Sortida al Matagalls amb lluna Plena

30 04 2015

El proper dimecres 6 de Maig ,amb OSON@CORRE tenim preparada una sortida molt especial

PUGEM AL MATAGALLS DE NIT APROFITANT LA LLUNA PLENA 

CONVOCATÒRIA: 

  • Dia: Dimecres 6 de Maig de 2.015
  • Lloc de trobada: Pistes d’atletisme de Vic
  • Hora de trobada: 19:30 h
  • Dificultat: Mitja oberta a tots els nivells, esperarem a tothom.
  • Tornada: quan en tinguem prou.

NO T’HO PERDIS…. 

Organitza: OSON@CORRE

mtg 2





MEDIO MARATÓN DE BILBAO

30 04 2015

EN DAVID SOLER TRIOMFA A EUSKADI 

En Xumi, ”tot un crack” , s’ha desplaçat aquest darrer cap de setmana a Bilbao, a córrer el XXI Medio Maratón de Bilbao.

Xumi Bilbao guayS’ha marcat un fenomenal 1:18:09, que representa la seva M.M.P. (millor marca personal), i ha arribat en la 4ª posició de la classificació general, quedant en primera posició de la seva categoria.

ENHORABONA XUMI !!! 

Info: VV News

Xumi bilbao podi





Mulla’t i Corre per la Esclerosi Múltiple, al Circuit de Catalunya

29 04 2015

Un potent equip d’Oson@corre, es va desplaçar fins al circuit de Montmeló, amb l’objectiu de anar a fons en els peraltes i les xicanes.

La cursa era un acte benèfic i solidari a favor de la Lluita contra la esclerosi Múltiple.

L’equip no va ser el més ràpid de tots, però segur que si que va ser el que més bé s’ho va passar.

RESULTATS 

36.- Jordi Parareda 39:59 M.M.P. (va com un F1) 

Montmeló 1(…) Marisa Zapata 45:00

258.- Montse Casali 49:40

333.- Gabi Cunill 52:34

479.- Cunyat d’en Boris Arroyo 1:00:16

517.- Anna Pradas 1:05:54

518.- Laura Borràs 1:05:46

519.- Glòria Madurell 1:05:31

Info: VV News

Montmeló 2Montmeló 3Montmeló 4Montmeló 15Montmeló 16Montmeló 17Montmeló 18Montmeló 19





Mitja Marató de la Garrotxa a Olot – Oson@corre no deixa perdre el pernil

29 04 2015

21ª Mitja marató de la Garrotxa

El passat diumenge 26 d’Abril de 2.015, es va fer una nova edició de la Mitja Marató a Olot. L’Aureli i en Ciri no s’ho van voler perdre i van anar directes al seu objectiu: EL PERNIL 

Aureli Garrotxa 10Per cert: a en Ciri li va anar molt bé i va quedar amb el lloc nº 23 de la classificació general, amb un temps de 1h:24:06, i l’Aureli que sembla que aquests darrers dies li costa una miqueta venir als entrenaments, va lluitar com un gladiador i va acabar en el lloc nº 198º amb un temps de 1h:44:53

Info: VV News

Aureli Ciri Garrotxa pernil





Marxa pels Camins dels Matxos – Oson@corre

25 04 2015

Després de llegir el chat d’en V.V. i al tenir una jornada relativament curta, amb ganes extraordinaries d’anar a entrenar amb els companys d’oson@corre, tenin les cames encara com dos taulons de fusta, em decideixo en comentar la tant esperada Marxa pels camins dels Matxos, que forma part de la copa catalana de marxes de resistència amb sortida i arribada a Torellò, amb quatre recorreguts a escollir entre els 49 i 63 km i s’ha de completar en el termini de 15 hores.

Matxos Francesc DavidJa es pot dir que sóc Matxo després de completar la marxa amb la seva totalitat de km., pero valia la pena tot l’esforç que he necessitat per acabar-la.

A les 5:45 hores sóc devant dels Mossos de Vic, que en David Vilar i la seva germana en passan a recollir, a les 6:00 hores som a Torellò, allà ens trovem amb en Santi Maydeu, fen conya com sempre, el meu germà Didac etc..i jo amb uns nervis de flor de pell.

En donar la sortida a les 6:30 hores ja veig que no serà un passeig perquè molta gent ja surt corrents. Es nota que els control horaris són exigents i no et pots encantar, aixis que tocara espavilar-se, quan porto 4 km.miro el rellotge i vaig a 5:30 minunts/km al 80 % de les meves possibilitats, aixís que amb en David decidim que anem bé.

Després de passar el primer control, arriba la pujada a Bellmunt, acompanyat d’un ambient humít, toca pendrès el primer gel, per l’ascenció al Bellmunt a un ritme de 10 minuts/km. Arribant a l’avituallament ens espera entrepans d’embotits, isotònica i coca-cola, després de menjar toca la baixada, molt divertida però en compte amb els tormells, que encara els tinc resentits de la maratò de Banyoles, en David el porto a davant meu. Arribem al salt del Molí i ens comencem a enfilar de nou cap la casa d’en Salgueda on trobem l’avituallament on hi ha el punt de tall cap el Puigsacalm, de moment vaig bè, i comencem l’ascenciò al Puigsacalm, ara en David el porto a rebufo ( clar com que és pujada) aqui els quadriceps ja comencen a fer-se notar i volen ser els protagonistes. El paisatge ha canviat radicalment i han desaparegut pràcticament els arbres, arribem a dalt del tot on deu ni do la gent que hi ha animant. Ara toca un gel salat de cacahuet per contrarestar la saturació de sucre, ràpidament cap a baix direcciò la collada de Barcons i baixar el Matxos SantiTosell, el descens és complica tot i les cordes que hi han possades, ens toca possar el cul a terra i les mans canvien de color del fang, arribant a la collada ens trobem en Lluís que ens dona suport fins l’avituallament que hi ha a Barcons, on ens diu que en Santi ens portà 20 minuts, amb en David comentem que anem bè, una mica de fruits secs i cap a baix cap el pla de la Vola. Després d’un tram corrents de baixada ara jo a rebufo d’en David arribem al pla de la Vola, on trobo l’Esther la meva cunyada, que en diu que en Didac el meu germà va bè( jo calculo que aproximadament ens porta una hora, una màquina), ataquem la botifarra una mica de caldo, una paperina de pasta i cap a Cabrera.

Comencem a ritme tranquil, en noto que les cames ja estàn carregades i vaig amb precauciò, poc a poc que això es va enfilant i cada cop vaig mès lent, a 145 pulsacions i finalment arriben les terribles escales, a mès, el fort vent apreta de valent barrejat amb l’aigua de la pluja, pertant en posso el paravent. Finalment arribem a Cabrera on hi ha un avituallament on comença la baixada cap el pla de la Vola amb uns tobogans de fang que si no es veuen, no es pot explicar, ara un altre vegada cap el pla de la Vola, km 41 arriba el terrible MUR, s’en passa pel cap abandonar, on en David en diu, que s’hi m’ha de porta a coll, en porta, 2 km fatidics, pensant en els companys de la triatlo i Calella de com deuen estar, i les paraules de la Marisa i la Marina en els entrenaments de la setmana passada, en Guifrè i en Pau els meus fills i tot barrejat amb un cop de fuet, arriben les forces.Ara l’ùltima pujada grossa cap la creu de Salgueda, amb pedra molla, controlant tots els moviment, perquè sembla que les bieles han de sortir dels quadriceps. Arribem a la crta. de Bellmunt que a 500 metres hi ha un control, on trobem en Jordi Masferrer i ens diu que hi queden 10 km. però quins 10 km.

Matxos DavidSembla que el pujar s’acabat i només penso en fer mes ràpid possible, els darrers km. Ara si em trobo com un toro, a per el repte. En David en diu que s’ha quedat sensa cames, amb les pujades vaig a ritme i les baixades l’espero per donar-li moral ( perquè es un 10, un copanyerisme brutal), finalment castell dels Moros, els darrers km tinc rampa a l’aductor dret, però no l’hi faig cas(per toçut jo).Intento baixar de les 12:15 hores, finalment 12:16, ja esta completada i acabant bastant sencer, entrada triunfal amb en Guifrè i en Pau (els meus fills) i en David al meu costat, això no tè paraules.

Salut i cames i amb ganes de tornar l’any que ve!!!

Info: Francesc Gallardo





Triatló Ametlla de Mar – Amb Oson@corre

25 04 2015

Crònica triatló Ametlla de Mar 19/04/2015

Ja fa temps que estic entre vosaltres i he llegit moltes cròniques de curses, viatges i reptes assolits per membres d’Oson@corre però mai no n’havia escrit cap encara. Així que ara tractaré de fer-vos un resum de com ha anat això del triatló de l’Ametlla.

Ametlla 1La cosa va començar al principi de temporada, havíem fet mitges maratons, maratons d’asfalt i de muntanya i vam acabar el curs anterior amb la “Quebrantahuesos”. Havíem d’inventar-nos algun repte nou i va aparèixer el triatló. Així, uns quants insensats vam pensar que no calia començar amb un triatló sprint o un d’olímpic, no, havia de ser un mig Ironman. Sort que per a fer un Ironman primer n’has de fer un de mig, si no encara em veig corrent per les urbanitzacions de l’Ametlla.

El fet és que la Marisa, l’Abel, Boris, l’Alfredo i jo vam començar a buscar entre tots els triatlons quin, per llunyania, preu i data, ens convenia més i el guanyador va ser el Half100x100 de l’Ametlla de mar. Tot això va passar entre els mesos d’octubre i novembre, així que ens vam apuntar i ja només quedava entrenar.

Ametlla 2Boris havia d’aprendre a nadar, Marisa i jo havíem de fer molts quilòmetres en bici, Alfredo havia d’esperar a tenir el genoll curat i Abel era l’únic que podia aspirar a competir la prova.

Van passar el mesos i la data va arribar, Alfredo no tenia la cama bé i no faria la part de córrer  i Marisa no havia agafat la bici i amb molt de seny va preferir deixar el repte per a una altra ocasió.

El dissabte 18 d’abril l’Abel i jo vam eixir de bon matí de Vic i a les 9 ja estàvem a l’Ametlla. Allà ens esperaven la Laura i en Boris per tal de fer el recorregut en bici i fer el càlcul aproximat del temps que necessitaríem per a fer els 90 km en bici. Vam trobar un matí perfecte, no feia vent i la temperatura era bona, vam quedar tranquils. I després tocava provar els neoprens, així que ens els vam posar i cap a l’aigua. L’aigua estava molt freda però al cap d’uns minuts els neoprens havien fet la seua funció, vam nadar una estona i les sensacions amb què ens vam quedar van ser molt bones. La part de natació era la part que més ens preocupava a tots. Ara ja estàvem a punt.

Ametlla 3El dia de la prova vam menjar un bon plat de pasta a les 7 del matí, cadascú va omplir la seua bossa amb tot allò que necessitava, barretes, gels, mitjons, ulleres, etc i cap a la platja. Ens vam posar els neoprens i ens vam ficar dins l’aigua, el mar estava en calma i no hi havia taurons. Havia arribat l’hora!

Van donar el tret de sortida i a partir d’aquell moment cadascú estava “sol”. Jo em vaig quedar al final de tot i vaig anar fent a poc a poc, era la primera vegada que nadava en mar obert i volia prendre-m’ho amb tranquil·litat. Al final, després d’haver fet 200 o 300 metres més del compte per no ser capaç d’anar en línia recta vaig acabar la primera part de la prova en 48 minuts. L’Abel va fer la natació en 30 minuts i en Boris i l’Alfredo en 35 i 34′.

Ametlla 4Ara tocava bici, en principi era la part que menys em preocupava, pensava que la faria sense massa problemes però no comptava amb el vent. El dia anterior va ser una excepció. El dia de la prova, el vent va fer que l’esforç per a fer els 90 km fos molt més gran del que esperàvem. De fet, vaig pensar en molts moments que en acabar la prova de bici no correria i aniria a fer una cervesa amb l’Alfredo. Vaig tardar 3:45 minuts. L’Abel va anar com una bala i va baixar de les 3 hores i en Boris i l’Alfredo aproximadament uns 3:25′.

Dubtant si continuaria o no vaig deixar la bici, em vaig canviar les vambes i vaig començar a córrer sense pensar-ho molt. La part de córrer em preocupava tant com la natació, havia tingut problemes musculars els últims mesos i no havia corregut més d’una hora seguida des d’abans de Nadal. M’ho vaig prendre amb paciència. Quan jo començava a córrer el cinquè classificat estava arribant, no faria podium. Als pocs metres em vaig trobar l’Alfredo animant amb la Laura canviat i dutxat, quina Ametlla 5enveja. Una mica després em  vaig creuar amb en Boris que venia de fer els primers 7 km, anava molt bé i em va donar ànims. Després venia l’Abel que estava a punt d’acabar la segona volta, km 14. D’aquesta manera vaig anar fent quilòmetres a poc a poc però sense parar, vaig acabar la primera volta i els bessons aguantaven. Al cap d’una estona em vaig tornar a creuar amb l’Abel que ja acabaria amb un temps excepcional de 5:18 i la 71ena posició de més de 300 que van començar, però no vaig veure Boris, vaig suposar que no me n’havia adonat. Quan vaig tornar a fer una altra volta i tampoc el vaig veure vaig pensar que podia haver tingut algun problema, com efectivament havia sigut. Després de fer 14 km fa tenir un problema amb el genoll i va haver de necessitar assistència mèdica, no podria acabar. I jo, poc a poc i al cap de 6 hores i 42 minuts  vaig arribar a la meta on m’esperava l’Abel, ho havíem aconseguit!

 5 ens vam apuntar, 4 ens vam desplaçar a l’Ametlla, 3 teníem la intenció d’acabar i al final només 2 vam arribar a meta.

 Això no quedarà així, la propera vegada acabarem els 5.

 Info: Gabriel Calabuig

Ametlla 6Ametlla 7Ametlla 8Ametlla 9Ametlla 10Ametlla 11Ametlla 12Ametlla 13Ametlla 14Ametlla 15Ametlla 16Ametlla 17





Mitja Marató Costa de Barcelona-Maresme   La cirereta a una temporada rodona

21 04 2015

Crònica de Jordi Reixach 

A principis de temporada em vaig marcar com a principal objectiu la Marató de Sevilla i per tant tot l’esforç va anar encaminat a arribar-hi amb les màximes garanties. Una feina que va donar els seus fruits un cop vist com em van anar les coses per la capital andalusa. En aquest treball previ vaig participar en diferents curses de mitja marató que van servir de bon test per anar veient l’evolució dels entrenaments. En la darrera, just dues setmanes abans de Sevilla, al Prat de Llobregat, vaig aconseguir marca personal amb 1h 30min 15seg quedant-me molt a prop d’un registre que, mesos enrere, Calella els 4ni m’havia passat pel cap. Després de les bones sensacions viscudes a Sevilla em vaig plantejar un nou objectiu per allargar una mica més la temporada. Aquest no era altre que poder baixar d’1h 30min. Sabia que no seria fàcil i més venint d’uns mesos força intensos tot preparant la marató però calia ser persistent en els entrenaments unes quantes setmanes més. També era conscient que aquesta vegada ho tenia a tocar i potser el tren ja no tornaria a passar tan a prop. Un dia, en Pitus em va comentar que s’havia apuntat a la Mitja del Maresme i em va explicar que tenia un recorregut planer, òptim per buscar aquella marca desitjada. No m’ho vaig pensar dues vegades i també m’hi vaig inscriure. El nou repte ja tenia data: 19 d’abril. Sí, aquest passat diumenge. Al final també ens hi van acompanyar en Ciri, en Jordi Camps  i en Jordi Parareda. Road to Calella.

Calella sortidaDesprés de la pertinent trobada a Can Pamplona vam enfilar camí cap al Maresme amb certa preocupació per la metereologia i molt pendents del què indicaven les previsions. Finalment la pluja no va fer acte de presència i per moments “el caloret” es va deixar notar. Vam arribar a destí amb força antelació per anar a recollir el dorsal i fer un bon escalfament abans de buscar posicions a l’arc de sortida. El meu objectiu era situar-me proper a la “llebre” d’1h 30min i no deixar-la escapar. No em va caldre. En Ciri se’m va oferir d’acompanyar-me a la recerca d’aquest repte i des del tret de sortida i durant els següents 90 minuts vaig ser la seva ombra. No va parar de donar-me ànims durant tota la cursa, que s’agraeixen molt als moments de dificultat. Vam començar a córrer per davant de la “llebre” i vam acabar igual, per tant el ritme va ser molt constant, proper al 4.15.

Calella jr Ciri 1Els darrers quilòmetres van ser feixucs i en aquest moment el suport anímic d’en Ciri va ser clau per l’èxit final. Arribat el Km. 19 em va etzibar una frase que no oblidaré mai: “Vinga Jordi, només dos quilòmetres; el primer per patir i el segon per morir!!. I així va ser com vàrem creuar la línia de meta amb el temps d’1h 29min 31seg. Objectiu acomplert. El meu més sincer agraïment a en Ciri. Segurament sense ell, no ho hauria aconseguit. D’aquí a finals de temporada, crec que ja no hi hauran més reptes. Seguir entrenant, gaudint de tots els bons moments amb els companys d’Oson@corre i fer alguna que altra cursa. Després d’haver aconseguit marca personal en 10K, Marató i fins a quatre vegades en Mitja Marató penso que em puc donar per més que satisfet.

Calella jr Ciri 2Reprenent el fil de la cursa de diumenge, a Calella, i comentant el paper de la resta de companys d’O@C, val a dir que en Pitus finalment no va poder córrer per culpa d’un fort refredat que arrossegava des de mitjans de setmana. De totes formes ens va acompanyar i va deixar sentir els seus ànims. En Jordi Parareda va mostrar, una vegada més, la seva progressió i va superar una altre cop la seva millor marca aconseguida a Barcelona. Ara el seu registre ja està per sota d’1h.32 concretament 1h. 31Min 58seg. De seguir així, no tardarà massa en ser sub-1h.30. Problemes físics als bessons van obligar a Jordi Camps a deixar la cursa a la meitat del recorregut. Era la seva segona mitja marató i en vindran més. Encara que sembli frustrant, millor saber abandonar a temps que no pagar un peatge car amb una lesió més greu. Ara l’important és recuperar-se ben bé i ja preparar la següent cursa.

Salut i Kms.

JR

Calella jr Ciri 3Calella J. Parareda 1Calella J. Parareda 2