CURSA POLICIA DE CATALUNYA 2012 – LA RECTA MANLLEU-VIC

31 03 2012

13 de Maig de 2012





Memorial Ramon Oliu – Cursa a Cantonigròs

30 03 2012

VIII Memorial Ramon Oliu

Estimats amics i amigues,

Només per a que us ho apunteu a l’agenda:

Us anuncio que la Cursa de Cantonigròs -VIII Memorial Ramon Oliu- d’enguany, la celebrarem el proper diumenge 3 de juny.
Com cada any, serà gratuita i començarà a les 10 del matí, després de les dues infantils que ho faran a les 9.15.
Si creieu que vindreu, comuniqueu-nos-ho tan aviat com pugueu (per qüestions logístiqen aquest mateix correu).

Vull inscriure’m a la VIII Cursa de Cantonigròs

Nom:
Cognoms:
Edat:
Sexe:
Població:
…………………………………………………………………………………….
Així mateix, vull inscriure al/s nen/s
Nom:
Cognoms:
Edat:
Sexe:
…………………………………………………………………………………….

Rebeu una abraçada

Miquel Pucurull

pucurullfontova@yahoo.es





Roger Puigbó és segon a la Meia Maratona de Lisboa

29 03 2012

Club atlètic Vic

Diumenge es va disputar a Lisboa la 22a edició de la multitudinària Meia Maratona, que va comptar amb una de les més nodrides participacions d’atletes en cadira de rodes d’ençà que, fa 14 anys, es va introduir aquesta categoria. Més d’una desena de països d’arreu del món hi eren representats per prop d’una quarantena d’atletes.

La presència del britànic David Weir, del sud-africà Krige Schabort, de l’australià Brett Mc Arthur i del suec Pierre Samuelsson va contribuir a incrementar el ja alt nivell competitiu amb què compta aquesta prova, dominada habitualment pels corredors suïssos i catalans.

Ja des de la sortida, un grup integrat pel suís Frei, el sudafricà, el britànic i els tres catalans Botello, Madera i Puigbò, van anar distanciant-se de la resta de corredors però el mal estat del ferm i el fort ritme imposat va anar reduint el grup; de bon primer fou Botello que es retirà, a penes fet el primer km, per una punxada i mica en mica, després de diverses alternances en el cap de cursa, el britànic s’escapà i els perseguidors quedaren reduïts al suís i als dos catalans. 

Finalment, en David Weir entrava primer a la meta, establint un nou rècord de la prova, amb un temps de 43m 41s, a continuació entraven a l’esprint en RogerPuigbò amb 44m 50s i Heinz Frei amb 1 segon més. La quarta plaça ha estat per en Jordi Madera (46m 33s) i la cinquena pel sudafricà Schabort que ha entrat 29s més tard. 

En categoria femenina les tres primeres places han estat per a les corredores suïsses, Manuela Schar 55m 24s, Sandra Hager 58m 46s i Patricia Keller, 1h 01m 18s. 

Resultats a:

homes:

http://www.meiamaratonadelisboa.com/prova/classificacoes/?lang=es&catid=cadeira_m

dones:

http://www.meiamaratonadelisboa.com/prova/classificacoes/?lang=es&catid=cadeira_f





La meva primera marató!

27 03 2012

EN GABI ENS EXPLICA LA SEVA PRIMERA MARATÓ – MARATÓ DE BARCELONA

El gran dia havia arribat, eren les 4.55h quan el despertador tocava per anar a la Marató de Barcelona, la meva primera marató.

Un parell d’errors meus havien fet que les dues últimes nits no hagués descansat prou ni prou bé, però ara les cartes estaven donades i no podia permetre que això canvies res, afrontaria el repte amb tot l’optimisme possible.

Encara anava amb el pijama quan sona el telèfon de casa, eren les 5.05h i encara no havia engegat el mòbil. Era en Victor que em deia:

  • Gabi, on ets?”
  • Ostres Victor, no em diguis que m’he adormit? (aquella nit havien canviat l’hora)
  • Doncs si!

Si en Victor tenia raó, eren les 6.05, justament l’hora que havíem quedat a Can Pamplona per marxar.  El meu cap, encara amb els cabells esbarriats per l’efecte dels llençols va començar a barrinar a una velocitat quelcom superior a la de la llum. Si jo m’havia adormint, no em podia permetre anar a la marató sense esmorzar ni fer que tots els meus companys arribessin tard per culpa meva, hauria de dir-los que marxessin i jo ja vindria el més aviat possible amb el meu cotxe i sol, però en Victor, havia anat a buscar el meu dorsal el divendres, i el tenia ell. Això era un problema greu i que va fer augmentar encara més la velocitats del meus pensaments. Si en Victor ja m’havia gastat una broma el divendres dient-me que hi havia hagut problemes amb el meu dorsal i que no podria córrer, amb el conseqüent salt al cor que vaig tenir, no podia ser que ara em gastes una altre broma d’aquest calibre a les 4.05 hora vella tot just sortit del llit, així que vaig recollir el fruit de les neurones i vaig dir:

  • Victor, on ets?
  • A Can Pamplona
  • Hi ha algú més amb tu?
  • No!
  • Victor, jo ahir vaig canviar l’hora i són les cinc i cinc del matí
  •  A vale, així m’he equivocat jo! (amb aquella naturalitat del Victor)

El meu metabolisme es va tornar a col·locar en fase “tot va bé” i vaig continuar el procediment normal, pensant si em rentava la cara o no ja que en Victor havia aconseguit despertar-me del tot.

El trajecte cap a Barcelona, l’arribada i el retrobament amb els companys va anar perfecte. Ens vam fer les fotografies de rigor i cap als calaixos.

De seguida em vaig adonar que potser havia comés un altre error. La por de deshidratar-me havia fet que begués molt. Des que havíem arribat a Barcelona ja havia fet “pipi” tres cops, faltaven deu minuts per sortir i no tenia clar que pogués acabar la cursa sense haver-hi de tornar. Sobre la marxa vaig pensar. 

Els companys en vam repartir cadascú en el seu calaix i a mi em tocava el vermell. Vaig tenir la sort de coincidir amb en Santi i l’Aureli, no aniria sol i això era important.

Durant els últims dies d’entrenament, m’havien sortit dubtes importants sobre al ritme a dur durant la cursa. Havíem plantejat tot l’entrenament per fer una cursa a ritme de 3h30’ però les dues últimes mitges maratons corregudes, la de Granollers on vaig fer marca personal amb 1h29’ i la de Montornés quinze dies abans on havia corregut molt còmode a 3’ per sota el ritme de 3h30’ m’havien dut el cap a can rumia fins el mateix moment de la sortida. Alguns companys m’havien dit que 3h20’ era assequible per mi i altres em deien que em reserves al principi. Els meus companys de calaix sabien que tenia aquest embolic al cap i a pocs minuts abans de sortir em van dir:

  • Què Gabi, ja saps a quan aniràs?
  • No, intentaré frenar-me i anar la primera mitja a 4’58’’ (ritme de 3h30’) però no se si ho aconseguiré, soc molt espontani.
  • Si fas això ja ens va bé, després ja et deixarem marxar!

Va sonar el tret de sortida i de seguida ens vam començar a moure. Era allà! La panoràmica dels meus ulls no donaven l’abast a engolir tot el que volia veure, m’acostava al pont inflable de la sortida encara amb papers voleiant amb un dit a punt d’engegar el crono quan em vaig dir. “Gabi, avui a disfrutaaaaar!!!”

Els sorolls dels xips van quedar enrere i l’Aureli, en Santi i jo corríem en columna de tres, recollint ja els ànims i aplaudiments de tot el nombrós públic que hi havia a Plaça Espanya, les tres samarretes d’Oson@corre indicaven que érem un equip i la sensació era increïble!

La cursa rodava i els meus companys eren davant meu corrent i xerrant còmodament.  Jo els seguia a menys d’un metre darrera sorprès de com em costava estar al seu costat “Gabi tranquil, estàs fred” em vaig dir. l’Aureli se’n adonava i em deia “Vas bé Gabi?” “Si si, perfecte…” Ai mare, pensava jo, com això no canviï…  Els companys no ho sabien, però estàvem corrent massa ràpid, anàvem a ritme de 3h20’ (4’45’’),  com que era molt d’hora i a mi aquest objectiu ja m’anava bé, no vaig dir res.  El primer Km va passar com res i en el segon, en Santi va veure que anàvem massa ràpid, però tampoc massa, a tots ens anava bé.

De mica en mica vam estabilitzar el ritme i l’Aureli i jo vam començar a parlar del “pipi”. Al Km 15 en Santi ja se’ns havia escapat 15 metres i si quan el teníem a tres no ens escoltava ara ja no era el moment d’intentar frenar-lo. Com un regal del univers, vam trobar dues casetes  de fer “pipi” i que a més a més, tot i els 3000 atletes que devien haver passat abans que nosaltres, estaven lliures així que vam solucionar un dels problemes, amb el peatge de que vam perdre de vista en Santi. Ell, que se’n va adonar més tard, va anar afluixant i al Km 19 ens vam tornar a trobar.

Vam tornar a lluir l’uniforme d’Oson@corre en columna d’A3 sobre l’alfombra dels xips de la mitja marató.  La vam passar a 1h 42’, anàvem 3 minuts per sota el temps programat.

Jo que no em trobava del tot fi, ja m’havia pres un dels tres gels que duia al Km 20 i ara, no se si per la baixada o per l’efecte del gel, em trobava més bé que mai. Al Km 22 ens van tornar a donar aigua i jo vaig poder esquivar molt bé els que també en volien. L’Aureli es va quedar uns 15m per darrera meu i en Santi potser uns 30 o 40m. Al pont de Calatrava vaig esperar l’Aureli i em va demanar:

  • Què, comences a tirar?
  • Provaré d’anar per sensacions, igual m’atrapeu ben aviat!
  • Doncs que vagi molt bé, jo esperaré una mica més!

Crec que sense saber-ho en aquell moment, allà va començar la meva marató de debò.  Estava “sol”, rodejat d’atletes i de milers de persones aplaudint i animant, però sol amb els meus pensaments.

En un dels últims entrenaments que havíem fet conjuntament en Xevi Ferrer em va dir:

  • Ja t’has estudiat el circuit?
  • No encara, potser la setmana que ve
  • Doncs és molt important eh!

Li havia fet cas i tot i que ho vaig deixar per l’última nit, aquella que tenia una hora menys, sabia que del Km 26 al 31 seria molt dur, no només per allò que deien del mur i que jo encara no havia experimentat mai, sinó perquè aquets Km eren una anada i tornada, totalment rectes primer de pujada i després de baixada i amb poca ombra.

Aquí doncs, vaig dir-me “Gabi, a poc a poc i anar fent que això serà dur”. No m’equivocava, la subtil pujada començava a fer estralls a les meves cames. Em vaig prendre un sucre amb aigua i com aquell que no vol, ja veia el final de la recte.

 Arribava a la plaça de les Glòries, amb la vista espectacular de la Torre Agbar, el públic era tant nombrós que la pista se’ns feia estreta. Tot plegat vaig pensar: “ I el mur? Potser és aquest mal horrorós que tinc a les cames, deu estar al caure això del mur”. De cop, al mig del públic vaig veure la Núria Codina.  Jo havia baixat a Barcelona sol i llevat dels companys de cursa i els seus acompanyants, no coneixia a ningú més. Trobar-me a la Núria va ser com prendrem dos gels de cop. Vaig fer la corba per enfilar l’altre tros de recte en baixada i apa, avall. En aquell tros, també vaig trobar la Sonia, la Montse i la Judit.

Al Km 31 venia un altre segment difícil, tota la zona del Forum i l’Avinguda Litoral fins al parc de la Ciutadella, amb poc públic i molt de sol.

Un amic meu que havia fet la marató ja fa molts anys, quan encara jo no corria, m’havia dit que quan arribaves a la meta gairebé tenies ganes de plorar de content. Jo comprenia, entenia i respectava aquestes paraules, però sempre m’havia preguntat com podia ser aquella sensació. Ara, estava al Km 31 i vaig voler imaginar-me com devia ser. De cop i volta, els músculs de la cara se’m van començar a contraure i un calfred em va recórrer tot el cos, en pocs segons en vaig tenir prou per saber exactament com seria aquell moment.

Vaig prendrem un altre gel i vaig afrontar els kilòmetres 31 al 36 com vaig poder, amb parada per fer “pipi” inclosa.

Mentre enfilava cap al Arc de Triomf, el dolor a les cames era ja insuportable, duia ja 36Km’s però altre cop, la gent s’esforçava per cridar més que els altres i això ens donava ales als atletes. Tot plegat, em vaig adonar que m’acostava a la Plaça Catalunya i vaig recordar que el circuit passava pel centre de Barcelona. Hi havia taaanta gent, taaanta gent cridant-nos, animant-nos i aplaudint-nos que les emocions se’m van desbordar. No podia ser immune a tanta eufòria i generositat gratuïta. Ara també sabia que volia dir allò “d’ignorar el dolor”, era el petit gest que podia fer jo per agrair-los el que estava fent tota aquella gent. Altre cop, la cara contorsionada i crec que amb alguna llàgrima, però no m’importava, al contrari, era una felicitat immensa.  La Porta del Àngel, l’Avinguda Laietana, el Carrer Ferran i les Rambles, van passar com si res i les cames anaven soles.

Arribat ja a l’estàtua de Colom, quedaven poc més de dos quilòmetres, encara vaig tenir força per fer un canvi de ritme, però la subtil pujada i la gran quantitat d’atletes que s’anaven parant i havies d’esquivar, fa fer que al Km  41 tornés a baixar el ritme, aquest cop més que mai però dintre els marges del programa. Les cames però, em feien tant mal que no em deixava ni pensar.

L’últim revolt i la meta al fons. La llum que il·luminava el dia no se si era del Sol o dels atletes que estàvem arribant, la felicitat era indescriptible, el dolor també però no importava. Finalment, tal com va dir un company d’Oson@corre, “recordeu-vos de  passar la línia d’arribada aixecant els braços” i notes com els genolls et fan figa, un pessigolleig et puja de dins cap a fora i esclates a plorar d’alegria.

In-des-crip-tible amb paraules, no hi ha res com una marató. Ho havia fet, la primera marató!

Gràcies a oson@corre que ha fet que en dos anys i escaig, jo hagi passat de no córrer a fer tota mena de curses culminant amb una marató, i gràcies a tots els companys d’oson@corre per fer d’aquesta entitat un lloc tant acollidor i tant motivador. Oson@corre som tots!

 Salut! 

Ai si! Per si és d’interès d’algú, finalment vaig acabar en 3 hores 26 minuts 1 segon. Objectiu complert! 





Noticies d’Atletisme del Club Atlètic Vic

27 03 2012

Club Atlètic Vic

Conquesta dels atletes del C.A. Vic i d’Oson@corre a la Marató de Barcelona

Aquest diumenge 25 de març es va celebrar una nova i esperada edició de la Marató de Barcelona. Amb gairebé 20.000 corredors, s’ha consolidat com una de les millors d’Europa i la carrera de 42,195 km. més multitudinària d’Espanya. Enguany, amb un nou rècord de públic al carrer.

Molts dels nostres atletes van poder gaudir-ne i participar-hi i alguns van aconseguir les seves millors marques, malgrat dormir una hora menys pel canvi d’horari que hem patit tots.

Els resultats són: Joan Pallàs 2h52’35”, Gerard Costa 2h59’35”, David Adell 3h14’23”, Víctor Vilalta 3h22’57”, Gabi Cunill 3h26’01”, Aureli Gomez 3h28’32”, David Soler 3h34”32, Santi Maydeu 3h35’57”, Manel Bolaños 3h50’36”, Xevi Ferrer 3h59”08”, Manel Alcubierre 4h00”25”, Josep Vila Ors 4h01’13”, Lluís Sabata 4h10’04” i Josep Mateo 4h22’07”.

Enhorabona a tots i a per la propera!

2a jornada dels Campionats Comarcals de promoció a Vic

El dissabte 24 de març a la tarda es va celebrar la 2a jornada dels Campionats Comarcals d’atletisme en categories de promoció on van participar gairebé 180 atletes i voluntaris en les diferents proves.

Dels resultats obtinguts, cal destacar el salt de llargada de la Núria Selva en categoria alevina, amb un salt de 3,85m. En llançament de martell infantil, l’atleta Vanesa Badji, va fer un tir de 33,54m en javelina, i els germans Moya, en javelina, van fer molt bons resultats, la Montserrat amb un tir de 26,13m i en Jordi amb 47,67m. En els 100mll, la Cora Sepúlveda va ser 1a amb un temps de 13”1 i en triple va fer un salt de 10.60m.

Podeu consultar els altres resultats a la pàgina web del club i us esperem a la 3a jornada que tindrà lloc el 21 d’abril al matí.

Bona participació a la Cursa de Muntanya de Manresa

Diumenge 25 de març també va tenir lloc la 5a Cursa de Muntanya del Collbaix a Manresa. A la cursa, que la va guanyar en Just Sociats, hi van participar també en Jordi Parareda 11è, en Xevi Vidal 12è.

Controls a Castellar del Vallés i a Granollers

Dissabte a Castellar del vallés , la Marta Ayats, va participar a la prova de llançament de martell cadet femení i va fer un tir de 34,5m.

Diumenge la Jana Coll, va anar a Granollers i també va participar als controls socials que organitzaven, ho va fer en la prova de martell juvenil amb un tir de 39,45m. 

Pròximes competicions

Dissabte, 31 de març del 2012

  • Control Cadet-Juvenil (2a Jornada) – a designar
  • Control Benjamí-Aleví-Infantil (8a Jornada) – El Prat de Llobregat (Pista 1)
  • Control Benjamí-Aleví-Infantil (8a Jornada) – Barcelona-Serrahima(Pista 2)
  • Control FCA – Lleida
  • Campionat Territorial de Proves Combinades – Cambrils
  • Campionat Territorial de Proves Combinades – Palafrugell

Diumenge, 1 d’abril del 2012

  • Campionat Territorial de Proves Combinades – Cambrils
  • Campionat Territorial de Proves Combinades – Palafrugell
  • 15a cursa els 10 de la Llagosta (10km) – La Llagosta
  • 1a cursa del Roc Gros-mitja marató de muntanya- Els Hostalets de Balenyà




El Famós Mur/Façana

27 03 2012

EN DAVID SOLER I EL SEU MUR/FAÇANA

Hola companys/es d’Oson@corre

Aquest passat diumenge, vàrem pendre part a la marató, l’objectiu que em vaig marcar quan vaig començar fa 9 mesos, completar-la era important per mi, però intentar baixar de les 3h també. 

Ahir era el dia,  vàrem sortir amb en Gerard i en Víctor a 4’15, en Víctor ens va dir que anessim de costat però que no ens molestessim, li vaig fer cas ( potser era una dels primeres vegades que ho feia, no, es broma sempre intento fer-li cas al míster), anavem passant els km facilment, controlant la respiració i controlant la llebre de 3h, el km 15 ens va atrapa en Xevi Puigdesens(un tio de bona fusta i un bon company) em va demanar: que tocan-te els ous? jo li vaig contestar que de moment si però que era molt llarga, poc despres en Víctor, em va deixar sol amb en Gerard, vaig passar la mitja amb 1:28:47 (la meva millor marca és en mitja 1:22:48) era el tracte, intentar passar el famós mur (km 30 mes o menys) el més sencer possible, el vaig passar i estava bé, teniem la llebre de 3h hores al costat,  just després de passar el km 33 les meves cames van dir prou, tenia rampa i els bessons a dalt de tot, el famós mur era una façana més alta que la de casa els meus pares, tela! tota la feina feta fins el moment per terra, vaig parar una estona, però ja no vaig poder tornar arrencar, després volia acabar-la com fós, em van animar molt els companys d’Oson@corre que em van atrapar,  com l’altre David, en Víctor, en Gavivolador i l’Aureli. Del km 40 a meta vaig tardar 18 minuts,  semblava un zombi quan vaig passar per davant d’en Xevi i la Cristina just abans del final, d’havien flipar, però finalment vaig poder acabar, va ser molt dur haver de córrer d’aquesta manera, però FINISHER 3:34:32 (Va ser la primera i no l’última i serà un temps, espero, fàcil de superar). 

Finalment vaig està molt i molt content, per la feina i el temps que va fer en Gerard i també el de tots els altres. 

Moltes gràcies a tots per ajudar-me a ser millor corredor. 

Ens veiem companys en el proper entrenament.

PD.Us escric estirat des del sofà amb les cames ni dures ni tendres com diria el gran Alfredo, sinó destrossades.





En Josep Mateo Finisher a la Marató de Barcelona

27 03 2012

Hola Victor, soc en Josep!

Espero que tinguessis una bona marató!

Jo ja puc dir que vaig acabar una marató. I que segur que després d’aquesta en vindran mes.

M’havia marcat l’objectiu d’anar a un ritme d 5,2 minuts/km i fins el km 30 ho vaig aconseguir, però a partir d’aquí vaig patir dos “percansos” que em van fer perdre el ritme. Se’m van encetar els mugrons i em va venir dolor al genoll dret. Finalment però, vaig poder acabar la meva primera marató amb un temps d 4 hores i 22 minuts!

L’arribada a la meta va ser espectacular amb ganes de riure i plorar a la vegada.

L’entrenament ha sigut imprescindible x haver pogut disfrutar aquesta magnifica experiència!

Si teniu alguna foto me la podeu passar a aquest mail.

Gracies

Fotos Marató:

 https://plus.google.com/photos/100835521408316393583/albums/5724201492259005137?banner=pwa&gpsrc=pwrd1#photos/100835521408316393583/albums/5724201492259005137