oson@corre

OSON@CORRE A ON CORREN ELS FÓRMULA-1

Feia molt temps que desitjava participar-hi. Ja fa uns anys quan em vaig assabentar que es feia una cursa atlètica al circuit de Catalunya, ja em varen entrar ganes de seguida de participar-hi. Però malauradament un any per una cosa i un altre any per una altre cosa, mai havia pogut tenir la oportunitat de poder prendre-hi part.

Aquesta era la gran oportunitat. Després de consultar la agenda de programacions futures (jeje .. ) no tenia cap esdeveniment programat per al 2 de Juny de 2013, per tant podria fer la cursa Mulla’t de 10 kms al Circuit de Catalunya.

No sabia massa com plantejar la cursa. Sabia que era molt important sortir a tope, i intentar arribar primer a la primera corba, a fi de evitar possibles col·lisions, i evitar al màxim el transit per tal de poder rodar amb tranquil·litat. Tampoc sabia si caldria sortir amb pneumàtics de moll ó de eixut, i tampoc sabia si plantejar la cursa a una sola parada o be a dos canvis de gomes…

Després de pensar-hi una estoneta: vaig decidir sortir amb la samarreta oficial d’Oson@corre, pantalons curts també oficials a joc amb la samarreta i amb les bambes semi-voladores Mizuno, que tant be m’han anat durant aquestes últimes curses a on he participat.

Calia no anar-hi sol, ja que una experiència del calibre d’aquesta, calia degustar-la amb la companyia de uns bons amics. Així que uns dies abans, en vaig fer difusió a la pàgina web d’Oson@corre, al Facebook i també al whasApp del grup.

Amb gran alegria per part meva, els fidels companys Alfredo, Boris, Marisa i Gabri varen “picar el anzuelo” i es van apuntar també a córrer l’experiència… (més tard vindrien també en Mane i l’Encarna).

Així doncs, a primera hora del matí, trobada a Can Pamplona, baixem finalment amb el cotxe de l’Alfredo, recollim a la Marisa a La Garriga, i cap al circuit de Catalunya hi falta gent.

Recollida de dorsals lenta, nervis a flor de pell…, falten 15 minuts per la sortida, i encara no tenim el dorsal, i no hem escalfat gens…. por escènica …. Huaaa!!!

Després de més de 35 anys corrent en curses a peu de tot tipus, i una vegada arribats ja als quasi  45 anys, continuo tenint aquell  ”ring-ring” de la adrenalina pre-cursa…, Tant és per intentar guanyar curses com quan era jovenet, com ara que estic al mig del pilot.., sembla que això de córrer m’excita de veritat… jaja..

Així doncs, anem ja cap a la sortida (caram quines pujades) em pensava que el circuit de Montmeló era més pla. Arribem al punt de sortida de la cursa gairebé traient la llengua, està situada just a dalt de tot de la corba Europcar. Mig minutet de relax…, i finalment: tret de sortida.

Caram quina baixada…!!! els peus gairebé em toquen les orelles, baixem per la Chicane RACC a tota castanya, i enfilem ja la recta principal, (a la tele semblava més curta). Dels parcials dels dos primers quilòmetres no en fem gaire cas, ja que de seguir amb aquella progressió fulminaríem el temps de les millors M.M.P de la meva vida. De seguida arriben les males noticies: s’acaba la llarga recta, i enfilem la pujada de l’àrea sud del circuit (mare de Deu.. quina pujada!!).  En qüestió de 300 metres, ens havíem ja menjat tota l’avantatge que havíem acumulat en els 2 quilòmetres anteriors!!.. . La resta del recorregut per resumir-ho seria un puja-baixa constant.

Be. La experiència ha estat positiva. He arribat en el lloc 43º de la general, sobre 680 corredors arribats a meta, i he fet la millor marca de la temporada (40:34) millorant amb pocs segons el temps que vaig fer fa un mes i mig a Girona, però tenint en compte com era el recorregut, cal classificar-ho com a una molt bona marca.

En Mane Nogué ha arribat a meta en la 26ª posició, amb un molt bon temps de 38:40, en Gabriel Calabuig no se per quina raó no surt a la classificació, però va córrer com un valent i va fer un temps de 41:35, marca que significa M.M.P., mentre que la Marisa Zapata arribava en la segona posició de la classificació general femenina, amb un temps de 43:39, per darrera de la guanyadora Carme Ballesteros 40:46, i per davant de la tercera classificada Gemma Bertrans 43:55. En Boris Arroyo va acompanyar a la Marisa i va fer un temps de 43:39.

La cursa masculina va estar dominada per l’atleta olímpic Nacho Cáceres, que va invertir un temps de 33:07, seguit de l’atleta de l’Ass. Blanc i Blau Enrique Luque 33:28 i del representant de Corredors.cat Marc Garcia 33:41.

Com que ens varem divertir tant, corrent la cursa de 10 quilòmetres, varem decidir que faríem també la cursa de 5 quilòmetres, programada seguidament. La missió era acompanyar a l’Alfredo, (ja sabíem que a la Encarna no la podríem pas seguir…).

Una Coca-cola de refrigeri entremig, i de nou a la graella de sortida. En aquesta ocasió sortim de la Chicane RACC, la sortida no era en una pendent tant forta com en el cas de la sortida de la cursa de 10 quilòmetres. La missió en aquests moments (per part meva, junt amb la Marisa, i en Gabriel: era acompanyar a l’Alfredo. En Boris acompanyaria també a un grup d’amics), mentre que la missió de l’Alfredo i de l’Encarna, era lluitar per quedar el màxim d’ endavant i fer el màxim de millor temps.

Tret de sortida…., i … Ospes!!. L’Alfredo surt com una exhalació.

Corrent tant com podíem, però les cames no donaven per mes..!!. La cursa de 10 quilòmetres havia estat molt exigent, i ara ens passava factura. Havíem set massa optimistes, pensant que seguir a l’Alfredo seria una cosa fàcil.

Van passant els quilòmetres, i els cent metres d’avantatge que ens havia tret l’Alfredo en els primers compassos de la cursa, semblen una barrera inassolible. Lluitem com valents, fent relleus al capdavant entre la Marisa, en Gabriel i un servidor, però no és fins a la última pujada, -just a  mig quilòmetre de l’arribada-, que no aconseguim atrapar-lo. (ens està força be, per anar de “sobradets”… jeje). Finalment creuem la línia d’arribada tots quatre en formació, amb l’Alfredo al Capdavant com a atleta-insignia. El temps: 23:09, l’Alfredo hauria quedat en el 30º lloc de la classificació general, però no se per quin motiu tampoc surt a la classificació.

L’Encarna per la seva banda, va fer una magnífica 3ª posició de la classificació general femenina, amb un temps de 21:37. La primera classificada va ser la atleta invident Mª Carmen Paredes CEC Paralimpic Catalunya, amb un temps de 19:56, i en segona posició l’atleta Laura Vilchez, amb un temps de 21:11. En l’apartat masculí, el guanyador ha estat Albert Torras del Oryctes, amb un temps de 17:05, seguit de Alberto Viera del C.E. Montornès 17:19 i de Roger Esteve del CEC Paralimpic Catalunya, amb un temps de 17:30.

Així doncs, aquesta ha estat la nostra experiència aquest cap de setmana al circuit de Catalunya (un lloc per a cotxes i motos, no pas per a atletes). Hem gaudit corrent, hem gaudit intentant atrapar a l’Alfredo (hauria estat be que sortís el Safety Car, i neutralitzés la escapada de l’Alfredo, però malauradament per nosaltres no va ser així), i ja tenim una altre bona experiència per explicar.

Felicitats a la Marisa i a l’Encarna, per haver pujat de nou al podi, deixant en llocs d’honor el nom d’Oson@corre.

Propera Parada: Memorial Oliu de Cantonigròs.

Salut i Kms

Victor Vilalta