Operación Jamón

30 04 2010

Oson@ corre aconsegueix el seu botí de Guerra.

Doncs no es tracta d’una pel·lícula d’Alfredo Landa o d’en Paco Martinez Soria, es tracta del botí de Guerra aconseguit aquet passat cap de setmana a la mitja Marató de la Garrotxa.

Aquest es el Dream team Oson@ Corre.

(També hi va participar l’Isàvena, que va arribar a meta un xic més tard, tal com escriu i descriu ella mateixa en un “post” anterior. Disculpa per no esperar-te per la foto, però es que estàvem expoliant l’avituallament  de l’arribada:)

I es que no tot es córrer i més córrer, a vegades també ens motiven altres petites cosetes…

Anuncis




Paul Ereng a corrercorrer.com

30 04 2010

Paul Ereng, el desconegut

Avui a corrercorrer.com, fem un recordatori de l’espectacular atleta vuitcentista Paul Ereng.

Aquesta és la història d’una atleta nascut a Kenya l’any 1967 i que es va desplaçar als Estats Units amb una beca per a estudiar a la Universitat de Virginia.

Ereng venia amb una bona trajectòria per als 400 mll, distància en la que corria al seu país, però quan es va instal·lar-se als Estats Units va començar a córrer els 800 mll. En aquesta distància va guanyar el títol universitari de la NCAA el 1988, també va competir en alguna prova més a Europa durant aquell any, sense grans resultats. Però va competir en el Campionat Nacional de Kenya, on va aconseguir la medalla de bronze i la plaça per als Jocs Olímpics de Seül 1988.

A Seül, el nostre atleta kenià era un atleta més. Sense ser massa conegut ja va donar el primer avís a les semifinals on va guanyar realitzant la seva millor marca personal amb 1.44.55. Els grans favorits per a aquella final de 800 eren corredors com Said Aouita, Joaquim Cruz o Johnny Gray.

Vegeu el reportatge sobre Paul Ereng a corrercorrer.com





Pep Bisquet, entrevista a corrercorrer.com

29 04 2010

Entrevista amb en Pep Bisquert, codirector de la Clàssica a l’Olla de Núria

Avui a corrercorrer.com, hem penjat una entrevista que l’Anna Comet li ha fet a Pep Bisquet.

En Pep és una d’aquelles persones que estimen la muntanya i es nota només de creuar unes paraules amb ell. Però té una peculiaritat que no tots els grans muntanyencs comparteixen, també és un “malalt” de la competició en muntanya. En Pep va competir durant molts anys amb esquí de muntanya i, actualment, es deixa caure per alguna cursa de muntanya. Però avui parlarem amb Pep perquè entre les seves facetes també destaca la de codirector, lloc que comparteix amb en Jordi Godayol, de l’Olla de Núria, una de les curses de muntanya de les nostres terres amb més projecció internacional i la precursora del Circuit internacional que s’estrena aquest 2010, el Mountain Running International Cup.

Vegeu que ens explica en Pep a corrercorrer.com





Cursa el Cor de la Fageda – La Garrotxa

28 04 2010

El dissabte 24 d’abril varem córrer la 1ª Cursa pel Cor de la Fageda a la Garrotxa.

Ens hi varem apuntar per que ens agrada córrer per camins i boscos i la distància d’onze kilòmetres de muntanya ens semblava molt còmode.
Amb una cursa sense antecedents no saps mai com pot estar organitzada, però la veritat és que des del moment que t’inscrivies ja anaves veient que la organització anava per bon camí (mails de confirmació, informatius, etc).

I així va arribar el dissabte. La primera sorpresa va ser el canvi d’itinerari, no pel mateix en si, sinó per que la cursa quedava en gairebé 14 km, només calia aguantar una estona més…..

Primer es van fer curses de categories infantils, i així tota la família podia córrer, el que varem fer en el nostre cas.

Tot i que després del migdia va caure un bon xàfec i continuava molt ennuvolat, la pluja ens va respectar durant la cursa.

Una mica més de 200 participants es van aplegar a la sortida i cap a les 17:20 es va donar el tret de sortida, en aquest cas el “tro de sortida” doncs ho van fer amb un gros petard.

La cursa va transcórrer primer cap al volcà del Croscat i després cap al de Santa Margarita, on ens varem enfrontar a la primera rampa forta,  aproximadament 1,5 km de pujada amb uns últims metres bastant pendents. A partir d’aquí, per camins i boscos, baixades, plans i una segona pujada forta, ens varem encaminar cap a la Fageda d’en Jordà ( no em feu dir per quins camins, doncs ara no sé si els trobaria). Tot el recorregut va estar molt ben senyalitzats, impossible perdre’s. Els camins fantàstics, llàstima que anem tant ràpid corrent oi?.

Durant el temps de cursa, em consta que van haver-hi entreteniments per la canalla i tots aquells que ens esperaven. I després de la cursa i entrega d’obsequis, premis i sorteig, una botifarrada per tothom.

En definitiva, que varem fruir molt, va haver-hi cursa per tothom, ràpids i no tan ràpids i l’organització va estar molt bé.

Esperem que sigui la primera d’altres edicions.

 classificació 1a CURSA DEL COR DE LA FAGEDA

1 013 XEVI MASOLIVER VIDAL 00:26:57.5 00:52:12.85
2 005 JORDI BARRANCOS SOLERA 00:27:37.5 00:52:37.75
3 525 DANI BAYÉS PRAT 00:27:50.6 00:53:20.05
4 003 ALEIX DOMENECH GUIX 0 00:54:21.00
5 261 FERRAN SARRI PLANS 00:28:26.2 00:54:25.45
6 188 JOAN PALLÀS JANÉS 00:29:16.9 00:56:07.40

trobareu la resta de classificats a corrercorrer.com

Informa: Montse Periago

Cris i Montse a la Fageda




Festa de la Muntanya de la Vall de Ribes

27 04 2010

Ja tenim obertes les inscripcions a la II FESTA DE LA MUNTANYA DE LA VALL DE RIBES, que es celebrara els propers dies 22 i 23 de maig.

Aquest any amb dues novetats que creiem seran molt atractives, “El Doble KM Vertical al Puigmal” amb sortida a Ribes de Freser i arribada al cim del Puigmal amb 11km. i 2200m.+.

l’Altre novetat es la Pujada a Sant Antoni, cursa pensada per la categoria SUB-18 que amb 1,2km. i 400m.+ puntuarà per la lliga Catalana SUB-18. La cursa es gratuïta per als menors de 18 anys. i de 11€ per la resta de participants.

El “Descens Vertical” sortirà del cim del Taga i amb poc mes de 5km i 1.140m.- arribarà a Ribes de Freser.

Per a mes informació, podeu consultar el web: www.diedre.cat

 Informa: Marc Erra – Diedre-





Ser dels últims

27 04 2010

Si dividim una cursa entre els que van els primers, el “pelotón” i del darrere, jo pertanyo a aquest últim grup. De ben segur que m’agradaria millorar els meus temps, però córrer dels últims és una visió de la cursa diferent. 

Ara que torno de fer la mitja de la Garrotxa us vull explicar què se sent. De parts dolentes n’hi ha unes quantes, sens l’alé del cotxe escombra que t’empeny, quan tu no pots tirar més del que tires, i durant molts kilómetres corres sol, si, tal com ho llegiu, de vegades em pregunto com pot ser que en una cursa en la que participen 500 atletes puguis correr sols, doncs és així, els 20-30 darrers participants acostumem a córrer a una distància d’uns 100/200 metres entre nosaltres, i córrer sol és molt dur: el trànsit ja no està parat, i hi ha cotxes que t’adelanten a 10 centímetres i creus que per un moment i donat al teu estat de fatiga aniràs a parar al camp de patates més proper. Quan arribes a meta, et toca una samarreta d’una talla que no és la teva, vas al punt d’habituallament i moltes coses s’han acabat …però avui,  per sort, he tingut el mateix pernil que tothom. 

Però hi ha una cosa que no canviaria per res de córrer del món dels que correm en les darreres posicions i son els ànims de la gent de dins i fora de la cursa, els dels espectadors són gratificants, sovint fan posar la pell de gallina, i els dels participants, si atrapes al del davant, són reconfortants, nosaltres tenim la sort que adelantem i encara ens diuen “vinga noia que ho estàs fent molt bé”, avui fins i tot m’ha animat un dels corredors asseguts a la cuneta esperant que passes el cotxe escombra. 

I és que alguna recompensa ha de tenir arribar dels últims …

Isàvena Opisso





Duatló de Muntanya de Centelles

27 04 2010

5ena DUATLÓ DE MUNTANYA DE CENTELLES

Aquest passat diumenge 25 d’Abril de 2010, s’ha celebrat a Centelles (Osona) la última de les 8 proves que engloba el circuit de Duatlons Terra Endins.

En una matinal assolellada, en ambient típic primaveral, a les 9:30 del matí després del corresponent briefing, es donava la sortida d’aquesta 5ª edició de la Duatló. Per endavant quedaven 10 kms corrent + 20 kms en BTT + 2,5 kms corrent de nou. Uns 180 duatletes vinguts de totes les contrades catalanes, es preparaven per disputar aquesta bonica cursa osonenca.

El guanyador absolut de la cursa, ha estat el duatleta Gabriel Crosas, del Diedre-Cicló, que ha invertit 2h:06’42” en completar la cursa, molt a prop d’ell arribava a meta en segona posició l’Albert Camps del Club Triatló Costa Barcelona amb 2h:07’15”. Completava el podi masculí Guillem Pujols del Triatló Lluçanés amb 2h:08’11”.

En l’apartat femení la més ràpida en completar l’exigent circuit ha estat Montse Serral del Diedre Cicló amb 2h:45’27”, un minut i escaig més tard arribava en segona posició Mariona Càtedra del Cicles Ayats 2:46’34” i Núria Fernàndez companya d’equip de Serral ho feia un xic més endarrerida, invertint 2h:54’59” completant així el podi femení.

Resultats i + info a corrercorrer.com