Hola Víctor,
Què tal, com va tot ?
Aquesta és la crònica:
Aquest passat Diumenge 29/4/2012 vaig fer la meva primera cursa a Australia i allò que no era res més que una il·lusió quan jo era a Vic preparant el viatge, basada en el fet de poder continuar en contacte amb les curses, la preparació i l’ambient atlètic en un indret absolutament desconegut es va poder fer realitat gràcies a l’atzar.
El cunyat de la meva arrendadora, en Paul Hughes, cosí del més famós dels famosos venedors de cotxes a Perth, en John Hughes (http://www.johnhughes.com.au/list.php/used_cars/?ucl=true) estrenava Presidència d’un dels dos clubs d’atletisme de Perth (Masterathleticwa).
Com us podeu imaginar, l’arribada d’un visitant (jo) estava anunciada amb bombo i platerets, així que van cridar el meu nom pel megàfon durant la reunió informativa prèvia a la sortida i em vaig mostrar davant de tothom enmig d’una gran ovació.
La cursa, amb uns 100 participants, comprenia tres distàncies a escollir (5k,10k i 15k) i el punt de sortida coincidia amb el d’arribada; es sortia sentit Nord, tot vorejant el riu Swan, i al km 2.5 feies mitja volta i tornaves pels teus passos; només els que corrien 5km es paraven un cop assolien el punt de sortida/arribada, mentre que els de 10 i 15 km continuavem vorejant el riu aigües avall.
Uns segons abans d’anunciar la sortida, quan estàvem tots posicionats, vaig sentir el ¨Presi¨ que cridava el meu nom.
– Dáannieeeellll !!
Jo, que m’havia amagat entre la multitud per evitar el protagonisme vaig haver d’acostar-me fins a la primera fila de sortida, concretament, el primer dels primers mentres tots em feien el passadís… Sí, igual que a les séries quan el Víctor ens crida per tirar davant.
Així que surto el primer amb la idea d’anar per ¨sensacions¨ jo i el meu casio negre comprat a Plaça de Vic, al km 1 em comenten que els de davant anem a 4, la calor i humitat es feia irrespirable tot i ser les 8 del matí, així que en deixo passar a dos per tamtejar el terreny i els segueixo a roda;
al km 2 tinc la sensació (equivocadíssima) que em frenen i em poso primer fins al km 4, quan l’esforç d’anar encapçalant la cursa a un ritme massa alt em passa factura i em passa un corredor al km3 el qual intento seguir per que no se m’escapi durant 2km… de sobte, passem per línia d’arribada i el que va davant es para el molt ca… (feia la cursa de 5Km), mentre el maleeixo amb la mirada amb cara de tonto mentre continuo corrent en primera posició a no sé quin ritme però amb una calor cada cop més sofocant… intento portar un ritme constant per l’itinerari de carril bici que voreja el riu amb el dubte de no haver-me perdut, i al km 7 sento que em criden per darrera:
– Wrong Paaath!!
Estava corrent per un carril que no tocava, així que m’incorporo altre cop, me’n passen dos que intento seguir i al km 7.5 n’hi ha un que continua (15km) i l’altra gira, així que el segueixo, esquivo ànecs, Cignes i altres aus però cap cangur, apreto les dents durant 2.5km i entro segon a 41 i escaig amb la camiseta d’oson@corre!!
Dani
Ep Dani!!
Aviat seràs el paio més famós de Perth…
Enhorabona per el debut
Et trobem a faltar …..
V
Gran, molt gran! Podi a terres llunyanes! Gran Atleta i millor company d’entrenament i curses!
felicitatssssssss Dani, segon a la cursa i primer de oson@corre!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Batua l’olla, no hi havia caigut Manel.
Víctor, envia’m algun premi que vaig quedar primer d’iosonacorre!
M’ha agradat molt la crònica. Veig que els kilometres no t’han fet canviar. Tant sincer i despistat com sempre.
Moltes felicitats per la cursa i la classificació
Per cert quin tens vas fer?
jajajaja, gràcies Aureli!
Doncs vaig fer 41 i escaig perquè el meu casio no coincidia amb el seu crono. Per cert, aquí a Australia també ha arribat la moda de parar-te en sec, ipso facto, un cop arribes a la meta. No vaig voler muntar un número, anava d’invitat del ¨presi¨ … que si nooo.
Molt bé cocodrilo Danny, a la proxima a guanyar, tu i el teu casio per suposat, una abraçada des de Vic maquina!!!!!