Marxa pels Camins dels Matxos – Oson@corre

25 04 2015

Després de llegir el chat d’en V.V. i al tenir una jornada relativament curta, amb ganes extraordinaries d’anar a entrenar amb els companys d’oson@corre, tenin les cames encara com dos taulons de fusta, em decideixo en comentar la tant esperada Marxa pels camins dels Matxos, que forma part de la copa catalana de marxes de resistència amb sortida i arribada a Torellò, amb quatre recorreguts a escollir entre els 49 i 63 km i s’ha de completar en el termini de 15 hores.

Matxos Francesc DavidJa es pot dir que sóc Matxo després de completar la marxa amb la seva totalitat de km., pero valia la pena tot l’esforç que he necessitat per acabar-la.

A les 5:45 hores sóc devant dels Mossos de Vic, que en David Vilar i la seva germana en passan a recollir, a les 6:00 hores som a Torellò, allà ens trovem amb en Santi Maydeu, fen conya com sempre, el meu germà Didac etc..i jo amb uns nervis de flor de pell.

En donar la sortida a les 6:30 hores ja veig que no serà un passeig perquè molta gent ja surt corrents. Es nota que els control horaris són exigents i no et pots encantar, aixis que tocara espavilar-se, quan porto 4 km.miro el rellotge i vaig a 5:30 minunts/km al 80 % de les meves possibilitats, aixís que amb en David decidim que anem bé.

Després de passar el primer control, arriba la pujada a Bellmunt, acompanyat d’un ambient humít, toca pendrès el primer gel, per l’ascenció al Bellmunt a un ritme de 10 minuts/km. Arribant a l’avituallament ens espera entrepans d’embotits, isotònica i coca-cola, després de menjar toca la baixada, molt divertida però en compte amb els tormells, que encara els tinc resentits de la maratò de Banyoles, en David el porto a davant meu. Arribem al salt del Molí i ens comencem a enfilar de nou cap la casa d’en Salgueda on trobem l’avituallament on hi ha el punt de tall cap el Puigsacalm, de moment vaig bè, i comencem l’ascenciò al Puigsacalm, ara en David el porto a rebufo ( clar com que és pujada) aqui els quadriceps ja comencen a fer-se notar i volen ser els protagonistes. El paisatge ha canviat radicalment i han desaparegut pràcticament els arbres, arribem a dalt del tot on deu ni do la gent que hi ha animant. Ara toca un gel salat de cacahuet per contrarestar la saturació de sucre, ràpidament cap a baix direcciò la collada de Barcons i baixar el Matxos SantiTosell, el descens és complica tot i les cordes que hi han possades, ens toca possar el cul a terra i les mans canvien de color del fang, arribant a la collada ens trobem en Lluís que ens dona suport fins l’avituallament que hi ha a Barcons, on ens diu que en Santi ens portà 20 minuts, amb en David comentem que anem bè, una mica de fruits secs i cap a baix cap el pla de la Vola. Després d’un tram corrents de baixada ara jo a rebufo d’en David arribem al pla de la Vola, on trobo l’Esther la meva cunyada, que en diu que en Didac el meu germà va bè( jo calculo que aproximadament ens porta una hora, una màquina), ataquem la botifarra una mica de caldo, una paperina de pasta i cap a Cabrera.

Comencem a ritme tranquil, en noto que les cames ja estàn carregades i vaig amb precauciò, poc a poc que això es va enfilant i cada cop vaig mès lent, a 145 pulsacions i finalment arriben les terribles escales, a mès, el fort vent apreta de valent barrejat amb l’aigua de la pluja, pertant en posso el paravent. Finalment arribem a Cabrera on hi ha un avituallament on comença la baixada cap el pla de la Vola amb uns tobogans de fang que si no es veuen, no es pot explicar, ara un altre vegada cap el pla de la Vola, km 41 arriba el terrible MUR, s’en passa pel cap abandonar, on en David en diu, que s’hi m’ha de porta a coll, en porta, 2 km fatidics, pensant en els companys de la triatlo i Calella de com deuen estar, i les paraules de la Marisa i la Marina en els entrenaments de la setmana passada, en Guifrè i en Pau els meus fills i tot barrejat amb un cop de fuet, arriben les forces.Ara l’ùltima pujada grossa cap la creu de Salgueda, amb pedra molla, controlant tots els moviment, perquè sembla que les bieles han de sortir dels quadriceps. Arribem a la crta. de Bellmunt que a 500 metres hi ha un control, on trobem en Jordi Masferrer i ens diu que hi queden 10 km. però quins 10 km.

Matxos DavidSembla que el pujar s’acabat i només penso en fer mes ràpid possible, els darrers km. Ara si em trobo com un toro, a per el repte. En David en diu que s’ha quedat sensa cames, amb les pujades vaig a ritme i les baixades l’espero per donar-li moral ( perquè es un 10, un copanyerisme brutal), finalment castell dels Moros, els darrers km tinc rampa a l’aductor dret, però no l’hi faig cas(per toçut jo).Intento baixar de les 12:15 hores, finalment 12:16, ja esta completada i acabant bastant sencer, entrada triunfal amb en Guifrè i en Pau (els meus fills) i en David al meu costat, això no tè paraules.

Salut i cames i amb ganes de tornar l’any que ve!!!

Info: Francesc Gallardo

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: