paralel , comença el paralel i tinc un marge de un minut amb els anims d’en toni clavant la mirada en el final del paralel i el rellotge, arribant ja a plaça espanya amb una gran emociò girant a l’esquerra per encarar la arribada veient el rellotge sprint final de 400metres per creuar la meta en 2:59:35!!!! Per fi sub3h.

Boris Marató 3Per finalitzar donar les gracies a tothom en especial a la familia, en Toni Alcala, el gran Victor Vilalta, companys de oson@corre i fisiòester.

Boris Arroyo





Aureli Gómez a la Marató de Sevilla

25 02 2016

Diumenge 21 de febrer  vaig córrer la Marató de Sevilla.

Fa molts anys que estic a Oson@corre i aquesta és la meva primera crònica, però no és la primera marató que corria, suposo que tampoc serà l’última, no vaig fer marca personal, però va ser una cursa que li vaig voler dedicar al meu pare que ens va deixar el passat 15 de setembre, aficionat al Sevilla i andalús de naixement, per aquest motiu començaré amb  els agraïments.

Aureli  1 sevilla telefon 062Primer de tot vull agrair als meus pares tot el que han fet per mi, l’exemple que m´han donat de saber patir, esforçar-me,  treballar  i estimar, quatre  valors que he intentat i intento transmetre al meu fill i a la meva filla.

En segon lloc, un agraïment molt especial a la meva dona, la Cristina,  que sempre  està al meu costat donant-me suport,  sobretot en els moments difícils que la vida ens porta.

Donar les gràcies als meus fills que també m’han animat i facilitat que poguéssim marxar a Sevilla.

També vull donar el meu agraïment al Marcel·lí, preparador físic, company i amic que m´ha supervisat la preparació; també al Ciri, que ha estat acompanyant-me en la majoria d’entrenaments que he hagut de fer per poder acabar la marató i, per últim, a tots els companys d’Oson@corre.

Així que el proppassat dia 19 aterro a la capital andalusa per tal de participar a  la Marató.

Dissabte vaig preparar tota l’equipació i d’altres objectes que portaria aquell dia tan assenyalat. Havia previst córrer la Marató de Sevilla amb una gorra del Sevilla C.F., gorra que havia dut el meu pare durant els tractaments de quimio als que havia estat sotmès, tenia un munt de gorres per protegir-se del sol, però sempre anava amb la mateixa, i va ser aquesta la que vaig agafar per poder participar a la cursa, encara guardo a la memòria algun partit de futbol que havíem anat a veure junts quan el Sevilla jugava a Catalunya.

Aureli Sevilla telefon 093Doncs això, la gorra del Sevilla, la samarreta d’Oson@corre amb la senyera, la propera equipació ja durà l’estelada, els pantalons, els  mitjons i les bambes.

Diumenge, amb la tensió de tot l’aconteixement i amb els motius tant especials amb els que sortiria a córrer, els nervis s’havien multiplicat.

La Cristina i jo emprenem el camí cap a l’inici de la prova esportiva. Allà un munt de gent, fet que caracteritza aquests esdeveniments, i entre la multitud ens trobem al Josep Mateo, el que són les casualitats, tots dos sabíem que participàvem però no vàrem acordar trobar-nos. Em va fer molta Il·lusió veure’l amb els seus fills.

Es dóna el tret de sortida i potser els nervis, o l’excessiva hidratació, al quilòmetre 2 ja vaig parar per buidar per primer cop la bufeta, en total varen ser 3!!!

Els primers quilòmetres em sentia molt bé, fins i tot vaig estar a punt d’accelerar el ritme, però el meu repte era gaudir de la cursa i de Sevilla, dedicar la cursa al meu pare i poder acabar-la, així que vaig sortir intentant anar a un ritme de 4:50 el km.

Aureli Josep SevillaFins al quilometre 20 vaig anar molt i molt bé, però duia un apèndix de silicona que m’havia fet el podòleg que m’estava molestant, així que vaig haver d’aturar-me per treure-me’l.

Vaig continuar molt bé, a bon ritme i gaudint de la ciutat i de la cursa fins al quilòmetre 30, que faig començar a sentir cansament, potser perquè no havia esmorzat, potser perquè m’havia pres un gel massa d’hora  o potser perquè, tot i les empentes del meu pare, em faltava entrenament.

Del quilòmetre 30 al 36 ho vaig passar una mica malament, suposo que això és el famós i temut “mur”, a partir del 36 fins al 42 em van tornar a venir forces per poder acabar dignament la cursa, i els últims 300 metres, quan s’accedeix a l’Estadi de la Cartuja per la pista d’atletisme fins a la meta, vaig continuar corrent a l’hora que donava gràcies al meu pare per tot el que havia fet per mi.

Resumint: un dia inoblidable, una cursa especial, un temps res rellevant (3:26:53) però una felicitat i sensació indescriptible.

Aureli Gómez