I’m a finisher!!!

26 03 2012

Una gran experiència això de la primera marató!!! Gust: agre-dolç, que em el pas de les hores es va convertien amb absolutament dolç. 

Em sortit amb en Josep Vila a un ritme molt bo i controlat, uns  primers kilòmetres provant sensacions i, perquè no dir-ho, una mica acollonit.  Ens em trobat amb en Josep Mateo i em anat una bona estona junts. Al 1er avituallament he tingut un ensurt al trepitjar una ampolla i torçar-me el peu dret, però als pocs segons tot a tornat a la normalitat. 

Al  km. 10 sensacions contradictòries, una mica de mal a les planta del peu esquerra, (a l’arribada he pogut comprovar que s’ha m’ha fet i rebentat una bufova), el ritme clavat a 5’20” (53’24”) i cada vegada més conscient que estava corrent una marató. En Josep Mateo ha començat a tibar i l’hem deixat marxar. 

Primer trobament amb les girls, molta il·lusió i tot ok, passar el tram de la Gran Via a ritme, per mi, era molt importat, ja que tan a la Jean Bouin com a la mitja de Barcelona se’m va fer molt llarg, la pujada el Passeig de Gracia i el Passeig de Sant Joan ha estat menys dur del que em pensava, he deixat en Josep enredera per necessitats fisiològiques i he encarat el carrer industria i Sardenya sol al mig de 19.455 persones, ha estat al passar per davant de la Sagrada Família quan he sentit les sensacions més impressionats, per primer cop m’he vist capaç d’aconseguir-ho. Gaudia com mai!!! 

El carrer València i la Meridiana han estat un plis, estava eufòric i amb unes ganes boges  de córrer, això si, sempre a ritme, he passat per la mitja a 1:52:24. 5’19” millor no podia anar. Un peto a l’Anna i les mes filles que eren a la Sagrera i afrontar la segona part amb optimisme. 

Però,….. al  kilòmetre 26 a començat el baixó, ja no podia anar a 5’20”. Els dos següents els he fet a 5’35”, i desprès el baixó s’ha convertit amb debacle, el 28 a 5’50”, el 29 a 6’00”, em començava fer mal tot, necessitava veure la family per agafar moral tot i que sabia que ja no hi tornaria fins al final, a la plaça de les Glories molta gent, finalment les trobo i em cara de valent tiro endavant, deixo de mirar el crono, semblava flato, però no ho era, era una mena de mal el fetge, unes pujades molt fortes. He arribar a pensar que tenia un atac de apendicitis i que m’haurien de treu amb ambulància. Era el mur?… Passa la llebre de 3:45, la meva, malgrat els ànims d’en Manel Bolaños no la puc seguir, no faré l’objectiu!!! – em vaig repetint. 

Aquells moments van ser infernals, no veia res ni ningú, estava sol, començava a pensar que no aconseguiria ni tan sols arribar, et passen pel cap totes les hores d’entrenament que no han estat suficients, no pots córrer, intentes caminar però una veu interior et diu que no, que has vingut a córrer, intentes córrer, però no pots, pares…, corres…, camines…, vols plegar, vols seguir, no saps que vols. 

Poc a poc el ritme de gent que t’avença comença a disminuir, mires els corredors del teu voltant i la majoria fan tanta mala cara com tu, no estàs sol, comences a pensar que l’objectiu tan sols és arribar i de nou tornes a mirar endavant, hem arribat al 34, feia com quatre kilòmetres que no veia cap rètol de kilòmetre. De sobte distingeixo una samarreta d’Oson@corre, és en Josep  Mateo,  m’explica que té rampes i no pot corre intento animar-lo, es llavors que em dono compte que estic començant a superar el mur, no soc jo qui ha animat en Josep, és ell que m’ha animat a mi i m’ha donat l’empenta que em faltava per recupera el sentit de la cursa.  

Calia augmenta l’autoestima i buscar nous objectius, em començo a repetir que queden menys de 8 km., – No és res!!! estic fart de corre’ls!!! – Torno a mirar el corno, porto 3h20’ estic entre el 35 i el 36, intento calcular el ritme que haig d’anar per baixar de les 4h, i no me’n en surto el meu cap no sap multiplicar però és igual ja tinc un objectiu i cal lluitar per aconseguir-ho. 

Poc a poc recupero un ritme, sé que cal pujar fins a plaça Catalunya i llavors baixada, a Arc de Triomf hi ha molta gent, animen i et criden pel nom, això ajuda molt, les bandes de percussió t’empenyen, – sigui dit de passada, pensava que ni hauria més,– començo a baixar per Portal de l’Angel, és baixada però costa igual que la pujada, no sé si és tipus paviment o els kilòmetres que portem, però no aconsegueixo baixar de 6’00” al kilòmetre. Arribo al 39 en queden 3 i porto 3h42’. Calculo 3×6=18, aquí encara i arribo, no puc badar són tres kilòmetres de pujada però aquesta la conec, és el Paral·lel, aquest any ja l’he fet dos caps i puc aguantar-la, vaig repetim-ne amb veu alta. Aconsegueixo forçar el ritme fins a 5’50”, serà suficient? …merda no he comptat amb els 195m. finals, no arribo per sota les 4h,  però m’és absolutament igual, he aconseguir refer-me i tornar-me a sentir corredor, ai, vull dir maratonià, ja sóc un MARATONIÀ!!! HO HE ACONSEGUIT!!!    

Gràcies, gràcies i gràcies, a tots els membres d’oson@corre, el mister en especial, a la Cristina i M.Dolors (la fisio i la podòloga) a les meves filles, Aina i Txell i com no a la meva dona Anna, ja que sense el seu suport mai ho hauria aconseguit.

Manel Alcubierre 

Anuncis




Gran actuació dels atletes d’Oson@corre a la Marató de Barcelona

26 03 2012

Un dels grans objectius d’aquesta temporada dels atletes d’Oson@corre, ha estat la ZURICH MARATÓ DE BARCELONA.

Finalment, aquest passat cap de setmana ha arribat la gran data esperada. LA MARATÓ.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després de varis mesos d’entrenament, de quilòmetres i quilòmetres en pujades, baixades, fartleks amunt-fartleks avall, sèries a ritme de cursa … etc… per fi hem pogut córrer la Marató.

Els resultats n’hi ha hagut de tots colors, alguns com en Gerard, en Manel, en Gabi, en Santi, en David en Lluis i l’Aureli estaven molt contents i satisfets, a uns altres les coses els hi ha anat anar fent, i també n’hi ha hagut que han sofert problemes físics i no els hi ha sortit del tot com a ells els hi hagués agradat.

En tot cas, tant sols el fer d’acabar la cursa ja es una recompensa. I com que tot a la vida es millorable, ens sentim mols contents i orgullosos d’haver pogut córrer a Barcelona en una matinal tan agradable i amb el suport de tots els corredors d’Oson@corre.

Aquí van els resultats del integrants d’Oson@corre:

682.- Gerard Costa 2:59:35

1865.- David Adell 3:14:23

2920.- Victor Vilalta 3:22:57

3375.- Gabi Cunill 3:26:01

3413.- Lluis Albert Rabot 3:26:13

3819.- Aureli Gómez 3:28:32

4925.- David Soler 3:34:32

5166.- Santi Maydeu 3:35:57

7875.- Manel Bolaños 3:50:36

9575.- Xevi Ferrer 3:59:08

9855.- Manel Alcubierre 4:00:25

9989.- Josep Vila Ors 4:01:13

11301.- Lluis Sabata 4:10:04

12835.- Josep Mateo 4:22:07

Mitja Marató: Xevi Puigdesens

També destaquem el molt bon resultat aconseguit per:

150.- Ramon Corominas UE Vic/CA Vic 2:45:42

320.- Joan Pallàs C.A. Vic 2:52:35

Esperem que en breu, algun dels integrants del grup, ens escrigui algunes línies explicant com els hi ha anat la cursa.

Adjuntem també la crònica que ha fet la organització de la cursa:

Amb gairebé 20.000 corredors, s’ha consolidat com una de les millors d’Europa 

El kenià Julios Chepkowony, debutant en l’especialitat, ha guanyat  amb una marca de 2h.11’14”, la 34ª edició de la Zurich Marató de Barcelona, que ha congregat  prop de 20.000 corredors i en la què la seva compatriota Emily Chepkomy Samoei ha destrossat el rècord femení de la prova en imposar-se amb un crono de 2h.26’52”, tres minuts per sota del que la palentina Ana Isabel Alonso tenia amb 2h.30’04” des de 1997. La marca de la kenyana és també la segona més ràpida que s’ha aconseguit mai en una marató en sòl espanyol, només un segon per damunt de la de 2h.26’51” que la pròpia Ana Isabel Alonso va aconseguir en la marató de Donosita l’any 1995.

Però aquest no ha estat l’únic rècord de la Zurich Marató de Barcelona 2012, ja que l’espanyol d’origen marroquí resident a Catalunya Abderraman Ait Kamouch ha aconseguit la mínima de participació pels Jocs Paralímpics de Londres i ha batut la plusmarca mundial de marató en la categoria T46 (amputats de braç) amb un crono de 2h.25’43”. Khamouch, subcampió paralímpic de 1.500 metres i bronze en 800 a Pequin 2008, disputava la seva primera marató i ha rebaixat en 1’21” el rècord del món de la categoria que des d’aquell mateix any tenia el mexicà Mario Sanmillan amb 2h.27’04”.

Des del punt de vista espanyol, la Zurich Marató de Barcelona ha ofert també dues mínimes pels Jocs Olímpics de Londres, la del tinerfeny José Carlos Hernández, vuitè amb 2h.11’57” en categoría masculina, i la de la debutant vallisoletana Elena Espeso, tercera en la femenina amb 2h.30’52”, novena millor marca espanyola de tots els temps. El madrileny Chema Martínez, qui fa dos anys es va coronar campió d’Europa de marató en aquesta mateixa ciutat, ha tingut problemes físics i no ha pogut ni tan sols acabar la cursa, ja que s’ha retirat en el km. 28, mentre que el català Jaume Leiva, 15è amb 2h.19’23”, tampoc ha aconseguit el seu objectiu de fer mínima olímpica.

RESULTATS

 

CLASSIFICACIÓ GENERAL

 

1  Julius Chepkwony    KEN 02:11:14 

2  Japhet Kipchirchir Kipkorir    KEN 02:11:31 

3  Willy Kimutai Kangogo    KEN 02:11:34 

4  Samuel Woldeamanuel Gebremichael    ETI 02:11:47 

5  Ivan Babaryka    UKR 02:11:48 

6  Peter Kiplagat Sitienei    KEN 02:11:49 

7  Paulo Roberto de Almeida Paula    BRA 02:11:51 

8  Jose Carlos Hernandez Cabrera Tenerife Caja Canarias ESP 02:11:57 

9  Wilfred Kipkosguei Murgor    KEN 02:12:03 

10 Elijah Kiprono Kemboi    KEN 02:12:15 

11 Melese Birhanu Niguse    ETI 02:12:38 

12 Vitalij Shafar    UKR 02:14:22 

13 Noah Kimeli Kosguei    KEN 02:17:40 

14 Daniel Woldu    SWE 02:18:30 

15 Jaume Leiva Beato    ESP 02:19:23 

16 Jose Alejandro Semprun    VEN 02:23:44 

17 Andrew Davies Maldwyn Harriers UK  02:25:03 

18 Abderraman Ait Khamouch    ESP 02:25:43 

19 Marc Roig Tio Ca Laeitania ESP 02:26:35 

20 Emily Chepkomy Samoei 000000 KEN 02:26:52 

21 Sergio Supervía Pocino C.A.hinaco Monzón ESP 02:27:37 

22 Marco Antonio Cepeda Martin J’arribu ESP 02:27:47 

23 Martin Skalsky Team Mainzer-laufladen GER 02:28:11 

24 Jorge Campos Pizarro Navalmaraton ESP 02:28:21 

25 Mr Matthew Edwin Roberts Rhedwyr Eryri UK  02:29:49 

26 Biruktait Eshetu Degefa    ETI 02:29:52 

27 Legesse Tewabe    ETI 02:29:52 

28 Alberto Camardiel Lucena Runners VEN 02:30:46 

29 Ludisvindo Romero Conde Club Toledo ESP 02:30:51 

30 Elena Espeso Gayte 00000 ESP 02:30:52 

31 Francesc Guim Bernat    ESP 02:31:19 

32 Luis Feiteira    POR 02:32:24 

33 Berhane Dibaba 0000 ETI 02:33:07 

34 Joan Prats Espart Ac Esport Inaturna CAT 02:33:16 

35 Jon Koldo González    CAT 02:33:17 

36 Marco Betassa Atletica Monterosa ITA 02:33:55 

37 Marco Diehl Dvag Marathon Team GER 02:33:56 

38 Luke Demmel Runablaze Iowa USA 02:34:08 

39 Daniel Lazo Vales Piloña Deporte ESP 02:34:48 

40 Jose Antonio Castilla Moreno    ESP 02:35:15 

41 Anicet Casellas Guanter Atletisme Girona ESP 02:35:24 

42 Sancho Ayala Abad Fondistes Del Solsones CAT 02:35:31

 

CLASSIFICACIÓ FEMENINA

20  Emily Chepkomy Samoei 000000 KEN 02:26:52 

26  Biruktait Eshetu Degefa    ETI 02:29:52 

30  Elena Espeso Gayte 00000 ESP 02:30:52 

33  Berhane Dibaba 0000 ETI 02:33:07 

394 Aroa Merino Betandor Tasaigo ESP 02:55:03 

582 Amaya Carretero Zulaica    ESP 02:58:33 

638 Filip Van Cauwenberghe Beho BEL 02:59:05 

731 Nuria Sierra Marin Atletismo Hinaco Monzon ESP 03:00:06 

780 Martha Hall Garden City Runners UK  03:00:57 

807 Mireia Sosa Pérez Runnesworld Tarragonasub ESP 03:01:28 

858 Agnete Debois Hjelmar Fitness Dk DNK 03:02:39 

1030 Paula Salgado González C.A. Sant Celoni ESP 03:05:34 

1046 Claire-helene Camelot    FRA 03:05:49 

1055 Núria Soler Alay Lloret – la Selva CAT 03:05:57 

1087 Elena Hidalgo Ripollet Unio Atletica ESP 03:06:32 

1211 Anna Riera Pla    CAT 03:08:03 

1245 Ginette Schaffrath Rfcl 2739 BEL 03:08:33 

1296 Ana María López Diez    ESP 03:09:01 

1398 Tete Ferreiro Zurich Sport Club ESP 03:10:07 

1483 Anna Bretones Coronel Granados CAT 03:11:01 

1489 Linda Bourquin Nac Nivelles BEL 03:11:05 

1507 Vinyet Noguero Planas C.esportiu Penedés ESP 03:11:17

 Per veure més fotos del grup d’Oson@corre: Clicka aquí





En Gerard baixa de les 3 hores en el seu debut a la Marató

26 03 2012

Diari de la meva primera Marató.

Entrenament, pasta, aigua, descans, nervis… hores i hores pensant en aquest dia, el dia de la Marató de Barcelona la meva primera Marató!

Em vaig decidir a participar a la Marató del 2012, desprès de sentir les histories viscudes del meus companys/a d’Oson@corre que van fer la cursa l’any anterior. M’explicaven l’esforç, l’entrenament, el patiment, el famós mur del 30 km’s… però que tot això, no tenia preu, que es tenia de viure.

Han estat molts mesos entrenant amb fred, amb pluja, a la tarda, a la nit, les tirades del diumenge, però tot arriba.

Em llevo, esmorzo i tot caminant, cap a la Font Màgica a trobar-me amb tots els components d’Oson@corre i perquè no dir, de VALENTS, que avui farem la Marató. Ens fem les 4 fotos de rigor, riem una estona i ens desitgem sort. Tots agafem el nostre camí per anar cap els calaixos de sortida. “Pixaradeta” de rigor i a falta de 15 minuts, situats a les primeres files de la línia de sortida. Els altaveus sona Rocky II, però jo no ho ser ni on era el meu cap (poder km 20 el 30… nidea) i és el Victor que em fa adonar que sona aquesta cançó, ens dona 4 consells més i tret de sortida. Amb el Victor i el David a la nostra batalla (4:15 al km). Passen els km’s el Mister marcant el ritme (Moltes gràcies per ajudar-me en aquests 15 quilometres), els passem una mica més ràpid del previst, però ens trobem bé i la llebre de les 3h la tenim amb nosaltres, això vol dir que anem per bon camí. Intentem agafar tots els avituallaments, si no l’agafo jo, l’agafa un altre i d’aquesta forma ens hidratem, ja que comença a fer caloreta. Com ja he comentat el km 15 el Victor comença a perdre metres i ja el perdem de vista, sol davant el perill…jo i el David enganxat darrera meu. Passen els km’s i em trobo molt i molt bé i ja estem el km 26, el màxim de quilometres que havia corregut mai a la meva vida. En arribar gairebé a la Torre Agbar em trobo la Sònia i el Joel, són els meus reporters, els meus avituallaments personals i els millors suports moral de tots (han viscut aquesta marató com que l’haguessin corregut ells, MOLTES GRÀCIES SOU ELS MILLORS!!!!) em donen un gel i seguim. Ser que ara fins l’Arc de Triomf serà dur, ja que el recorregut tothom m’ha dit que es fa pesadet i pq ja porto 30 km’s (allà també veig la Núria que està fent estiraments per entrar a la cursa i ens saludem) a les cames i poder hi ha el mur…(quina sort, ahir resulta ser que no me’l van posar).

En arribar el km 35 em prenc el segon gel i em dona una força per seguir fins els km 38, on realment el cansament de les cames és alt, però la llebre encara la porto a darrera i no em rendiré i menys veient que baixo de 3h. Em dic ara si, Gerard ara si, si arribes el 40 amb 2:50:00 tot això és una realitat. Paso el km 40 a 2:50 clavat i també em passa la llebre, ja ser que estic afluixant de ritme, però penso que no pot ser i m’agafo a ella fins el final! Creuo la línia final amb 2:59:35 una REALITAT! Em cauen 4 llàgrimes d’esforç i alegria, medalla el coll i ara si sóc un Finisher!!! Gràcies a cada un dels atletes d’Oson@corre i felicitar-los també per les grans marques que hem fet! BARCELONA HA TREMOLAT!