ULTRA DE BASTIONS SKYRACE 2017

5 06 2017

Des de que l’any passat en van neutralitzar a l’Ultra de Bastions a Nuria, en vaig marcar com a gran repte pel 2017, l’Ultra de Bastions Skyrace 2017 .

IMG-20170605-WA0002Desprès de començar el gener preparant aquest repte i tenint sis mesos de temps per endavant, amb quasi 1000 km i 40000 metres de desnivell, positius.
Arriba el dia dos de juny del 2017, amb nervis acumulats des de ja fa dies, però tranquil perquè porto la feina ven feta. Ens trobem a Ribes de Fresser, amb l’Eduard Serra per anar a veure el briefing al cinema de Ribes de Fresser, compartir nervis i fer foto oficial de la Previa.

IMG-20170605-WA0001
La previsió meteorològica no acompanya gaire, ja que marca pluges i tempestes elèctriques. En el biefring ens comenten que l’organització decideix escurçar l’ultra i la trail en 12 km i quasi 1000 m+ per tempestes elèctriques en Nou fonts i en el cim de la Covil.
Arriba el dia tres de juny del 2017, amb ganes i motivat, recorregut que conec mil·límetre a mil·límetre per dir quelcom, però amb molt de respecte, perquè es molt dura, trencacames però a la vegada uns dels indrets mes espectaculars que tenim a casa nostre.
6:00 Am, sense poder haver dormit gaire… nervis a veure que passa. Abans de passar el control de material obligatori A i B, en trobo en Dídac el meu germà, ell si que esta fort, deuen ser els gens o que…passo el control amb una motxilla una mica pesada per la quantitat de material que ens fan portar, degut a la previsió meteorològica. Tots els pros es posicionen a les files del davant, i jo al tenir de tant respecte per la quantitat de km que tinc al davant posiciono les ultimes files, ja que al no tenir pressió, les files m’és indiferent, l’únic objectiu es acabar i si pot ser per sota les 21 hores millor.
Comença a sonar l’Ultimo Mohicano, original de Bastions, compte en darrera i tret de sortida com sempre rapida pels carres de Ribes de Fresser, tots els carrers i balcons de la vila plens de gent de gom a gom, animant. 500 metres miro el rellotge i vaig sota cinc minuts kilòmetre massa ràpid, el Planning era anar a 14 minuts km rebaixem ritme i cadascú comença a agafar les seves posicions. Encarem l primera pujada amb quasi 2400 m+, arriben els primers taps, al km 5:00 el primer i únic gel de cafeïna i una pastilla de sal pels electrolítics. Collet de Barraques primer control 1:00 hora i 39 minuts, 10 minuts mes ràpid del previst. Arribem a la font de l’home mort una barreta energètica + 3 gominoles + 3 bcaas per la regeneració del teixit muscular. Fontalba segon control 2:00 hores i 39 minuts, 35 minuts mes ràpid del previst dues boles d’arròs + 3 gominoles i comencem a encarar la pujada del Puigmal 955 m+, sense pressa però sense pausa.
Puigmal km 17, 4:00 hores i 01 minut, un minut mes lent del previst, un gel + 3 bcaas i cap al pic del Segre i Finestrelles km 21,5, 4:00 hores i 47 minuts 17 minuts mes ràpid del previst una barreta + 3 gominoles + 1 sals i encarem la baixada cap a Nuria, els dits de les mans s’enrampen, tinc pessigolles a les puntes dels dits, símptoma de deshidratació, bec aigua torno a beure aigua, cada pas que faig baixant es mes lent, en passen mil coses pel cap, no puc fallar, la meva família esta pendent de mi, Francesc avui no toca fallar. Nuria km 26, 5:00 hores 21 minuts 47 minuts mes ràpid del previst. A Nuria tinc bossa de vida, agafo tot el que crec que potser necessari per arribar a pardines, menjo una mica i començo a refermen torno a ser jo un altra vegada.
Encaro la pujada fins el Pic de l’ Àliga, i Torreneules baixem en picat cap a Coma de Vaca, on anem vorejant tot el desglaç de la neu , es fa llarguíssim. Vaig molt descontrolat perquè no controlo el temps, al no fer el Nou fonts he perdut el sentit del temps, dues boles d’arròs m+ 3 gominoles + 1 sals +3 bcaas i capa tres Pics i el cim del Balandrau 2700 metres d’alçada , km 49, 8:00 hores i 52 minuts, una hora i 35 minuts mes ràpid del previst, sobre Balandrau boira, vent, pluja , fred i per acabar-ho de amanir-ho tot calamarsa, comencem la baixada de 10 km fins a Pardines quasi tot el camí emboirat, on costa molt seguir les balises. Pardines km 52, 3600 m+ , 10 hores i 32 minuts amb dues hores de marge sobre el temps previst, veig que puc afrontar amb garanties la pujada al Taga, torno a tenir rampes als dits de les mans, m’avituallo i m’hidrato amb caldo, aigua, aigua i agua, comencem a encarar la pujada al Taga, això ja son paraules majors, puja,puja i puja com si fos un Massey Fergusson, paraules sabies de gran Victor Vilalta, fins a dalt del taga sense pausa. Km 57, 12 hores i 47 minuts, una hora i 6 minuts de temps al meu favor, un gel +3 bcaas, ara tocaria una pastilla d’aquelles negres que tant li agraden amb l’Edu SP però vaig perfecte, passo d’ella.
Arribo a la Bruguera, la Baells i ara tocaria boles d’arròs però estic fins allà on no sona , d’arròs , barretes i gels decideixo menjar-me un bon entrepà de formatge, km 65, 14 hores i 17 minuts amb 44 minuts de marge sobre el temps previst, comença a fer-se fosc, frontal , la pluja comença a fer acte de presencia, 10 km fins la Covil amb 1000 m+, la pluja comença a incrementar-se fins al punt que es quasi impossible veure el corriols de pujada, llamps de costat a costat, davant, darrera, amunt , avall, per tots costats arribo a un punt que estic ben acollonit, se’n passa pel cap desfer-me de tot el material bastons, movil, rellotge per no atreure els llamps, així que pit i cullons encaro la Covil , pensant amb en Josep Manel d’oson@corre , amb mes força que mai fins el refugi, on la tempesta a minvat i on es pot visualitzar el poble de Campelles, km 82, 18 hores i 12 minuts, amb una hora i 16 minuts mes rapids del previst , començo a encarar la baixada de 10 km fins a Ribes de Fresser, passar per Campelles últim avituallament, on trobo un company amb hipotèrmia on estant esperant els serveis mèdics , quatre cacauets, unes gominoles , canvio piles del frontal i encarem els últims 5 km de fang amb alegria, ja veig Ribes de Fresser, ara si que el cap i les cames estan On Fire, no puc deixar de córrer, ara correria deu hores mes, entro a Ribes de Fresser cap a les dues de la matinada, al passeig hi ha molta gent animant-me encarant l’ultima pujada fins l’arc d’arribada, trepitjo la catifa vermella, ho he aconseguit FINISHER 20 hores i 9 minuts, 92 km i 5827 metres positius.

IMG-20170605-WA0000Molt content per comprovar que l’il.lusió es un arma molt poderosa. Donar totes les gràcies del mon a la meva dona la M.Àngels que sense la seva paciència i el seu recolzament incondicional no hagués set possible assolir aquest repte, els meus dos fill en Guifré i en Pau encara que estan en contra d’aquestes bogeries que faig, se que estan al meu costat i als taronges d’Oson@corre que el seu suport i entreno ha sigut imprescindible.
DONCS AQUEST COP EL CAP A VENÇUT AL MEU PROPI COS.
Francesc Gallardo i Moliner

 

Anuncis