Dani Pujadas baixa dels 40’ a Sant Cugat

6 06 2011

Ahir diumenge 5 de Juny de 2.011, en Dani Pujadas va participar a la III Cursa Sant Cugat Dir.

El especímen component del nostre equip d’Oson@corre (clar exponent de la teoría, de que fent sèries a la pista no t’ajuda a millorar en la cursa de 10 kms), (tanco parèntesi). Va aconseguir finalment baixar dels 40’ en una cursa de 10 kms. Concretament 39’48” amb un temps real de 39’45”.

En Dani, (excèptic per definició), resulta que va arribar en el lloc 21è de la classificació general, sobre un total de 631 atletes arribats a meta. (que consti que les sèries en pista no hi ha tingut res a veure… eh!) ( torno a tancar parèntesi).

Així ens explica en Dani com li va anar a la cursa de Sant Cugat:

Felicitacions Gabi !! (per la cursa a Cantoni)

En Dani, a 2’30” el km (aprox)

Sí, admeto que les séries són fructíferes però el patiment a Sant Cucufate va ser extrem, i no per la densitat de ¨pijos¨per metre linial sinó perquè la llebre de 40′ se’m va aparèixer davant meu com jesucrist des del minut 1 i no vaig voler perdre l’oportunitat d’encetar un nou diumenge de flagelació. Tot anava sobre rodes fins al km 6, ara puja ara baixa pels carrers de Sant Cucufate, sota la pluja, evitant relliscar sobre els passos de viannants en cada xamfrà, intercanviant cops de colze amb els pesats ( com jo) que volen interactuar directament amb el globus de la llebre i ser-ne constantment fuetejat a la cara… tot anava massa bé, massa, i s’intuia una pudor de sofre en l’ambient que faria canviar les coses; la llebre estava massa contenta, anava xerrant, donant conversa saludant els ¨compis¨ de Dir Sant Cucufate en un ambient excessivament relaxat fins que de sobte, tot i que aleshores en el grup llebrer hi quedàvem el 40% dels que haviem començat, la llebre va insinuar com qui no vol la cosa, amb cara de preocupació pel que li venia a sobre que els punts km no estaven ben col.locats, que alguna cosa no rutllava, i que li semblava poc probable però que potser havíem estat passejant a un ritme per sota del previst… i l’oasi es va convertir en infern perquè va decidir augmentar el ritme considerablement a partir del km 6 quan ens vam assabentar que qui havia col.locat els punts km s’havia fotut algun gintonic de més la nit anterior!

Es va acabar la festa, les bromes i els comentaris i va començar 4km interminables de flagelació; no sé el ritme pq la llebre en prou feines la podia seguir a roda i jo sense pulsòmetre pq vaig per sensacions… només sé que anàvem rapidíssim, massa ràpid i tot per la salut, allò no podia ser bo, segurament vam haver d’acabar a un ritme de… 2’30”/km per compensar la passejada inicial, sense ànim d’exagerar en absolut ehh. Ah, i el meu pare que era allà amb la supercàmara digital em va fer la foto d’arribada en el moment en que tenia la cara més desfigurada pel patiment per no perdre el costum.

Bé, marca i final feliç.

hurra pel trainer!!

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: