Gabriel Cunill – Entrevistem al GabiVolador

1 10 2012

Entrevista de Victor Vilalta a Gabriel Cunill

Avui entrevistem a en Gabriel Cunill, en Gabi per als amics i en Gabivolador per a qui sap alguna cosa més d’ell.

En Gabi es un cas excepcional d’esportista multifuncional. És molt polifacètic i ha participat en diferents esports, destacat sobre tot en la especialitat d’ala delta, a on ha estat diverses vegades campió d’Espanya i ha volat per cels dels llocs més remots del nostre planeta.

En Gabi ja feia temps que estava vinculat en el mon de l’atletisme, però ara fa uns dos anys i mig, va entrar  a formar part del grup d’Oson@corre, i apart de destacar de seguida aconseguint en molt poc temps unes bones marques, destaquem d’ell sobretot la seva humanitat i afabilitat a l’hora de relacionar-se amb els companys del grup, i sobretot d’acompanyar als nous corredors que es van incorporant al grup.

Aquesta manera de fer d’en Gabi, ja el va portar l’any passat a aconseguir el guardó com atleta de l’any d’oson@corre, atorgat per el Club Atlètic Vic, en el seu sopar dels atletes.

Però anem a conèixer una mica mes a en Gabi:

  • Gabi, abans d’aprendre a córrer, ja vas aprendre a volar. Explica’ns una mica la teva evolució a dins del mon de l’ala Delta.

És ben curiós, vaig començar a volar en ala delta gràcies a la meva afició a conduir cotxes. Amb només sis anys ja duia tot sol el 4L de tres marxes del pare i quan ell i el meu germà gran anaven a volar amb ala, jo amb 17 anys baixava tants cotxes com podia de dalt a Bellmunt cap a baix, el nostre o el de qualsevol altre volador. Com que sempre era l’últim de marxar de dalt, veia com s’enlairaven tots, després un cop aterrats, sentia tots els seus comentaris. Un dia, sol al punt d’enlairament vaig dir: “això ho haig de provar jo, tampoc deu ser tant difícil i ha de ser una passada, vull saber que se sent allà i com es veu el mon des d’allà dalt” De tant mirar i tant escoltar, ja tenia la teòrica feta, així que en la pràctica vaig ser una mica avantatjat. El meu esperit competitiu va portar tot el que vindria després, guanyar un campionat d’Espanya, anar a tres mundials i estar sempre als top ten de Catalunya i sovint a Espanya

  • Quan i perquè vas deixar de participar en les competicions d’ala delta?

 

Una malaltia greu el 2009 em va fer parar uns mesos. Aquesta aturada em va fer reflexionar i em vaig adonar que després de 25 anys volant, continuar era com una obligació. Parar se’m va posar bé i vaig creure que era el moment de provar altres coses.

 

  • Explica’ns quin significat té la paraula Mandripor.

 

No,  no, es diu “Pormandra”. És una paraula que va inventar un company meu volador i que vaig trobar molt útil temps després. Un volador deia al altre: – Vens a volar? –No – Perquè?- No ho se, em fa mandra? – Tens mandra o por? – No, no, mandra, bé… potser por… no, tinc pormandra! I així va néixer la paraula. Quan perds una mica la il·lusió, anar a volar fa molta mandra perquè surts de casa a les onze, muntes a la una, voles de dues a… Dines a les 8 de la tarda i arribes a casa tard. Si a més a més no ho fas sovint, quan més temps passa més por et fa tornar-hi, per això la unió de les dues paraules descriu exactament el que es sent.

 

 

  • Quins paral·lelismes hi trobes entre volar i córrer?

Molts, els dos són molt mentals, si no ets molt valent mentalment, no vas enlloc. També la solitud dels dos, quant surts en una cursa, encara que estiguis rodejat de gent, estàs sol amb els teus pensaments i si et canses, ningú pot córrer per tu. Volant això és més evident i a l’hora més adrenalínic, si se’t complica la situació allà dalt, has de resoldre les teves pors, els teus mals i les situacions tu sol, i allà si que no pots dir “paro i baixo” hehehe… Tot i que més d’un dia vaig estar a punt de fer-ho!

  • Que t’agrada més del córrer que del volar?

El minimalisme del que necessites. A casa, t’entren ganes de córrer i, et despulles, et poses 4 peces i a cremar-ho tot!

  • Que t’agrada més del volar que del córrer?

 

És dels esports més autèntics que hi ha. Les sensacions donen tres voltes al compta revolucions en tots els sentits, agradables, excitants, extremes, avorriment, divertit, por, plaer, i sobre tot, llibertat, la sensació d’estar on ningú ha estat, al costat de grans ocells que mai s’acosten al home i aquell punt de tensió que mai et deixa! També els dinars, sopars i tertúlies que es fan després per explicar com ha anat, ho tornes a reviure tot i amb companyia. Encara hi tornaré hehehe…

  • L’any passat vas aconseguir baixar de l’hora trenta a la mitja marató, i vas fer 3h:26 a la Marató de Barcelona. –Quins objectius et planteges per a la nova temporada que ara comencem?

Visc el moment i les coses i persones que trobes et marquen el que esdevindrà el teu present. Si m’ho passo bé corrent, seguiré corrent, si trobo quelcom que m’atrau més la meva atenció, temps i esforços es començaran a dividir, no per això però, deixaré de viure i fer les coses intensament. La idea és gaudir del córrer i els seus beneficis al màxim. Ara bé, seria molt maco baixar dels 40 minuts en 10Km.

  • Que es el què més t’agrada del món de les curses a peu, i el què menys?

 

Soc molt competitiu i no se ben bé perquè, però dins una cursa m’hi trobo com a peix a l’aigua. Amb l’atletisme però aprens que el teu únic rival ets tu, llavors comences a gaudir-ho al màxim perquè és quan et comences a conèixer de debò a tu mateix.

El que menys m’agrada és que de vegades perdem el mont de vista i no veiem res més. Tampoc m’agrada quan el cos comença a patir i no hi puc fer-hi res perquè no en tinc cap altre o bé no el se escoltar i fer el que ell em demana. I per últim, no m’agrada que cada vegada totes les curses són més i més cares.

  • Com vius les jornades abans de la competició?

Depèn molt de l’hora i de com i quant he dormit. El meu handikap és descansar bé. Els vespres no tinc mai son i llevar-me d’hora m’és un suplici. Però si ho dius pels nervis, això ja ho he superat, corrent sempre surto molt tranquil (no hi ha cap precipici al davant), només competim dos, jo i la meva ment racional i tots dos anem a la mateixa carcassa, o sigui que…

  • Com veus el grup d’Oson@corre? T’hi sents a gust pertanyent-hi?

 

Molt, sempre m’hi he sentit molt a gust i ha esdevingut un pilar molt fort en determinats moments des que en formo part. Fer el que t’agrada amb companyia no té preu, i ho diu un que també l’hi encanta la solitud.

  • Explica a la gent que no coneix oson@corre, què és el que hi pot trobar en el grup.

D’entrada un assessorament tècnic immillorable. Saber que qui t’entrena ha estat atleta “professional” tota la vida et dona tranquil·litat i els resultats arriben més ràpids del que mai aconseguiria un mateix pel seu compte.

Per altre banda, formes part d’un grup amb molt bon ambient que et permet gaudir del teu esport en companyia i enriquir-te molt més com a persona i de les persones.

  • Apart de córrer, tal com hem dit, ets un personatge multidisciplinari, explica’ns coses del Gospel i de les Sardanes.

 

Estic descobrint que no se fer les coses a mitges, si m’hi poso m’hi poso i ho dono tot. Fa un any vaig entrar al grup de Gospel “Tastet de Gospel” de Taradell. Vaig pensar: “serà un hobbye i ho tindràs en un segon pla” però és tant divertit i enriquidor que m’omple molt i és una altre manera diferent d’alliberar i expressar emocions, a més, no val anar-hi a mitges tintes, per tal que soni bé ho has de donar tot, i amb això soc bo, quan he de treure el millor de mi, surten bons resultats.

Pel que fa a les sardanes, em pensava que era una cosa senzilla. No n’havia ballat mai ni una i l’octubre passat em vaig apuntar a un curs. Va ser tot un descobriment, conèixer la complexitat va ser un repte. De no ballar-ne mai cap vaig voler perfeccionar l’estil, saber comptar-les, repartir-les, saber-ne les diferents estructures. Quan ho barreges tot i ho poses a la pràctica, és molt excitant i produeix addicció, sobre tot si trobes una anella on tothom ho fa molt bé, t’obliga a donar-ho tot (…i ja hi tornem a ser). A més, els esforços sempre tenen premi; ara fa poc vaig  ballar en una anella d’una colla i en acabar, em van demanar si en volia formar part i entrenar amb ells, tot un mèrit personal en menys d’un any. A més a més, fas molt d’exercici i referma la catalanitat amb tot el que comporta per l’esperit.

  • Ja per últim, et volem fer una pregunta molt compromesa…. (si vols respons, i sinó no responguis) … Aquí va la pregunta ……: Gabi: Com es que sent tant “bon nano” has acabat a la presó?

Jo també m’ho pregunto hehehe… La part racional i va voler anar per tenir més temps, per ser més “lliure”. A la part inconscient, la que mana en nosaltres i que no es deixa veure gaire, encara li pregunto: … per a què hi vaig anar? Es fa pregar en respondre, potser per servir als altres, o per… ves a saber! En tot cas, si saps el que hi vas a fer, és una bona feina.

Advertisements

Accions

Information

4 responses

1 10 2012
David soler

Molt bé Gabi, ets un crak.

2 10 2012
Miseta

Ostres Gabi ara ja et coneixem una mica més… Bones preguntes, respostes genials!!

3 10 2012
enric

Víctor,
Està molt bé que hagis reprès el tema entrevistes d’Oson@corre!
No se sap mai amb qui vas a entrenar o a sopar!!!
salut i km’s!

5 10 2012
victorvilalta

Si,
Hi ha gent realment Perillosa!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: