ULTRA DE BASTIONS SKYRACE 2017

5 06 2017

Des de que l’any passat en van neutralitzar a l’Ultra de Bastions a Nuria, en vaig marcar com a gran repte pel 2017, l’Ultra de Bastions Skyrace 2017 .

IMG-20170605-WA0002Desprès de començar el gener preparant aquest repte i tenint sis mesos de temps per endavant, amb quasi 1000 km i 40000 metres de desnivell, positius.
Arriba el dia dos de juny del 2017, amb nervis acumulats des de ja fa dies, però tranquil perquè porto la feina ven feta. Ens trobem a Ribes de Fresser, amb l’Eduard Serra per anar a veure el briefing al cinema de Ribes de Fresser, compartir nervis i fer foto oficial de la Previa.

IMG-20170605-WA0001
La previsió meteorològica no acompanya gaire, ja que marca pluges i tempestes elèctriques. En el biefring ens comenten que l’organització decideix escurçar l’ultra i la trail en 12 km i quasi 1000 m+ per tempestes elèctriques en Nou fonts i en el cim de la Covil.
Arriba el dia tres de juny del 2017, amb ganes i motivat, recorregut que conec mil·límetre a mil·límetre per dir quelcom, però amb molt de respecte, perquè es molt dura, trencacames però a la vegada uns dels indrets mes espectaculars que tenim a casa nostre.
6:00 Am, sense poder haver dormit gaire… nervis a veure que passa. Abans de passar el control de material obligatori A i B, en trobo en Dídac el meu germà, ell si que esta fort, deuen ser els gens o que…passo el control amb una motxilla una mica pesada per la quantitat de material que ens fan portar, degut a la previsió meteorològica. Tots els pros es posicionen a les files del davant, i jo al tenir de tant respecte per la quantitat de km que tinc al davant posiciono les ultimes files, ja que al no tenir pressió, les files m’és indiferent, l’únic objectiu es acabar i si pot ser per sota les 21 hores millor.
Comença a sonar l’Ultimo Mohicano, original de Bastions, compte en darrera i tret de sortida com sempre rapida pels carres de Ribes de Fresser, tots els carrers i balcons de la vila plens de gent de gom a gom, animant. 500 metres miro el rellotge i vaig sota cinc minuts kilòmetre massa ràpid, el Planning era anar a 14 minuts km rebaixem ritme i cadascú comença a agafar les seves posicions. Encarem l primera pujada amb quasi 2400 m+, arriben els primers taps, al km 5:00 el primer i únic gel de cafeïna i una pastilla de sal pels electrolítics. Collet de Barraques primer control 1:00 hora i 39 minuts, 10 minuts mes ràpid del previst. Arribem a la font de l’home mort una barreta energètica + 3 gominoles + 3 bcaas per la regeneració del teixit muscular. Fontalba segon control 2:00 hores i 39 minuts, 35 minuts mes ràpid del previst dues boles d’arròs + 3 gominoles i comencem a encarar la pujada del Puigmal 955 m+, sense pressa però sense pausa.
Puigmal km 17, 4:00 hores i 01 minut, un minut mes lent del previst, un gel + 3 bcaas i cap al pic del Segre i Finestrelles km 21,5, 4:00 hores i 47 minuts 17 minuts mes ràpid del previst una barreta + 3 gominoles + 1 sals i encarem la baixada cap a Nuria, els dits de les mans s’enrampen, tinc pessigolles a les puntes dels dits, símptoma de deshidratació, bec aigua torno a beure aigua, cada pas que faig baixant es mes lent, en passen mil coses pel cap, no puc fallar, la meva família esta pendent de mi, Francesc avui no toca fallar. Nuria km 26, 5:00 hores 21 minuts 47 minuts mes ràpid del previst. A Nuria tinc bossa de vida, agafo tot el que crec que potser necessari per arribar a pardines, menjo una mica i començo a refermen torno a ser jo un altra vegada.
Encaro la pujada fins el Pic de l’ Àliga, i Torreneules baixem en picat cap a Coma de Vaca, on anem vorejant tot el desglaç de la neu , es fa llarguíssim. Vaig molt descontrolat perquè no controlo el temps, al no fer el Nou fonts he perdut el sentit del temps, dues boles d’arròs m+ 3 gominoles + 1 sals +3 bcaas i capa tres Pics i el cim del Balandrau 2700 metres d’alçada , km 49, 8:00 hores i 52 minuts, una hora i 35 minuts mes ràpid del previst, sobre Balandrau boira, vent, pluja , fred i per acabar-ho de amanir-ho tot calamarsa, comencem la baixada de 10 km fins a Pardines quasi tot el camí emboirat, on costa molt seguir les balises. Pardines km 52, 3600 m+ , 10 hores i 32 minuts amb dues hores de marge sobre el temps previst, veig que puc afrontar amb garanties la pujada al Taga, torno a tenir rampes als dits de les mans, m’avituallo i m’hidrato amb caldo, aigua, aigua i agua, comencem a encarar la pujada al Taga, això ja son paraules majors, puja,puja i puja com si fos un Massey Fergusson, paraules sabies de gran Victor Vilalta, fins a dalt del taga sense pausa. Km 57, 12 hores i 47 minuts, una hora i 6 minuts de temps al meu favor, un gel +3 bcaas, ara tocaria una pastilla d’aquelles negres que tant li agraden amb l’Edu SP però vaig perfecte, passo d’ella.
Arribo a la Bruguera, la Baells i ara tocaria boles d’arròs però estic fins allà on no sona , d’arròs , barretes i gels decideixo menjar-me un bon entrepà de formatge, km 65, 14 hores i 17 minuts amb 44 minuts de marge sobre el temps previst, comença a fer-se fosc, frontal , la pluja comença a fer acte de presencia, 10 km fins la Covil amb 1000 m+, la pluja comença a incrementar-se fins al punt que es quasi impossible veure el corriols de pujada, llamps de costat a costat, davant, darrera, amunt , avall, per tots costats arribo a un punt que estic ben acollonit, se’n passa pel cap desfer-me de tot el material bastons, movil, rellotge per no atreure els llamps, així que pit i cullons encaro la Covil , pensant amb en Josep Manel d’oson@corre , amb mes força que mai fins el refugi, on la tempesta a minvat i on es pot visualitzar el poble de Campelles, km 82, 18 hores i 12 minuts, amb una hora i 16 minuts mes rapids del previst , començo a encarar la baixada de 10 km fins a Ribes de Fresser, passar per Campelles últim avituallament, on trobo un company amb hipotèrmia on estant esperant els serveis mèdics , quatre cacauets, unes gominoles , canvio piles del frontal i encarem els últims 5 km de fang amb alegria, ja veig Ribes de Fresser, ara si que el cap i les cames estan On Fire, no puc deixar de córrer, ara correria deu hores mes, entro a Ribes de Fresser cap a les dues de la matinada, al passeig hi ha molta gent animant-me encarant l’ultima pujada fins l’arc d’arribada, trepitjo la catifa vermella, ho he aconseguit FINISHER 20 hores i 9 minuts, 92 km i 5827 metres positius.

IMG-20170605-WA0000Molt content per comprovar que l’il.lusió es un arma molt poderosa. Donar totes les gràcies del mon a la meva dona la M.Àngels que sense la seva paciència i el seu recolzament incondicional no hagués set possible assolir aquest repte, els meus dos fill en Guifré i en Pau encara que estan en contra d’aquestes bogeries que faig, se que estan al meu costat i als taronges d’Oson@corre que el seu suport i entreno ha sigut imprescindible.
DONCS AQUEST COP EL CAP A VENÇUT AL MEU PROPI COS.
Francesc Gallardo i Moliner

 

Anuncis




Mitja marató de la Garrotxa

1 04 2017

CRÒNICA DE JP DE LA MITJA MARATÓ DE LA GARROTXA 2017

Comença el dia d’hora amb la rutina habitual d’un dia de cursa, llet amb cola-cao, esmorzar i uns quants fruits secs.
A les 8h passo a buscar en José (una de les dues llebres).Abans de les 9 ja som a Olot, durant el trajecte hem vist com la temperatura no era gaire alta, hi ha moments que marcava -1º i també trobem una mica de boira.
Anem a buscar el dorsal i estirem una mica les cames. Al cap d’una estona de trotar, arriba en Boris (l’altra llebre)amb la Laura i el petit Max. S’afegeix per acabar d’escalfar.
A les 9 en punt comença la cursa, tant la mitja com la de 10 (el recorregut els primers quilòmetres és el mateix).
Des del primer metre en Boris i en Jose estant al meu costat marcant en cada moment el ritme (clap, clap, clap).El meu objectiu era baixar de 1h30min i el seu objectiu era a veure si ho aconseguia.
El principi correm per la ciutat. Després ja sortim a les afores. El paisatge molt bonic: camps d’herba, muntanyes, arbres, vegetació…
Fins a mitja cursa té dos “repatxons” una mica durs, però gràcies a les llebres (clap, clap, clap) varem mantenir el ritme.
El meu punt crític va ser més o menys al quilòmetre 13, on fins i tot els hi vaig dir: “voleu dir que no anem massa ràpids ?”la seva resposta: NO (em va quedar molt clar)
Els quilometres anaven caient i el ritme era molt constant per aconseguir l’objectiu.
Arribem al quilòmetre 19 i veiem que anem bé. Ells dos apreten una mica el ritme i jo (molt “collat i apretat” els segueixo) fem l’última recta abans de la línia d’arribada, almenys jo, donant-t’ho tot. Arribem a la meta amb l’objectiu aconseguit.Com a premi ens van donar una espatlla de pernil.

MOLTES GRÀCIES BORIS i JOSE!!!!!!! Sense vosaltres no hagués pogut fer la MMP !!1:28:07!! que vaig fer (clap, clap, clap)IMG-20170326-WA0000





Raquetes de neu i Trail de Castellterçol

6 02 2017

Cap de setmana intents començant pel disabte 4/2/17 amb sortida a la Molina amb oson@raketes amb Toni, Cristina, Francesc, Rebeca i Edu. La intenció era anar a vallter però hi havia previsió de forts vents i vam decidir anar a a Molina.

img-20170205-wa0014Lloguem raquetes a Ribes i seguim fins a Toses que parem a fer un cafe i croissant tot escoltant un bon monòleg del cambrer que tenia que fer un munt d’entrepants pobret…

img-20170205-wa0019Un cop al parquing de la Molina (1500 metres) ens equipem i a caminar per la neu falta gent. Comencem a ferla primera pujada i a començar la primera neu verge. Sabia que era molt wapo caminar per la neu però passar per sobre la neu ben toba va fer que tots disfrutessim com nens petits. Vam começar a pujar i ja començavem a notar les primeres ventades però sense importancia fins que vam arribar a una altura superior de l’últim remuntador de les pistes ja el vent començava a fer picar la neu però vam seguir amunt fins a casi arribar al Puigllançada (2409 metres) que a causa de les fortes ratxes de vent vam tenir de girar cua quan nomes faltaven uns 50 metres per fer el cim i baixar per dins un rierol wapissim fins arribar a pistes que per variar també vam tenir de pujar fins a arribar a la part alta del remuntador per tornar a baixar fins al parquing.img-20170205-wa0012

Una sortida genial amb un fart de riures i evidentment finalitzada fent la cervesa en una terrasseta. Per quan la pròxima?

https://www.youtube.com/channel/UCwLRrpeuGx6HocawPYM9CTA

 

 

 

Res millor per recuperar les cames de la raketada que fer la Kdada Trail de Castellterçol. Aquest cop tocava corre amb en David la distancia de 21kms amb 1000 positius. Cursa gratuita de gran recapte d’aliments on han omplert minim 2 camionets de tot el que el munt de corredors que hi ha assistit i em aportat.

img-20170205-wa0021A primera hora feia moltissima mandra però un cop allà ja entres en situació i t’animes ràpid o sigui que gas a correr. Comencem amb en David xinu xanu però sense encantar-nos amb la intenció de fer sortida d’entremanet per anar guanyant kms. Uns camins i corriols molt guapos per uns paisatges que no et deixen indiferent amb vistes a Montserrat.

Finalment apart de disfrutar han sortit 24kms, un bon entrepa de botifarra i un got de brou ben calent.

img-20170205-wa0022Ara ja toca descansar una mica les cames i a pensar en la sortida del cap de setmana següent.

Gas a les cames i força Oson@corre





Marato i mitja de l’ Ardenya. Toni Pratdesaba

13 12 2016

 

Tenia ganes d’ acabar l’ any i fer una cursa i tenir bones sensacions i disfutar-la i em vaig inscriure a la marató  i mitja de l’ Ardenya amb ganes de que les coses sortissin bé.

A mida que anaven passan els dies m’ anava mentalitzan i pensan en aquesta cursa, però desprès de veura els últims fiaskus en curses i entrenos no les tenia totes,però tenia que provar-ho.img-20161213-wa0005

Arriba el dia de la veritat.Amb en Francesc i en David marxavem el dia abans per no haver de matinar el dia de la cursa.

Dissabte a les 5:30 sona el despertador, m’ aixeco prou be, tot i no haver dormit en el llit de casa,i amb els companys ja prenem cami cap a la sortida.

A les 6:45 ens plantem sota l’ arc de sortida amb una temperatura bona,no fa fred, aixo vol dir que de seguida  començarem a suar.Ens desitgem sort i tret de sortida.
Començo molt concentrat i amb ganes de fer-ho  be. Surto ràpid com m’ agrada a mi.Els primers km son de molt bon córrer i molt ràpids.Les sensacions son molt bones i les cames em demanen  gas.

Van passant  els kms i gaudint.arribem a nivell del mar,passem per unes cales molt maques, aquí segueixo disfrutant fins arribar al km 38 en 5 hores.img-20161213-wa0004

Però a partir d’ aquí tot es va girar.Les cames podien,però el cap va dir prou, potser pel motiu d’ anar molta estona sol,potser motiu del recorregut que el vaig trobar molt ratoner i monòton ,no ser però el cap no volia.

A partir d’ aquí vaig desconectar de la cursa i anar tirant a trote coxinero,tant vaig desconectar que fins i tot em vaig perdre en algun lloc.

I així fins al final que s’ em var fer una odissea.

Així acabo l’ any no massa content de com m’ ha anat,que les curses no surtin com jo vull,alguna cursa pot sortir malament,però no totes.Ara a descansar i reflexionar per trobar ganes de correr per l’ any que be.
AIXÒ NO QUEDARA AIXINS!!!!!!!!
SALUD I BONES FESTES A TOTHOM





Mitja marató de muntanya de l’Ardenya. Marc Gurt

13 12 2016

 

Santa Cristina d’Aro ha estat l’indret escollit per inagurar la temporada, una temporada que s’inicia amb retard, i no per gust, a conseqüència de les lesions. Una vegada recuperat i amb bones sensacions per muntanya, s’inicia el camí que em portarà fins ‘Els Camins del Matxos’!img-20161210-wa0001

El matí es despertà amb boira i fred a la comarca del Gironès, tot i que per l’hora de la sortida el Sol que s’amagava al darrere ja n’era el protagonista. Amb el dorsal 643 penjat damunt la samarra taronja, els nervis a flor de pell i unes ganes boges de córrer per nous indrets, es disparà el tret de sortida. Per sorpresa, he trobat en Lluís a la sortida que s’ha retirat de la marató a causa de la congestió que li ha ocasionat el refredat, un parell de consells i més ganes de començar.
Ha estat una cursa molt ràpida des de l’inici, al tractar-se d’un relleu pla fins el quilòmetre 4. He sortit amb la idea de dosificar-me fins la meitat de la cursa i apretar en pla, on m’hi moc millor que en pujada, no obstant això l’adrenalina de la sortida m’ha guanyat per moments. Desprès de la primera ascensió i un descens en solitari, arribo al primer avituallament.altimetria21k

Aprofito uns quilometres planers per augmentar el ritme, donar sentit als fartleks i atrapar el següent grup. D’aquí fins l’última part de la cursa, incloent la segona ascenció, bones sensacions a les cames. Tot i que a partir del km 17 les cames m’han començat a fer figa, sort que sóc més tossut que una mula i només m’he permès parar per menjar una quantes llaminadures en forma d’osset que he agafat al segon avituallament =)

Final del descens i tornem cap a Santa Cristina, on sento la veu de l’speaker i l’emoció em porta fins a la linea de meta!

– Temps: 2h 22m
– Posició general: 86
– Posició categoria: 60





Francesc Gallardo i David Vilar premi Oson@corre i Premi de curses de Muntanya

26 11 2016

ENTREGA AL SOPAR DELS ATLETES DEL CLUB ATLÈTIC VIC

Ahir divendres 25 de Novembre es v a fer l’entrega de Premis al Sopar dels atletes del Club atlètic Vic a la Vila dels Masramon. Francesc Gallardo rep el premi oson@corre i David Vilar el premi de les curses de muntanya.

Premi Oson@corre-2016 per FRANCESC GALLARDO MOLINER

oc-sopar-club-3-francescEl premi OSON@CORRE, es dona de manera anual, i es escollit per un jurat format per un membre de l’equip tècnic d’Oson@corre, i els  guanyadors dels premis en les anteriors edicions

Premi OSON@CORRE

El Club Atlètic Vic i Oson@corre, dona aquesta distinció, a l’atleta

FRANCESC GALLARDO MOLINER

Per la seva temporada atlètica, a on ha demostrat la seva superació,  assolint una millora constant en les seves curses atlètiques durant  tota  la temporada, i sobretot per ser pilar fonamental en el grup, ajudant i animant  contínuament als seus companys, i fomentant l’esperit i valors  d’oson@corre

que son:

Córrer, natura, salut i amistat

ENHORABONA A FRANCESC GALLARDO, DE PART DE TOT L’EQUIP OSON@CORRE!!

Els guanyadors d’aquest premi dels anys anteriors, han estat:

2.010 Aureli Gómez

2.011 Gabriel Cunill

2.012 Gerard Costa

2.013 David Soler

2.014 Marisa Zapata

2.015 Jordi Reixach

L’entrega del premi la va fer l’actual responsable d’oson@corre, Boris Arroyo.

PREMI AL MILLOR CORREDOR DE MUNTANYA DEL C.A. VIC 2.016

En aquesta ocasió, ens arriba un altre premi al grup d’Oson@corre. Enguany el Club Atlètic Vic, ha decidit que el guanyador d’aquest any 2.016 sigui:

oc-sopar-club-4-davidDAVID VILAR

El premi el va entregar el guanyador de l’any passat, en Lluis Brachs.

ENHORABONA A TOTS DOS!!!!

Al sopar hi vàrem assistir una bona representació de corredors d’oson@corre.

Salut i Kms i Visca oson@corre i el Club Atlètic Vic!!!

Informa: Victor Vilalta (VV News)

oc-sopar-club-1oc-sopar-club-2





Marato del cabreres per Edu Serra

8 11 2016

Cabreres MM 6/11/2016

Aquest any si!!!

Per fi he fet i acabat la meva primera marató de muntanya.

Ha set un cap de setmana bastant intens començant per dissabte pujant a l’Esquirol per recollir els dorsals juntament amb en Toni Pratdesaba i en Francesc aprofitant el viatje per parlar del temps que ens trovarem, les intencions de cadascú en cursa, com estarà el terreny,… i  ja quedem per diumenge.

Sopar de pasta i a dormir el que es pugui ja que els nervis vulguis que no estan a flor de pell.

Per fi diumenge, el gran dia. Recordo que en Francesc em va demanar si estava nervios i la resposta va ser un silenci i un NO però SIIII, era evident que estava nervios no, cagat.

Com a experiencia només portava fetes una marató  d’asfalt i plana i per fer-la em vaig estar preparant uns 5 mesos fent un tou de kms per poder estar bé i per la marató de Barcelona però per fer la de muntanya no havia fet cap entrenament en concret, només unes quantes mitjes maratons de muntanya per poder assolir el meu primer i inicialment principal objectiu que era la Olla de Núria (juliol) de la qual vaig sortir-ne molt satisfet i en molt bones sensacions i ja vaig començar a pensar en un pas més endavant que era la marató del cabreres (novembre) que era 4 mesos mes tard.

Total que practicament no he entrenat muntanya, i no només això que sinos que també hi he barrejat pel mig la mitja d’asfalt de Donibane (Hondarribia) Ja se sap, el que vé de gust no mata.img-20161108-wa0003

Seguim, que entre “pitus i flautes” ens plantem a la sortida amb en Lluis, Francesc, Toni, Montse i jo i en un tres i no res ja estem pujant muntanya amunt.

Surto amb un ritme suau, sabia que tenia d’anar molt molt suau per aguantar 42 kms i així ho vaig fer. I que res millor que seguir l’experiencia de 2 grans persones com la Montse i en Toni que tenen bastanta experiencia en aquestes curses, ficant-me darrera i seguint el seu ritme fins al primer avituallament. Allà em vaig adelantar i vaig agafar-me a una altre llebra que em portés fins a d’alt de cabrera. La tàctica meva era molt clara, posar-me darrera de la gent i aprofitarmen literalment d’ells i que em portessin a un ritme suau i que jo pogues aguantar facilment. Soc massa novato en distancies tan llargues per anar sol.

Un cop a d’alt de cabrera toca baixar i allà vaig deixar la meva llebra per disfrutar baixant fins arribar al pla d’ayats que vaig atrapar a en Francesc i que vaig anar un bon tros amb ell compartint bones paraules de motivació mutua. Aprofitant-me de la seva experiencia, el segueixo fins a la següent baixada que em vaig deixar anar i ja em vaig distanciar.

Fins al km 30 vaig anar darrera de la segona llebra que si anava molt molt bé però després vaig tenir d’afluixar per rampes als quàdriceps. Tot i les rampes no podia perdre temps i seguia abançant com fos i mica en mica arribar fins al km 37 que era Cantonigros. Només queden 5 kms de baixada i ja ho teniem. Arribada a l’Esquirol amb molta alegria d’haver assolit el segon gran objectiu de la temporrada CABRERES MARATHON MOUNTAIN amb un temps de 5 hores i 35 minuts i posició 57 de 90. Més que satisfet.

img-20161106-wa0024

Aqui dono per tancada la temporada la qual m’enporto molt bons resultats i amb molts obectius assolits. Ho tindré dificil de superar la pròxima temporada però ja tinc un parell d’objectius en la ment però ara toca reposar i tornar a començar tranquilament i tot anirà venint.

Donar gràcies a tot el grup d’Oson@corre per els bons moments passats durant la temporada en els entrenos i sortides i a tot el grup que em format dins de oson@corre de muntanyeros ja que gracies a les sortides dels caps de setmana per la muntanya també han ajudat molt en els bons resultats.

Som-hi oson@corre!!!