Ja et pots apuntar a LA MITJA
bones,
ja et pots inscriure a la mitja de granollers, és un euro més cara que l’any passat (gratis si compres adidas).
L’han apujat un 5% !!!! que carerus!!!
demanen marca, a veure si després compleixen amb les sortides o no…
ojo que se las quitan de las manos!
salut
Informa: Enric
Corresponsal d’Oson@corre a la Garriga (territori-Mitja)
Mes info:
QUEDEN 142 DIES, 12 HORES, 50 MINUTS, 6 SEGGOOOONS …….
oson@corre 
ei!
aquest post te’l vaig passar fa 10 dies!!!
vale que jo m’adormo quan no toca, però tu ràpid a l’hora d’informar, tampoc ho ets massa!
vinga a entrenar tothom!
Enric!!!
– Que son 10 dies, davant de la inmensitattttt de l’univers?
Queden: 139 dies, 14 hores, 16 minuts i 18 segons …
Et posaré un poema d’en Joan Salvat-Papasseit, a veure si et relaxes una miqueta.
Salut i a córrer;
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
– Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
On aneu amb tant romanticisme? No em penso quedar curt:
Aquí en teniu un d’en Joan Maragall:
Salut a tots/-es
“…/… Quan em desvetllo a la nit
a tu va el meu pensament,
oh! criatura innocent
que em tens en tan gran oclit.
L’estelada de la nit
va rodant pel firmament:
a tu va el meu pensament
en el silenci infinit.
Sia el teu son beneït
i el teu oblit igualment,
i sia el meu pensament
llàntia ardent sola en la nit .
…/…”