Trail del Camí Ral Olot-Vic

1 10 2013

OLOT VIC 29 SETEMBRE 2013

Quan ara ja fa uns mesos, em vaig assabentar que es faria una cursa-Trail entre Olot i Vic, tot passant per la Vall d’en Bas i Collsacabra, de seguida vaig dir, “aquesta no me la perdo”.

Vista_3Normalment no acostumo a participar en curses de tan llarga durada, com ja sabeu, quan era jovenet lo meu eren les curses de Mig-fons, entre 1.500 mll en pista, i els 10 quilòmetres, tot passant per el cros i els 3.000 metres obstacles, distàncies a on m’hi sentia còmode, i a on he assolit la majoria dels meus bons resultats atlètics.

Ara que ja em considero un corredor de la tercera edat, “no es pas broma”, -ja he entravessat la barrera dels 45 anys-, he començat a practicar “curses de llarg escarràs”, tal i com jo les anomeno, son aquelles curses que et ve de gust participar-hi, tal com es la marató de Barcelona i en aquest cas el Trail Olot-Vic, i que tot i no son de la meva especialitat, m’agrada molt fer-les.

El primer que he de dir, es que si vaig decidir participar-hi, es perquè aquesta cursa, passa per un dels llocs més macos i màgics de Catalunya, sortint des de les pistes d’atletisme de Olot, que estan en un indret preciós, tot continuant per la ruta del carrilet, cap a Les Preses, Sant Esteve, desvio cap a Hostalets d’en Bas, i allà és a on comença de veritat la cursa, tot enfilant cap als plans de Falgas, passant per sota del pla d’Aiats, creuant Cantonigròs i l’Esquirol. Fins arribar a la Plana de Vic, passant per Les Gorgues, a Sant Martí Sescorts, direcció cap a Roda de Ter, i finalment l’arribada al mig de la Plaça de Vic. Tot un luxe de recorregut.

Vista_4Així que, junt amb en Marc Collell d’Oson@corre, varem fer via cap a Olot a fer el Trail del Camí Ral.

La cursa me la vaig prendre amb el degut respecte que imposa un Trai d’aquestes característiques, tenint en compte que son 46 quilòmetres i gairebé mil metres de desnivell positiu acumulat. Per tant als primers 10 quilòmetres de cursa, que eren completament plans, vaig decidir anar amb un grupet de corredors garrotxins, que em varen fer una bona companyia, a un ritme inferior al que estic acostumat en curses molt més curtes, però amb la comoditat de rodar folgadament, i amb la agradable presència dels comentaris riallers i eloqüents dels meus competidors de cursa, que en més de una ocasió em varen fer petar de riure amb les seves expressions verbals tant diferents de la parla de la zona de Vic.

Uns vegada passats els Hostalets d’en Bas, a on hi havia el primer avituallament de la cursa, allà comença la veritable guerra, per el camí de les marrades, que pugen cap a  Falgàs, és un camí empedrat amb pujada sostinguda, a on vaig anar dosificant les forces, en espera de un terreny més adient per a atletes rodadors com es el meu cas, allà em varen passar uns vuit o nou corredors, que alguns d’ells em trobaria més endavant.

VIsta_5A d’alt de tot, més o menys al quilòmetre 15 al Mas La Serra, hi havia el segon avituallament. Tot just portàvem 15 quilòmetres, però la gran part feixuga de la cursa ja la havíem fet. A partir d’aquí, el recorregut es feia més amable, i transcorria per els verds paratges del pla de Falgas, i la falda del pla d’aiats. Durant aquest tros de recorregut gairebé vaig córrer en solitari, només amb la presència dels caçadors de Senglars, que em tenien una mica acollonit amb la seva parada de vigilància tant a la vora. Arribada a Cantonigròs i tercer avituallament.

A Cantonigròs portàvem ja uns 22 quilòmetres, gairebé meitat de cursa. El parcial era força bo, ja que hi vaig arribar amb un temps de 2h:20’14. Veia que potser si que seria capaç d’acabar la cursa per sota de les 5 hores, -objectiu inicial-. La part forta de la cursa ja la havíem passat, i ara avall que fa baixada.

De seguida vaig veure que els meus contrincants se’ls hi donava més be la baixada que a mi. No perquè no pogués jo anar més de pressa, sinó perquè la experiència em diu que en curses de llarg recorregut la prudència i el estalviar forces en segons quins trams fa que a la llarga tinguis millor resultat. I així va ser: de la majoria de corredors que em varen passar entre Cantonigròs i Les Gorgues a Sant Martí Sescorts, només un d’ells va arribar a meta abans que jo. La Majoria d’ells varen perdre una imponent minutada en els últims 6 quilòmetres, els que van des de Roda de Ter fins a Vic, els qual son els més fàcils de fer per la orografia que tenen, però en canvi es converteixen en un autèntic infern desprès de la fatiga acumulada.

Tal com preveia, des de Roda a Vic, va ser un autèntic calvari, no crec que pogués anar més de de pressa dels 7 minuts el quilòmetre, però per lo vist jo encara era dels que anava més frescos, ja que algun dels corredors que vaig passar, li vaig treure més de vint minuts en els últims 4 quilòmetres. Per fi, arribada a Vic, per la carretera de Montserrat, Rambla Passeig, Carrer Verdaguer i entrada triomfal a la Plaça de Vic. – Triomfal? Deixem-ho en entrada a la Plaça de Vic … jeje…

Victor RalTemps final 4h:47’:08” OBJECTIU ASSOLIT. En el 25º lloc de la classificació general. 137 corredors arribats a meta

La cursa la vaig trobar força ben organitzada, el circuit força ben marcat. El que si que vaig trobar a faltar es la presencia de públic, i fins i tot en segons quina part del recorregut, la indiferència de la gent que passaven i no solament no s’immutaven perquè passava un corredor, sinó que fins i tot els hi havia de demanar pas. Un tema que també m’agradaria comentar, es que es una pena que a la comarca coincideixin al mateix dia tres curses que totes elles m’haguessin agradat de fer, una es la Saltamarges de Roda, i la de 10 quilòmetres del voltreganès. Ostres Organitzadors!!! Sisplau parleu-vos i mireu de encaixar-les de una altre manera, a veure si un altre any les puc fer totes tres!!.

Adrià Muixach  (Portal de les Gavarres) va ser el guanyador de la cursa va marcar un temps de 3 hores 39 minuts i 32 segons. El van acompanyar al podi Jordi Carbonés (CN Banyoles) i Jordi Artola, a 4 minuts i 9 segons i 5 minuts i 54 segons respectivament, i amb els quals va compartir l’escapada durant gairebé tot el recorregut. En quart i cinquè lloc es van classificar els osonencs Jean-Pierre Baurier i Ramon Corominas (Via Fora Olost).

Nano RalEstic molt content de la sisena posició d’en Marc Collell, company d’Oson@corre que va invertir un temps de 3h:55:24, un gran “carrerón”. Enhorabona Marc!!.

Pel que fa a la categoria femenina, la vencedora va ser Anna Viñolas (CN Banyoles), amb un temps de 4 hores 28 minuts i 18 segons. Ona Huch (Lluna Plena) i Jordina Serra (GEA Esquellas) van arribar en segon i tercer lloc, a 27 minuts i 41 segons, i 50 minuts i 14 segons respectivament.

Cursa molt recomanable per fer, gaudir de la mitja-muntanya, i si la tornen a fer segurament repetirem.

Salut, Kms i Muntanya

Victor Vilalta

Anuncis

Accions

Information

4 responses

1 10 2013
David soler

VV i MC, sou dos craks!!!! gran crònica jefe!!!!

1 10 2013
Jordi Reixach

Excel·lent relat. Llegint la crònica dóna ganes de participar-hi la propera edició. Felicitats pels bons resultats “taronges”, una setmana més. Això és un no parar. Que segueixi !!!.

5 10 2013
Alfredo Lombardo

Que bon relat Victor! .Sense dubte donen ganes de intentar fer-la l´any que ve ,això si, acompanyat de porcs senglars peluts

6 10 2013
Miseta

Enhorabona Mister, amb aquesta crónica l’any que ve hauràs d’incloure-la al planning d’entrenament 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: