Cursa de la Vila Olimpica 10 kms

4 07 2013

ARROYO, ALABERN I CASTILLEJO FAN LA SAUNA A LA VILA OLÍMPICA

Ja feia temps que havia decidit tancar la temporada de curses populars corrent els 10 km de la Vila Olímpica. Vaig pensar que seria la millor manera de tancar aquest curs. Era la carrera ideal: bastant plana, a nivell de mar i havent completat un curs d’entrenaments amb Oson@Corre on havia anat millorant mes a mes. Amb tots aquest condicionants ho tenia tot a favor per rebaixar la meva mmp, i aquest era el meu objectiu…

Vila Olimp 3Va arribar el dia, després de molts whatsapps i de les crítiques de la Marisa per col·lapsar-lo intentant lligar lloc i hora de trobada, ens vam trobar a les 8.30 h al guarda-roba amb el Boris i el Castillejo per fer l’escalfament i estiraments previs a la cursa conjuntament.

Ja estàvem a punt per arrencar, amb els nervis habituals previs d’abans del tret de sortida, que en aquest cas era fletxa de sortida (per part de l’Antonio Rebollo, arquer olímpic). Amb el Boris estàvem molt ben col·locats, al segon caixó, just darrere els pros; el Castillejo anava un caixó més endarrere. I arrenca la cursa!!! 

El Boris surt com un coet. El deixo marxar; ell juga una altra lliga. Jo em poso a ritme de 3.50 min/km, velocitat que mantinc els 2 primers quilòmetres. El 3r km el crono ja marca ritme de 4 min/km i el 4t torno a pujar el ritme a 4:08 min/km. Aquí comencen a aparèixer  els primers símptomes de no anar del tot bé… En passar per l’equador de la cursa el crono  marca 20:11 min i just en aquell moment sento una veu a la meva esquena: “¡¡Joder, vamos tarde!!”. Era la llebre dels 40 min, que just m’havia atrapat, conjuntament amb tota la tropa de corredors que buscaven el sub’ 40. Els deixo marxar; no em veig capaç de seguir el seu ritme. Definitivament, avui no és el dia de fer marca.

Del km 5 al 6 arriba el defalliment, començo a trobar que em falta l’aire i uns metres més tard unes fortes ganes de vomitar, sensacions que no havia tingut mai abans. Paro en sec al km 6 (“paradinya”, que diria l’Alfredo) per veure si parant puc millorar el meu estat físic. Durant 20 i 30 segons de parada intento recuperar-me i decideixo que no puc abandonar. He d’acabar encara que sigui a ritme més lent. Em poso en marxa ara a un ritme molt més lent i pensant que m’atraparà el Castillejo i podré fer equip amb ell per tal d’acabar la prova. Del km 6 al 7 el meu pensament no s’ha acomplert: el Castillejo no arriba… em passa pel cap la idea d’abandonar.

Vila Olimp AlabernLa meva gran sorpresa arriba al km 7: el Boris parat a un lateral del carrer!!! Ens agrupem i m’explica que no està bé. No cal comentar que jo li dic que “estic trinxat”. Ha tingut el mateix pensament que jo: esperar-me per tal d’acabar tots dos junts. O sigui que seguim la cursa a ritme d’esclafament lleuger de 4.30 min/km i sense parar d’animar-nos, més ell a mi. El Boris va recuperant més ràpid i li comento que tiri, que pel que falta ja puc acabar. El veig allunyar-se i en aquells moments comença el quilòmetre final més llarg de la meva curta vida d’atleta. La gent no para de passar-me i les cames no són capaces de respondre’m. A la fi veig el triple arc d’arribada, creuo la Meta completament esgotat i deshidratat, donant fi a la tortura de cursa.

Em trobo el Boris i la seva dona, però el primer que faig és recolzar tot el pes del meu cos en un gran plataner i començar a veure com un desesperat. En aquells moment arriba el Kasti també desfondat. A tots ens ha vençut la gran xafogor de la platja de Barcelona, aspecte que no hi havíem tingut en compte. El Boris es treu la samarreta i l’esprem, mentre cau un bon raig de suor. Sembla que sortim de la piscina!!!! 

Decidim tocar retirada, no hi ha anims ni forces de fer cap tipus d’estiraments. Jo, mentre em dirigeixo caminant cap al metro fent uns grans esforços per aixecar a cada pas les sabatilles del 45, arribo a la conclusió que a finals del mes de juny la cosa ja anava de baixada. Els primers símptomes ja me’ls va donar el 5.000 m a la pista en no baixar dels 20 min, i l’estocada final van ser els 10 de la Vila Olímpica.

Resumint, la msp (la millor suada personal):

Boris: 42:58 min.

Alabern: 43:18 min.

Castillejo: 44:57 min.

 

Fi de temporada!!! Bon Estiu a tots!!!

 

Salut i kms.

Albert Alabern

Anuncis

Accions

Information

3 responses

4 07 2013
Miseta

M’agrada.. Me gusta… I like it ( click)
Felicitats als 3 per acabar i no rendir-vos…
🙂

4 07 2013
victorvilalta

Jo també Like-Like.
Bona crónica i bona cursa. A vegades acabar una cursa fet pols, fa que tingui més valor que una altre.
Ens aixecarem, lluitarem i vencerem … jaja… Bon Estiu

7 07 2013
Alfredo Lombardo

Molt bona crònica i magnìfica temporada atlètica la vostra A.A,B.A i J.C
Ja podeu estar contents

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: