Manel Bolaños Finisher Ironman a la Challenge Barcelona Maresme

14 10 2013

CHALLENGE Barcelona-Maresme 6 d’octubre de 2013

Allà estava jo, esperant la meva sortida juntament amb 1230 inscrits, al Challenge Barcelona-Maresme de Calella (també eren els campionats d’Espanya de llarga distància), per davant em quedava la distància Ironman 3’800 Km nedant, 180 Km amb bici i 42’200 Km corrent, estava content, emocionat i orgullòs, però alhora nerviós, acollonit i el que es diu vulgarment cagat de por, em preguntava, seria suficient tot el que havia entrenat? Podria realitzar el meu somni d’acabar una Ironman?.

manel B Ironman 1Havia sigut un camí dur i difícil; amb una lesió els 3 primers mesos de l’any.; i amb aquest últims sis mesos portava unes 280 hores d’entrenaments, uns 100 Km nedant, uns 3200 Km amb bici i uns 830 Km corrent, no és que fossin molts, però per a mi sí!

Diumenge matí em toca el despertador i vinga, cap a Calella, escolto les noticies del temps, “sol a la majoria de Catalunya, excepte a la costa del Maresme”, quins collons, faria sol a tot arreu menys on es feia l’Ironman!

Comencen les sortides a les 08:30 hores, n’hi havia 10, la meva era a la 8, a les 08:47 hores sona la sirena i em llenço al mar juntament amb 290 participants de la meva categoria, va ser la meva primera cursa que vaig tenir una sortida neta, no vaig rebre cap cop a la cara (cosa estranya), ni ningú Manel B Ironman 2que m’agafés pels peus o em passés per sobre; giro la primera boia i sento crits a uns 5 metres del meu costat demanant ajuda, amb 20 segons arriba una embarcació de la Creu Roja i s’emporta ràpidament un participant (a l’acabar la cursa em vaig assabentar que s’havia mort, DEP), al girar la boia em quedaven uns 2400 metres amb corrent en contra que venia de cara, es van fer molt i molt llargs, quan aribava a una boia n’hi havia una altre, i després una altre no s’acabaven mai, però finalment vaig veure l’arribada, giro l’última i m’encaro a la platja, arribo i ara toca corre per agafar la bici.

El sector de natació m’havia anat pitjor del que pensava (tampoc puc demanar miracles, sóc dolent nadant no hi ha més), és el sector que m’agrada menys, però ja el tenia fet!, ja quedava menys, m’havia sortit per 1:52:04 hores.

Manel B Ironman 3Entro a la carpa, em trec el neopré, (amb dues temptatives de caure al terra pel mareig del mar) amb vesteixo de ciclista, em poso un kilo de vaselina al cul i surto corrents per agafar la bici.

La bici són 180 Km, de Calella-Montgat-Calella dues vegades i una volta Calella-Sant Andreu de Llavaneres-Calella

Ja em trobava a dalt la bici, em trobava força bé, i ja havia adelantat a algun participant, però el cel cada vegada era més negre; arribo a Mongat (mai hagués pensat que fos tant lluny) per fer el primer gir i cap a Calella, acabo la primera volta i començo la segona; a l’alçada de Vilassar de Mar adelanto un participant basc i em comenta “Va a caer la de Dios”, i ho va endivinar!, comencen a caure llamps, trons i un xàfec impressionant (són aquells xàfecs que si t’enganxen amb cotxe has de parar ja que no Manel B ironman 4es veu res), no veig res només sento els cops de l’aigua al casc, les ulleres llaurades i dos dits d’aigua a la carretera, ara l’objectiu és no caure, el xàfec dura uns tres quarts d’hora amb les que vaig pedalent com puc, després plou peró menys.

Faig la segona i tercera volta, ben moll i sort que encara no fa fred, i finalment els 180 Km fets en 06:15:51 hores, amb l’aigua caiguda no podia demanar més. Ha parat de ploure, deixo la bici (no tinc el cul ensetat que ja és molt), em canvio amb la roba de córrer seca i surto a córrer

Estic emocionat, ara ja no puc fallar, ja he fet dos sectors ara només em queda el de córrer, només 42 Km, una marató! és un circuit d’uns 10’5 Km, que s’ha de fer 4 vegades

Manel B ironman 5Surto de la carpa i al poc ja veig el km 1 marcat, ja només m’hen queden 41, als 2 km passo per la zona de l’arribada on hi ha molt d’ambient a les grades, un grup de música i “speaker”, i sento com anúncia l’arribada de la primera triatleta femenina, una austriaca que em passa pel costat, penso ella ja arriba i a mi encara em queden 39 Km (què pagaria per que fos al revés…), arribo al Km 10, miro el crono i vaig massa ràpid, haig d’aflacar que queda molta cursa, acabo la primera volta.

Començo la segona volta, noto que em surt un butllofa al peu, però com que porto vaselina a la butxaca, m’assec en un banc, em trec la sabata i una bona untada de vaselina (i cap més problema) i torne-m’hi.

Manel B Ironman 6Començo la tercera volta, va ploguent de manera intermitent, però tinc la moral alta i començo a creure que acabaré, no vull mirar el temps total que porto, el cansament fa que no pugui calcular bé el temps, passo per la zona d’arribada, ja només em queda una volta, uns 11 Km.

Última volta, ja porto 30 km corrent i més de 11 hores de cursa, no sé si sortirà el famós mur de la marató, però jo el mur ja fa molta estona que el tinc; després de moltes hores, en els avituallaments em distrec pensant ara que beuré? Un isotònic de llimona o cola? O menjaré un plàtan o una taronja? O un gel de llimona o de maduixa?.

Van passant els Kilòmetres, ja només m’hen queden 2, em trobo bastant sencer accelero una mica, adelanto a corredors que encara estan pitjor que jo, miro el crono i crec que baixaré de les 13 hores, no m’ho puc creure, últim Km, penso ja ho tinc!, ja sento la música de l’arribada, ara a la zona d’arribada ja no trenco, m’acosto a l’arc d’arribada, m’emociono, salto, crido, HE ACABAT!!, soc finisher, algú em poso una medalla al coll, li dóno les gràcies,
Manel B ironman 7Manel B ironman 8Manel B ironman 9Manel B ironman 10M’abraço a la meva dona, l’Imma, als meus amics en Pere i en Pàtrick, no m’ho puc acabar de creure, l’he acabat, cansat, destrossat però com sempre dic jo, l’he pogut acabar amb dignitat! 

Al final em surt la marató a 04:23:00 hores, i temps total de l’Ironman 12:48:46 hores, molt millor del previst, a la posició 873 de 1230 inscrits, i el 20 del campionat d’Espanya de la meva categoria, (però de només 25 acabats).

Gràcies Oson@corre, gràcies Víctor Vilalta, gràcies a tots! Visca Oson@corre!

Manel Bolaños

Anuncis

Accions

Information

10 responses

14 10 2013
victorvilalta

Manel,
estic molt content per tú, per haver assolit aquest repte que feia tant temps que hi anàves al darrera.
estic molt orgullós de compartir entrenaments amb tú. per mi ets un gran exemple de superació.QUI LA PERSEGUEIX L’ACONSEGUEIX.
ENHORABONA MANEL

14 10 2013
David soler

Molt bé, molt gran tio,
tela tela, no tinc paraules,
moltes felicitats Manel!!!!

14 10 2013
lluis r

Quin crack! m’ha molat molt la crònica i felicitats per la cursa! de veritat es veu llarga, llarga la cosa i diferentes disciplines! Sincerament Felicitats

14 10 2013
Ester

Enhorabona de les bones!!! ole tu ole tuuuuuuuu!!!!

14 10 2013
Núria

Uaaauuuu!!!! Felicitats Manel!!!!!! M’he emocionat i tot llegint la crònica… tela quina voluntat de ferro! És un honor compartir els entrenus amb tu 😉

14 10 2013
gerardcosta7hristo7

Felicitats Bolo! Una màquina!

14 10 2013
miseta

Ostres Manel, això ja són paraules majors, un super gran repte. MOLTES FELICITATS, finalment ho has aconseguit!!( llegint la crònica, m’han vingut ganes de participar-hi) , t’esperem aviat a les pistes!

14 10 2013
Aureli

Moltissimes felicitats, llegint la crònica se m’ham posat els pels de punta.
Ets el tio més gran d’oson@corre

20 10 2013
Miseta

Jo ahir vaig compartir un entrepan de tonyina amb aquest gran home a Perafita.No hace falta desir nada más. ENHORABONA MANEL.

20 10 2013
Alfredo

EHH…. QUE EL DE ANTES ERA YO,EL PRIMO.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: