Aureli Gómez a la Marató de Sevilla

25 02 2016

Diumenge 21 de febrer  vaig córrer la Marató de Sevilla.

Fa molts anys que estic a Oson@corre i aquesta és la meva primera crònica, però no és la primera marató que corria, suposo que tampoc serà l’última, no vaig fer marca personal, però va ser una cursa que li vaig voler dedicar al meu pare que ens va deixar el passat 15 de setembre, aficionat al Sevilla i andalús de naixement, per aquest motiu començaré amb  els agraïments.

Aureli  1 sevilla telefon 062Primer de tot vull agrair als meus pares tot el que han fet per mi, l’exemple que m´han donat de saber patir, esforçar-me,  treballar  i estimar, quatre  valors que he intentat i intento transmetre al meu fill i a la meva filla.

En segon lloc, un agraïment molt especial a la meva dona, la Cristina,  que sempre  està al meu costat donant-me suport,  sobretot en els moments difícils que la vida ens porta.

Donar les gràcies als meus fills que també m’han animat i facilitat que poguéssim marxar a Sevilla.

També vull donar el meu agraïment al Marcel·lí, preparador físic, company i amic que m´ha supervisat la preparació; també al Ciri, que ha estat acompanyant-me en la majoria d’entrenaments que he hagut de fer per poder acabar la marató i, per últim, a tots els companys d’Oson@corre.

Així que el proppassat dia 19 aterro a la capital andalusa per tal de participar a  la Marató.

Dissabte vaig preparar tota l’equipació i d’altres objectes que portaria aquell dia tan assenyalat. Havia previst córrer la Marató de Sevilla amb una gorra del Sevilla C.F., gorra que havia dut el meu pare durant els tractaments de quimio als que havia estat sotmès, tenia un munt de gorres per protegir-se del sol, però sempre anava amb la mateixa, i va ser aquesta la que vaig agafar per poder participar a la cursa, encara guardo a la memòria algun partit de futbol que havíem anat a veure junts quan el Sevilla jugava a Catalunya.

Aureli Sevilla telefon 093Doncs això, la gorra del Sevilla, la samarreta d’Oson@corre amb la senyera, la propera equipació ja durà l’estelada, els pantalons, els  mitjons i les bambes.

Diumenge, amb la tensió de tot l’aconteixement i amb els motius tant especials amb els que sortiria a córrer, els nervis s’havien multiplicat.

La Cristina i jo emprenem el camí cap a l’inici de la prova esportiva. Allà un munt de gent, fet que caracteritza aquests esdeveniments, i entre la multitud ens trobem al Josep Mateo, el que són les casualitats, tots dos sabíem que participàvem però no vàrem acordar trobar-nos. Em va fer molta Il·lusió veure’l amb els seus fills.

Es dóna el tret de sortida i potser els nervis, o l’excessiva hidratació, al quilòmetre 2 ja vaig parar per buidar per primer cop la bufeta, en total varen ser 3!!!

Els primers quilòmetres em sentia molt bé, fins i tot vaig estar a punt d’accelerar el ritme, però el meu repte era gaudir de la cursa i de Sevilla, dedicar la cursa al meu pare i poder acabar-la, així que vaig sortir intentant anar a un ritme de 4:50 el km.

Aureli Josep SevillaFins al quilometre 20 vaig anar molt i molt bé, però duia un apèndix de silicona que m’havia fet el podòleg que m’estava molestant, així que vaig haver d’aturar-me per treure-me’l.

Vaig continuar molt bé, a bon ritme i gaudint de la ciutat i de la cursa fins al quilòmetre 30, que faig començar a sentir cansament, potser perquè no havia esmorzat, potser perquè m’havia pres un gel massa d’hora  o potser perquè, tot i les empentes del meu pare, em faltava entrenament.

Del quilòmetre 30 al 36 ho vaig passar una mica malament, suposo que això és el famós i temut “mur”, a partir del 36 fins al 42 em van tornar a venir forces per poder acabar dignament la cursa, i els últims 300 metres, quan s’accedeix a l’Estadi de la Cartuja per la pista d’atletisme fins a la meta, vaig continuar corrent a l’hora que donava gràcies al meu pare per tot el que havia fet per mi.

Resumint: un dia inoblidable, una cursa especial, un temps res rellevant (3:26:53) però una felicitat i sensació indescriptible.

Aureli Gómez

Advertisements

Accions

Information

2 responses

25 02 2016
gerardcosta

Un gran atleta! Felicitats Aurelix! Gran crònica! Trobo a faltar els teus ultims 100m!

26 02 2016
Jordi C.T.

Moltes felicitats, Aureli i també a en Josep. Realment havia de ser per a tu una cursa molt especial amb el record del teu pare pel mig. Sento la seva pèrdua i t’animo a seguir encara més fort cap endevant, encara que a tu no et fan falta el ànims, doncs ets fort per definició. Una forta abraçada a tu i a en Josep.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: