X CURSA DE LA DONA – BARCELONA
6.00am, em sona el despertador no tinc gens de ganes de sortir del llit, haig d’agafar el tren per anar a Barcelona city. Un cop al tren, me n’adono que a cada parada pugen dones, i més dones amb la samareta rosa de la cursa. Mica en mica, em vaig despertant, em vaig animant.
L’ambient és comença a caldejar “marea rosa”. Arribada a Sants, m’haig de desplaçar a Plaça Espanya que és d’on surt la cursa, el recorregut a peu marcat de color de rosa, difícil de perdre’m.
Em planto a la sortida i allà em trobo amb l’Anna Pradas i la Mireia.
Moltissima gent, 25000 dones amb el dorsal i uns quants més sense…, impresionant!
Esperem el tret de sortida a ritme de la música amb un animador amenitzant la festa, ball, gresca, alegria!! , mans enlaire i seguim ballant.
S’enlaire el globus de color de rosa i comença la cursa!!!, ansioses per córrer, semblaven conillets de duracel de l’anunci XD, molta gent sense lloc per adelantar. Els primers 2k, a ritme dels del davant, ni el rellotge podia detectar el ritme de lo lentes que anàvem. Passats els 2k, comencem a trotar pel lateral de la carretera, esquivant a la gent fent esses com les serps. Cada cop que l’Anna es col.loca al davant, amb un parell de PIP PIP, la gent ens dona pas.
Arribem a la meta i pell de gallina, dones amb el cap rapat, amb mocadors lluitant o recuperant-se de la malaltia, aquesta malatia tan cruel que ens pot tocar a tots. Moltes llàgrimes d’alegria i de tristesa, mirades al cel….
A l’arribada, un escenari amb 3 nois fent bailoteos, passos de zumba amb música, i molta animació .
L’any que ve i repetiré encara que no es pugui corre es un dia per passar-ho bé i aportar algun € amb la participació i córrer per una bona causa
Informa: Yuliya Martynova