Lluis Rabot a la TDS al Montblanc

8 09 2013

Sur les Traces dus Ducs de Savoie ( TDS) 28/8/2013

Bones companys i companyes d’Oson@Corre, per motivar una mica a la gent en aquest començament de temporada, AQUEST ANY A PRIMERA!!!

Rabot TDS 1Dix, neuf, huit…… trois, deux, un. Sona la música “gladiator” o algú així, d’aquelles que et diuen: avui és un gran dia i també que saps que patiràs una miqueta jajaja. Fem les primeres passes però en seguida caminem, degut que els carrers de Courmayeur són estrets i l’embut és important. Al fons, amunt i amb els primers raigs de sol, un dels pics més bonics dels Alps (Dent du Géant) destaca per sobre dels altres amb la seva forma característica. Els bons records m’envaeixen, quan un any abans havia estat en la mateixa població amb les “Estades Joves Alpinistes FEEC”, en les quals vàrem realitzar la mítica i vertiginosa Aresta Rochefort, principi o final de la gran travessia de les Grandes Jorasses. Aquest ambient alpinístic de gala em motiva al mil, però tornem a la cursa. C’est parti!!!

Sóc una formiga més d’uns 1000 participants (arribats com a mínim) de la TDS, germana petita de la Ultra Trail du Montblanc. Per davant meu 119 km i 7250 de desnivell positiu m’esperen. Unes 24 hores (mínim de cursa). Però en tot cas, pensem en els primer km’s, que sinó se’ns farà gros tot això.
Minut 10, comencem a pujar. Realment serà la tònica del dia, pujar i després baixar, per pujar i tornar a baixar, per pujar i tornar a baixar i fins arribar que són 7 km de pla.

Rabot TDS 2I res corrent i corrent arribem al primer pit-stop. Bourge ST-Maurice , unes 8h de cursa i 52 km. Vaig bé, l’altre entrenament per la cursa que vaig fer eren 73 km (Trail du Valoloden, amb + 0 – 8.h30min, amb una calor Vaig veure, de veritat ehh 12 l d’aigua aquell dia) , així que el ritme va perfecte. Aquí comença la cursa de veritat, pujada de 1700+ directe.

Cau la nit passat al km 70, així que portem unes 14 hores de cursa, marxen els paisatges a l’horitzó, comença el treball d’avançar i avançar. Fa fred quan estem amunt i començo a notar el cansament. El què abans avançava ràpidament, ara es fa feixuc i no puc seguir els grups que m’adelanten, però vaig tirant.

Baixada del km 80, Què passa? No puc posar les peus a terra, fa un mal bestial la planta de davant del peu. Aquest control pateixo ja, queda molt encara per començar a patir i és fosc, no em puc distreure’m amb res.

No puc pas explicar una altre cosa, porto unes 16 h de cursa (80 km) i em fan molt mal els peus. Em miro a mi mateix, m’assento, m’enfado. Porto les mateixes bambes des de fa dos anys, estan rebentades i és lògic, això sumat les dues baixades que pobre de mi m’he motivat = abatut. Però xocolata amb ametlles i vinga, que ja ho sabies que això no seria fàcil.

Una llum per fi al final, és el control du Col Joly, ja hi sóc (km 85, 17,30h, mitjana 3,5 km x hora(aquest últim pas)). He passat de ole! a xaf! Increïble, el cap no funciona tampoc. Al control hi ha gent que no es troba del tot bé, la gent també es para dormir, fa fred quan pares et refredo super ràpid. La gent m’anima dient: “10 km de baixada”. Buff però si el problema són les baixades i les pedres que no puc, en pujada no ho noto tan.

Sense para més de 10 minuts, torno a arrencar. Tinc mal als peus però físicament vaig genial i aquí l’únic secret es avançar, ràpid o lent però si avances arribes.

Arribem a Chamonix (km 95, 20h de cursa) després d’una llarga, llarga, llarga, baixada. La gent està de vacances fent la cervesa, de bon grat m’hi afegiria. No puc pas complir les 24 hores però en tot cas haig d’arribar. Penso amb la retirada per primer cop sortint del control, no puc per als peus. Finalment després d’estirar-me dic que ja n’hi ha prou amb la tonteria, m’aixeco i endavant amb aquest grupet. Últims metres de pujada, just quant surt el sol (km 102, 23 h cursa, 7000 +). Amb el sol tot canvia, em fan mal els peus però em puc distreure mirant els voltants. Començo a avançar un pèl més ràpid i no perdo el grup del davant.

Rabot TDS 3Ara si, queden 7 km hi començo a córrer i adelantar gent, en pla puc rodar bé i a 7 km per al final, tan me fa el mal de peus la veritat.
Entro a Chamonix per al seu carrer principal, la gent anima a l’horitzó el gran arc North Face UTMB, faig l’última passa i ara si. FINISHER TDS 2013 després de 26h 30 min. El primer segur que haurà anat més ràpid, però els que anem a darrere també tenim el nostre punt d’honor.

L’ambient és immens, és una distància com qualsevol altre Ultra Trail però la realitat és que en aquest ambient Montblanc, Chamonix, gent de tot el món, un país estranger té una altre dosis de felicitat.

Content i sabent que tinc els 7 punts per estar al sorteig de la UTMB del 2014, ho provarem si tenim sort en el mateix sorteig. No ser el que hi donen en aquest tipus de cursa, si som sadomasoquistes, si ens agrada patir, si no n’hi ha per tan o què, però realment és una disciplina que dona per escriure de cada cursa més d’una pàgina i he tallat moltes, moltes, moltes coses.

Merci per als ànims rebuts per part dels components d’Oson@corre, “la plus belle” per davant de tot i espero algun dia tornar a córrer amb vosaltres.

Us felicito també per el vostre treball, aquest any a PRIMERA.

Lluis Rabot

Anuncis

Accions

Information

3 responses

8 09 2013
Josep

Enhorabona Lluis!!! ets un autentic crac!!!!

8 09 2013
victorvilalta

Enhorabona Lluis. Et trobem molt a faltar.

9 09 2013
Xevi

Molt molt molt bé Lluís ets un autèntic crac!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: