Mitja Marató i 10 kms de Roda de Ter – Oson@corre comença amb bon peu la temporada

14 10 2013

Ahir diumenge 13 de octubre de 2.013 es va fer la XXX Mitja Marató de Roda de Ter, juntament amb la  XVII Cursa de 10 kms de Roda i el Cros Escolar.

La matinal va ser assolellada, sense vent  i amb una temperatura molt bona per a córrer.

Abel Casalí Roda 13A ¼ de 10 sortien les diferents curses del cros escolar, i a 2/4 de 11 en punt es donava la sortida a la cursa dels grans, que compartien circuit en el primers quatre quilòmetres i mig, i a partir d’aquí, els corredors de la mitja anaven cap a Vic, i els de la cursa de deu quilòmetres anaven cap a Manlleu, en el circuit habitual dels darrers anys, circuit amb desnivells tant per un cantó com per l’altre.

De bon principi la cursa la va encapçalar el jove corredor manlleuenc del Club Atlètic Vic, Abel Casalí, que va imprimir un fort ritme només seguit de a la vora per el seu Ex-rival de duatlons Eduard Queralt del C.A. Tarragona. Un xic més allunyat, seguin el ritme més previngut que imposa el participar en la cursa llarga, hi havia Marc Garcia del corredors.cat, que finalment seria el guanyador de la Mitja, amb un temps de 1h:12:45, seguit a molts pocs segons del ripollès Aleix Fàbregas 1h:12:45. En tercera posició del podi de la mitja el torellonenc Jordi Alsina 1h:13.29. Finalment la cursa de 10 quilòmetres quedaria resolta a favor de Casalí, que amb 33:09 guanyaria amb comoditat, davant de Eduard Queralt 34:32, i de la jove promesa de les curses de muntanya i també de l’asfalt, el voltreganès Marc Traserra 34:56.

Boris Roda 13La cursa femenina estaria dominada en la mitja marató, per la vallesenca Anna Riera, del C.A. Canovelles, amb força distància sobre la segona classificada Alba Ausió (Cames) 1:32:50 i de la Sabadellenca Esther Montosa 1:323.03. Per la seva banda, la mallorquina del C.A. Vic Magda Vicens es va imposar en la cursa femenina de 10 quilòmetres amb un temps de 41:35, la segona classificada va ser la nostra representant d’oson@corre Marisa Zapata, que últimament no para de pujar al podi, en aquesta ocasió la Marisa va invertir un temps de 45:01, just per davant de la tercera classificada Montse Fernandez 45:11.

A Roda es va poder veure un bon grapat de samarretes Taronges de l’ORANGE-POWER d’OSON@CORRE.  El més valent va ser en Boris Arroyo, que va participar a la Mitja, i li va anar molt be. En Boris després de la cursa estava més content que unes estenalles, ja que va aconseguir una marca de 1h:27:45, arribant en el 40è lloc de la classificació general, que amb aquest temps, al ser a principis de temporada, augura una molt bona campanya atlètica.

Xumi Roda 13Per la seva banda en Xumi (David Soler), va córrer en un gran nivell, quedant en la 7a posició de la cursa dels 10 quilòmetres, amb un temps de 37:37, que si no hagués set per les molèsties en els bessons, segurament encara s’hagués pogut millorar el temps i la posició. L’Albert Alabern va aconseguir la 16º posició amb un temps de 41:16, fent una cursa molt equilibrada, a ritme i en aquesta ocasió se’l va veure córrer amb més comoditat, sembla que els entrenaments i la constància faran la seva feina, i tindrem també una bona campanya atlètica amb ell.

Alabern Roda 13Darrera l’Albert, i corrent junts una bona part del recorregut, hi havia un servidor (Victor Vilalta)… (no us preocupeu…no,  no surto a la classificació). Cal dir que hauria arribat a meta en la 20ª posició, amb un temps de 41:35, just al costat de la guanyadora, la Magda Vicens, però malauradament un a vegades és despitat, i es descuida el xip a casa. Cal dir que abans de córrer li vaig comunicar aquest fet al Jutge àrbitre, i a la resta de jutges de la cursa, i estaven a l’aguait del cas, però malauradament amb els agradables companys de Championchip, no hi va haver manera de fer que un servidor sortís a la classificació. Sniff…. en fi…un altre dia serà…!!

Qui va gaudir de valent corrent, i a més en el seu poble, va ser en Jordi Roca, que va polvoritzar el seu registre de l’any passat, i va millorar en un minut deixant el crono en aquesta ocasió en 44:10, arribant en el 35è lloc de la classificació general. En Jordi  estava força content, i més tenint en compte que aquests darrers dies no havia pogut seguir l’entrenament.

Victor Roda 13En Carles Talen, l’Aureli Gómez i la Marisa Zapata, varen fer una cursa molt similar. La cursa tenia la seva gràcia, ja que hi havia en joc la segona i tercera plaça de la classificació femenina, i l’Aureli tenia el cor partit entre que la guanyadora fos la seva companya de feina, la Montse Fernandez, o be la seva companya d’equip, la Marisa Zapata. Finalment qui va entrar segona va ser la Marisa, amb un bon temps de 45:01 i tercera la Montse amb 45:11. Mentre que l’Aureli llançava el seu potent final per quedar just davant de la Marisa, amb un temps de 44:56 en el lloc 39º. En Carles per la seva banda va fer una molt bona cursa, arribant a meta amb un temps de 44:43 en el 37è lloc de la classificació general.

Jordi Roca Roda 13Uns pocs minutets més tard, Il Dottore (Alfredo Lombardo) anava fent camí, i arribava amb un temps de 47:48 en el 57è lloc. Un molt bon resultat tenint en compte l’inici de temporada i la orografia del circuit.

La Marta Picas i en Jordi Masferrer, varen plantejar una cursa molt valenta, la Marta va estar lluitant per assolir una bona marca, que finalment va aconseguir, amb un molt bon temps de 58:34, arribant en el 115è lloc de la general, mentre que el debutant en la distància Jordi Masferrer, va fer un molt bon paper assolint la 123º posició amb un molt bon temps de 59:31. Bon treball de tots dos, i de la seva entrenadora Marisa. Mica a mica anirem veient la seva bona evolució en el grup de iniciació, Endavant les Atxes!!!

Enhorabona a tots i Endavant OSON@CORRE

Informa: Victor Vilalta

Carles Talen Roda 13Aureli Marisa Montse Roda 13Alfredo Roda 13Marta Roda 13Podi fem Roda 13Osonacorre Roda 13





Manel Bolaños Finisher Ironman a la Challenge Barcelona Maresme

14 10 2013

CHALLENGE Barcelona-Maresme 6 d’octubre de 2013

Allà estava jo, esperant la meva sortida juntament amb 1230 inscrits, al Challenge Barcelona-Maresme de Calella (també eren els campionats d’Espanya de llarga distància), per davant em quedava la distància Ironman 3’800 Km nedant, 180 Km amb bici i 42’200 Km corrent, estava content, emocionat i orgullòs, però alhora nerviós, acollonit i el que es diu vulgarment cagat de por, em preguntava, seria suficient tot el que havia entrenat? Podria realitzar el meu somni d’acabar una Ironman?.

manel B Ironman 1Havia sigut un camí dur i difícil; amb una lesió els 3 primers mesos de l’any.; i amb aquest últims sis mesos portava unes 280 hores d’entrenaments, uns 100 Km nedant, uns 3200 Km amb bici i uns 830 Km corrent, no és que fossin molts, però per a mi sí!

Diumenge matí em toca el despertador i vinga, cap a Calella, escolto les noticies del temps, “sol a la majoria de Catalunya, excepte a la costa del Maresme”, quins collons, faria sol a tot arreu menys on es feia l’Ironman!

Comencen les sortides a les 08:30 hores, n’hi havia 10, la meva era a la 8, a les 08:47 hores sona la sirena i em llenço al mar juntament amb 290 participants de la meva categoria, va ser la meva primera cursa que vaig tenir una sortida neta, no vaig rebre cap cop a la cara (cosa estranya), ni ningú Manel B Ironman 2que m’agafés pels peus o em passés per sobre; giro la primera boia i sento crits a uns 5 metres del meu costat demanant ajuda, amb 20 segons arriba una embarcació de la Creu Roja i s’emporta ràpidament un participant (a l’acabar la cursa em vaig assabentar que s’havia mort, DEP), al girar la boia em quedaven uns 2400 metres amb corrent en contra que venia de cara, es van fer molt i molt llargs, quan aribava a una boia n’hi havia una altre, i després una altre no s’acabaven mai, però finalment vaig veure l’arribada, giro l’última i m’encaro a la platja, arribo i ara toca corre per agafar la bici.

El sector de natació m’havia anat pitjor del que pensava (tampoc puc demanar miracles, sóc dolent nadant no hi ha més), és el sector que m’agrada menys, però ja el tenia fet!, ja quedava menys, m’havia sortit per 1:52:04 hores.

Manel B Ironman 3Entro a la carpa, em trec el neopré, (amb dues temptatives de caure al terra pel mareig del mar) amb vesteixo de ciclista, em poso un kilo de vaselina al cul i surto corrents per agafar la bici.

La bici són 180 Km, de Calella-Montgat-Calella dues vegades i una volta Calella-Sant Andreu de Llavaneres-Calella

Ja em trobava a dalt la bici, em trobava força bé, i ja havia adelantat a algun participant, però el cel cada vegada era més negre; arribo a Mongat (mai hagués pensat que fos tant lluny) per fer el primer gir i cap a Calella, acabo la primera volta i començo la segona; a l’alçada de Vilassar de Mar adelanto un participant basc i em comenta “Va a caer la de Dios”, i ho va endivinar!, comencen a caure llamps, trons i un xàfec impressionant (són aquells xàfecs que si t’enganxen amb cotxe has de parar ja que no Manel B ironman 4es veu res), no veig res només sento els cops de l’aigua al casc, les ulleres llaurades i dos dits d’aigua a la carretera, ara l’objectiu és no caure, el xàfec dura uns tres quarts d’hora amb les que vaig pedalent com puc, després plou peró menys.

Faig la segona i tercera volta, ben moll i sort que encara no fa fred, i finalment els 180 Km fets en 06:15:51 hores, amb l’aigua caiguda no podia demanar més. Ha parat de ploure, deixo la bici (no tinc el cul ensetat que ja és molt), em canvio amb la roba de córrer seca i surto a córrer

Estic emocionat, ara ja no puc fallar, ja he fet dos sectors ara només em queda el de córrer, només 42 Km, una marató! és un circuit d’uns 10’5 Km, que s’ha de fer 4 vegades

Manel B ironman 5Surto de la carpa i al poc ja veig el km 1 marcat, ja només m’hen queden 41, als 2 km passo per la zona de l’arribada on hi ha molt d’ambient a les grades, un grup de música i “speaker”, i sento com anúncia l’arribada de la primera triatleta femenina, una austriaca que em passa pel costat, penso ella ja arriba i a mi encara em queden 39 Km (què pagaria per que fos al revés…), arribo al Km 10, miro el crono i vaig massa ràpid, haig d’aflacar que queda molta cursa, acabo la primera volta.

Començo la segona volta, noto que em surt un butllofa al peu, però com que porto vaselina a la butxaca, m’assec en un banc, em trec la sabata i una bona untada de vaselina (i cap més problema) i torne-m’hi.

Manel B Ironman 6Començo la tercera volta, va ploguent de manera intermitent, però tinc la moral alta i començo a creure que acabaré, no vull mirar el temps total que porto, el cansament fa que no pugui calcular bé el temps, passo per la zona d’arribada, ja només em queda una volta, uns 11 Km.

Última volta, ja porto 30 km corrent i més de 11 hores de cursa, no sé si sortirà el famós mur de la marató, però jo el mur ja fa molta estona que el tinc; després de moltes hores, en els avituallaments em distrec pensant ara que beuré? Un isotònic de llimona o cola? O menjaré un plàtan o una taronja? O un gel de llimona o de maduixa?.

Van passant els Kilòmetres, ja només m’hen queden 2, em trobo bastant sencer accelero una mica, adelanto a corredors que encara estan pitjor que jo, miro el crono i crec que baixaré de les 13 hores, no m’ho puc creure, últim Km, penso ja ho tinc!, ja sento la música de l’arribada, ara a la zona d’arribada ja no trenco, m’acosto a l’arc d’arribada, m’emociono, salto, crido, HE ACABAT!!, soc finisher, algú em poso una medalla al coll, li dóno les gràcies,
Manel B ironman 7Manel B ironman 8Manel B ironman 9Manel B ironman 10M’abraço a la meva dona, l’Imma, als meus amics en Pere i en Pàtrick, no m’ho puc acabar de creure, l’he acabat, cansat, destrossat però com sempre dic jo, l’he pogut acabar amb dignitat! 

Al final em surt la marató a 04:23:00 hores, i temps total de l’Ironman 12:48:46 hores, molt millor del previst, a la posició 873 de 1230 inscrits, i el 20 del campionat d’Espanya de la meva categoria, (però de només 25 acabats).

Gràcies Oson@corre, gràcies Víctor Vilalta, gràcies a tots! Visca Oson@corre!

Manel Bolaños