Half Triatló Salou – Challenge Costa Daurada, amb Boris Arroyo

5 06 2016

Despres de la marató de bcn, el seguent repte era el triatló.

Boris aigua 1A on vaig iniciar-me la temporada pasada, fent un half a l’atmella de mar el cual no vaig poder acavar per una lesió que em va perseguir durant bona part de la temporada.

2 mesos llargs de entre 2 i a vegades 3 entrenaments per dia, sobretot en el sector de nataciò i bici (gracies a la grupeta, Toni Pratdesava).  Dit això el cap de setmana del 28-29 de maig va arribar molt rapid i cap a Salou falta gent. O potser no!!! Despres de arribar, chek- in a l’hotel i directes al brifing per sapiguer una mica mes com va aixo del triatló i les normes, despres de gairebé 45 minuts ja tinc les coses una mica mes clares .

Boris aigua 2Tornada a recollir dorsal, regals, boses de colors per el sector bici,sector run…. Entrem a dinar a la “pasta party”, mes aviat escas el plat de pasta jajaja almenys per a mi.

Tornada a l’hotel a preparar-ho tot que si la bici, les enganxines, sabates de bici, casc, ulleres, crema solar, mitjons….  Aixo a la bosa blava, i despres la bossa vermella les coses per correr….. I tornem amb tot el material que de 17:00 a 18:00 tinc que entrar per deixar la bici i les bosses de cada color penjades a cada sector i amb el seu numero corresponent. ( es pitjor tot aixo que entrenar) jajaja.

Ara si unes horetes de relax!!! . Be aixo a Salou no ni ha, a dormir d’hora pq a les 5:30 sona el despertador costa dormir per culpa dels  “merengues”.

Bon dia son les 5:30, plat de pasta i suc i amb els estris de nadar alla que marxem, quin vent que fa penso!!! arribo al lloc de la sortida de natació em preparo amb el neoprè i m’en adono que el chip que em varen donar el vaig deixar en la bossa de bici. i ara que? No es pot agafar res de les bosses esta prohibit!!! Corrents cap allà que vaig i un segurata em diu que tinc que esperar a una noia, Jo nervios pq en 15 minuts sortia, mirant el rellotge el segurata em va deixar pasar i en un salt vaig agafar el chip i corrents cap al mar.

Boris aigua 3Veig com esta el mar i pensò que faig alla jo en fi….Van donant sortides per grups, jo estic en el grup dels gorros grocs i començem fent els primers 50 metres corrents ja que no hi ha molta profunditat, començem a nedar jo mes tranquil de lo habitual ja que no estic aclimatat a nedar al mar i menys en aquestes condicions, anem avançant com podem agafant referencies de les boyes de pas i fent 200 metres de mes per les corrents i aquestes coses. Surto del aigua amb 44 minuts 10 mes del que volia fer pero amb aquestes condicions la questio era arribar,150 abandonaments en el sector natació.

1a transiciò relativament comode per treures el neoprè posar-se les sabates de bici i corrents a agafar la mateixa sortim de la transiciò i els jutges ens diuen en el lloc marcat que ja podem pujar a la bici i començem amb el vent com a protagonista i de forma lateral per no ajudar gens primers 50 kms per sota del ritme que volia fer 32k/h de promig pero el denivell ascendent de la A2 direcció Castellò i el vent em fan pasar el km 50 a on tenim avituallament i ja encarem la tornada a 28’5k/h de promig es a partir de aqui que cada cop em trovo millor i no paro de avançar ciclistes anant a ritmes de 40-45km/h per finalment acavar amb un promig de 31k/h en un total de 2:50h vaixem de la bici alla on diuen el jutges entrem a la zona de transició deixo la bici, agafo la bossa de correr canvi de bambes, gorra i a correr en aquesta transició nomes 2’30.

Boris Bici 1Arrenco els primers 3 km per sota de 4′ el km, penso amb aquesta calor i el desgast no acavaras, la meva intenciò era fer la mitja a 4′ el km cosa que vaig veure que no, tot i aixi no vaig parar de avançar corredors en tot el recorregut, els ritmes van baixant pero les cames estan be ni un sintome de rampes ni res de això, ja la ultima volta de les 4 que teniem que fer per el passeig marítim ara ja si completament buit de energies acavant els 2 ultims kms a gairebè 5’km entrant a la zona tancada amb la catifa vermella per creuar la linia de meta en 5h 23′ temps oficial.

Cal dir que aquesta temporada a sigut fantastica en cuant a MMP aconseguint les millors en 10k 37:05 en 1/2 1:20:46 i en maratò 2:59:35 el half de Salou…. Aixo continuarà.

Per ultim donar les gracies a tota la familia en especial la meva dona per aguantar tant de entrenos, els meus companys de oson@corre, els companys de la grupeta de bici, i la meva fisio.  Fisioester. En fi gracies a tots.

Salut,kms!!!!

Boris Arroyo

Boris bici 2Boris transició 1Boris correr 1Boris correr 2





Triatló Ametlla de Mar – Amb Oson@corre

25 04 2015

Crònica triatló Ametlla de Mar 19/04/2015

Ja fa temps que estic entre vosaltres i he llegit moltes cròniques de curses, viatges i reptes assolits per membres d’Oson@corre però mai no n’havia escrit cap encara. Així que ara tractaré de fer-vos un resum de com ha anat això del triatló de l’Ametlla.

Ametlla 1La cosa va començar al principi de temporada, havíem fet mitges maratons, maratons d’asfalt i de muntanya i vam acabar el curs anterior amb la “Quebrantahuesos”. Havíem d’inventar-nos algun repte nou i va aparèixer el triatló. Així, uns quants insensats vam pensar que no calia començar amb un triatló sprint o un d’olímpic, no, havia de ser un mig Ironman. Sort que per a fer un Ironman primer n’has de fer un de mig, si no encara em veig corrent per les urbanitzacions de l’Ametlla.

El fet és que la Marisa, l’Abel, Boris, l’Alfredo i jo vam començar a buscar entre tots els triatlons quin, per llunyania, preu i data, ens convenia més i el guanyador va ser el Half100x100 de l’Ametlla de mar. Tot això va passar entre els mesos d’octubre i novembre, així que ens vam apuntar i ja només quedava entrenar.

Ametlla 2Boris havia d’aprendre a nadar, Marisa i jo havíem de fer molts quilòmetres en bici, Alfredo havia d’esperar a tenir el genoll curat i Abel era l’únic que podia aspirar a competir la prova.

Van passar el mesos i la data va arribar, Alfredo no tenia la cama bé i no faria la part de córrer  i Marisa no havia agafat la bici i amb molt de seny va preferir deixar el repte per a una altra ocasió.

El dissabte 18 d’abril l’Abel i jo vam eixir de bon matí de Vic i a les 9 ja estàvem a l’Ametlla. Allà ens esperaven la Laura i en Boris per tal de fer el recorregut en bici i fer el càlcul aproximat del temps que necessitaríem per a fer els 90 km en bici. Vam trobar un matí perfecte, no feia vent i la temperatura era bona, vam quedar tranquils. I després tocava provar els neoprens, així que ens els vam posar i cap a l’aigua. L’aigua estava molt freda però al cap d’uns minuts els neoprens havien fet la seua funció, vam nadar una estona i les sensacions amb què ens vam quedar van ser molt bones. La part de natació era la part que més ens preocupava a tots. Ara ja estàvem a punt.

Ametlla 3El dia de la prova vam menjar un bon plat de pasta a les 7 del matí, cadascú va omplir la seua bossa amb tot allò que necessitava, barretes, gels, mitjons, ulleres, etc i cap a la platja. Ens vam posar els neoprens i ens vam ficar dins l’aigua, el mar estava en calma i no hi havia taurons. Havia arribat l’hora!

Van donar el tret de sortida i a partir d’aquell moment cadascú estava “sol”. Jo em vaig quedar al final de tot i vaig anar fent a poc a poc, era la primera vegada que nadava en mar obert i volia prendre-m’ho amb tranquil·litat. Al final, després d’haver fet 200 o 300 metres més del compte per no ser capaç d’anar en línia recta vaig acabar la primera part de la prova en 48 minuts. L’Abel va fer la natació en 30 minuts i en Boris i l’Alfredo en 35 i 34′.

Ametlla 4Ara tocava bici, en principi era la part que menys em preocupava, pensava que la faria sense massa problemes però no comptava amb el vent. El dia anterior va ser una excepció. El dia de la prova, el vent va fer que l’esforç per a fer els 90 km fos molt més gran del que esperàvem. De fet, vaig pensar en molts moments que en acabar la prova de bici no correria i aniria a fer una cervesa amb l’Alfredo. Vaig tardar 3:45 minuts. L’Abel va anar com una bala i va baixar de les 3 hores i en Boris i l’Alfredo aproximadament uns 3:25′.

Dubtant si continuaria o no vaig deixar la bici, em vaig canviar les vambes i vaig començar a córrer sense pensar-ho molt. La part de córrer em preocupava tant com la natació, havia tingut problemes musculars els últims mesos i no havia corregut més d’una hora seguida des d’abans de Nadal. M’ho vaig prendre amb paciència. Quan jo començava a córrer el cinquè classificat estava arribant, no faria podium. Als pocs metres em vaig trobar l’Alfredo animant amb la Laura canviat i dutxat, quina Ametlla 5enveja. Una mica després em  vaig creuar amb en Boris que venia de fer els primers 7 km, anava molt bé i em va donar ànims. Després venia l’Abel que estava a punt d’acabar la segona volta, km 14. D’aquesta manera vaig anar fent quilòmetres a poc a poc però sense parar, vaig acabar la primera volta i els bessons aguantaven. Al cap d’una estona em vaig tornar a creuar amb l’Abel que ja acabaria amb un temps excepcional de 5:18 i la 71ena posició de més de 300 que van començar, però no vaig veure Boris, vaig suposar que no me n’havia adonat. Quan vaig tornar a fer una altra volta i tampoc el vaig veure vaig pensar que podia haver tingut algun problema, com efectivament havia sigut. Després de fer 14 km fa tenir un problema amb el genoll i va haver de necessitar assistència mèdica, no podria acabar. I jo, poc a poc i al cap de 6 hores i 42 minuts  vaig arribar a la meta on m’esperava l’Abel, ho havíem aconseguit!

 5 ens vam apuntar, 4 ens vam desplaçar a l’Ametlla, 3 teníem la intenció d’acabar i al final només 2 vam arribar a meta.

 Això no quedarà així, la propera vegada acabarem els 5.

 Info: Gabriel Calabuig

Ametlla 6Ametlla 7Ametlla 8Ametlla 9Ametlla 10Ametlla 11Ametlla 12Ametlla 13Ametlla 14Ametlla 15Ametlla 16Ametlla 17





Quebrantahuesos 2014 Oson@corre pedala

26 06 2014

PEDALA PEDALA I PEDALA

Aquest passat cap de setmana, el dissabte 21 de juny de 2.014, deu valents components d’oson@corre, ens hem atrevit a participar en una de les curses degànes del cicloturisme europeu, una de les curses més dures: LA QUEBRANTAHUESOS.

quebranta cartell quebrantaUn total de 205 quilòmetres, que transcorren per els bonics paissatges del nord de la província de Huesca, amb base a Sabiñánigo, i una bona part de la cursa no competitiva que trancorre pel sud de frança.

Son 205 quilòmetres que no ténen desperdici, ja que tal com diu el títol de la prova, és per quedar-te sense cap os sencer.

La cursa surt de Sabiñánigo, i va cap a direcció a Jaca, a on a partir d’allà encara la pujada a Somport de uns 27 quilòmetres de llargada, entrant a frança i fins a la localitat de Escot, a on comença un dels ports més durs, el Marie Blanc, de uns 9 quilòmetres però amb unes pendents per treure el singlot. La tercera gran dificultat és el Portalet, un altre port que no s’acava mai també de uns 28 quilòmetres i que arriba a una alçada de 1.800 metres sobre el nivell del mar. Ja quebranta perfilper últim la Hoz de Jaca, de només tres quilòmetres, però per la ubicació a on està situat, que és a la part final, i per les pendents que té, es converteix en un autèntic infern.

Així que allà estàvem nosaltres, a la linia de sortida, compartint possibilitats amb corredors mítics, com Miguel Indurain, Abraham Olano, Fernando Escartín, i altres celebritats com la muntanyera Edurne Pasaban que també varen fer el recorregut. Cal dir que apart de nosaltres, i aquest esportistes que hem citat, hi havien també uns 10.000 ciclo-turistes més… jeje…

l’equip d’oson@corre va fer un molt bon paper, i més tenint en compte que nosaltres som atletes, no ciclistes, però així és com ens va anar;

EQUIP OSON@CORRE (OSON@BICI)

1838.- Marc Collell 7h:17:01

1840.- Abel Bau 7h:17:02

3707.- David Soler 8h:07:11

4545.- Josep Vilardell 8h:30:52

5798.- Alfredo Lombardo 9h:12:04

6057.- Boris Arroyo 9h:23:58

6745.- Gabriel Calabuig 9h:58:30

7021.- Marisa Zapata 10h:15:20

7434.- Manel Bolaños 10h:38:57

últim: Victor Vilalta (2 punxades a la roda al km 110 i pujar al cotxe escombra)

En definitiva, ja es veu que varem patir molt pujant aquests majestuosos ports de muntanya, varem riure i ens ho varem passar molt be, compartint autocaravanes, i descobrint i gaudint de l’esport i de una magnífica companyía.

AUPA OSON@CORRE OSON@BICI!!!

Informa: Victor Vilalta

quebranta vilardellquebranta xumiquebranta alfredoquebranta borisquebranta victorquebranta puertoquebranta puerto 2quebranta alf victor dpquebranta cuatrequebranta podiumquebranta xe alf boloquebranta autocaravana





La Parcel.lària

27 05 2014

Camí del repte de final de temporada, que poc té a veure amb el córrer, Diumenge 26 de Maig vam fer camí cap a la primera edició de la Parcel.lària, una mitja marató i 10.000 molt planes, que transcorren pels voltants de Sant Esteve d’en Bas.

Parcelaria GloLa idea inicial de la cursa es va convertir de seguida en una Duatló improvisada. L’Alfredo, Jordi Reixach i jo, feríem cursa i tornaríem cap a Calldetenes amb bici. Victor, Marisa i Boris decidien no fer la cursa, però ens vindien a rebre amb bici per tornar conjuntament cap a Calldetenes. L’Albert, en Josep Vila (Pitus) i Laura Borras Parcelaria Gabicorríen els 10.000 i Xumi faría la mitja.

Abans de la sortida de les diferents modalitats, la foto de rigor, a càrrec dels fotògrafs oficials Gabi i Glòria.

Primera sortida el 10.000 on córren Albert, Pitus, Laura i Alfredo. Seguidament, i amb força retard, la mitja, on corren Xumi, Jordi Reixach i jo.

Parcelaria grup 2La cursa pinta bé. Està molt ennuvolat però aguantarà. Al km 4 o 5  es confirmen les previsions, la cursa plana, plana no és. Va fent petits turons cada 4 o 5 kms, res que no es pugui superar.

La intenció inicial és guardar forces per la tornada a casa amb bici, però això sempre costa … Em trobo bé i decideixo intentar mantenir el ritme 4:00. Només començar em col.loco en 10ª posició. A 3 kms de l’arribada aconsegueixo atrapar al 9è i 1 km més endavant atrapo al 8è, posició que mantinc fins a la meta.

Parcelaria podi mitjaFinalment bona representació, com va sent costum, de Oson@corre. En el 10.000 la 6ª posició per Albert Alabern, amb un temps de 40 min 28 seg., en Josep Vila Ors 15è amb 46 min 22 seg, Laura Borras 20ª amb 1h 4 min 40 seg. i l’Alfredo Lombardo retirat per problemes musculars, o això va dir…., jo crec que s’etava guardant forces per l’etapa en bici… Pel que fa a la mitja, David Soler va tornar a pujar al podi amb una merescuda 3ª posició i un temps de 1h 21 min 15 seg., Abel Bau 8è amb 1h 25 min 37 seg. i Jordi Reixach 28è amb 1h 33 min 36 seg.

Finalitzada la Parcel.lària, ja estàvem a punt per la següent etapa de la improvisada Duatló. Boris, Victor i Marisa ja ens esperàven per marxar en direcció Rupit. Abans però, pit stop al forn de Pa + cafeteria l’Engruna de Sant Esteve d’en Bas.

Parcelaria CondreuJa enfilant direcció Coll de Condreu, primer port a superar, es comencen a notar els kms acumulats, tan pels que hem fet la Parcel.lària com pels que han vingut amb bici des de Calldetenes. Arribats a dalt el Coll foto de rigor.

El Míster no ens deixa descansar ni un segon! ,Anem tard!, A casa l’esperava una bona paella d’arròs i no volia que se li mengessin!, Valía més no portar-li la contraria!. Així doncs avall que fa baixada!!. Però no tirem coets, abans calia superar el Coll del Bac. Passat aquest punt pràcticament tot baixada fins a Calldetenes.

Agrair la col.laboració de tots, tan fotògrafs com conductors.

Abel Bau Fornés

Parcelaria LauraParcelaria Laura GloParcelaria JRParcelaria Marisaparcelaria bici





Duatló de Vic – Debut de l’Equip OSON@CORRE

8 04 2014

XIII DUATLÓ  CIUTAT DE VIC 2.014

Diumenge 06-04-2.014

Era la mostra gran oportunitat. Després de mesos de dur treball, estàvem disposats a debutar en el món de les curses combinades. Quin millor escenari que corrent a casa a la DUATLÓ CIUTAT DE VIC.

Duatló Vic grup OCAixí que després de una temporada hivernal, plena de curses a peu en ruta, amb les Mitges Maratons de Sitges, Granollers, Barcelona, Olot, i amb la culminació en la Marató de barcelona, estàvem disposats i a punt per fer una cosa diferent. Debutar en les Duatlons.

La cursa tenia força atractiu, ja que estava dividida en un tram a peu de 7 quilòmetres per el voltant del riu Gurri, un tram de 34 quilòmetres per els bells paratges de les Guilleries, amb dos ports de muntanya, en direcció a Taradell, coll de la Mansa, Barita, el Mas d’Osor, La casilla de Sant Julià, baixada cap a la carrretera de Vilalleons, trencant de Sant Marc, Sant Eugènia de Berga, i de nou cap a boxes per fer l’últim tram a peu de 3 quilòmetres.

Els vuit valents d’Oson@corre érem en Carles Talen, l’Abel Bau, en David Soler, en Boris Arroyo, l’Alfredo Lombardo, La Marisa Zapata, en Xevi Puigdesens i un servidor, en Victor Vilalta. Tots nosaltres debutants en una cursa d’aquestes característiques.

Duatló Vic TalenLes sensacions en general varen ser molt bones, en el tram a peu és a on més a gust varem anar, i en la bicicleta és a on ens van apallissar de valent, amb la lleugera revenja en l’últim tram a peu, a on varem poder treure’ns l’espina i acabar la cursa de manera més airosa. Cal dir que l’equip va fer un bon paper i es va lluitar amb els corredors federats que completen el circuit català de duatlons, i després de l’experiència, unànimement varem dir que ens havien quedat moltes ganes de tornar a repetir.

Tal com informen des de la Federació, la Duatló, amb la seva nova ubicació ha permès augmentar la capacitat de participació, la tradicional prova d’Osona organitzada per C.N. Vic-Etb, ha fet un pas endavant i amb els seus 600 inscrits ha estat el duatló amb més participació que es celebra a Catalunya. La seva XIII edició ha donat com a guanyadors a un esportista local, en Joan Ruvireta (C.N. Vic.Etb), i Anabel Gràcia (Fattriatlon Club). En l’apartat de clubs el C.N. Reus Ploms i C.T.S. Abadeses, s’han repartit la victòria en masculí i femení respectivament. La prova també ha estat la seu del Campionat de Catalunya Universitari de la modalitat i també ha organitzat el popular duatló infantil amb un centenar d’infants.

Info: VV i Fed. Triatló

més fotos i imatges del grup:

https://www.facebook.com/groups/340675235952432/

Resultats:

http://www.triatlo.org/resultatstot.aspx?&id=140111&temp=

Duatló Vic BauDuatló Vic AlfredoDuatló Vic MarisaDuatló Vic Victor RunDuatló Vic Boris XumiDuatló Vic Alf biciDuatló Vic Marisa BiciDuatló Vic Marisa Bici 2Duatló Vic biciDuatló Vic Bici VictorDuatló Vic Xumi RunDuatló Vic Boris RunDuatló Vic Xevi Puigde Run





Xavier Ferrer a la duatló de muntanya de Terrassa

16 12 2013

Avui he fet la meva primera duatló, la Duatló de Muntanya de Terrassa. La prova consisteix en 6 km de córrer, 20km de BTT i 3 km de córrer, per la muntanya del parc natural Sant Llorenç del Munt.

Ha estat la V edició, ben organitzada, amb molts voluntaris, i regida pel Reglament de Competicions de la Federació Catalana de Triatló.

ferrer-xevi-1La primera part, de muntanya en té poca. De pujada de debò només hi ha un km i mig. La resta és entre la zona d’enllaç de la sortida a la muntanya i la baixada. Per tant, no és molt dura, no desgasta massa i serveix per espaiar la sortida de bicicletes.

La part de bicicleta ja és una altra cosa. Són 20 km de BTT molt exigents, en un circuit de dues voltes on puges a dalt i tornes a baixar dues vegades. És un bon circuit perquè les pujades són per bons camins, en una zona de paelles amb desnivells de molinet, on l’esforç és continuat, gens tècnic. Un cop a dalt hi ha una zona trenca-cames i després ve la baixada que té unes trialeres vertiginoses, de por, molt ràpides i llargues, que per mi, que ja tinc una edat, les he trobat massa perilloses.

Total, que quan arribes a la tercera part a fer els 3 km de córrer finals ja estàs completament desmuntat i costa molt moure les cames, però també s’acabava fent.

Finalment he arribat a meta content i havent gaudit de l’experiència.

La classificació, per no fixar-s’hi massa, lloc 308 de 331 arribats.
2h 25’ 34”. 1r tram: 29’32”. 2n tram: 1h 44’ 50”. 3r tram: 11’12”

1r classificat: VENTURA SANCHEZ, ISMAEL (C. ATLETISME MONTORNES) 1h 21’ 05”
1r tram 00:20:55. 2n tram: 00:51:27. 3r tram: 00:08:43

Xevi Ferrer





Manel Bolaños Finisher Ironman a la Challenge Barcelona Maresme

14 10 2013

CHALLENGE Barcelona-Maresme 6 d’octubre de 2013

Allà estava jo, esperant la meva sortida juntament amb 1230 inscrits, al Challenge Barcelona-Maresme de Calella (també eren els campionats d’Espanya de llarga distància), per davant em quedava la distància Ironman 3’800 Km nedant, 180 Km amb bici i 42’200 Km corrent, estava content, emocionat i orgullòs, però alhora nerviós, acollonit i el que es diu vulgarment cagat de por, em preguntava, seria suficient tot el que havia entrenat? Podria realitzar el meu somni d’acabar una Ironman?.

manel B Ironman 1Havia sigut un camí dur i difícil; amb una lesió els 3 primers mesos de l’any.; i amb aquest últims sis mesos portava unes 280 hores d’entrenaments, uns 100 Km nedant, uns 3200 Km amb bici i uns 830 Km corrent, no és que fossin molts, però per a mi sí!

Diumenge matí em toca el despertador i vinga, cap a Calella, escolto les noticies del temps, “sol a la majoria de Catalunya, excepte a la costa del Maresme”, quins collons, faria sol a tot arreu menys on es feia l’Ironman!

Comencen les sortides a les 08:30 hores, n’hi havia 10, la meva era a la 8, a les 08:47 hores sona la sirena i em llenço al mar juntament amb 290 participants de la meva categoria, va ser la meva primera cursa que vaig tenir una sortida neta, no vaig rebre cap cop a la cara (cosa estranya), ni ningú Manel B Ironman 2que m’agafés pels peus o em passés per sobre; giro la primera boia i sento crits a uns 5 metres del meu costat demanant ajuda, amb 20 segons arriba una embarcació de la Creu Roja i s’emporta ràpidament un participant (a l’acabar la cursa em vaig assabentar que s’havia mort, DEP), al girar la boia em quedaven uns 2400 metres amb corrent en contra que venia de cara, es van fer molt i molt llargs, quan aribava a una boia n’hi havia una altre, i després una altre no s’acabaven mai, però finalment vaig veure l’arribada, giro l’última i m’encaro a la platja, arribo i ara toca corre per agafar la bici.

El sector de natació m’havia anat pitjor del que pensava (tampoc puc demanar miracles, sóc dolent nadant no hi ha més), és el sector que m’agrada menys, però ja el tenia fet!, ja quedava menys, m’havia sortit per 1:52:04 hores.

Manel B Ironman 3Entro a la carpa, em trec el neopré, (amb dues temptatives de caure al terra pel mareig del mar) amb vesteixo de ciclista, em poso un kilo de vaselina al cul i surto corrents per agafar la bici.

La bici són 180 Km, de Calella-Montgat-Calella dues vegades i una volta Calella-Sant Andreu de Llavaneres-Calella

Ja em trobava a dalt la bici, em trobava força bé, i ja havia adelantat a algun participant, però el cel cada vegada era més negre; arribo a Mongat (mai hagués pensat que fos tant lluny) per fer el primer gir i cap a Calella, acabo la primera volta i començo la segona; a l’alçada de Vilassar de Mar adelanto un participant basc i em comenta “Va a caer la de Dios”, i ho va endivinar!, comencen a caure llamps, trons i un xàfec impressionant (són aquells xàfecs que si t’enganxen amb cotxe has de parar ja que no Manel B ironman 4es veu res), no veig res només sento els cops de l’aigua al casc, les ulleres llaurades i dos dits d’aigua a la carretera, ara l’objectiu és no caure, el xàfec dura uns tres quarts d’hora amb les que vaig pedalent com puc, després plou peró menys.

Faig la segona i tercera volta, ben moll i sort que encara no fa fred, i finalment els 180 Km fets en 06:15:51 hores, amb l’aigua caiguda no podia demanar més. Ha parat de ploure, deixo la bici (no tinc el cul ensetat que ja és molt), em canvio amb la roba de córrer seca i surto a córrer

Estic emocionat, ara ja no puc fallar, ja he fet dos sectors ara només em queda el de córrer, només 42 Km, una marató! és un circuit d’uns 10’5 Km, que s’ha de fer 4 vegades

Manel B ironman 5Surto de la carpa i al poc ja veig el km 1 marcat, ja només m’hen queden 41, als 2 km passo per la zona de l’arribada on hi ha molt d’ambient a les grades, un grup de música i “speaker”, i sento com anúncia l’arribada de la primera triatleta femenina, una austriaca que em passa pel costat, penso ella ja arriba i a mi encara em queden 39 Km (què pagaria per que fos al revés…), arribo al Km 10, miro el crono i vaig massa ràpid, haig d’aflacar que queda molta cursa, acabo la primera volta.

Començo la segona volta, noto que em surt un butllofa al peu, però com que porto vaselina a la butxaca, m’assec en un banc, em trec la sabata i una bona untada de vaselina (i cap més problema) i torne-m’hi.

Manel B Ironman 6Començo la tercera volta, va ploguent de manera intermitent, però tinc la moral alta i començo a creure que acabaré, no vull mirar el temps total que porto, el cansament fa que no pugui calcular bé el temps, passo per la zona d’arribada, ja només em queda una volta, uns 11 Km.

Última volta, ja porto 30 km corrent i més de 11 hores de cursa, no sé si sortirà el famós mur de la marató, però jo el mur ja fa molta estona que el tinc; després de moltes hores, en els avituallaments em distrec pensant ara que beuré? Un isotònic de llimona o cola? O menjaré un plàtan o una taronja? O un gel de llimona o de maduixa?.

Van passant els Kilòmetres, ja només m’hen queden 2, em trobo bastant sencer accelero una mica, adelanto a corredors que encara estan pitjor que jo, miro el crono i crec que baixaré de les 13 hores, no m’ho puc creure, últim Km, penso ja ho tinc!, ja sento la música de l’arribada, ara a la zona d’arribada ja no trenco, m’acosto a l’arc d’arribada, m’emociono, salto, crido, HE ACABAT!!, soc finisher, algú em poso una medalla al coll, li dóno les gràcies,
Manel B ironman 7Manel B ironman 8Manel B ironman 9Manel B ironman 10M’abraço a la meva dona, l’Imma, als meus amics en Pere i en Pàtrick, no m’ho puc acabar de creure, l’he acabat, cansat, destrossat però com sempre dic jo, l’he pogut acabar amb dignitat! 

Al final em surt la marató a 04:23:00 hores, i temps total de l’Ironman 12:48:46 hores, molt millor del previst, a la posició 873 de 1230 inscrits, i el 20 del campionat d’Espanya de la meva categoria, (però de només 25 acabats).

Gràcies Oson@corre, gràcies Víctor Vilalta, gràcies a tots! Visca Oson@corre!

Manel Bolaños