oson@corre

Tenia ganes d’ acabar l’ any i fer una cursa i tenir bones sensacions i disfutar-la i em vaig inscriure a la marató  i mitja de l’ Ardenya amb ganes de que les coses sortissin bé.

A mida que anaven passan els dies m’ anava mentalitzan i pensan en aquesta cursa, però desprès de veura els últims fiaskus en curses i entrenos no les tenia totes,però tenia que provar-ho.

Arriba el dia de la veritat.Amb en Francesc i en David marxavem el dia abans per no haver de matinar el dia de la cursa.

Dissabte a les 5:30 sona el despertador, m’ aixeco prou be, tot i no haver dormit en el llit de casa,i amb els companys ja prenem cami cap a la sortida.

A les 6:45 ens plantem sota l’ arc de sortida amb una temperatura bona,no fa fred, aixo vol dir que de seguida  començarem a suar.Ens desitgem sort i tret de sortida.
Començo molt concentrat i amb ganes de fer-ho  be. Surto ràpid com m’ agrada a mi.Els primers km son de molt bon córrer i molt ràpids.Les sensacions son molt bones i les cames em demanen  gas.

Van passant  els kms i gaudint.arribem a nivell del mar,passem per unes cales molt maques, aquí segueixo disfrutant fins arribar al km 38 en 5 hores.

Però a partir d’ aquí tot es va girar.Les cames podien,però el cap va dir prou, potser pel motiu d’ anar molta estona sol,potser motiu del recorregut que el vaig trobar molt ratoner i monòton ,no ser però el cap no volia.

A partir d’ aquí vaig desconectar de la cursa i anar tirant a trote coxinero,tant vaig desconectar que fins i tot em vaig perdre en algun lloc.

I així fins al final que s’ em var fer una odissea.

Així acabo l’ any no massa content de com m’ ha anat,que les curses no surtin com jo vull,alguna cursa pot sortir malament,però no totes.Ara a descansar i reflexionar per trobar ganes de correr per l’ any que be.
AIXÒ NO QUEDARA AIXINS!!!!!!!!
SALUD I BONES FESTES A TOTHOM

Santa Cristina d’Aro ha estat l’indret escollit per inagurar la temporada, una temporada que s’inicia amb retard, i no per gust, a conseqüència de les lesions. Una vegada recuperat i amb bones sensacions per muntanya, s’inicia el camí que em portarà fins ‘Els Camins del Matxos’!

El matí es despertà amb boira i fred a la comarca del Gironès, tot i que per l’hora de la sortida el Sol que s’amagava al darrere ja n’era el protagonista. Amb el dorsal 643 penjat damunt la samarra taronja, els nervis a flor de pell i unes ganes boges de córrer per nous indrets, es disparà el tret de sortida. Per sorpresa, he trobat en Lluís a la sortida que s’ha retirat de la marató a causa de la congestió que li ha ocasionat el refredat, un parell de consells i més ganes de començar.
Ha estat una cursa molt ràpida des de l’inici, al tractar-se d’un relleu pla fins el quilòmetre 4. He sortit amb la idea de dosificar-me fins la meitat de la cursa i apretar en pla, on m’hi moc millor que en pujada, no obstant això l’adrenalina de la sortida m’ha guanyat per moments. Desprès de la primera ascensió i un descens en solitari, arribo al primer avituallament.

Aprofito uns quilometres planers per augmentar el ritme, donar sentit als fartleks i atrapar el següent grup. D’aquí fins l’última part de la cursa, incloent la segona ascenció, bones sensacions a les cames. Tot i que a partir del km 17 les cames m’han començat a fer figa, sort que sóc més tossut que una mula i només m’he permès parar per menjar una quantes llaminadures en forma d’osset que he agafat al segon avituallament =)

Final del descens i tornem cap a Santa Cristina, on sento la veu de l’speaker i l’emoció em porta fins a la linea de meta!

– Temps: 2h 22m
– Posició general: 86
– Posició categoria: 60