Albert Alabern M.M.P a la Mitja Marató de Barcelona

22 02 2013

Mister,

Et passo la meva crònica tocatardana de la meva experiència viscuda aquest any a la Mitja de BCN:

La meva mitja de BCN ja va començar la nit abans, just quan me’n vaig anar a dormir. Tenia la intranquil·litat de com em respondria el meu peu davant de tants quilòmetres, ja que tan sols havia pogut córrer de tirada llarga fins a 15 km després de la meva lesió. A part d’aquest tema s’hi afegia els nervis propis del dia abans de cursa, una cursa de les importants de la temporada, assimilable a un gran partit tipus Champion’s o Barça-Madrid, o sigui que em vaig passar la nit donant voltes de banda a banda del llit.

Albert Alababern EcoEl dia següent, tocava diana a les 6.00 h per endrapar un bon plat de pasta amb salsa de ceps i tenir el temps suficient per poder-lo digerir. La meva ment continuava donant voltes a quina seria la meva estratègia de cursa: el cap em demanava córrer per sensacions i anar a augmentant si la resposta del peu era bona i el cor em deia sortir a per 1.30 h o sigui a 4.15 el km. Com podeu endevinar el cor es va imposar al cap…

A les 7.45 h era l’hora acordada de trobada de tota la colla d’Oson@Corre a l’Arc de Triomf. Jo vaig ser bastant puntual, anava bastant sobrat de temps, allà ja hi havia el Gerard i arribava el Boris carregat de dorsals i samarretes dels companys que baixaven de Vic, però ni dels companys de Vic ni rastre!!! Anava passant el temps i continuàvem el trio esperant a la gent de la Plana… seguíem tota la multitud de corredors com feien el seu escalfament i rituals previs de sortida i nosaltres, clavats allà com a claus, veient com cada cop s’acostava més l’hora de sortida. A la fi, 15 minuts abans de l’hora de sortida, van aparèixer els tocatardans i vam poder començar a fer una mica d’escalfament a marxes forçades mentre ens dirigíem cap als nostres caixons de sortida.

Com que anava amb una colla de fora de serie, la gran majoria es van repartir en caixons més avançats al meu i amb el JR i el Josep ens vam anar col·locant cap al nostre caixó blau tot buscant la millor posició possible per a la sortida.

La sortida va ser molt multitudinària i un pèl lenta per a les meves aspiracions de 4.15 el km. Vaig anar a buscar de seguida el globus blau de la llebre d’1.30 h i mirar de no perdre-la de vista per culpa de la gran embussada que hi havia. Per part seva, a en JR i a en Josep els havia perdut de vista. Ja m’havien dit que volien anar un pèl més lents. La caça i captura de la llebre d’1.30 h em va durar ben poc: just arribar al Passeig Colom al tio se li va escapar el globus de la mà!!! La gent li va dir de tot. El més maco que vaig sentir va ser “burro”!! I va desaparèixer dins la multitud…

A partir d’aquí ja va ser una lluita entre el meu cap i el rellotge. La pujada per l’Avinguda Paral·lel la vaig fer tota pel carril bici evitant l’aglomeració de corredors, i en agafar la Gran Via ja vaig poder córrer més bé i agafar un bon ritme de cursa. Anaven passant els km i el peu responia, cosa que m’anava donant confiança i moral. El km 10 el vaig passar amb 42.54 min, no gaire lluny de la mmp dels 10km 42.20 min. I a partir d’aquest punt, i amb el peu a ple rendiment, anaven caient els km a 4.15 com un rellotge!!

Entre el km 15-16 vaig atrapar el Gabi que anava una mica tocat i em va animar a seguir amb força, però en arribar al km 18 vaig detectar que el meu cos em començava a donar senyals que s’acabava la gasolina… El cor volia seguir tirant però les cames ja no responien tan bé i el crono ja marcava temps de 4.20. Els dos km següents van ser eterns!!! El meu cos havia entrat en reserva i el pilot del llum vermell s’havia encès avisant-me que calia repostar!! Sort que ja s’observava l’arc del últim km.

Va ser passar sota l’arc que vaig decidir buidar-me totalment. Havia d’aconseguir acomplir el meu objectiu d’1.30 h, allò pel qual havia estat lluitant tota la cursa!!! Corria amb força, sense forces, però: que llarg que es feia el carrer Marina! I trencant cap a Pujades encara quedava una bona tirada.

Osonacorre Mitja BCN 2013La recta final d’arribada va ser un no acabar. Anava passant un arc darrere l’altre: que si el de la Diputació, el Diari Sport, Powerade, Ajuntament de BCN… No s’acabaven mai!!! I jo estava acabant les forces!!! Finalment vaig veure l’arc amb el rellotge i jo estava completament defallit. Em vaig dir: “ara no pots fallar, i menys davant de tanta gent i fotògrafs”. Vaig treure forces de no sé on i finalment vaig creuar la línia de META. Objectiu aconseguit!!! Temps final: 1,30,50 h. Mmp. Posició 1484. Corredors avançats: 391 i una satisfacció personal indescriptible.

Per acabar la jornada ens vam reunir tota la colla sota l’Arc de Triomf per fer la foto de rigor i cap a casa falta gent!!! Cal dir que com a premi personal em vaig autoregalar 2 napolitanes de xocolata que es van posar de pistons!!!

Bueno mister de les 2 ratlles que demanaves m’ha sortit una crònica d’Enciclopèdia!!! 

Salut i km. 

Albert Alabern

Anuncis

Accions

Information

3 responses

22 02 2013
Jordi

Fantàstica crònica, Albert. Fins i tot semblava que m’hi trobava. Però vas aconseguir el teu objectiu. ENHORABONA!!!. Ara a per la següent.

22 02 2013
David soler

Bona crònica Albert, també felicitats per la cursa i per haver assolit l’objectiu, també dir que el retard era culpa d’en Gabivolador, però no perquè es deixés el chip groc a casa, sino perquè va venir directament del Summum i estàvem esperant que li baixés l’historia.Hahaha

27 02 2013
Alfredo

Ara va a resultar que mig-lesionats i esmorzant a la manera Boris correm més. Enhorabona Wiggins

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: