Glòria Madurell a la Sant Silvestre del Bisaura

30 12 2013

Cursa “Sant Silvestre del Bisaura”, 29-12-2013

(CORRENT PEL CEL)

Avui diumenge, uns quants d’Oson@corre hem anat a córrer una de les curses més populars de l’any: la de Sant Silvestre. De fet, em sembla que algun d’ells ja n’han corregut alguna altra aquest any, però jo m’estreno en una cursa d’aquest tipus. Diria que poc s’hagués diferenciat de la resta de curses que he fet anteriorment (4) si no fos perquè durant un bon tros he corregut al costat d’un àngel, del caganer, els tres Reis d’Orient (amb regals inclosos), la Verge Maria, en Sant Josep i… el nen Jesús! …ah, i una immensa estrella que ens guiava cap a la meta.  Jo haig de dir que l’he agafat de referent i m’he deixat endur per l’esperit nadalenc  tot pensant que si la seguia, segurament… arribaria viva i a lloc. No diuen que aquesta estrella guia cap a Betlem? Tot i que no és fins allà on jo vull arribar…

Glo Marisa BisauraMarisa, Alfredo, Xumi, Encarna, Gabi i jo ens hem trobat uns a l’anar a recollir els dorsals, amb la resta  al punt de sortida. Com que encara quedava una estona per el tret de sortida, hem anat a escalfar tot fent un tros del recorregut que ens esperava.  Jo, que sóc del grup d’iniciació i tot just fa… res, uns tres mesos que m’he iniciat en aquest curiós i divertit món de l’atletisme, running o com n’hi vulguin dir , m’he vist corrent enmig de corredors que jo considero gairebé d’”alt nivell”…si si, ja sé que exagero, però el nivell que ells  tenen, res té a veure amb el meu.

Un cop escalfats, i com que ja quedava ben poc per la sortida, ens hem situat a lloc .“Ui, queden cinc minuts,!” he pensat mirant-me el rellotge i fent una ullada al meu voltant. Tots apiladets i juntets esperant arrencar a córrer…a veure a veure quan se sent el PUM! Pensat i fet. Aquest ha sonat i …zas!….com a bales hem sortit del carrer del Mestre Quer, hem girat a l’esquerra cap al Carrer Berga i travessat el pont . Dreta i avall cap al Passeig del Ter. Allà ja he començat a perdre de vista als meus companys, i és que “si segueixo aquest ritme, el d’ells, acabaré rodolant per terra”, he pensat. De fet, allà és quan m’he donat compte que el pessebre vivent em rodejava , més que res pel crit que li feia Sant Josep a la Verge Maria: “Eiiiii, que no et caigui el nen Jesús a terra!!!!”.

M’he sentit al cel.

He agafat un ritme, el meu, el que em costa tant de  canviar per por a no aguantar, i he anat fent, “sin prisa però sin pausa” que diuen.  Corrent per el C/ Sant Josep, hem girat a l’esquerra, i seguint els consells de la Marisa, passos curts però sense parar, he enfilat carrer amunt cap a la Plaça Major, seguint pel Carrer del Pont, esquerra i avall cap al Carrer Sant Joan, altra vegada passeig del Ter però en direcció contrària i cap amunt, tornem a travessar el Pont, passem pel Carrer Berga i ja agafem l’antiga c-17 que ens portarà cap a Montesquiu. Durant el primer tram de pujada cap al poble veí, he perdut a tot el pessebre, no sé quan exactament, no m’he donat compte, segurament perquè la pujada m’ha agafat desprevinguda i m’he concentrat a no perdre el ritme i a mantenir una bona respiració. Però els he vist m’és enllà, arrossegant l’estrella…això si, aquesta jo no la perdia de vista, no fos cas….

OC Bisaura grupSi no m’equivoco, 2 quilòmetres més o menys són els que separen els dos pobles, no res si t’ho mires des del punt de vista de corredor expert, però jo que no hi estic tan avesada, i després de la pujadeta , se’m ha fet… allò, com ho diria…etern?  Durant aquest tram, m’he anat topant amb els que ja tornaven per l’altre carril i em donaven ànims (per ordre ,Xumi, Marisa, Encarna, Gabi i Alfredo). He arribat a Montesquiu “ole!” m’he dit a mi mateixa. Hem desfet el camí  i cap a Sant Quirze altre cop. Aquesta vegada, ni la recta ni  la pujada, que no era tan abrupte com la d’anada cap Montesquiu, se m’han fet pesades, el cansament se m’ha esvaït de cop i m’he sentit alleugerida .….serà l’efecte miraculós de l’estrella que m’està guiat cap a…(Betlem no)…Sant Quirze. (¿) .Pim pam, he anat fent fins girar cap al Carrer de l’Emma, dreta cap al Carrer del Mestre Quer i ARRIBADA, XOCOLATA I COCA i  retrobament amb els companys. Contenta  i feliç pel meu particular i humil resultat: crec que he fet la MMP en curses de 5 km …és que aquesta era la segona! J.

Classificació O@C

 David Soler Freixas                         19’14”

 Marisa Zapata Mas                         21’37

Encarna Núñez                                21’51”

 Gabi Cunill Guimet                         22’27”

Alfredo Lombardo Ortega           22’45”

Glòria Madurell Sallés                   30’03” 

 Info: Glòria Madurell

 





SANT SILVESTRE DEL BISAURA

29 12 2013

Oson@corre a la III SANT SILVESTRE DEL BISAURA de 5km clavats ,amb més 100 participants. Aquesta edició amb sortida i arribada a Sant Quirze/:2187 hab en 2012. (l’any passat a Montesquiu)amb un 1º km puja-baixa pel casc antic ,ponteig i a la dreta cap a Montesquiu, volteta per carrers i tornada. Miseta Marisa, guanyadora amb 21m37seg amb Encarna Núñez Mesa 2ª a 14seg. Xumi Soler Freixas més recuperat de la seva cintilla IT ha quedat 12º amb uns molt meritoris 19m14 seg, Gabi Guimet (Gabivolador)33º amb 22m27seg , Alfredo Lombardo Ortega,36º,22m45seg i Glò Madurell que segueix la seva progressió i no es perd ni una ,30m aprox. Com no ,agrair els ànims al nostre corresponsal Jordi Reixach que apunta a santquirzenc del any.

Info: Alfredo Lombardo 

Bisaura OC





Cursa Entre Ponts a Roda de Ter, per Sant Esteve

27 12 2013

FRED, XOCOLATA I COCA

Ahir Dijous dia de Sant Esteve varem disputar la cursa Entre ponts de Roda uns quants membres d’Oson@corre, entre un total de 282 corredors. El circuit, dues voltes pel centre de Roda, des de la Plaça Major fins el pont nou, baixar cap al riu i “pujadeta” pel pont vell fins a tornar a la plaça.

Pont Roda 3Després de fer una volta d’escalfament amb el Victor, Gabi i Alfredo comença la cursa i de seguida s’escapen “el jefe” i en Gabi al costat, una sortida massa ràpida pel que estic acostumat,  una mica per sota de 4 al minut. Al cap d’una estona atrapo al Gabi i comença l’ascensió al “Tourmalet” del pont vell, respiro fort a la plaça i tornem al pont nou. Tres kilòmetres i ja estic fet pols… em passa en Jordi Parareda (que creia que anava mes endavant) i miro enrere per si arriba un “hatchassu” d’en Gabi, veig a la Victoria Leon per l’altre carril amb cara d’anar també bastant apurada i faig l’última pujada com un zombie. Al final 21:15 minuts. MMP en 4.800 metres 😀 

Classificació O@C: 

49 Víctor Vilalta  19’53”

74 Jordi Parareda Fornés  20’58”

80 Josep Antoni Castillejo  21’15”

100 Carles Talen Arjona (Gabi Cunill) 21’48”

110 Alfredo Lombardo Ortega  22’07”

136 Victoria Leon  23’27”

201 Yuliya Martynova 26’48”

231 Anna Jiménez 95 29’45”

Fotògraf oficial: Carles Talen i Mª Carme Comas 

Pel que fa als “bons”, va guanyar Abel Casalí amb un temps de 16:13″ en un top 20 gairebé exclusiu del ETB i CA Vic.

PD: Escrit sense corrector ortogràfic.

Info: Josep. A. Castillejo (Kast)

Gabi Pont RodaKast Roda 2 Alfredo Pont RodaVictor pont RodaJordi Parareda RodaGabi Final Roda Alf Roda FinalVictor V RodaVictoria Pol RodaRoda OC Xoco





David Soler – Entrevistem a en Xumi, Premi oson@corre 2.013

23 12 2013

Entrevista de Victor Vilalta a David Soler Freixas 

PREMI OSON@CORRE 2.013 

En David Soler, conegut entre nosaltres amb el sobrenom de Xumi, és un dels grans atletes de mides petites, com és el cas del gran Haile Gebrselassie, ó el mateix Kenenissa Bekele.

Xumi kawasaki 33Aquest petit-GRAN home, va començar tard a córrer a peu, però tal com els seu sobrenom indica té un passat en el món del motor. En Xumi fa uns tres anys que va començar a aparèixer per les pistes d’atletisme de Vic, es va apuntar a oson@corre, i des de llavors ha anat evolucionant en el món de les curses a peu, però per sobre de tot, ha destacat per ser una persona molt estimada i punt de referència del grup.

Xumi: la resposta és evident, però: explica’ns de on et ve el sobrenom de Xumi?: 

Xumi KTM 33Doncs fàcil, a mi sempre m’ha apassionat el món del motor en general, però les motos molt més, un dels meus millors amics l’Albert Pujol (ara també és un runner i arrasa allà on competeix; sense anar gaire lluny, la seva segona mitja marató a Roda 1:15:12) m’ho va començar a dir fa molt temps i així se’m va quedar.

Sabem que has participat en curses de moto, i has aconseguit campionats importants, parla’ns sisplau de la teva trajectòria en el món del motor 

He anat amb moto des de molt petit. Tot i que ara no en tinc cap, no hi ha dia que no hi pensi. He tingut moltes motos, vaig competir durant dues temporades seguides i després esporàdicament en vàries carreres el 2004-05. El 1999 volia competir en algun campionat, va sortir la possibilitat de córrer en una copa de promoció de supermotard i m’hi vaig tirar de cap, aquell any va ser el millor de la Xumi salt a can padro 33meva vida, ja que vaig volta per tot Espanya fen el que més m’agradava. La temporada va ser espectacular d’onze carreres en vaig guanyar 4, i 6 podis, aquests resultats em van valdre per ser subcampió de Catalunya i entrar a la final per autonomies que es celebrava a can Padró; aquell cap de  setmana va ser molt emocionant hi havien els millors i jo n’era un d’ells, va ser una cursa molt dura però el final vaig quedar subcampió d’Espanya (primer va ser un pilot madrileny!!) quina ràbia, tot aquell any ens va servir per entrar en una preselecció al circuit d’Albacete que l’Alberto Puig va fer per tutelar a vuit pilots per córrer el Cev de 125GP, l’esglaó d’abans del mundial, i durant tot el dia van anar eliminant pilots i jo vaig estar-hi fins el final, amb alguna caiguda important inclosa, finalment vaig quedar el nové d’aquell dia, però molt content tot i no poder entrar-hi. Ara veig qui eren els altres pilots i flipo; tots estan al mundial: Julian Simon, Chaz Davies, Leon Camier,  David Salom, Jordi Torres, Joan Lascorz, Jasha Buix.

Xumi soler sorprende 33La següent temporada la vaig començar amb una lesió fen motocross que em va fer perdre la possibilitat de córrer amb una marca oficial en supermotard open, després vam decidir canviar de modalitat i vam fer velocitat dintre del marc de la Challenge Yamaha R6, motos gordes amb una potència brutal, i vam començar de menys a més i cada cop més endavant. Allà hi havia gent amb molta experiència, jo tenia 18 anys però no tenia gens de por, anava al límit sempre. A l’última cursa del campionat sortia 5è de parrilla, i la cursa va ser un desastre, abans de començar em pensava que ja l’havia guanyat (li vaig fallar a la persona que m’havia ajudat més en aquest camí d’arribar el mundial, el meu tiet Josep), error molt gran, caiguda i cap a casa, tot i això aquella temporada ens va servir per classificar-nos per la final al circuit de Xest, aquell cap de setmana vaig aprendre Xumi cambio de lider 33que anant d’humil per la vida, és l’única manera de millorar i avançar. Després vam parar un parell de temporades, però volia seguir competint, i tot que no era amb el nivell d’abans ho vaig fer de manera acceptable en vàries curses del campionat d’Espanya i de Catalunya de supermotard open, però aquest món és molt costos econòmicament, i si no ets un Marquez, Pedrosa o Lorenzo no es gens fàcil arribar al mundial. Ara miro enrere i recordo tot el que vaig arribar a gaudi jo mateix i tota la gent que em seguia, vam fer una feina molt bona i això es l’únic que em queda ara..

En el poc temps que fa que corres a peu has demostrat una evolució molt gran. Aquest esperit competitiu que tens creus que et ve d’herència de les motos? 

Xumi solSi sense dubte, m’agrada molt córrer, la sensació de quan acabes la cursa i el temps és bo, fa que em quedi el mateix gust de boca de quan corria amb moto. Un dia una integrant del grup em va dir que tothom era competitiu, i té raó; contra els altres o contra sí mateix.

L’any passat vas demostrar ser molt tossut, i després de l’any anterior a on no et va sortir be, vas tornar a provar-ho i finalment vas aconseguir baixar de les 3 hores a la marató. (2:57:42 a la Zurich BCN). Com ho valores? 

Xumi bcn 2013 marato 2Doncs d’una manera molt positiva, si tres anys enrere m’ho haguessin dit no m’ho hauria cregut mai, primer fer una marató que no sabia ni el que era, i després baixar de les 3h. Quan era petit jugava a futbol ens feien donar voltes al camp i jo sempre m’amagava als wc per no fer-les.

El 2012 era la meva primera marató, portava 4 mesos entrenant amb el grup d’Oson@corre i escoltant els consells d’en Victor Vilalta un atleta boníssim i amb unes marques que fan por, volia provar de baixar de les 3h, ja que durant tota la temporada la millora va ser molt gran i ràpida, però el km 30 em vaig quedar sense “fuel”, havia d’arribar de la manera que pogués a meta, com que no hi havia anat amb el meu cotxe tenia por que em deixessin tirat allà, jajajaja. Els dos últims km vaig tardar 18 minuts; finalment 3:33:05, i és clar el 2013 hi havia de tornar a acabar la feina que havia començat i així ho vaig fer, amb molt de cap i pas a pas vaig fer 2:57, però sempre volem més, i vaig pensar que si hagués anat més ràpid la primera part podia haver baixat una mica més, això és molt llaminer i no ni ha mai prou.

La temporada passada, vas aconseguir una marca de 1h:20:40 a la Mitja de Barcelona, ara és un mal moment preguntar-te perquè just surts de una lesió, però: tornarem a la càrrega oi? A on vols participar aquest any? 

Xumi sitges blancoSi tot i que ara estic escrivint ja una mica més recuperat, sense cap dubte tornarem a entrenar fort i amb moltes ganes com sempre, seguint les fulles d’entrenament, i quedant amb el grup per entrenar o anar a les curses, aquesta temporada tenia clar que per millorar marques havia d’entrenar més dies hi ha més intensitat a les series i en els rodatges. Aquesta temporada m’agradaria poder baixar de 36min en 10.000, baixar 1.20 en mitja d’una vegada per totes, i en marató, primer gaudir d’una cursa molt maca i després baixar de 2:50. Després amb el meu amic Xevifustes(pic de forma) també volem fer el duatló de carretera de Vic, i després per rematar-ho amb en Boriscorre anar a cavalls del vent, temps al temps, penso que sense objectius no som vius, tant fa que fagis 2:50 com més de 4h en marató, la millora personal i satisfacció és la mateixa.

Que és el què t’agrada més del món de les curses a peu? 

Xumi EMPURIESPrimer poder compartir-les amb els companys/es, i després passar la meta i saber que ha anat bé.

Que és el que t’agrada menys de les curses a peu? 

Doncs molt fàcil de respondre, les lesions i els preus de les curses que ultimament s’estan passant molt, i t’obliguen a pensar d’anar-les a fer sense dorsal.

Com vas començar a córrer? 

Xumi olot4Per casualitat, és una historia una mica curiosa, vaig fer una bestiessa molt gran i irresponsable amb el cotxe, i em van retirar el permís de conduir durant 8 mesos, quasi com si esperes un fill, tenia d’anar a treballar i algun dia no tenia com pujar fins a casa. Vaig començar amb bici, i després pujant córrent, recordo que el primer dia que ho vaig fer era en ple estiu amb una calor brutal, des del taller a casa hi ha 13km de pujada, el primer dia encara no havia sortit de Vic i ja caminava, vaig tardar 1:30, vaig patir com mai, pensava en fer autostop o robar alguna bici d’algun paisano que treballa el “matadero” que hi ha pel camí antic de Vic a Taradell, vaig dir que mai més, però la següent setmana volia agafar la bici però quan vaig baixar al garatge tenia la roda punxada, doncs a tornar-hi sabatilles i gas. En el segon intent vaig tarda 53min, i des d’aquell dia no he parat de córrer, porto mes de 5000km corrent i alguna setmana n’he fet 115, dels errors sempre se n’aprèn quelcom cosa positiva.

Explica’ns que és Oson@corre, t’hi sents a gust? 

Molt a gust, és com si estigués a casa meva, el format d’Oson@corre em va atraure des del principi ,crec que aqui la comarca feia falta una iniciativa així, de formar un grup assasorat per especialistes, i gent que estimen aquest món.

Que és el millor d’Oson@corre? 

Xumi vilafranca4Primer el míster, una persona atenta, que mai té una paraula dolenta, que sempre t’ajuda i et fa planificacions a mida. Un dia un company del grup em va dir que en Víctor és tot pur i crec que és la millor manera de descriure’l. Després el bon ambient que hi ha en els entrenaments, i els amics/gues que he fet i que espero seguir fent, i que podem seguir corren junts i fen sortides a fora de Catalunya per fer curses i passar caps de setmana genials. També animar des d’aquí a tota la gent que vulgui practicar aquest esport, tinguin el nivell que sigui, ja que hi ha dos grups un d’iniciació els dimecres, on la míster Miseta Marisa està fent una feina espectacular, i l’altre l’avançat dels dimarts i dijous.

M’agradaria que aquestes quatre ratlles serveixin perquè sapigueu una mica més de mi.

Sou genials, una abraçada a tots/es. 

David Soler Freixas “Xumi” 

P.D: Espero que després d’aquesta entrevista fen una mica la rosca a l’staff, em serveixi perquè tant jo com l’Albert Alabern ens feu místers del grup femení, moltes gràcies i esperem el nomenament. 

Jajaja Adéu!!!!





Entrenament de Nadal a la Creu de Gurb

17 12 2013

PUJEM A LA CREU DE GURB AMB OSON@CORRE 

El proper divendres 20 de Desembre de 2.013, Com que és la última setmana abans de Nadal, tenim ganes de fer un entrenament molt especial. Pujarem a la Creu de Gurb, a veure els estels ó la boira.

estrella-de-nadalPujada a la Creu de Gurb 

CONVOCATÒRIA: 

  • Dia de Trobada: Divendres 20 de Desembre de 2.013
  • Hora de trobada: 19:30 h.
  • Lloc de trobada: Pistes d’atletisme de Vic
  • Durada aproximada de la sortida: entre 1:30h i 2:00h.
  • Dificultat: mitjana, cal estar un xic un forma.
  • creu nitQui pot venir?: tothom qui en tingui ganes i s’hi vegi en cor. La sortida està oberta a tothom, no cal ser soci de cap entitat.
  • Que cal portar?: Roba de córrer (abrigadets) i llum frontal o llanterna. (Si no en tens pots  venir igualment).
  • Organitza: Victor Vilalta i Marisa Zapata OSON@CORRE 

US HI ESPEREM!!





HOMENATGE A LA FRESCA : Oson@corre a la Cursa David Pidrabuena de Manlleu 10km per la Marató TV3

16 12 2013

Ahir diumenge dia 15 és va disputar a Manlleu la 3a edició Cursa David Pidrabuena en benefici de la Marató de TV3 de 10 km amb sortida i arribada a la plaça Fra Bernardí .

Varem ser 178 corredors / és i 8 caminador / s
CURSA DAVID PIEDRABUENA9h25m : Allà estaven morts de fred , en un dia força desagradable en Kast , Aureli Gómez  amb un quilo de lleganyes i senyora , la Cristiana Sabaté que faría de fotògrafa , GebreRabot que des fa 1 any entrena i treballa a Suissa i al qual havia recollit a la bus station de Vic i servidor al que un diumenge sense cursa li semblava una cosa estrany.  El Nostre company Enrico Marrodán que em va confirmar la seva inscripció dies enrere via wattp finalment no va venir per intolerància al fred ? ? ? i Motius personals . A la tarda sembla que entrenava i ens enviava fotos per compensar pels voltants de casa seva , oi … Ah i per últim també va aparèixer per aquí la nostre companya  invisible Ester Mendoza que s’ho va prendre de manera relaxing cup of caldo.

El Recorregut era molt semblant al de la Cursa Córrer per Córrer abans que ho canviessin el 2012 amb Terreny “mixto” ( no confondre amb  el gos d´en Victor ) 70% asfalt , 30% pista amb sortida a la plaça cap al passeig del Ter , dreta fins el final , canvi  de sentit fins el Museu del Ter , pujada cap a Masies de Roda, baixa-puja-baixa  un  altre vegada cap al passeig tot sencer , nou canvi de sentit  per enfilar carrers centrals i acabar estil Ussain Bolt de nou a la plaça. En definitiva és podria dir sense por a equivocar- se que no era una cursa DIR,oi BEN AFFLECK,

Poc escalfament , mal fet  i Sortida a les 10h.Surto amb Aureli i Kast 1r km , agafant ritme , . GebreRabot ja va pel 2 km .Com van una mica més ràpid i jo sóc dels que prefereixen anar al ritme que el diu el seu cos , deixo que ells vagin al seu . No vaig bé, no sé si el fred , les sèries de 200 m del dijous passat … però no valen excuses. Segurament no he escalfat bé i amb  el fred i la humitat les meves cames és queixen . Estic Carregat de tota la cama  dreta , com si corres amb 1 només, la esquerra no la sento . Com també sóc dels que pensen  que hi ha que dosificar-se i acabar fort, vaig fent i els últims 3 kms  puc fer-les més ràpids per acabar en uns algo decepcionants 47m54seg.95 º de la General .

Destacar el gran homenatge a la fresca que sembla ser han tingut a els companys KAST i EL TIGRE del Poblesec avançant-se  contínuament al llarg de la cursa .

Resultats Oson @ corre :

Lluis GebreRabot : top ten , 9è AMB 38m50seg
Manel Nogué Llagostera : 43m59seg , 43 º de la general .
Aureli Gómez : 44m19seg , 51è de la general .
José Antonio Castillejo : 44m38seg , 54è de la general .
Ester Mendoza : 59m55seg ( relaxing cup of brou )

   CLASSIFICACIÓ MASCULINA

1r Abel Casalí Carvajal 0:34:52
2n Eduard Pascal Rovira 0:36:24
3r Josep Mas Febrer 0:36:26

CLASSIFICACIÓ FEMENINA

1a : Anna Capdevila Bach 0:44:45
2a : Núria Martínez Molist 0:46:01
3a : Laura Aumatell Aulí 0:46:47

Ha Informat x Oson @ corre : Alfredo Lombardo





Xavier Ferrer a la duatló de muntanya de Terrassa

16 12 2013

Avui he fet la meva primera duatló, la Duatló de Muntanya de Terrassa. La prova consisteix en 6 km de córrer, 20km de BTT i 3 km de córrer, per la muntanya del parc natural Sant Llorenç del Munt.

Ha estat la V edició, ben organitzada, amb molts voluntaris, i regida pel Reglament de Competicions de la Federació Catalana de Triatló.

ferrer-xevi-1La primera part, de muntanya en té poca. De pujada de debò només hi ha un km i mig. La resta és entre la zona d’enllaç de la sortida a la muntanya i la baixada. Per tant, no és molt dura, no desgasta massa i serveix per espaiar la sortida de bicicletes.

La part de bicicleta ja és una altra cosa. Són 20 km de BTT molt exigents, en un circuit de dues voltes on puges a dalt i tornes a baixar dues vegades. És un bon circuit perquè les pujades són per bons camins, en una zona de paelles amb desnivells de molinet, on l’esforç és continuat, gens tècnic. Un cop a dalt hi ha una zona trenca-cames i després ve la baixada que té unes trialeres vertiginoses, de por, molt ràpides i llargues, que per mi, que ja tinc una edat, les he trobat massa perilloses.

Total, que quan arribes a la tercera part a fer els 3 km de córrer finals ja estàs completament desmuntat i costa molt moure les cames, però també s’acabava fent.

Finalment he arribat a meta content i havent gaudit de l’experiència.

La classificació, per no fixar-s’hi massa, lloc 308 de 331 arribats.
2h 25’ 34”. 1r tram: 29’32”. 2n tram: 1h 44’ 50”. 3r tram: 11’12”

1r classificat: VENTURA SANCHEZ, ISMAEL (C. ATLETISME MONTORNES) 1h 21’ 05”
1r tram 00:20:55. 2n tram: 00:51:27. 3r tram: 00:08:43

Xevi Ferrer