DONIBANE HONDARRIBIA

30 10 2012

DONIBANE LOHITZUNE – HONDARRIBIA LASTERKETA

Quan a principis de temporada va sorgir la idea de fer una “sortideta” a córrer una cursa a fora de Catalunya, no ens pensàvem pas que la jugada ens aniria tant be.

Havíem decidit que buscaríem una cursa o al país basc, o a França, d’aquesta manera creiem que podríem córrer en un ambient diferent i gaudiríem de una nova experiència atlètica.

Repassant el calendari, varen sortir vàries opcions, la primera era la Azkoitia-Azpeitia, que ens feia força gràcia de anar-hi, però al ser tant a la vora de la marató de Barcelona, va fer que en busquéssim alguna altre. La Behobia San Sebastian ja estàvem a fora de plaç per poder inscriure’ns. Tot buscant va sortir “la  carrera perfecta” … jeje …(com la pel·lícula … “la tormenta perfecta”).

Donibane-Hondarribia, després de visitar la web de la cursa, varem veure que la carrera presentava els dos al·licients que nosaltres buscàvem, sortia de França (St. Jean de Luz), i acabava al País Basc (Hondarribia), (tot i que St Jean de Luz forma part també del Pais basc, en aquest cas francès).

Dit i fet, ja teníem la cursa decidida, i ara calia organitzar-ho tot i donar-hi forma. L’Alfredo se’n va cuidar de buscar Hotel a mig camí, a Tudela, i en Boris se’n va cuidar de llogar furgoneta i va buscar lloc a Hondarribia (un magnífic caserío a Hondarribia) a on la Maritxu ens va tractar com si fóssim els seus fills (amb alegries i reprimendes incloses.. oi Xevi?..).

A nivell de la cursa, cada un de nosaltres ens explica en aquesta crònica com li va anar, en el meu cas (Victor) dir que es una de les curses mes precioses que mai he corregut, dir que tot i que ja no estic en els meus millors anys atlètics vaig gaudir molt fent-la, (vaig fer 1h:30’03” … que no està gens malament) i vaig tenir una experiència que no m’havia passat mai en tots els meus anys de participació en curses atlètiques:

Va ser en el últim quilòmetre de la cursa quan ja creia que la cursa finalitzava, anava molt sobrat per baixar de la hora trenta,  i estava ja preparant ”el meu poderós esprint final” (jeje ..) que em vaig adonar que la cursa tirava cap a l’esquerra, i entràvem a dins de la fortalesa medieval del poble d’Hondarribia, amb una pujada de mil dimonis adoquinada amb uns cantos que feien por, molla i amb una pendent del 3.750%. Quan vaig veure allò, em van caure de cop els “dellonsis al terra”, vaig encarar la pujada tant de pressa com vaig poder, però a mesura que anava pujant, semblava com un cotxe quan està a punt de calar la marxa en plena pujada, i just al final a d’alt de tot, quan faltaven 10 metres i ja gairebé havia calat el motor, de sobte per darrera meu va venir un altre corredor i m’empeny per darrera com els ciclistes en ple tour de França pujant el Galibier, i em dona una bona empenta de uns deu metres els justos per acabar d’arribar a d’alt tot dient… Aupa campeón… (“per flipar”, … i que se’t posin els pels de gallina)…. ,. Malauradament per ell, després de la dura pujada hi havia una fenomenal baixada a on vaig recuperar la “zancada” i el  vaig tornar a superar i amb un fort esprint final  interromput per una maleïda rampa a les cames a falta de 10 metres per l’arribada que no em va permetre de baixar de la hora trenta.

Deixant apart el resultat atlètic, que en aquesta cursa era secundari, ja que la havíem planificat com a cursa preparatòria per a les curses que venen a principis de l’any que ve, cal dir que tot l’equip va rendir a un magnífic nivell, molts dels components varen fer la seva MMP, cosa que no era fàcil amb un perfil de cursa tant exigent, i per sobre de tot el que si que ens ha servit es per donar-nos compte del gran potencial de humanitat que tenim en el grup d’Oson@corre.

Per mi ha estat un dels viatges mes macos de la meva vida.

Però anem a veure com li ha anat a cada un de nosaltres…

David Soler (Xumi)

Després d’uns dies arrossegant problemes físics (des de la mitja de Roda), sense poder entrenar bé, em vaig agafar aquesta cursa com un entrenament, i també una sortida amb la gent d’Oson@corre(que en definitiva era això), el dissabte no tenia gens clar si hi podria prendre part, però el diumenge després de fer l’escalfament tot i tenint molèsties, les ganes em van poder i vaig sortir, em vaig col·locar pràcticament al darrera de tot(la primera vegada que sortia tant enrere), vaig anar fent com vaig poder ja que sobretot les baixades els bessons amb feien mal, portava un ritme per sota 4 i disfrutant de la cursa durant la primera part i la segona ja una mica més “tocat” la vaig fer una mica més lent, el temps final 1:26:17, una cursa molt i molt maca amb un final molt dur per dins el casc antic.

També molt i molt content per tots els companys que van fer unes bones marques. Un cap de setmana molt divertit i amb ganes repetir.

Boris Arroyo (fustesboris)

El diumenge a les 7 hora nova, ens llevem i a esmorzar,per carregar piles de ultima hora. encara que amb el sopar ja estaven “a tope”, després que si samarreta curta o llarga al final com bascos, amb tires a 6 graus.

Sortim cap a Hondarribia a agafar el bus que ens portarà a la sortida situada a St Jean de Luz “França”. Anem a buscar l’arc de sortida, 20 minuts de escalfament amb un gran ambient , progressius, estiraments i a la sortida.

Comença la cursa vaig amb en Xevi “fuster” aviem parlat de anar junts, i eixís va ser. sortim per dins el poble direcció la carretera de la costa, al 2 km ja estem per carretera i comencem a fer pujades i baixades els km van caient i ens trobem mb i bastant per sota del 4:15 que aviem dit, trams llargs on es veia tot el “ramat”, disfrutant de la cursa. passem el km 10 en 41:30 ,anem mb el perfil comença a canviar amb trams mes planers però continuen les pujades fins al km 16,17 que ja es gairebé pla al km 17 pateixo i em poso a roda 2km d’en Xevi que al 19 marxa uns 30 metres davant meu i tiro tot el que puc arribem al 20 entrem a Hondarribia i a falta de uns 600 metres girem a la dreta i ens trobem el “muro” una pujada de uns 250 metres de adoquins amb una pendent de por, molt estret i a rebentar de gent animant a mort arribem a dalt girem a esquerra i un sprint de 300 metres per entrar junts amb en Xevi objectiu mes que complert.

Pd:molt content de pertànyer al grup oson@corre en tots els sentits

Xevi Puigdesens (Xevi Fuster, Xelis i Txuletón)

Aquest mes d’Octubre vàrem fer la segona sortida del grup d’Oson@corre per terres Basques. El cap de setmana prometia; 9 amics  en una furgoneta amb ganes de córrer, riure, menjar, …, i passar-s´ho bé.

Divendres a la tarda més o menys a l’hora prevista marxàvem direcció Tudela. Primera nit, sopar, beure i a dormir.

Dissabte al matí acabem de fer el trajecte fins a Hondarribia, una ciutat molt agradable. Busquem el caserío Postigu, molt recomanable i acollidor (però que ningú toqui l’esquella…). Ens instal·lem i per no perdre el costum anem a fer un mos al restaurant; ara sí, marmitako, verduretes, lluç, txuletón, arròs amb llet… A la tarda amb la panxa plena i el xirimiri típic de la zona anem fins a Sant Juan de Luz a fer un vol i a prendre vistes del recorregut dels 21 km i 100 metres  que haurem de córrer l’endemà. Fem el recorregut amb la furgoneta tots pendents dels quilòmetres, les pujades, les baixades, les rotondes (per la dreta, per l’esquerra o pel mig!). Arribem a Hondarribia, anem a recollir els dorsals, tots contents tornem al caserío: relax, estiraments, ritual de preparament i a sopar. De menú hi ha espaguetis amb xistorra, pollastre a la planxa i puré (QUIN PURÉ!), postres i xerrada tècnica sobre desnivells, climatologia i matemàtiques del jefe.

Diumenge a les 7:30 ( amb una hora de més) tots a taula per esmorzar. Tot seguit anem a buscar el bus que ens portarà fins a la sortida. Escalfament, foto, estiraments, uns progressius i a les 11:00 es donava el tret de sortida.

Primers quilòmetres amb en Boris a un bon ritme, en Xumi ens passa (es veu que ja no li fan malt els bessons…) Pujades, baixades, poca gent animant i els quilòmetres van passant, amb en Boris ens trobem bé, anem aguantant el ritme una mica per sota del que ens havíem proposat, la cosa pinta bé, passat el quilòmetre 11 aproximadament i ara sí s’han acabat els pendents forts, ara aquesta segona part és més plana, passem per Irún, pujadeta suau amb revolt amb molta gent cridant i animant (gallina de pell), amb en Boris, el seu garmin i les seves matemàtiques continua funcionant tot correctament.

Entrada a Hondarribia, això ens ho coneixem, pensem ens queda creuar la ciutat per l’avinguda principal i ja ho tenim, però no… sorpresa d’última hora ens fan passar pel casc antic, una pujada, curta però… quina pujada! adoquinada, molla, amb revolt i gent animant a més no poder, amb penes i treballs arribem a dalt i ara sí, baixada, un tros pla i l’arribada. El temps final per sota del previst, en Boris amb la millor marca personal del moment i jo content (ja que no era objectiu de la temporada).

Ens trobem en Xumi i esperem que arribin els altres, de mica en mica van arribant, el mister, en Gabi volador, la Marisa, en Jordi R. i el doctor, el més aplaudit, amb cara de cansat però el tiu encara està d’ humor! Tots contents del resultat, ens ha acompanyat el temps amb una bona temperatura, no ha plogut i hem gaudit d’unes molt bones vistes. Què més podem demanar?

Tornada al caserío, dutxa, fem la maleta i tornem al centre de la ciutat a fer uns tapes i un arròs amb llet per celebrar-ho. Sense entretenir-nos massa agafem la furgoneta i cap a Osona falta gent.

En resum un cap de setmana de bones companyies, de riure, de menjar, de córrer, de matemàtiques, de xistorra, de bascos, i de pujades!

Salut i kms!

Gabi Cunill (Gabivolador)

Quan al setembre va sorgir l’idea d’anar a fer una cursa al país basc mi vaig apuntar de seguida. No em trobava en gaire bona forma però hi havia temps de posar-m’hi.

El cap de setmana de la cursa va arribar i jo em sentia igual d’en baixa forma, però les cartes ja estaven tirades. Per altra banda, no tot era la cursa, es presentava per davant una excursió en grup on tindríem molt de temps per compartir coses en comú i això feia que les expectatives de la sortida fossin bones.

Tal dit tal fet i ja ens trobàvem dins una furgoneta nou persones cap un destí llunyà. Hondarribia quedava a uns cinc o sis-cents kilòmetres i no calia fer-los tots de cop, així que vam parar a mig camí, a Tudela per sopar i dormir en un hotel.

Al vespre uns quants vam sortir a prendre una copeta a la magnifica plaça de la ciutat. Havíem passat tres o quatre hores compartint impressions dins el cotxe i encara no en teníem prou, m’ho estava passant molt bé.

L’endemà al cap d’una estona ja érem a Hondarribia, instal•lats en una magnifica casa basca amb un servei immillorable de la senyora de la casa que ens va tractar com si fóssim fills seus.

La tarda la vam dedicar a visitar Sant Jean de Luz, el poble de sortida i vam intentar fer el recorregut de la cursa amb el cotxe. Això ens va anar molt bé ja que l’endemà sabríem el que ens esperaria. Després, més d’hora que tard vam tornar a la casa on ens vam relaxar abans del sopar al costat de la llar de foc d’una de les múltiples sales de la casa. També vam sopar allà i hi vam fer la tertúlia.

L’endemà només de llevar-nos ja vam trobar la taula parada per esmorzar. Com aquell que no vol vam anar fent i vam marxar cap al poble. Vam aparcar i a peu i tranquil•lament vam anar a buscar l’autobús que ens duria a la sortida. Quan hi vam arribar marxava el de les nou del matí i calia esperar uns quinze minuts a que arribés el nostre, el de dos quarts de deu. De seguida vam veure que el Mister havia calculat molt bé, ja que des de l’inici de la cua on érem nosaltres, en pocs minuts vam veure com aquesta creixia ràpidament.

Un cop a Sant Jean, les coses van anar molt ràpid, que si deixem la bossa ja, que si escalfem, que si estirem que si ens fiquem darrera la sortida… Ja hi érem, quedaven pocs segons per la sortida i ja érem allà ben apretadets.

No se com, però vam quedar agrupats en dos grups, en el meu i havia en Jordi i la Marisa. Ells semblaven tenir força clar el temps que volien fer, mes o menys una hora quaranta cinc, però jo no en tenia  ni idea del que faria jo. Tot i tenir la meva MMP just per sota d’hora trenta, el dia abans no em veia en cor de baixar de les dues hores, ja us he dit que no em trobava en el millor moment de la temporada, però per altre banda, notava l’adrenalina de la competició com un tauró la sang i aquest neguit em desconcertava. Les meves últimes paraules abans del tret de sortida van ser: “Marisa, no se que faré, no et fixis en mi…”

Així doncs, ens van donar la sortida i de seguida em vaig trobar massa rodejat de gent, corria massa a poc a poc pel meu gust, així que vaig començar a esquivar corredors. Em vaig girar al cap d’uns cinc o vuit-cents metres i ja no vaig veure ni en Jordi ni la Marisa, així que vaig seguir sol.

El traçat de la cursa es discorria amb fortes pujades i baixades fins el km deu o onze però amb una també fins aquí, amb una bellesa paisatgística increïble. Això i altres factors van fer que fes aquesta part més o menys a un ritme de 4’35’’ el Km, molt per sota del que jo m’havia imaginat al començament, però les sensacions eren bones. Tan bones que del Km 11 al 13 vaig poder anar a uns 4’15’’ tot i saber que més tard o pagaria. I així va ser… Fins al final la meva lluita va ser procurar no baixar de 4’30’’ el km i més o menys me’n vaig ensortir, però patint molt.

El final de la cursa ens tenia preparada una sorpresa que cap dels vuit participants ens esperàvem. La primera part del últim km es ficava a la zona vella del poble amb una pujada descomunal i amb un terra d’adoquins, però per altre banda, era on més gent es congregava per animar-nos. Va ser un final espectacular; donar el màxim de tu, quan estàs al mínim de tu, amb la gent cridant i animat com si et coneguessin de tota la vida però no et coneixien de res. Contrastos com aquells que ens passen pel cap quan entrenem i patim i a l’hora diem: “que estic fent aquí patint tant si podria estar a casa ben tranquil”.

Els últims metres també farcits de gent i entre mig sentir la veu dels companys que ja havien arribat que m’animaven.

Un cop tots retrobats, tornar a compartir impressions, sentir les vivències dels altres, les quals durarien l’estona del dinar i bona part del viatge.

En definitiva, una excursió molt enriquidora, on ens vam conèixer més els uns als altres on també jo em vaig conèixer més a mi mateix, on vam compartir i riure molt.

Felicitar en Boris i l’Alfredo per la fantàstica organització del viatge i per últim, parlant de contrastes, hi havia moments que no sabies si desitjaves deixar de sentir l’Alfredo parlar o que expliqués un altre acudit. Una experiència increïble!!!

 Gabi

Marisa Zapata (Miseta)

Bona cursa, bon ambient, bon menjar i bona gent… “Oson@corre més que un Club” ;-)…Gràcies companys.

Per mi, La cursa ha estat secundària, tot i els bons resultats. Cursa amb molt d’ambient “Aupa neska”, puja i baixes i vistes espectaculars. Molt recomanable

I com que de tot se n’apren, he après: que el cinturó el brac NO va per sobre, que 9 persones tancades en una furgo després d’haver menjat chistorra no és recomanable, un munt d’acudits, que en Xevi té complexa de vaca i alguna cosa més..

Marisa

Jordi Reixach (J.R.)

Escapada a Euskal Herria

Aquest cap de setmana passat vaig viure una experiència especial amb la participació a la 15a. Donibane Lohitzune-Hondarribia, la mitja marató d’Euskal Herria. Diferent per diversos motius. Un, per ser la primera vegada que feia un desplaçament llarg (uns 1.200 Kms.) per participar en una cursa atlètica; un altre, per prendre part en una prova amb vora de 2.000 participants a la línia de sortida, una autèntica novetat per mi; una tercera, per formar part de l’expedició que Oson@corre va organitzar al costat d’altres set companys. Una experiència, per cert, molt recomanable per totes les vivències viscudes al llarg del cap de setmana que defineixen molt bé el grup humà d’Oson@corre; i han més coses especials per explicar però millor no allargar-ho massa i deixar espai a la resta de comentaris dels altres protagonistes de la sortida a Euskal Herria.

A nivell personal, l’experiència va ser magnífica. Sempre havia sentit a dir que l’ambient que envolta les curses a Euskadi és espectacular i diumenge ho vaig viure en primera persona. Molta gent aplegada al llarg d’un recorregut, exigent i preciós, amb dos punts especialment de “pell de gallina”. El pas per Irún i el darrer quilòmetre, ja pels carrers d’Hondarríbia, on els ànims d’un públic anònim em van donar un plus d’energia impagable, sobretot a la darrera i dura pujada pel casc antic, abans d’arribar a la meta. Segurament aquest va ser el millor record que em vaig endur de la cursa. Sense oblidar la cirereta del pastís en forma de millor marca personal en mitja marató (1 hora 39 min 43 seg), en la segona participació del meu curt historial, rebaixant en gairebé 5 minuts el meu anterior registre al desembre de l’any passat a Vic. Un resultat que torna evidenciar la bona feina feta als darrers mesos. Abans del punt i final, una agraïment especial a la Marisa amb qui vaig compartir una bona part del recorregut de la cursa i que, segurament, sense ella hauria estat més complicat aconseguir aquesta marca.

Alfredo Lombardo (Il Dottore, House,Cuca de llum)

Crònica Mitja Marató  XV Donibane Lohizune-Hondarribia 2012 de Alfredo.

Sense cap dubte la cursa-viatge de llarga distància que més he gaudit en els meus 2 anys i mig com a corredor popular  i en el meu primer any a Oson @ corre. Per la companyia i la companyonia, pel viatge a “fregoneta”i ses conductors , pel lloc de la cursa, per la planificació del viatge del mister , per la gastronomia, per la bellesa del recorregut en la seva primera meitat , per l’excel. lent organització, per l’animació impressionant en certs trams de la cursa,per la samarreta tan maca,per un acceptable estat de forma amb mmp fins ara, per Maritxu i per més coses que segur que oblido.

L´any que ve tot el grup en autobús

RESULTATS

146 David Soler 1:26:25 real 1:26:37 oficial

169 Boris Arroyo 1:27:17 real 1:27:23 oficial

168 Xevi Pugdesens 1:27:17 real 1:27:22 oficial

242 Victor Vilalta 1:30:03 real 1:30:09 oficial

510 Gabi Cunill 1:37:04 real 1:37:28 oficial

599 (14 dona) Marisa Zapata 1:38:51 real 1:39:15 oficial

643 Jordi Reixach 1:39:43 real 1:40:09 oficial

1138 Alfredo Lombardo 1:49:12 real 1:49:20 oficial

1983 atletes arribats a meta

Guanyador de la cursa:

1er Aimad Bouziane de Bilbao 1h:10’12”.

Anuncis




El Tast de la Mitja

29 10 2012

Hola oson@corre!

Aquest passat dissabte alguns dels components del grup vàrem participar en la cursa de 10 quilometres de Granollers anomenada El Tast de la Mitja Marató, ja que el recorregut anava de La Garriga fins a Granollers, com la tornada de la Mitja.

Vam quedar a les 8 del mati amb en Pere per baixar cap el Vallès puntuals, recollir el dorsal, anar a la sortida i escalfar una mica.

Teníem clar que era una cursa amb un desnivell negatiu de 93m i que podria ser ràpida, però no teníem massa clar el recorregut…ja que la sorpresa va ser que no s’anava per els “famosos” tobogans de la Mitja de Granollers, sinó per la part d’anada de l’ultima edició d’aquesta.

A la sortida ens vam trobar  en Victor Alguero i els 3 ens vam col·locar a la primera línia de sortida, desprès de parlar una mica del temps que aniríem i la previsió de cursa que volíem fer cada un, ens vàrem desitjar sort i a les 10:30 tret de sortida.

Amb en Pere havíem parlat d’anar a 3:40min/km i que si algú es trobava bé allà ell. Sortim a 3:35min/km i en Pere ja em deixa endarrere a la primera de canvi, anava com una bala, jo prefereixo aguantar a 3:35 i esperar les sensacions a mesura que passaven els quilometres. El veig sempre de fons i cada punt de referencia que el veia em treia més temps, quan de sobte sento les passes d’en Victor a darrera meu. Passem el quilòmetre 5 amb 18 minuts clavats i en Pere vaig contar que em portava uns 30 segons. Encara Fidel a mantenir el meu ritme, ja que no em trobava gens malament, anava avançant algun corredor, però tampoc era capaç de fer una esforç mes per poder arribar a llocs més endavant.

El quilòmetre 7 veig que tinc en Pere cada cop més a prop i el Victor ja no el duia a darrera, desprès de poder 3 quilometres en casi solitari m’enganxo a un grup de dos corredors i poder “xupar” una mica de “roda” i poder tenir forces per mantenir el ritme.

Arriba el quilòmetre 8 i avanço en Pere (un mal al costat no l’ha deixat continuar igual de fort) li dic que si pot intentar aguantar el ritme que anàvem nosaltres i em diu que no pot.

El grup que anava es desfà i em quedo sol de nou. Entro dintre de les pistes d’atletisme de Granollers i veig que el ritme l’he mantingut però no podia baixar de 36 minuts, de totes formes no em dono per vençut i dono tot el que em queda per provar-ho, finalment em quedo a 36:07 a 3:35min/km, bones sensacions per ser el mes d’Octubre, nova MMP (no ser si la puc comptar pq hi havia un desnivell negatiu), però mentalment crec que em donarà forces per continuar entrenant més i millor. Veig entrar en Victor i darrera en Pere 38 minuts i pocs segons. Un plaer compartir les sensacions finals amb aquest parell de Grans Atletes, una aigua i cap a casa.

Salutacions i continuar entrenant per poder competir la propera Mitja Marató de Vic, ja sigui de llebre o no.

Gerard (Ex_Futbolista)

PD: Recordeu la passada crònica de la mitja de Mollerussa del cosí…també va participar dissabte 38:27!!! Va demostrar que el de la setmana passada va ser un mal dia i prou! Felicitats Joel!





Puisacalm Extrem Mountain Marathon

24 10 2012

En Joan Barceló i en Santi Maydeu a la Marató del Puigsacalm

Al diumenge , en Santi, i jo varem afrontar el repte de fer la marató Puisacalm Extrem Mountain Marathon a  St. Esteve d’en Bas, un recorregut de 42 km i un desnivell positiu de 3.000m.

Varem començar la cursa,  els primers quilometres no hi havia cap problema, el camí era bastant planer i una mica moll, però  més endavant, ja començava la marxa de la marató. Terreny amb molt de fang per culpa de la pluja, pujades pronunciades, passant per rius, corriols estrets, fent una pasa endavant i dues al darrera. Agafant branques per poder pujar,  anant a quatre grapes  (com un senglar), com ha de ser…

En l’avituallament del km.12,  ens varem trobar amb la Marisa, que feia la mitja i comentava, que  s´ho passava molt be!!. Després nosaltres, varem continuar, i al cap de poc. En la zona del canal dels ganxos ens varem trobar amb un imprevist. Cua de gent parada per pujar a d’alt del canal i teníem d’esperar. La Marisa (la més llesta de tots) és va colar entremig de la gent, i  va  passar endavant de nosaltres. Millor!!, perquè  varem d’estar aturats més de 20 minuts.  Més endavant, varem pujar el canal dels ganxos i continuàvem corrents.

A partir d’allà, venia la zona més tècnica  del recorregut. A l’altura de Puigsacalm, hi havia unes baixades molt pronunciades de fang i pedres mullades.  En que tenies de vigila molt per no fer-t´he mal, i baixar  lentament. Després de passar aquest tros,  aproximadament el km.16, ja era qüestió de conservar les forces, per arribar al final.

En Santi ja començava a pati de cames ( però mentalment és el millor, no hi ha dolor) i jo també, però una mica menys. Sort que alguns trams, el paisatge era impressionant,  i  feia passar més be la cursa. Després varem passar pel santuari de cabrera i  a partir d’allà, el terreny era més còmoda. Però sempre vigilant el camí ple de fang, amb pedres  i arrels mullades.   Al final  varem arribar a St. Esteva d’en bas amb un temps de 8h37min, varem quedar 128/129 de 157 participants que varen acabar.

L’ho més important, varem acabar la marató ben contents i satisfets dels 42 kms, però una mica bruts…

Ens veiem a les pistes,   

Joan  Barceló





CURSA DEL PUIGSACALM

23 10 2012

LA MARISA A LA CURSA DEL PUIGSACALM

Diumenge 21 d’octubre va tenir lloc la Puigsacalm Extrem MM( marató de muntanya) amb la Primera edició de la Cursa del Puigsacalm, 25Km. i 3000m. de desnivel acumulat.

Vaig trigar entre 4 i 5 hores a finalitzar el recorregut que seguia els 7 primers quilòmetres de la Puigsacalm Extrem fins arribar a l’àrea de pícnic dels Pins pujant pel camí de les Olletes fins a trobar el camí de la marató, que ens portava fins al cim del Puigsacalm (1515m) passant per la Canal dels Ganxos.

Un cop arribats al Coll de Llancers agafàvem el camí de l’esquerra fins a Sant Miquel de Castelló on enllaçavem amb l’ultima baixada del circuit llarg cap a Hostalets d’en Bas i St. Esteve d’en Bas.

Cursa espectacular, amb trams de grimpada, baixades amb cordes, fang i més fang, 99% corriols… Una autèntica aventura .. Us la recomano!! I felicito amb en Santi Maydeu i Joan Barceló que es varen atrevir a fer la Marató. ( rodoliiiiií)

Marisa Zapata Mas





Cursa del Carrer Nou de Girona – Alfredo Sub 50

22 10 2012

Hola devoradores insaciables de Km,estimados compañer@s del OP

Ayer  yo,“ El señorito”,” Il Dottore” “ el Excuca de Llum”   corrí ,al final sin casco, la XXXIV edición de la Cursa del Carrer Nou de Girona de 10.000m por 3º año consecutivo  con la esperanza de bajar de “una puta vez” de los 50m ( En Roda me quedé a 23 seg, en Olot a 1m13 seg y en el Voltreganés a 2m25 seg)) en este inicio de temporada  y de ver mi actual estado de forma tras semanas de escaleras,pistas americanas,cuestas cortas y largas ,series de 23 abdominales ,aparatos oxidados, espalderas cabronas……y la cosa resultó.

 Tiempo final :48m 44seg, 30ª dona ,686 de la General de 1285 runners con xip ,sense, molt més

….’En el 10.000m en pista (Aún sigo dando vueltas)  del 14 de Junio hice 48m37seg pero no sé si debo mezclarlas y en El Far del Empordà 48m43 seg pero no sé si estaba bien medida. Es la FASE MARQUITIS que dice Arcadi Alibés,

Ya el jueves en el último entrenamiento tenía buenas sensaciones tras las agujetas americanes del miércoles  ,me sentía “cames dures” y tenía confianza en  que podría conseguirlo. Considero que la autopresión no es saludable  pero quien no lo hace en este apasionante mundillo .Yo al menos me sigo poniendo nervioso los sábados….Todos nos marcamos nuestros objetivos: Los puristas dirían disfrutar  y sí ,eso siempre, pero también pasar  a éste/a ,a aquel/la  bajar marca personal  ,competir con el sexo contrario,el fuerte ( eh Gerard…)  acabar poderoso  los últimos metros, acabar una cursa de 100 km en medio de un tsunami………

Así que, allí estaba yo , a las 9h de la mañana en esa bonita ciudad donde tengo 3  buenos amigos que también la corrieron ,algunos sin xip.. que hay crisis. El mío me lo había recogido Susana el dia anterior.

El recorrido era el de siempre, rápido en general  (con salida en Av.Jaume I esquina Carrer Nou(centro comercial de Girona)  ,2 km por el Passeig de la Devesa para introducirnos en el Barri Vell en el 5km )   pero con el famoso repechón  en la 2ª mitad de la cursa, que va del carrer Belaire hasta el Passeig de Fora Muralla ,es decir del  km 6,2 al 7 aprox ,  de aquí te espero y donde la mayoría de los corredores caminan más rápido que los que corremos. Todos sabemos que lo que sube ,baja,eh montañeros….

En todo momento menos en el último km me sentí con fuerzas.Km 2 en 9m,

el 5km en  23m ,pero claro quedaba el pujadón . En la muralla mi pulsómetro salta ,meh meh , frecuencia cardiaca máxima , riesgo de infarto ,184. Aspirina,aspirina ,desfibrilador a mano…..

Recuerdo como al acabar la subida le digo a un corredor,ya está , me da agua …en verdad esos pequeños detalles de compañerismo me emocionan. Esos pulgares ahí arriba  ,esas palabras de apoyo cuando vas tocao

Todo iba muy bien  pero en el 9km noto el cansancio y no acabo lo fuerte que me hubiera gustado. Siempre queremos algo más….

Estoy  muy satisfecho .Termino la mañana  del domingo comiendo con Clara y Carlos y  familia pollo,pasta,amanida de patata ,cortao y helao. Que más se puede pedir.

Gràcies a tots/es per llegir-me i pels vostres comentaris d´ànim  .I ara a ……….territorio Urkullu.

Alfredo Lombardo

(El Luciernaga, Il Dottore, Cuca de llum, House, Wuanna, El Señorito)





Mollerussa Mollerussa

22 10 2012

Bon dia Companys/es d’Oson@corre,

Us faig un petit resum de la Mitja que vaig participar ahir, no per el magnífic resultat obtingut, ni per fer cap marca personal, simplement per compartir una de les curses que m’ho passo més bé.

Com molts ja sabeu i he anat parlant aquest primer mes d’entrenament del Grup, no tenia previst corre cap cursa fins aquesta Mitja Marató de Mollerussa, no per no tenir ganes de competir, sinó per no patir desprès de les 3 setmanes de parada de vacances que penso que ens havíem guanyat desprès de la temporada passada.

El meu objectiu era fer de “llebre” del cosí que volia baixar de 1h 30’ ja que l’hi feia molta gràcia. En el moment que va dir-me que volia fer aquest temps, no vaig dubtar en acompanyar-lo, ja que l’any passat vaig compartir l’experiència en la seva primera Mitja i va fer 1h 34’ i vaig disfrutar, com no es fa en moltes curses, però aquest cop va ser una mica diferent.

Vam sortir a ritme de 4:12 a 4:15 els primers 5 quilometres i semblava que tot anava sobre rodes, els quilometres anaven avançant i nosaltres estàvem complint en l’objectiu que ens havíem marcat, però en el quilòmetre 9 ens avança la llebre de 1h 30’ cosa que em va fer tornar a mirar el rellotge i veure que la llebre semblava la de Vic…(Anava amb uns 45 o 50 segons per sota de la marca i quasi anava sola…). Nosaltres la vàrem deixar marxar ja que anàvem uns 20 o 25 segons per sota de la marca final. El pitjor estava per arribar. En el quilòmetre 11 vaig veure que començava a quedar-se i la cara parlava per si sola i em diu:  “Geri tira, tira, m’estan pujant els bessons”, jo em vaig quedar un quilòmetre esperant si allò era passatger o era real, però malauradament es va quedar. Em trobava el quilòmetre 12 i jo sol com un “Mussol”, quedaven 9 quilometres les sensacions eren molt bones i m’havien avançat desenes de corredors. Veien que allà ja no feia ni podia fer res, vaig decidir augmentar el ritme i posar-me a 3:45 – 3:50 i aguantar fins el final. Vaig començar avançar corredors i corredors, primer la llebre 1h 30’, desprès la segons noia, desprès la primera noia (Encarna Garcia del CA Vic i guanyadora de la prova) i les meves sensacions eren boníssimes tot i el fort vent que bufava de cara. La gent anava amb grupets de 3 o 4 corredors per evitar el fort vent, només hi havia un “atleta”, que a falta dels últims 9 quilometres anava sol i anava avançant corredors.

Finalment vaig crear la meta desprès de 9 quilometres en solitari i avançar una 50ena d’atletes amb un temps discret de 1:27 en la posició 31 de la general, però realment tot i el mal gust de boca que em va quedar per no poder acabar la cursa amb ell, vaig disfrutar del corre, en una Mitja que m’encanta corre i amb les sensacions que vaig sentir.

En fi que no vaig fer ni MMP ni vaig fer cap podi, però vaig gaudir del corre!

Salut i km’s (si els tenim de disfrutar, sinó FUTBOL)!!!

Gerard Costa





La Marisa i en Lluis a la Montnegre Race

17 10 2012

MONTNEGRE RACE

El passat 14 d’octubre, vaig participar a la Montnegre Race, cursa de muntanya que transcórrer pel  Parc del Corredor de Montnegre, situat entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.

Hi havia dues proves: BTT i cursa a peu amb dues distàncies, la de 10k i la de 22k. Vaig escollir la cursa a peu de 22k pensant amb  la Marató del Montseny del dia 11 de novembre.

Dos dies abans uns amics em varen trucar per dir-me que m’hi apuntes (Marcel, Sergio, Ester) i vaig dir que m’ho havia de pensar, al cap de 2 segons ja ho tenia decidit. Vaig trucar amb en Lluis i li vaig proposar i crec que va trigar una mica menys a decidir-se.

La cursa començava a les 09.30h i 30minuts abans jo i en Marcel, buscàvem un bar desesperadament. Per arribar-hi vàrem haver de baixar uns 10minuts corrent, anàvem justos. Vàrem arribar a la línia de sortida 10 segons abans, com és habitual.

No havia escoltat l’explicació del recorregut,no sabia què m’esperava,  fins el km8 aniríem  tots junts, em va dir un corredor ( els  de la cursa curta i els de la llarga). El recorregut començava amb 6k de pujada, tothom  m’ avançava.

El km 1,  em vaig trobar a l’Ester i en Sergio que feien el recorregut curt i em vaig enganxar amb ells, i el km 4 em vaig trobar en Lluis,  esperant-me…va ser perfecte!!.  Un cop arribat al km 8 ens vàrem desviar per seguir amb el recorregut llarg, l’Ester ja l’ havíem deixat endarrere.

En Lluis en tot moment m’informava del perfil de la cursa, ara ve pujada , ara vindrà baixada, va ..va que anem molt bé! , a les baixades anàvem molt ràpid, a les pujades anàvem  fent. Així fins el km 18. A partir de llavors, vàrem  començar a baixar majoritàriament,  amb algun “repatxo curt” , amb un tram d’asfalt i de seguida vàrem creuar la línia d’arribada amb un temps de 01:59:04 i en tercera posició femenina, hauria de dir mixta perquè en Lluis va ser part de mi , 84 classificada de la general d’un tota de 226 corredors.

A l’entrega de premis vàrem arribar tard, ens vàrem entretenir fent el vermut.

Cursa recomanable però pel meu gust , pocs corriols i molta pista ampla.

Gràcies Lluis, gràcies amics, gràcies companys

Marisa Zapata