Sevilla, una marató especial

25 02 2015

Diumenge vaig participar a la meva tercera marató. Després de dues experiències seguides a la de Barcelona em va passar pel cap que a la propera estaria bé un canvi d’escenari. Dit i fet. Vaig posar fil a l’agulla per trobar alguna opció atractiva i assequible. M’havien arribat bons comentaris de la de Sevilla i aquest va ser l’objectiu. A finals del passat mes d’octubre ja hi estava inscrit i amb tota la logística en marxa per tenir-ho tot a punt pel 22 de febrer. Per davant, gairebé quatre mesos per arribar-hi en les màximes garanties tot seguint el planing que en Víctor havia preparat. Semblava lluny però les setmanes, els entrenaments, les sèries piramidals, les tirades llargues i els quilòmetres van anar caient sense aturador. Enmig de tot plegat, unes quantes curses per anar veient l’estat de forma amb uns resultats que convidaven a l’optimisme. El principal objectiu era poder arribar al dia D amb la màxima preparació, i sobretot, respectat per les lesions. Sortosament així va ser i cap a Sevilla s’ha dit amb la tranquil·litat d’haver fet un bon treball.

???????????????????????????????Va ser un cap de setmana especial. Divendres al vespre, juntament amb la meva dona i filla, volàvem cap a la capital andalusa. A diferència d’altres vegades, aquest no va ser un viatge cent per cent de plaer. Tot va girar al voltant de la marató. Dissabte, un cop recollida la bossa del corredor, ens vam dedicar a fer un turisme moderat per la ciutat, evitant castigar massa les cames per l’endemà i sempre amb l’ampolla d’aigua a punt per anar hidratant el cos.

I després d’enllestir els darrers preparatius, arriba diumenge. Tot i que el despertador ha de sonar d’hora em llevo una mica abans. Esmorzo amb tranquil·litat i a les 7 del matí tot fent-la petar amb el taxista em dirigeixo cap a l’Estadio Olímpico. Allí es on ens trobem amb en Kasti per compartir els moments previs. Tot escalfant i enmig d’una bona fresca ens adrecem cap a la línia de sortida i ens col·loquem a primera línia del calaix tot esperant el tret de sortida enmig dels nervis que van aflorant. Compte enrere … i ja està. La marató ja és en marxa. Els primers quilòmetres una mica caòtics amb onze mil atletes iniciant la cursa simultàniament. Malgrat la sensació d’anar lent, el ritme voreja els 5min/km., però no vaig còmode. El cos em demana més marxa i li faig cas, arriscant amb l’objectiu d’intentar buscar un bon registre. A l’alçada del KM 6 li indico a en Kasti que vull provar d’anar més ràpid i a veure què. Passo el KM 10 per sota de 49min i poc després atrapo i supero la llebre de les 3h 30min. La cosa va bé però encara queda molta cursa. Enmig de la gentada que segueix als atletes puc veure i sentir els ànims de la Núria, la senyora d’en Kasti, i més endavant els de la meva família. Un plus afegit. Arriba el pas per la mitja marató amb 1h 41min 35seg i unes bones sensacions. El ritme no decau i els quilòmetres van caient. Arribo al KM 30 i tot segueix igual. Començo a notar les cames una mica adolorides però el missatge és clar i contundent: NO HAY DOLOR!!. El circuit em porta davant mateix del santuari futbolístic de la Sevilla “verdiblanca”, el Benito Villamarín i això vol dir que estic entrant als darrers 10 Kms. Després d’una llarga i inacabable avinguda entro al Parque de María Luísa i tot seguit una volta per la Plaza de España plena de gent. I d’aquí cap a una de les parts més agraïdes del recorregut, quan es fa més feixuc pel quilometratge acumulat, en ple centre històric de la ciutat i amb la Giralda de privilegiada espectadora. Amb tot, i sorprenentment, m’adono que el ritme no decreix i vaig superant atletes un darrera l’altre. És aquí quan començo a veure que la marca pot acabar molt per sota de les 3h 30min. Torno a creuar el Guadalquivir per entrar als darrers dos quilòmetres. Ja fa estona que em trobo molta gent aturada o caminant per qui la marató ja els ha passat factura. L’Estadio Olímpico i la meta cada cop més propers. Entrada d’accés pel Túnel Nord i els darrers 300 metres per la pista atlètica per creuar la meta amb un temps de 3h 21min 41seg amb una mitjana de 4min 46seg. Molt content per la marca superant la que vaig aconseguir a Barcelona l’any passat i sobretot per les bones sensacions que em va donar la possibilitat de gaudir de la cursa des del primer i fins l’últim metre de la marató.

Per acabar, el meu agraïment a tots els companys/es d’Oson@corre pel suport rebut durant totes aquestes setmanes de dur treball; en Víctor Vilalta pels seus savis consells; en Kasti, per haver compartit les feixugues tirades llargues d’aquests darrers mesos; i especialment a la meva dona i la meva filla per la comprensió i complicitat abans, durant i després de la marató. I també a la ciutat de Sevilla i la seva gent per l’escenari que van oferir diumenge, omplint els carrers de suport incondicional i anònim i és que “… Sevilla tiene un color especial…”.

Jordi Reixach (J.R.)

Sevilla – Oson@corre

Anuncis




Zurich Maratón de Sevilla 2015

23 02 2015

Marató de Sevilla, per Josep A. Castillejo

Ja tenim el repte de la temporada assolit, després de tants entrenaments, dies d’aixecar-te al matí amb ganes de practicar el teu esport favorit, i d’altres amb boira i fred enfrontante a dures series o un temut farlek… Amb la satisfacció de baixar qüasi un hora la meva marca maratoniana per fer 3h 33min 33segs aprofito el matí lluire per escriure una crónica que espero no sigui masa extensa:


Kasti Sevilla 3Antecedents:

Aquest any volía millorar l’experiencia de l’any pasat a la marató de Barcelona on vaig fer 4h22 minuts amb uns 10kms últims infernals en bona part caminant per culpa de rampes i pujada de bessons. Degut posiblement a insuficient preparació, sobretot les últimes setmanes arran d’un canvi d’horari a la feina, poc descans, no durmir ni hidratarme bé i les mil i una excuses del corredor… així que “borron y cuenta nueva” i anem pel 2015.

Entrenaments:

Aquest any e seguit el planning d’en Victor casi al 100% i això es nota, de fer uns 50kms setmanals o 55 de màxim e pasat a fer un mínim de 65kms setmanals, una mitjana de 70 i màxim de 75. I tota aquesta feina dona els seus fruits millorant marques en totes les distancies 🙂

KastiSevilla 1Ritme escollit:

Si desde la meva humiltat e d’aconsellar algo es que tingueu molt clar i decidit el ritme al que voleu anar. La meva intenció inicial era poder acabar diganament, i baixant de 4 hores sería ben feliç, però no ens enganyem, som competitius i cuan s’acosta la data i veus que els entrenaments van be ja no et conformes amb aixó i vols donar el màxim de tu.

Decideixo doncs anar a 4:55kms/minut per poder fer 3h30minuts i o poso en practica al test previ amb en Jordi Reixach, on també porto el pulsometre per comparar amb el test de l’any pasat i el que hem diu la prova d’esforç que vaig fer ara fa un any. Tot apunt per la gran cita!

El recorregut:

La marató mes plana d’Europa, tot i que hem va semblar bastant similar a Barcelona, amb també algunes llargues avingudas en pendent, aixó si, sense aquella broma pesada que es el Paral.lel final.

La carrera:

Kasti Sevilla sortidaAnem “al lio”, la gran batalla. El dia 22 de Febrer de 2015 comença amb molt de fred i hem trovo a les 8h amb en JR per escalfar i anar a un calaix entremig per poder sortir junts. Comença a escalfar el sol, música a tope i 11.500 maratonians prenen la sortida. Aquesta vegada si que e pogut dormir almenys unes hores, per tant vaig mes fresc i puc gaudir de l’ambient i el recorregut.

Cap el km 5 sortim de Triana i a l’alçada de La Torre del Oro, veig que JR va a un ritme molt sobrat peró jo no vull vaixar de 4:55 aixi que hem vaig quedant enrrera i ell al veurem hem diu que comença a tirar endevant, cosa que trobo es el millor per tots dos.

He decidit portar pulsometre per no pasarme masa de ritme i de moment amb 155 pulsacions vaig perfectement comode.
Al km 10 porto 49:54 minuts tot i que al meu GPS i de la majoria de corredors hem pita bastant avans (al final de la cursa hem marcarà que he fet mig km de mes). Veig a la meva dona i tiet animant i ens endinsem als barris de la periferia.
Km 12 prenc el primer Gel.

Arribo a la mitja marató bastant bé, tot i que un pel mes lent del que creia, en 1:45:18. Pulsasions ja en 165ppm.
Km 25 prenc el segon gel, aquest de magnesi per evitar rampes.

La meva primera gran referencia es al km 30 on van començar les rampes l’any pasat i ja arribant al km28 començo a notar el cansament tot i anar bastant be. Paso el km 30 sense problemes i vaig per el següent objectiu, el km32 on vaig parar en sec per pujada de bessons a BCN.

Arribo al km32 que coincideix a l’estadi del Betis, mes anims de la dona i tot marxa be, pero de sobte noto punxades als bessons i hem cago en tot, estan apunt de pujarme els bessons, baixo el ritme i miro de variar la trepitjada, semblo un anec correns però començo a anar millor, de seguida ve un avituallament i prenc un aquarius que sembla hem recupera del tot.

Som a una llarga avinguda en pendent i el sol sevillà apreta, ja veig molta gent caminant i tinc tentacions d’unirme a passejar relaxadament, aixo vol dir que estic arribant al “mur”, comença el patiment, comença la marató real!
Porto 3hores i soc a l’impressionant Plaça d’Espanya, busco l’últim gel pero el tinc a una butxaca de devant i amb l’escalfor del sol està incomestible, gran fallo, i el cos està necesitat de sucre, sense bateria.

Entrant al centre històric hi a moltisima gent animant i aixo ens provoca una injecció d’adrenalina a tots, que dura fins al km 38 on torna el dur patiment de la marató.

Km40 i anem a creuar el Guadalquivir direcció a l’estadi, els bessons són pedres i torno a notar com pujan, m’aparto del mig del carrer per l’inevitable paradinha però sembla que baixant el ritme s’hem pasa.

Kasti Sevilla medallaAl km 41 veig unes noies que porten un cartell que trobo molt encertant, diu algo aixi:”El dolor es momentaneo, el orgullo es para siempre”.

Fà estona que el GPS marca 42kms però encara no entrem, i les forces ja no i son cuan veig el tunel d’entrada a l’imponent estadi. Una arribada espectacular al tartan amb les grades de la Meta plenes i la música i l’speeker a tot volum. Ja la tenim, una volta a la pista i satisfacció infinita!

En Jordi Reixach fà 12minuts que a arribat, tot un exemple que no té limits.

Agraïments especials: A la Núria per la paciencia i anims, an JR i el meu cunyat per les tirades llargues dels disabtes, al Victor per el programa especial i consells, a la familia sevillana per l’acollida i a familia amics i companys pels anims.

Informa: Josep A. Castillejo (Kasti)





Mitja Marató de Barcelona

16 02 2015

15/2/2015

6:00 del matí sona el despertador…. JODER que d’hora. Esmorzar obligatori i direccio a Can Pamplona on haviem quedat alguns corredors per anar junts cap a Barcelona. Agafem cotxes i cap a Barcelona falta gent.

Mitja BCN 1Un cop alla, gracies al gran Ciri trobem aparcament “free”. Ens mig equipem i fem una volteta per començar a estirar cames. De nou als cotxes ens fiquem uniforme oficial i tot trotan anem cap a arc de triomf on ens trovarem amb la resta de l’equip per fer foto de rigor i som-hi cap als caleixons. Jo i en Jordi Camps vam anar al mateix caleixo i com que teniem intencio de intentar fer el mateix temps mes o menys vam parlar de temps i a esperar el tret de sortida.
5…4…3…2…1… SOM-HI !!!!

Mitja BCN 2Jordi ara ja hi som, ja no hi ha marxa enrera!!!!

Mica en mica anem agafant ritme intentant no deixar-nos emportar per la gent ja que son 21 kms i no voliem donar-ho tot els 3 primers kms. La intencio era anar a 4:45min/km per poder baixar de 1 hora 40 min. Sabia que el tema era dificil però fins que no ho proves no ho saps. Total que van passant Kms. i sembla que el ritme és bò. Anavem per sota de 4:40 min/km amb bones sensacions pero amb cautela perque per mi és un ritme alt.

Arribem al km 7 aprox. I vam tenir grata sorpresa de 2 infiltrats frescos Victor i Pitus que ens acompanyarien la resta del recorregut. De seguida queden parats del bon ritme que portem i això personalment dona una alegria al cos. Aprox. km. 8 atrapem a les llebres de 1:40. Li comento a en Jordi d’anar a darrera i deixar-nos portar fins al km 11 i despres que ja haurem passat la meitat de la cursa seguir apretant i em diu OK pero inconscientment les cames anaven fines i els deixem enrera. Arribem al km 13 seguint al mateix ritme i aqui ja comença a fallarme una mica el “cocu” ja que es un tram d’uns 2,5 kms d’anada i tornada i vas veient que et vas allunyant i tot el que et queda de tornada i desanima bastant però Mitja BCN 3aqui ningu afluixa el ritme i jo no seré menys. Km 18, ja només en falten 3, en Victor i en Pitus animen més que mai, son només 3 kms però.… que llargs que son e Jordi Camps???? Com podem arribem al km 20, només en queda 1…. una recta, 1 curva d’esquerres i ja es veuen els arcs d’arribada. En Victor apreta/anima a en Jordi i en Pitus ho fa amb mi i comença a apretar el ritme, ultim sprint i META !!!!!

Objectiu aconseguit 1:39:05 ……

Molt bones sensacions tot i el ritme altissim que portavem.

Mitja BCN 4Agraiments: Victor i Pitus per fer de llebres, Jordi Camps per la gran companyia, a tota la gent que em va animar abans de la cursa, i a la meva dona per tenir tanta i tanta paciencia amb les meves aficions jajaja

Felicitar a totes les grans MMP

Proxima parada…. ZURICH MARATHON BARCELONA 2015

Classificació dels components de la expedició OSON@CORRE

91.- Dani Bordallo (C.A. Vic) 1:14.47

237.- David Soler 1:18.53

413.- Ciri Redondo 1:21.39 M.M.P

Toni (Profe valencià) 1:28

2.092.- Jordi Parareda 1:34.08 M.M.P.

3.294.- Eduard Serra 1:39.05 M.M.P.

3.357.- Jordi Camps 1:39.17 M.M.P.

5.134.- Josep Mateo 1:45.24

12.226.- Laura Borràs 1:28.50 M.M.P.

Llebres: Pitus i Victor

Suppoters: Eulàlia i Boris

Informa: Eduard Serra (Edu SP)

Mitja BCN 5





La Mitja de Granollers

14 02 2015

La Mitja, Granollers 01-02-2015

Continuem explicant “batalletes”, aquesta vegada de la Mitja de Granollers on varen participar un bon grapat de corredors d’Oson@corre. Potser no es la millor mitja per fer marca i pot agobiar a alguns per la gentada, pero té un ambient i una part final que s’ha de viure i disfrutar.

Mitja G KastAquest cop els entrenaments per la marató si que es varen notar per poder fer una bona mmp, tot i anar a cegues perque al “cacharro”,(digeuli GPS), no li va donar la gana d’encendres i per tant nomès vaig comptar amb l’ajut del crono. El primer error d’aquest any es no posicionar-nos a primera fila del calaix, per tant em vaig menjar tot el colapse dels primers kms, ara esquivant corredors, ara un container, ara un baden…

Pero en arribar al km 10 vaig bastant be i trobo que una mica mes lent del que volía, per tant apreto l’últim km de pujada per atrapar i acompanyar al meu cunyat i començar el descens desde la Garriga augmentant cada vegada mes el ritme. Cal dir que aquests 10 últims kms son molt ràpids si no as desgastat masa als primers 11 kms, que son de lleugera pujada, tot i alguns “repechots” a la meitat. I a partir del km 16 o 17 es tot pla i amb una mica de descens, aixi que gas a tope i ajudats per l’ambient de Granollers es pot anar a molt bon ritme.

Al final ben satisfet i fins la próxima!

Clasificacions:

  • 232 David Soler 1:20:31
  • 335 Ciriaco Redondo 1:22:35 mmp
  • 762 Enric Marrodan 1:27:23
  • 1218 Josep Castillejo 1:30:43 mmp
  • 1812 Jordi Roca 1:34:47 mmp
  • 2094 Jordi Parareda 1:36:14 mmp
  • 3351 Eduard Serra 1:41:47 mmp
  • 3352 Lluis Sabata 1:41:47 mmp
  • 4271 Josep Mateo 1:45:42
  • 6218 Carles Talen 1:54:49

Suporters: Josep vila, Eulàlia, Victor, Marisa, alfredo, Boris i Laura.

La clasificació general la guanya Wilson Kipsang amb 01:02:39 mentre que en feminas guanya Olga Kotovska amb 1:13:18

Informa: Josep A. Castillejo Kast

Mitja G XumiMitja G EnricMitja G Ciri 2Mitja G Jordi RocaMitja G LluisMitja G GuerraMitja G Jordi PMitja G Josep MMitja G Lluis Edu





Mitja de Sitges 2015

13 02 2015

32ª Mitja l’Aliança i 4t Quart de Marató

de Sitges l’Aliança. 11 de gener de 2015.

Sitges 14 1Arrenca la temporada de Mitjes al 2015 amb la tradicional excursió a sitges, tot i que aquest any menys nombrosa que mai. Amb Jordi Reixach, jo mateix i el meu cunyat David(de l’Olimpic Manlleu), també trobem, i ajudem a colar a la llarguísima cua de dorsals, a la Laia Andreu.

La cursa com sempre consta de dues voltes a un circuit bastant planer, amb algún desnivell puntual.

Amb una arrancada de casi dos mil corredors al paseig maritim el nostre rellotge suiss JR continua rebaixant minuts amb l’objectiu de la Marató de Sevilla i en l’aspecte personal tot i no agafar un ritme comode content per rebaixar un minut la marca de la mitja de Barcelona de l’any pasat 🙂

Clasificacions:

Sitges 14 2Jordi Reixach – posició 354– Temps 1:31:01 mmp

Josep Castillejo – posició 473– Temps 1:33:41 mmp

Xavier Ferrer – posició 1149– Temps 1:44:32

La clasificació general la guanya Ricard Pastó amb 1:10:44 mentre que en dones la guanyadora es Laia Andreu amb 1:20:32

Informa: Josep A. Castillejo