NÚRIA FERRER A LA CURSA 4 ERMITES DE RIPOLL
Aquest diumenge passat es va fer la Cursa de les 4 Ermites de Ripoll, i com a bona ‘pubilla virtual’ del meu poble, tocava pelegrinar…
El mateix dia hi havia també la cursa de Cantonigròs on participava força gent d’Oson@corre, m’hagués fet gràcia fer-la perquè l’any passat la vaig córrer i em va agradar molt, però el deure religiós em reclamava…
Hi havia la cursa de 12 km i la de 24, amb uns 1300m de desnivell positiu. L’any passat vaig fer la curta i aquesta any, tot i no haver entrenat gaire i no estar massa en forma (com em va recordar molt amablement l’Albert A l’últim dia d’entrenament 😉) volia fer la llarga.
El cap de setmana anterior la vaig anar a fer amb els dos amics amb qui m’havia apuntat, per veure si era capaç d’acabar-la amb menys de les 4 hores que donaven per fer-la, i va anar molt bé per veure el recorregut i per pensar que es podia fer…
Aquest any havien avançat la cursa a les 9, o sigui que va tocar llevar-se d’horeta, i després d’esmorzar i de fer les oracions pertinents, cap a la plaça de l’ajuntament! Érem uns 200 participants en total, els dos primers cims (Catllar i Sant Roc) els fèiem tots, i després els de la llarga seguíem amb Sant Bartomeu i Sant Antoni.
Aquesta vegada tenia dos objectius: el primer acabar ‘dignament‘, i el segon no fotre’m de cap, que és la meva especialitat… El dissabte anterior intentant seguir en Marc i en Juanjo ja em vaig estimbar en una baixada, i tenint en compte que aquest diumenge estava molt més enfangat, no tenia ganes de fer-me mal.
A les 9 va sonar el tret de sortida, i després de travessar el poble ja vam començar a enfilar cap al Catllar. De seguida vam perdre en Marc, que volia intentar fer-ho amb menys de 3 hores, i al Juanjo el vaig perdre quan vam començar a fer la primera baixada. La cursa va anar passant molt bé, no feia gaire sol i la temperatura era ideal, pares, germans, cunyada i neboda animant a la sortida, a mig camí, a l’arribada (què més es pot demanar?!) i els paisatges i els colors increïbles: el verd intensíssim després de tanta pluja, els Pirineus encara nevats al fons, un cel fosc que s’acostava, i algunes gotes cap al final que feien pensar que potser ens mullaríem… Finalment la pluja ens va respectar, i vaig acabar amb 3h 13m, en Juanjo amb 3h 8m i en Marc amb 2h 53m. Molt contents amb els resultats! La setmana passada havíem trigat més i no havíem fet tot el recorregut.
A l’acabar quatre estiraments mal fets, una mica de coca i llonganissa, saludar gent que feia mooolt que no veia (aquell company de l’institut que feia segles que no en sabia res i que no hagués dit mai que corria, l’ex d’una amiga que ara fa ultra-trails però que avui també ha vingut a fer poble, l’amic del meu germà petit que el recordava amb 13 anys i ara ja està casat i amb 2 o 3 o més fills…), i després de recuperar-nos amb un merescut vermut i d’haver constatat que el temps no passa igual per a tothom… cap a casa a descansar!
Tarda de diumenge de migdiada veient el gran Nadal, dilluns massatge a ca la senyora de Puigdesens… i com nova! (o quasi…)
Salut i kms, i alegria que arriba s’estiu! 🙂
Núria
Molt Bé Núria,
Molt ben gaudit, i molt ben explicat.
Salut i Felicitats
Molt bona cronica Nuria! L’any que be a veure si la puc fer, me n’has fet venir ganes!!!
Sort que no sóc gaire bon futuroleg… Ja veig que no m’hi guanyaria gaire bé la vida, je je. Felicitats!!!
Felicitats companya de esprints finals en tartán.Et nomeno aspirant a ripollesa del any 2013.