La Núria completa el seu pelegrinatge fent Les 4 Ermites

13 06 2013

NÚRIA FERRER A LA CURSA 4 ERMITES DE RIPOLL

Aquest diumenge passat es va fer la Cursa de les 4 Ermites de Ripoll, i com a bona ‘pubilla virtual’ del meu poble, tocava pelegrinar…

Nuria Pubilla 1El mateix dia hi havia també la cursa de Cantonigròs on participava força gent d’Oson@corre, m’hagués fet gràcia fer-la perquè l’any passat la vaig córrer i em va agradar molt, però el deure religiós em reclamava…

 Hi havia la cursa de 12 km i la de 24, amb uns 1300m de desnivell positiu. L’any passat vaig fer la curta i aquesta any, tot i no haver entrenat gaire i no estar massa en forma (com em va recordar molt amablement l’Albert A l’últim dia d’entrenament 😉) volia fer la llarga.

El cap de setmana anterior la vaig anar a fer amb els dos amics amb qui m’havia apuntat, per veure si era capaç d’acabar-la amb menys de les 4 hores que donaven per fer-la, i va anar molt bé per veure el recorregut i per pensar que es podia fer…

Aquest any havien avançat la cursa a les 9, o sigui que va tocar llevar-se d’horeta, i després d’esmorzar i de fer les oracions pertinents, cap a la plaça de l’ajuntament! Érem uns 200 participants en total, els dos primers cims (Catllar i Sant Roc) els fèiem tots, i després els de la llarga seguíem amb Sant Bartomeu i Sant Antoni.

Aquesta vegada tenia dos objectius: el primer acabar ‘dignament‘, i el segon no fotre’m de cap, que és la meva especialitat… El dissabte anterior intentant seguir en Marc i en Juanjo ja em vaig estimbar en una baixada, i tenint en compte que aquest diumenge estava molt més enfangat, no tenia ganes de fer-me mal.

Nuria Pubilla 2A les 9 va sonar el tret de sortida, i després de travessar el poble ja vam començar a enfilar cap al Catllar. De seguida vam perdre en Marc, que volia intentar fer-ho amb menys de 3 hores, i al Juanjo el vaig perdre quan vam començar a fer la primera baixada. La cursa va anar passant molt bé, no feia gaire sol i la temperatura era ideal, pares, germans, cunyada i neboda animant a la sortida, a mig camí, a l’arribada (què més es pot demanar?!) i els paisatges i els colors increïbles: el verd intensíssim després de tanta pluja, els Pirineus encara nevats al fons, un cel fosc que s’acostava, i algunes gotes cap al final que feien pensar que potser ens mullaríem… Finalment la pluja ens va respectar, i vaig acabar amb 3h 13m, en Juanjo amb 3h 8m i en Marc amb 2h 53m. Molt contents amb els resultats! La setmana passada havíem trigat més i no havíem fet tot el recorregut.

A l’acabar quatre estiraments mal fets, una mica de coca i llonganissa, saludar gent que feia mooolt que no veia (aquell company de l’institut que feia segles que no en sabia res i que no hagués dit mai que corria, l’ex d’una amiga que ara fa ultra-trails però que avui també ha vingut a fer poble, l’amic del meu germà petit que el recordava amb 13 anys i ara ja està casat i amb 2 o 3 o més fills…), i després de recuperar-nos amb un  merescut vermut i d’haver constatat que el temps no passa igual per a tothom… cap a casa a descansar!

Tarda de diumenge de migdiada veient el gran Nadal, dilluns massatge a ca la senyora de Puigdesens… i com nova! (o quasi…)

Salut i kms, i alegria que arriba s’estiu! 🙂 

Núria

Anuncis