La Sansi Juanito amb Boris Arroyo

30 10 2013

LA SANSI JUANITO A LLORET DE MAR

En Boris Arroyo de oson@corre, va participar aquest passat cap de setmana a la Cursa de 3.000 metres La Sansi Juanito.  En Boris va fer una fenomenal actuació, arribant en el tercer lloc de la cursa.

Boris MulleraLa cursa benèfica, celebrada diumenge passat a Lloret de Mar, tenia com a objectiu col·laborar amb Juan Suárez, un nen de 10 anys que té una paràlisi cerebral.

En total es van recaptar 5.250 euros, que permetran que Juanito pugui pagar el tractament de tot un any a Madrid. La cursa va ser organitzada per l’atleta lloretenc José Luis Blanco, que es mostra satisfet amb el resultat i explica que “tothom va participar amb la samarreta, agrair a tots. A nivell de regidors van participar quasi tots, i a nivell d’esportistes agrair a Ángel Mullera i Miguel Molina per la seva participació. En Juanito s’ho va passar molt bé”.

Qui també s’ho va passar molt be, varen ser en Boris i la Laura d’Oson@corre, que després de la cursa es varen fotre un fenomenal banquet a casa d’en Blanco.

Felicitats i Bon Profit!!

VV

Boris Sansijuanito brindis





El Tast de la Mitja 2013 – Bon Paper de Oson@corre

30 10 2013

Dissabte 26 d’OCTUBRE de 2013

En David Soler, en Xevi Puigdesens, l’Albert Alabern i l’Alfredo Lombardo, d’Oson@corre, han participat al Tast de la Mitja Marató de Granollers, aquest passat cap de setmana.

Els resultats han sigut molt bons, ja que hi ha hagut M.M.P s , i alguns s’han acostat a la seva millor marca de sempre. En Tast OC 4David Soler va arribar a meta en el lloc 55º de la general, amb un temps de 36:19, en Xevi Puigdesens en el lloc 90º amb 37:34, l’Albert Alabern ho feia en el lloc 128º amb 38:59 i l’Alfredo Lombardo en el lloc 682º, amb un temps de 46:43. Cal qualificar l’actuació com a molt positiva, ja que tot just estem a principi de temporada i això pinta molt bé.

Segons informa la organització, el Tast de la Mitja 2013 ha sigut un èxit, un altra edició més. En aquesta ocasió amb més de 2.400 atletes, uns 800 més que en l’edició del 2012. A la meta van entrar corredors fins al cap de 2 hores.

Roger Roca, campió d’Espanya de marató l’any 2005 i campió del món de duatló a l’any 2011, ha sigut el clar vencedor amb un temps de 30 minuts i 47 segons. Abdelfatah Lamkarchel, del Club Atlètic Granollers, ha aconseguit la segona posició amb un temps de 31 minuts i 38 segons.

Xevi Pugde TastEl tercer classificar ha sigut Jordi Comas i el seguia Omar Es i Joan Oriach. La primera dona ha sigut Anna Riera, del Club Atlètic Canovelles, amb un temps de 38 minuts i 47 segons i l’ha seguit Susana Sánchez, Loida Reyes, del CE Montornès, Nídia Borget, del CA Granollers i la seva companya de club Maria Gil.

En la categoria de cadira de rodes hi va haver un sol participant, Jordi Mas, de Granollers, que va ser el primer d’arribar. Aquest any l’atleta Isidre Ferrer, de Mataró, amb 78 anys ha sigut el corredor més gran i l’Eduard Peralta, de Granollers, el més jove, amb 13 anys

Xumi Tast





Trail del Bisaura 44 kms – Versió Oson@corre

28 10 2013

1º EDICIÓ TRAIL DEL BISAURA

Ja feia uns dies que trepitjava molt asfalt i poca muntanya i necessitava un canvi d’estímuls, córrer per córrer , sense està pendent del rellotge, dels ritmes, del perfil, gaudint del paisatge…  Aviat ho vaig tenir clar quan en Víctor , en un dels entrenaments , va comentar que faria la 1a Trail del Bisaura (cursa de 44k amb un desnivell de  2423+ i 2423 – , un autèntic trenca cames)  , en un entorn brutal.  Sense pensar-m’ho gaire, per no dir gens,  m’hi vaig animar.

Trail Bisaura PerfilDes del principi vàrem pactar que aniríem junts, per tant se’m feia menys feixuga la distància a assolir.  Pocs dies abans, en Gabriel m’havia trucat  per dir: “ m’ he apuntat jo també, no us deixaré que només us ho passeu bé vosaltres, jo també viiiiinc”.

Així doncs, vàrem prendre la sortida, el passat 28 d’octubre  del recorregut llarg:  Gabriel, Víctor, Marc i jo.

A les 06.30h havíem quedat a Can Pamplona, una hora abans, ja passejava en Motxu i em preparava.  A les 06.28, arribo a Can Pamplona, en Xe i en VV ja hi són, esperem amb en Marc fins a les 6.45h, marxem sense en Marc,intentem contactar amb ell i està dormint com un angelet.

Trail Bisaura CascadaArribem a Sant Quirze , recollim el dorsal , ens preparem i arriba en Marc poc abans de començar , li donem el dorsal i aviat  ens col·loquem a la sortida, tots 4 a primera línia, com si tinguéssim el mateix nivell, J. Donen  la senyal de sortida i en Marc arrenca com un coet, en Víctor, en Xe i jo anem fent…

 Comencem a córrer  sabent que fins  el quilòmetre 21 el recorregut serà dur… anem fent, sense pressa però sense pausa, correm, caminem, seguim corrent a ritme còmode i reservant-nos per més endavant (no estem entrenats per anar a un ritme massa exigent) , parlem, ens queixem (em queixo), riem,  em queixo de nou , tinc gana, tinc set..etc

Arribem al km 21 havent passat per: Sant Quirze de Besora, Montesquiu, la Solana, El Pla del Revell , Castell de Besora , la pujada de l’ infern amb els seus dimonis que ja ens esperaven des de primera hora, arribem a dalt dels Bufadors , la Bauma dels Ferrers,  el Barretó , ja som al quilòmetre 21!!! … Baixem el Coll de l’home mort , anem baixant, anem agafant ritme, progressant, només ens queden 4 quilòmetres per arribar a Vidrà (k27) , allà ens Trail Bisaura Bufadorstrobarem a l’Alfredo i en Xumi animant, serà  una dosis extra d’adrenalina. En fila índia i animats seguim corrent,  en aquests moments vaig al davant, de cop i volta , escolto un “Ai!!!”, em giro i veig la cara d’en Víctor.. la cosa no pinta bé, després d’uns minuts intentant recuperar-se, comencem a baixar a peu a poc a poc, ja que és un tram força tècnic i amb molt corriol i pedra. Triguem més d’ 1 hora a arribar a Vidrà. Mentre baixem i després de parlar-ne una estona, decidim no seguir cap dels 3, som un equip, i  en Víctor no pot continuar. La baixada ha donat per molts temes de conversa, en Victor apart d’anar coix, ha començat a delirar, em rigut, corregut, parlat de temes compromesos, gaudit del paisatge…què més es pot demanar.

Arribem a Vidrà, des de lluny ja escoltem les veus de l’Alfredo i en Xumi , porten una hora i mitja  esperant-nos. Al veure’ns baixar tranquil·lament se n’adonen que alguna cosa falla. Arribem i els hi diem que pleguem i en Xe comenta als organitzadors que: “no es pot anar a córrer amb senyors grans, que llavors passa el què passa”  mentre esperem el cotxe escombra Alfrediano, el noi i la noia voluntaris de l’avituallament 27 ens donen cervesa i més menjar i ens cuiden molt bé.

Per acabar felicitar a l’organització i els voluntaris.  Per la quantitat d’avituallaments, el marcatge i el bon rotllo, apart de l’espectacular recorregut (almenys fins el km 27). Molt recomanable, l’any que ve ho tornarem a intentar

Info: Marisa Zapata

El Trail de 44 quilòmetres va estar dominat per l’atleta de l’Esportiu Torelló Ernest Ausiró, que va tenir una dura lluita amb Manel Amor del Gusi-Soy 4:35:24 i de Javier Heras La Sportiva 4:35:25 germà de l’ex-ciclista professional Roberto Heras. Qui no va tenir molta sort, va ser el representant de Buff Team Gerard Morales, que es va perdre i va fer una bona quilometrada de més, tot i així va arribar en la 4º posició amb un temps de 4:40:49.

Trail Bisaura PontLa cursa femenina, la va dominar la jove atleta basca Leire Fernández, amb un temps de 5:12:28, seguida de la torellonenca Núria Fernández 5:52:44 i en tercera posició Judit Franch 5:58:45.

Menció especial, mereix en Marc Collell d’oson@corre, que va rendir en un altíssim nivell, arribant en el TOP-TEN, en la 9ª posició de la classificació general, amb un temps de 4:54:37, a molts pocs minuts de la elit de la cursa. MOLTES FELICITATS MARC !!!.

A la cursa de la Mitja Marató de muntanya, hi varen participar en Raül Arxé i l’Abel Bau de Oson@corre, amb una molt bona actuació, arribant en els llocs 26 i 28 de la general, sobre 150 corredors arribats a meta,  amb un temps de 2:11.15 i 2:11:58 respectivament. BONA FEINA COMPANYS !!.

Remata la crònica: Victor Vilalta





CURSA CARRER NOU GIRONA 2013

21 10 2013

La Marisa i l’Alfredo MMP en 10 kms a Girona

Miseta Marisa i Alfredo Lombardo ens portem 2 mmp pel sac. 43m21 seg i 46m18 respectivament . El escalfament exigent, el gimnàs, la pista americana, les pujades curtes i llargues i en general formar part d´aquest grup sense dubte, funcionen.

Alfredo

carrer Nou Girona





Mitja Marató i 10 kms de Roda de Ter – Oson@corre comença amb bon peu la temporada

14 10 2013

Ahir diumenge 13 de octubre de 2.013 es va fer la XXX Mitja Marató de Roda de Ter, juntament amb la  XVII Cursa de 10 kms de Roda i el Cros Escolar.

La matinal va ser assolellada, sense vent  i amb una temperatura molt bona per a córrer.

Abel Casalí Roda 13A ¼ de 10 sortien les diferents curses del cros escolar, i a 2/4 de 11 en punt es donava la sortida a la cursa dels grans, que compartien circuit en el primers quatre quilòmetres i mig, i a partir d’aquí, els corredors de la mitja anaven cap a Vic, i els de la cursa de deu quilòmetres anaven cap a Manlleu, en el circuit habitual dels darrers anys, circuit amb desnivells tant per un cantó com per l’altre.

De bon principi la cursa la va encapçalar el jove corredor manlleuenc del Club Atlètic Vic, Abel Casalí, que va imprimir un fort ritme només seguit de a la vora per el seu Ex-rival de duatlons Eduard Queralt del C.A. Tarragona. Un xic més allunyat, seguin el ritme més previngut que imposa el participar en la cursa llarga, hi havia Marc Garcia del corredors.cat, que finalment seria el guanyador de la Mitja, amb un temps de 1h:12:45, seguit a molts pocs segons del ripollès Aleix Fàbregas 1h:12:45. En tercera posició del podi de la mitja el torellonenc Jordi Alsina 1h:13.29. Finalment la cursa de 10 quilòmetres quedaria resolta a favor de Casalí, que amb 33:09 guanyaria amb comoditat, davant de Eduard Queralt 34:32, i de la jove promesa de les curses de muntanya i també de l’asfalt, el voltreganès Marc Traserra 34:56.

Boris Roda 13La cursa femenina estaria dominada en la mitja marató, per la vallesenca Anna Riera, del C.A. Canovelles, amb força distància sobre la segona classificada Alba Ausió (Cames) 1:32:50 i de la Sabadellenca Esther Montosa 1:323.03. Per la seva banda, la mallorquina del C.A. Vic Magda Vicens es va imposar en la cursa femenina de 10 quilòmetres amb un temps de 41:35, la segona classificada va ser la nostra representant d’oson@corre Marisa Zapata, que últimament no para de pujar al podi, en aquesta ocasió la Marisa va invertir un temps de 45:01, just per davant de la tercera classificada Montse Fernandez 45:11.

A Roda es va poder veure un bon grapat de samarretes Taronges de l’ORANGE-POWER d’OSON@CORRE.  El més valent va ser en Boris Arroyo, que va participar a la Mitja, i li va anar molt be. En Boris després de la cursa estava més content que unes estenalles, ja que va aconseguir una marca de 1h:27:45, arribant en el 40è lloc de la classificació general, que amb aquest temps, al ser a principis de temporada, augura una molt bona campanya atlètica.

Xumi Roda 13Per la seva banda en Xumi (David Soler), va córrer en un gran nivell, quedant en la 7a posició de la cursa dels 10 quilòmetres, amb un temps de 37:37, que si no hagués set per les molèsties en els bessons, segurament encara s’hagués pogut millorar el temps i la posició. L’Albert Alabern va aconseguir la 16º posició amb un temps de 41:16, fent una cursa molt equilibrada, a ritme i en aquesta ocasió se’l va veure córrer amb més comoditat, sembla que els entrenaments i la constància faran la seva feina, i tindrem també una bona campanya atlètica amb ell.

Alabern Roda 13Darrera l’Albert, i corrent junts una bona part del recorregut, hi havia un servidor (Victor Vilalta)… (no us preocupeu…no,  no surto a la classificació). Cal dir que hauria arribat a meta en la 20ª posició, amb un temps de 41:35, just al costat de la guanyadora, la Magda Vicens, però malauradament un a vegades és despitat, i es descuida el xip a casa. Cal dir que abans de córrer li vaig comunicar aquest fet al Jutge àrbitre, i a la resta de jutges de la cursa, i estaven a l’aguait del cas, però malauradament amb els agradables companys de Championchip, no hi va haver manera de fer que un servidor sortís a la classificació. Sniff…. en fi…un altre dia serà…!!

Qui va gaudir de valent corrent, i a més en el seu poble, va ser en Jordi Roca, que va polvoritzar el seu registre de l’any passat, i va millorar en un minut deixant el crono en aquesta ocasió en 44:10, arribant en el 35è lloc de la classificació general. En Jordi  estava força content, i més tenint en compte que aquests darrers dies no havia pogut seguir l’entrenament.

Victor Roda 13En Carles Talen, l’Aureli Gómez i la Marisa Zapata, varen fer una cursa molt similar. La cursa tenia la seva gràcia, ja que hi havia en joc la segona i tercera plaça de la classificació femenina, i l’Aureli tenia el cor partit entre que la guanyadora fos la seva companya de feina, la Montse Fernandez, o be la seva companya d’equip, la Marisa Zapata. Finalment qui va entrar segona va ser la Marisa, amb un bon temps de 45:01 i tercera la Montse amb 45:11. Mentre que l’Aureli llançava el seu potent final per quedar just davant de la Marisa, amb un temps de 44:56 en el lloc 39º. En Carles per la seva banda va fer una molt bona cursa, arribant a meta amb un temps de 44:43 en el 37è lloc de la classificació general.

Jordi Roca Roda 13Uns pocs minutets més tard, Il Dottore (Alfredo Lombardo) anava fent camí, i arribava amb un temps de 47:48 en el 57è lloc. Un molt bon resultat tenint en compte l’inici de temporada i la orografia del circuit.

La Marta Picas i en Jordi Masferrer, varen plantejar una cursa molt valenta, la Marta va estar lluitant per assolir una bona marca, que finalment va aconseguir, amb un molt bon temps de 58:34, arribant en el 115è lloc de la general, mentre que el debutant en la distància Jordi Masferrer, va fer un molt bon paper assolint la 123º posició amb un molt bon temps de 59:31. Bon treball de tots dos, i de la seva entrenadora Marisa. Mica a mica anirem veient la seva bona evolució en el grup de iniciació, Endavant les Atxes!!!

Enhorabona a tots i Endavant OSON@CORRE

Informa: Victor Vilalta

Carles Talen Roda 13Aureli Marisa Montse Roda 13Alfredo Roda 13Marta Roda 13Podi fem Roda 13Osonacorre Roda 13





Manel Bolaños Finisher Ironman a la Challenge Barcelona Maresme

14 10 2013

CHALLENGE Barcelona-Maresme 6 d’octubre de 2013

Allà estava jo, esperant la meva sortida juntament amb 1230 inscrits, al Challenge Barcelona-Maresme de Calella (també eren els campionats d’Espanya de llarga distància), per davant em quedava la distància Ironman 3’800 Km nedant, 180 Km amb bici i 42’200 Km corrent, estava content, emocionat i orgullòs, però alhora nerviós, acollonit i el que es diu vulgarment cagat de por, em preguntava, seria suficient tot el que havia entrenat? Podria realitzar el meu somni d’acabar una Ironman?.

manel B Ironman 1Havia sigut un camí dur i difícil; amb una lesió els 3 primers mesos de l’any.; i amb aquest últims sis mesos portava unes 280 hores d’entrenaments, uns 100 Km nedant, uns 3200 Km amb bici i uns 830 Km corrent, no és que fossin molts, però per a mi sí!

Diumenge matí em toca el despertador i vinga, cap a Calella, escolto les noticies del temps, “sol a la majoria de Catalunya, excepte a la costa del Maresme”, quins collons, faria sol a tot arreu menys on es feia l’Ironman!

Comencen les sortides a les 08:30 hores, n’hi havia 10, la meva era a la 8, a les 08:47 hores sona la sirena i em llenço al mar juntament amb 290 participants de la meva categoria, va ser la meva primera cursa que vaig tenir una sortida neta, no vaig rebre cap cop a la cara (cosa estranya), ni ningú Manel B Ironman 2que m’agafés pels peus o em passés per sobre; giro la primera boia i sento crits a uns 5 metres del meu costat demanant ajuda, amb 20 segons arriba una embarcació de la Creu Roja i s’emporta ràpidament un participant (a l’acabar la cursa em vaig assabentar que s’havia mort, DEP), al girar la boia em quedaven uns 2400 metres amb corrent en contra que venia de cara, es van fer molt i molt llargs, quan aribava a una boia n’hi havia una altre, i després una altre no s’acabaven mai, però finalment vaig veure l’arribada, giro l’última i m’encaro a la platja, arribo i ara toca corre per agafar la bici.

El sector de natació m’havia anat pitjor del que pensava (tampoc puc demanar miracles, sóc dolent nadant no hi ha més), és el sector que m’agrada menys, però ja el tenia fet!, ja quedava menys, m’havia sortit per 1:52:04 hores.

Manel B Ironman 3Entro a la carpa, em trec el neopré, (amb dues temptatives de caure al terra pel mareig del mar) amb vesteixo de ciclista, em poso un kilo de vaselina al cul i surto corrents per agafar la bici.

La bici són 180 Km, de Calella-Montgat-Calella dues vegades i una volta Calella-Sant Andreu de Llavaneres-Calella

Ja em trobava a dalt la bici, em trobava força bé, i ja havia adelantat a algun participant, però el cel cada vegada era més negre; arribo a Mongat (mai hagués pensat que fos tant lluny) per fer el primer gir i cap a Calella, acabo la primera volta i començo la segona; a l’alçada de Vilassar de Mar adelanto un participant basc i em comenta “Va a caer la de Dios”, i ho va endivinar!, comencen a caure llamps, trons i un xàfec impressionant (són aquells xàfecs que si t’enganxen amb cotxe has de parar ja que no Manel B ironman 4es veu res), no veig res només sento els cops de l’aigua al casc, les ulleres llaurades i dos dits d’aigua a la carretera, ara l’objectiu és no caure, el xàfec dura uns tres quarts d’hora amb les que vaig pedalent com puc, després plou peró menys.

Faig la segona i tercera volta, ben moll i sort que encara no fa fred, i finalment els 180 Km fets en 06:15:51 hores, amb l’aigua caiguda no podia demanar més. Ha parat de ploure, deixo la bici (no tinc el cul ensetat que ja és molt), em canvio amb la roba de córrer seca i surto a córrer

Estic emocionat, ara ja no puc fallar, ja he fet dos sectors ara només em queda el de córrer, només 42 Km, una marató! és un circuit d’uns 10’5 Km, que s’ha de fer 4 vegades

Manel B ironman 5Surto de la carpa i al poc ja veig el km 1 marcat, ja només m’hen queden 41, als 2 km passo per la zona de l’arribada on hi ha molt d’ambient a les grades, un grup de música i “speaker”, i sento com anúncia l’arribada de la primera triatleta femenina, una austriaca que em passa pel costat, penso ella ja arriba i a mi encara em queden 39 Km (què pagaria per que fos al revés…), arribo al Km 10, miro el crono i vaig massa ràpid, haig d’aflacar que queda molta cursa, acabo la primera volta.

Començo la segona volta, noto que em surt un butllofa al peu, però com que porto vaselina a la butxaca, m’assec en un banc, em trec la sabata i una bona untada de vaselina (i cap més problema) i torne-m’hi.

Manel B Ironman 6Començo la tercera volta, va ploguent de manera intermitent, però tinc la moral alta i començo a creure que acabaré, no vull mirar el temps total que porto, el cansament fa que no pugui calcular bé el temps, passo per la zona d’arribada, ja només em queda una volta, uns 11 Km.

Última volta, ja porto 30 km corrent i més de 11 hores de cursa, no sé si sortirà el famós mur de la marató, però jo el mur ja fa molta estona que el tinc; després de moltes hores, en els avituallaments em distrec pensant ara que beuré? Un isotònic de llimona o cola? O menjaré un plàtan o una taronja? O un gel de llimona o de maduixa?.

Van passant els Kilòmetres, ja només m’hen queden 2, em trobo bastant sencer accelero una mica, adelanto a corredors que encara estan pitjor que jo, miro el crono i crec que baixaré de les 13 hores, no m’ho puc creure, últim Km, penso ja ho tinc!, ja sento la música de l’arribada, ara a la zona d’arribada ja no trenco, m’acosto a l’arc d’arribada, m’emociono, salto, crido, HE ACABAT!!, soc finisher, algú em poso una medalla al coll, li dóno les gràcies,
Manel B ironman 7Manel B ironman 8Manel B ironman 9Manel B ironman 10M’abraço a la meva dona, l’Imma, als meus amics en Pere i en Pàtrick, no m’ho puc acabar de creure, l’he acabat, cansat, destrossat però com sempre dic jo, l’he pogut acabar amb dignitat! 

Al final em surt la marató a 04:23:00 hores, i temps total de l’Ironman 12:48:46 hores, molt millor del previst, a la posició 873 de 1230 inscrits, i el 20 del campionat d’Espanya de la meva categoria, (però de només 25 acabats).

Gràcies Oson@corre, gràcies Víctor Vilalta, gràcies a tots! Visca Oson@corre!

Manel Bolaños





Jordi Roca M.M.P. als 10 kms de Roda de Ter

13 10 2013

Victor, bona tarda, t’envio la supercrònica jajaja, si veus que m’he enrotllat molt la retalles, tu mateix. 

Cursa del 10 Km Roda de Ter 2013, 

Després d’una setmana complicada en la que no he pogut entrenar tot el que m’hauria agradat i després de fer la inscripció a la cursa el divendres a darrera hora, avui 13 d’octubre m’he aixecat d’hora, dia de cursa i al meu poble.

Jordi Roca RodaBon esmorzar, cafè sol que no falti i un plàtan a la mà per afrontar el curt trajecte a peu que hi ha entre casa meva i ell loc de reunió que ens havia marcat el mister per escalfar tots junts. Poc a poc els “orange’s” van arribant. Escalfament per les rodalies, foto de rigor, val a dir que avui bastant nombrosa, i cap a l’arc de sortida a preparar-nos per afrontar els 10 km.

La sortida ha estat força ràpida i recordo que la primera vegada que he mirat el crono, anava a 3:50, he pensat que anàvem massa ràpid però ben aviat el ritme s’ha estabilitzat i hem anat tirant junts amb la Marisa i l’Aureli. En el primer tram, que semblava que era el que presentava una mica més de desnivell, pujant fins a l’ajuntament i anant fins a Masies, hem mantingut el ritme força alt i constant. Em trobava bé i notava que podia aguantar el ritme. Tornant de Masies, una mica de baixadeta que sempre s’agraeix i ben aviat enfilem la carretera de Manlleu. Aqui he fet un petit canvi de ritme que m’ha fet guanyar una mica de distància envers l’Aureli i la Marisa.

Carretera de Roda a Manlleu en solitari, dosfificant per afrontar la tornada de Manlleu sencer. A l’arribar a Manlleu, valiosíssims ànims de Jordi Reixach que de tornada de Manlleu tornava a animar i empèneyer per acabar un tram petit de pujada. Després recuperar un bon ritme i explotar les últimes forces per arribar amb un temps de 44:10, baixant així la meva millor marca en 10 km que era de 45:03

Content per la marca i per corre amb gent que val molt la pena. Gràcies. 

Jordi Roca





Qui no corre a Olot, no carda enlloc

6 10 2013

Avui, 6 d’octubre , el “trio calavera”: David Soler, Alfredo Lombardo i Marisa Zapata,  han participat a la 31ª edició dels  10k ciutat d’Olot. Fira de Sant Lluc 2013. Tenia ganes de treure´m l´espina del mal dia del any anterior on vaig fer 51m14seg i vaig arribar arrossegant-me.

Olot Lluc dorsalAixí que a les 7h30 a casa meva a cardar a Olot . Xumacher a gas ja desde el primer moment ,arriben els primers al pavelló principal per agafar bossa i dorsal-xip -tablet EOS. Café sol en el bar de les piscines,”truños” pertinents ,posada de llarg i a escalfar 15m. Dia ideal per suar una mica o en  el meu cas  bastant. Ja sabeu com em sua el cap…..

El recorregut va ser el mateix del any passat, amb sortida i arribada a la zona dels pavellons esportius,transcorrent baixant ,pujant i planejant pel centre de la ciutat  en els primers  6km , 2km següents   pel parc atlètic del Tossols de lleugera pujada i camí de grava fins a entrar a la pista blava d’atletisme on donaríem la volta olímpica d ´honor , i últims 2km de tornada cap a l´arribada. Jo tenia la sort de conèixer be el recorregut i sabia que no calia acarnissar al principi i anar amb el fre de mà posat per pujar decentment i reservar forces per els 3 últims kms. Així corro . Primers 5km en 23m40m,es podria dir que a gust i sense semblar encara un senglar. Comença el tram més complicat fins a la pista, veig a la Marisa que surt quan jo entro ,no em veu.Km8: baixada i fins a meta. Satisfet, no acabo exhaust com altres vagades  i el temps el considero decent, el esperat. Ara a esperar fins migdia a Marisa que no para. Faig un passeig pel centre a comprar eco-verdura, fotos vàries i cap a casa. La següent els 10k de  Roda de Ter.

Olot Lluc podiDir que desprès, s’han efectuat les curses de promoció que han  inclòs diversos circuits que anaven dels 250 als 2.500mts, i una de les categories ha estat per esport adaptat, on han participat discapacitats psíquics.

Resultats

350 inscrits: 307 corredors arribats. 43 no se sap que els ha passat .1º Guillem Fernández del  C.A Berga amb33m20seg,Sergi Enriquez del Pratenc A.A amb  33m26seg. 3º Enric Roura del A.A Palamós amb 33m33seg.

 1ªdona,la torellonenca del C.A Pesca llunes JuditRiera 40m45seg,2ª dona Tania Bartrina ,independent   amb 43m59seg i 3ª la nostre Jefa i Tècnica d´Esports ,Marisa Zapata,3ª F amb 44m41seg que ens portarà el dimarts un magnífic metall per les nostres empolsinades vitrines.

Oson@corre:

David Soler, 18º de la general .37m24seg

Marisa Zapata, 102º de la general,3ª F 44m41seg

Alfredo Lombardo, 160º de la general,48m24seg,6ªdona

Ah i felicitats a XeviPuigdesens, MarcCollell  i a la resta(Pep Vila ,Boris ….. que avui han fet Calldeteneswalkingrace)

Informa: Alfredo Lombardo

Nota de l’administrador del Blog: No em faig responsable del Títol del Post.

Olot Lluc dos





Cursa de Muntanya Saltamarges, amb Abel, Enric i Carles

4 10 2013

Cursa Saltamarges 29 de Setembre de 2013 a Roda de Ter

El passat diumenge 29 de Setembre l’Abel, l’Enric i jo mateix, en Talen, vam assistir a la primera edició de la cursa Saltamarges, a Roda de Ter. Aquesta ha estat la primera edició d’aquesta cursa, una cursa de muntanya que comptava amb dos recorreguts, un de 11 km i l’altre de 23 amb un desnivell de 900 metres. L’Enric va participar a la cursa de 11 y l’Abel i jo a la de 23. Aquesta era per mi la meva primera mitja marató, i l’afrontava amb el respecte i nerviosisme que es mereix, intentant anar de menys a mes, guardant forces fins al km 15 com em va dir el míster.

Saltamarges Pernil 1Bé a les 7 del matí, ben d’hora, l’Abel em va passar a buscar, i cap a Roda. Vam arribar molt d’hora, vam veure arribar tots els corredors, vam anar al WC un parell de cop a deixar-hi els nervis pre-cursa, vam escalfar un poquet, ens vam trobar amb l’Enric i amb tot, ja ens trobàvem a la línia de sortida on ens van fer el corresponent brieffing de la cursa i ens informaven que sobre mitja cursa de la llarga hi hauria penjat un pernil a un arbre i que, qui l’agafés i fes la segona meitat de la cursa carregat amb el pernil fins a la meta, se’l quedava. Aquesta original idea va arrencar el somriure dels participants.

Compte enrere i sortida! Estem força endavant i la gent passa per tot arreu.. al segon km ja no veig a l’Abel que ha sortit ràpid i se’n va amb el grup de més endavant. Fins al km 3 pugem, primer suau i després fort, i tinc la sensació d’anar lent o molt lent a un ritme de 5´ el km, perquè altres participants em continuen passant. Sabia que del km 3 al 6 venia baixada i encara en quedaven 20, a més m’anava repetint les paraules del Victor, i per tant fins al 15 xino xano. Després dels 3 km de baixada la cursa ja s’ha distribuït, i ja s’han format els grupets corresponents. Em trobo darrera la quarta noia a un ritme bo i còmode , enfilem una pujada de 3 km fins al 9, i després una forta baixada i passant pel terreny mes tècnic de la cursa fins al 12. Aquí havia guanyat algunes posicions i havia atrapat la 3ª noia. Després del km 12 arriben novament 3 km de baixada, ja hem passat la meitat de la cursa i em trobo molt bé, així que al 13 augmentem ritme i avancem 2 km l’estratègia. Ràpidament guanyo posicions i em sembla la puc fer en 2h30´. Km 15 i s’acaba un altre tram de pujada. Baixada tècnica i catacrack!!! Em doblo el peu i haig de parar… em costa caminar però després d’uns pocs minuts tornem a córrer. Km 18m i pugem, arribem a un trosset planer i catacrack 2!!! Nova plegada de turmell, ara quedo plegat a terra, mal molt mal… es paren alguns companys a demanar que tal i m’ajuden a reincorporar-me, un es queda al meu costat i així tornem a fer les primeres passes, li dono les gràcies i marxa. Seguim al trot i caminat, nomes en queden 5 i hem d’acabar. Puja baixa puja baixa i ja som al últim km que fem corrent i arribem a la meta!!

Saltamarges Carles 5Allà em trobo l’Abel, que ha fet un temps de 2h18´entrant el 40è de la classificació general. Jo he entrat amb 2h48´fent el 97è lloc de la general. La cursa de 23 km la va guanyar Jordi Alsina amb un temps de 1h44´, la primera en categoria femenina va ser Marta Molist amb 2h17´. A la cursa dels 11 km l’Enric va entrar amb un temps de 1h05´en el lloc 22è de la general. A la distancia dels 11 es van imposar Xavier Prims amb 51´i Montse Fernández amb 1h07´.

Una cursa molt maca, molt recomanable, molt ben organitzada i amb la primera mitja al sac. Gas!

Info: Cales Talen 

Fotos: Xevi Vilaregut

Saltamarges Abel 3Saltamarges Enric 4





Anna Pradas a la Cursa Saltamarges de Roda de Ter

2 10 2013

ANNA PRADAS EXPLICA A LA SEVA ENTRENADORA MARISA COM VA ANAR LA CURSA SALTAMARGES

Hola Marisa,

Vaig una mica tard, per explicar la cursa, però no he tingut un moment

La cursa va ser dura, molt tècnica, molta pujada i una mica trencacames, i això, que només vaig fer la d’11 km. Això sí, tot es compensava amb un entorn de pel.lícula; Boscos frondosos, pistes verdes, i corriols de vertigen perquè si te la foties anàves de pet al “precipissi”.

Saltamarges 3Hi havia gent que comentava que no va tenir més nassos que parar-se un moment per admirar les vistes al pantà de la zona de Còdol. La part més divertida, va ser una pujada amb corda que ens portava fins a la part més alta, on ondejava l´estelada i ens esperaven moltíssima gent amb ganes d’animar.

La cursa va estar molt ben senyalitzada, amb dos avituallaments i amb moltes fotos. A l´arribada hi havia un speaker (molt guapo el noi per cert) que anava animant dient el nom de tots els que arribavem, em vaig trobar l’Alfredo i la Ester Mendoza animant-me i em vaig fer fotos amb la Vito que fa fer la de 23. Despres recollida de la bossa, bocatta Buti, cervesseta i sorteig de regals. Vaig fer 1 h 31 minuts, però estic contenta de haver-la acabat ja que hi van haver trossos que pensava que hauría de parar.

El dia va acompanyar molt perquè lluia un sol esplèndit. Avui tinc agulletes fins al pensament però saps que?? Ja em passarà. Tota la cursa, amb la ciàtica donant pel sac i al dia següent ja no la tenia. Debia veure que amb mi no hi ha res a fer..;-).

No vaig poder fer fotos amb la resta dels O&C perquè no els vaig trobar, només a la Vito.

Fins demà “jefa”. Un petó.

Anna Pradas