crònica/homenatge de Ciri Redondo a Gabi Cunill
Ja fa quatre temporades que formo part d’oson@corre i serà la meva primera crònica. La veritat és que ha estat un repte difícil sobretot després de veure com està d’alt el nivell mostrat per els cronistes del grup.
Aquest passat diumenge l’Aureli i un servidor vam portar a terme el dispositiu “… I un pernil…” Es tractava de sortir de casa amb roba esportiva i tornar a casa amb el preciat trofeu (un pernil) i de pas completar la mitja Marató de la Garrotxa a Olot.
L’aliniació estratègica per la cursa va ser dubte fins a última hora, l’Aureli havia tingut problemes físics i jo tampoc estava per tirar cohets, però el que estava clar es que haviem de deixar l’impremta del club a Olot.
Faltava un minut per començar la cursa i encara estàvem parlant de l’estatègia a seguir.
Van donar el tret de sortida i l’Aureli va posar el control de velocitat a 4’45” el quilòmetre i van anar passant el km 1, el 5, el 10 … i mentre suspirava vaig justet quen arribava una pujada fotía un “achaso” i em deixava enrera, quin tio ….!!
I van anar passant esl quilòmetres i jo li deia: “Aureli, que anem per acabar a 1h.40′” i ell una altre vegada em repetia “vaig justet” i qun semblava que baixaria el ritme …. zaaaaas….”achaso” i jo a 10 metres enrere.
Aaaah, i deprés de sentir per enèsima vegada no puc, tira tú … esprint final a l’arribada amb un temps final de 1h.39’38”, les coses del meu gran amic Aureli …. ja ja.
La veritat en una d’aquelles curses en que vaig gaudir al costat de molt bona companyía de l’Aureli, d’alguna altre agradable sorpresa d’altres amics i fins i tot del meu germà. El dia va ser preciós, bona temperatura, un sol radiant i uns paratjes amb els colors de la primavera que conviden a veure tot d’una altre manera.
Tot i ho meravellos del dia, va el meu record especial i la dedicatòria d’aquesta crònica pel Gabi Guimet, el qual espero que aviat torni a estar en forma. La primera i última vegada que vaig fer la mitja va ser amb el Gabi, El Xevi Ferrer, i l’Aureli i amb alguna absencia personal que resta dins del meu cor.
I com a prova, aquí va alguna foto, amb les proves del trofeu i la dedicatòria al Gabi Guimet amb la foto de fa dues temporades.
Ànims Gabi, va per tú …..
Ciri.
