V TRAIL DEL BISAURA – 14 D’OCTUBRE DE 2017 (REBECA FERNANDEZ ROMA)

6 11 2017

A les 08.00h del matí ens trobàvem a Sant Quirze de Besora en Marc Carrió, l’Edu Serra i jo per anar a buscar dorsals, veure l’ambient i sobretot començar a notar com el cos es prepara per donar-ho tot en una cursa tant divertida i fantàstica com és la del Bisaura.
Feia un dia serè, ni un núvol, i una temperatura fresqueta, ideal per córrer. Nosaltres tres competíem a la cursa “S”, la més curta de les 4 modalitats que es disputaven aquell dia, i que era de 11,5 km amb 580 m positius, amb sortida i arribada a la plaça de Sant Quirze de Besora, passant per Montesquiu, la Solana i el Pla del Revell. Altres companys d’Oson@corre ja feia unes hores que havien sortit per encarar la modalitat “M”, de 50 km!
Després d’un cafè, deixem el xandall al cotxe i anem a provar sensacions fent un rodatge pel poble i ja de pas fer passar la mica de fred que teníem. Quan ja s’acostava les 10.30h fem uns progressius i ja cap a buscar posicions a la sortida. Els tres ens posem prou endavant per aprofitar els primers 2 km de planer i trobar així un bon ritme de cursa.
Els darrers 10 segons abans del tret de sortida sona la música de Bola de Drac….emoció per als 250 participants d’aquesta modalitat, i les ultimes abraçades i paraules d’ànims entre nosaltres. Un cop sona el tret…. tots a córrer, a buscar ritme, a esquivar altres participants, a mesurar forces, respiració… aprofitar els primers quilometres i sobretot dosificar per la gran pujada de la cursa: la pujada de l’infern.
En Marc, tal com va prometre, em va acompanyar tota la cursa, fent de fantàstica llebre!. Els primers quilometres anar fent, no fent cas a la resta de participants, alguns avançaven, després els tornàvem a veure com ens passaven, llavors els avançàvem de nou nosaltres…però sempre mantenint el nostre propi ritme. Finalment arriba la primera pujada, però bé, pràcticament la vam fer tota corrent. I poc a poca anàvem consolidant posició, no veiem gaire gent a davant, i per tant no sabíem si anàvem molt bé o simplement estàvem entre dos grups.
Trobem el primer avituallament, però anàvem fins, per tant no vam parar, a donar-ho tot! Poc després arriba la famosa pujada…. total desconeguda per mi… trobem unes cortines vermelles que al obrir-se descobrim.. la pujada de l’infern. En Marc a davant, mans a les cames i amunt, caminant, ràpid, controlant respiració, i amunt, amunt… a mitja pujada un càntic “l’infern serà sempre nostre!!”, i 5 dimonis tocant els tambors… ja us queda poc ens deien… i les paraules que van ser clau per mi: la primera dona.IMG-20171106-WA0011

Ja només quedava acabar de pujar aquell infern per arribar el primer cel, el segon avituallament. Allà dalt, el cel blau, un sol radiant i amb moltes forces encara, per tant sense parar a veure ni menjar res vam començar a córrer el Pla del Revell i ja tot baixada! Només es tractava de arribar amb forces als últims quilometres de baixada i si es podia aconseguir distància amb la segona dona. Amb en Marc a davant marcant ritme i obrint camí, vam anar agafant cada vegada més bon ritme… fins arribar a 4’10’’, la feina ja la teníem quasi feta.IMG-20171106-WA0010

I veiem el poble, de les ultimes persones de l’organització ens indiquen que hem de baixar per un carrer d’escales , de 2 de 2, saltant…, ja arribem, veig la carretera que porta a la plaça…últims 300 metres…només falta el darrer esprint, ja veig el revolt on apareix l’arc d’arribada…i si allà m’espera la cinta de primera femenina i un bon confeti! En Marc, tot i que ha anat davant tota la cursa, em deixa gaudir entrant com a campiona. Resultats Temps 1:08:03 en Marc i jo (23na i 24è general). Pocs minuts després arribava l’Edu amb 1:13:05 (43è de la general)

IMG-20171106-WA0012

Molta satisfacció, una cursa molt divertida, entretinguda, un gran ambient i sobretot un gran resultat! No podia faltar un bon massatge (sobretot l’Edu…) i un bon menjar per recuperar forces!! Després de l’entrega de premis, ben ràpids cap a Vidrà a veure com anaven els nostres companys d’Oson@corre que ja els tocava dinar… i continuar la seva aventura.

 

Anuncis




ULTRA DE BASTIONS SKYRACE 2017

5 06 2017

Des de que l’any passat en van neutralitzar a l’Ultra de Bastions a Nuria, en vaig marcar com a gran repte pel 2017, l’Ultra de Bastions Skyrace 2017 .

IMG-20170605-WA0002Desprès de començar el gener preparant aquest repte i tenint sis mesos de temps per endavant, amb quasi 1000 km i 40000 metres de desnivell, positius.
Arriba el dia dos de juny del 2017, amb nervis acumulats des de ja fa dies, però tranquil perquè porto la feina ven feta. Ens trobem a Ribes de Fresser, amb l’Eduard Serra per anar a veure el briefing al cinema de Ribes de Fresser, compartir nervis i fer foto oficial de la Previa.

IMG-20170605-WA0001
La previsió meteorològica no acompanya gaire, ja que marca pluges i tempestes elèctriques. En el biefring ens comenten que l’organització decideix escurçar l’ultra i la trail en 12 km i quasi 1000 m+ per tempestes elèctriques en Nou fonts i en el cim de la Covil.
Arriba el dia tres de juny del 2017, amb ganes i motivat, recorregut que conec mil·límetre a mil·límetre per dir quelcom, però amb molt de respecte, perquè es molt dura, trencacames però a la vegada uns dels indrets mes espectaculars que tenim a casa nostre.
6:00 Am, sense poder haver dormit gaire… nervis a veure que passa. Abans de passar el control de material obligatori A i B, en trobo en Dídac el meu germà, ell si que esta fort, deuen ser els gens o que…passo el control amb una motxilla una mica pesada per la quantitat de material que ens fan portar, degut a la previsió meteorològica. Tots els pros es posicionen a les files del davant, i jo al tenir de tant respecte per la quantitat de km que tinc al davant posiciono les ultimes files, ja que al no tenir pressió, les files m’és indiferent, l’únic objectiu es acabar i si pot ser per sota les 21 hores millor.
Comença a sonar l’Ultimo Mohicano, original de Bastions, compte en darrera i tret de sortida com sempre rapida pels carres de Ribes de Fresser, tots els carrers i balcons de la vila plens de gent de gom a gom, animant. 500 metres miro el rellotge i vaig sota cinc minuts kilòmetre massa ràpid, el Planning era anar a 14 minuts km rebaixem ritme i cadascú comença a agafar les seves posicions. Encarem l primera pujada amb quasi 2400 m+, arriben els primers taps, al km 5:00 el primer i únic gel de cafeïna i una pastilla de sal pels electrolítics. Collet de Barraques primer control 1:00 hora i 39 minuts, 10 minuts mes ràpid del previst. Arribem a la font de l’home mort una barreta energètica + 3 gominoles + 3 bcaas per la regeneració del teixit muscular. Fontalba segon control 2:00 hores i 39 minuts, 35 minuts mes ràpid del previst dues boles d’arròs + 3 gominoles i comencem a encarar la pujada del Puigmal 955 m+, sense pressa però sense pausa.
Puigmal km 17, 4:00 hores i 01 minut, un minut mes lent del previst, un gel + 3 bcaas i cap al pic del Segre i Finestrelles km 21,5, 4:00 hores i 47 minuts 17 minuts mes ràpid del previst una barreta + 3 gominoles + 1 sals i encarem la baixada cap a Nuria, els dits de les mans s’enrampen, tinc pessigolles a les puntes dels dits, símptoma de deshidratació, bec aigua torno a beure aigua, cada pas que faig baixant es mes lent, en passen mil coses pel cap, no puc fallar, la meva família esta pendent de mi, Francesc avui no toca fallar. Nuria km 26, 5:00 hores 21 minuts 47 minuts mes ràpid del previst. A Nuria tinc bossa de vida, agafo tot el que crec que potser necessari per arribar a pardines, menjo una mica i començo a refermen torno a ser jo un altra vegada.
Encaro la pujada fins el Pic de l’ Àliga, i Torreneules baixem en picat cap a Coma de Vaca, on anem vorejant tot el desglaç de la neu , es fa llarguíssim. Vaig molt descontrolat perquè no controlo el temps, al no fer el Nou fonts he perdut el sentit del temps, dues boles d’arròs m+ 3 gominoles + 1 sals +3 bcaas i capa tres Pics i el cim del Balandrau 2700 metres d’alçada , km 49, 8:00 hores i 52 minuts, una hora i 35 minuts mes ràpid del previst, sobre Balandrau boira, vent, pluja , fred i per acabar-ho de amanir-ho tot calamarsa, comencem la baixada de 10 km fins a Pardines quasi tot el camí emboirat, on costa molt seguir les balises. Pardines km 52, 3600 m+ , 10 hores i 32 minuts amb dues hores de marge sobre el temps previst, veig que puc afrontar amb garanties la pujada al Taga, torno a tenir rampes als dits de les mans, m’avituallo i m’hidrato amb caldo, aigua, aigua i agua, comencem a encarar la pujada al Taga, això ja son paraules majors, puja,puja i puja com si fos un Massey Fergusson, paraules sabies de gran Victor Vilalta, fins a dalt del taga sense pausa. Km 57, 12 hores i 47 minuts, una hora i 6 minuts de temps al meu favor, un gel +3 bcaas, ara tocaria una pastilla d’aquelles negres que tant li agraden amb l’Edu SP però vaig perfecte, passo d’ella.
Arribo a la Bruguera, la Baells i ara tocaria boles d’arròs però estic fins allà on no sona , d’arròs , barretes i gels decideixo menjar-me un bon entrepà de formatge, km 65, 14 hores i 17 minuts amb 44 minuts de marge sobre el temps previst, comença a fer-se fosc, frontal , la pluja comença a fer acte de presencia, 10 km fins la Covil amb 1000 m+, la pluja comença a incrementar-se fins al punt que es quasi impossible veure el corriols de pujada, llamps de costat a costat, davant, darrera, amunt , avall, per tots costats arribo a un punt que estic ben acollonit, se’n passa pel cap desfer-me de tot el material bastons, movil, rellotge per no atreure els llamps, així que pit i cullons encaro la Covil , pensant amb en Josep Manel d’oson@corre , amb mes força que mai fins el refugi, on la tempesta a minvat i on es pot visualitzar el poble de Campelles, km 82, 18 hores i 12 minuts, amb una hora i 16 minuts mes rapids del previst , començo a encarar la baixada de 10 km fins a Ribes de Fresser, passar per Campelles últim avituallament, on trobo un company amb hipotèrmia on estant esperant els serveis mèdics , quatre cacauets, unes gominoles , canvio piles del frontal i encarem els últims 5 km de fang amb alegria, ja veig Ribes de Fresser, ara si que el cap i les cames estan On Fire, no puc deixar de córrer, ara correria deu hores mes, entro a Ribes de Fresser cap a les dues de la matinada, al passeig hi ha molta gent animant-me encarant l’ultima pujada fins l’arc d’arribada, trepitjo la catifa vermella, ho he aconseguit FINISHER 20 hores i 9 minuts, 92 km i 5827 metres positius.

IMG-20170605-WA0000Molt content per comprovar que l’il.lusió es un arma molt poderosa. Donar totes les gràcies del mon a la meva dona la M.Àngels que sense la seva paciència i el seu recolzament incondicional no hagués set possible assolir aquest repte, els meus dos fill en Guifré i en Pau encara que estan en contra d’aquestes bogeries que faig, se que estan al meu costat i als taronges d’Oson@corre que el seu suport i entreno ha sigut imprescindible.
DONCS AQUEST COP EL CAP A VENÇUT AL MEU PROPI COS.
Francesc Gallardo i Moliner

 





Mitja marató de la Garrotxa

1 04 2017

CRÒNICA DE JP DE LA MITJA MARATÓ DE LA GARROTXA 2017

Comença el dia d’hora amb la rutina habitual d’un dia de cursa, llet amb cola-cao, esmorzar i uns quants fruits secs.
A les 8h passo a buscar en José (una de les dues llebres).Abans de les 9 ja som a Olot, durant el trajecte hem vist com la temperatura no era gaire alta, hi ha moments que marcava -1º i també trobem una mica de boira.
Anem a buscar el dorsal i estirem una mica les cames. Al cap d’una estona de trotar, arriba en Boris (l’altra llebre)amb la Laura i el petit Max. S’afegeix per acabar d’escalfar.
A les 9 en punt comença la cursa, tant la mitja com la de 10 (el recorregut els primers quilòmetres és el mateix).
Des del primer metre en Boris i en Jose estant al meu costat marcant en cada moment el ritme (clap, clap, clap).El meu objectiu era baixar de 1h30min i el seu objectiu era a veure si ho aconseguia.
El principi correm per la ciutat. Després ja sortim a les afores. El paisatge molt bonic: camps d’herba, muntanyes, arbres, vegetació…
Fins a mitja cursa té dos “repatxons” una mica durs, però gràcies a les llebres (clap, clap, clap) varem mantenir el ritme.
El meu punt crític va ser més o menys al quilòmetre 13, on fins i tot els hi vaig dir: “voleu dir que no anem massa ràpids ?”la seva resposta: NO (em va quedar molt clar)
Els quilometres anaven caient i el ritme era molt constant per aconseguir l’objectiu.
Arribem al quilòmetre 19 i veiem que anem bé. Ells dos apreten una mica el ritme i jo (molt “collat i apretat” els segueixo) fem l’última recta abans de la línia d’arribada, almenys jo, donant-t’ho tot. Arribem a la meta amb l’objectiu aconseguit.Com a premi ens van donar una espatlla de pernil.

MOLTES GRÀCIES BORIS i JOSE!!!!!!! Sense vosaltres no hagués pogut fer la MMP !!1:28:07!! que vaig fer (clap, clap, clap)IMG-20170326-WA0000





Raquetes de neu i Trail de Castellterçol

6 02 2017

Cap de setmana intents començant pel disabte 4/2/17 amb sortida a la Molina amb oson@raketes amb Toni, Cristina, Francesc, Rebeca i Edu. La intenció era anar a vallter però hi havia previsió de forts vents i vam decidir anar a a Molina.

img-20170205-wa0014Lloguem raquetes a Ribes i seguim fins a Toses que parem a fer un cafe i croissant tot escoltant un bon monòleg del cambrer que tenia que fer un munt d’entrepants pobret…

img-20170205-wa0019Un cop al parquing de la Molina (1500 metres) ens equipem i a caminar per la neu falta gent. Comencem a ferla primera pujada i a començar la primera neu verge. Sabia que era molt wapo caminar per la neu però passar per sobre la neu ben toba va fer que tots disfrutessim com nens petits. Vam começar a pujar i ja començavem a notar les primeres ventades però sense importancia fins que vam arribar a una altura superior de l’últim remuntador de les pistes ja el vent començava a fer picar la neu però vam seguir amunt fins a casi arribar al Puigllançada (2409 metres) que a causa de les fortes ratxes de vent vam tenir de girar cua quan nomes faltaven uns 50 metres per fer el cim i baixar per dins un rierol wapissim fins arribar a pistes que per variar també vam tenir de pujar fins a arribar a la part alta del remuntador per tornar a baixar fins al parquing.img-20170205-wa0012

Una sortida genial amb un fart de riures i evidentment finalitzada fent la cervesa en una terrasseta. Per quan la pròxima?

https://www.youtube.com/channel/UCwLRrpeuGx6HocawPYM9CTA

 

 

 

Res millor per recuperar les cames de la raketada que fer la Kdada Trail de Castellterçol. Aquest cop tocava corre amb en David la distancia de 21kms amb 1000 positius. Cursa gratuita de gran recapte d’aliments on han omplert minim 2 camionets de tot el que el munt de corredors que hi ha assistit i em aportat.

img-20170205-wa0021A primera hora feia moltissima mandra però un cop allà ja entres en situació i t’animes ràpid o sigui que gas a correr. Comencem amb en David xinu xanu però sense encantar-nos amb la intenció de fer sortida d’entremanet per anar guanyant kms. Uns camins i corriols molt guapos per uns paisatges que no et deixen indiferent amb vistes a Montserrat.

Finalment apart de disfrutar han sortit 24kms, un bon entrepa de botifarra i un got de brou ben calent.

img-20170205-wa0022Ara ja toca descansar una mica les cames i a pensar en la sortida del cap de setmana següent.

Gas a les cames i força Oson@corre





Marato i mitja de l’ Ardenya. Toni Pratdesaba

13 12 2016

 

Tenia ganes d’ acabar l’ any i fer una cursa i tenir bones sensacions i disfutar-la i em vaig inscriure a la marató  i mitja de l’ Ardenya amb ganes de que les coses sortissin bé.

A mida que anaven passan els dies m’ anava mentalitzan i pensan en aquesta cursa, però desprès de veura els últims fiaskus en curses i entrenos no les tenia totes,però tenia que provar-ho.img-20161213-wa0005

Arriba el dia de la veritat.Amb en Francesc i en David marxavem el dia abans per no haver de matinar el dia de la cursa.

Dissabte a les 5:30 sona el despertador, m’ aixeco prou be, tot i no haver dormit en el llit de casa,i amb els companys ja prenem cami cap a la sortida.

A les 6:45 ens plantem sota l’ arc de sortida amb una temperatura bona,no fa fred, aixo vol dir que de seguida  començarem a suar.Ens desitgem sort i tret de sortida.
Començo molt concentrat i amb ganes de fer-ho  be. Surto ràpid com m’ agrada a mi.Els primers km son de molt bon córrer i molt ràpids.Les sensacions son molt bones i les cames em demanen  gas.

Van passant  els kms i gaudint.arribem a nivell del mar,passem per unes cales molt maques, aquí segueixo disfrutant fins arribar al km 38 en 5 hores.img-20161213-wa0004

Però a partir d’ aquí tot es va girar.Les cames podien,però el cap va dir prou, potser pel motiu d’ anar molta estona sol,potser motiu del recorregut que el vaig trobar molt ratoner i monòton ,no ser però el cap no volia.

A partir d’ aquí vaig desconectar de la cursa i anar tirant a trote coxinero,tant vaig desconectar que fins i tot em vaig perdre en algun lloc.

I així fins al final que s’ em var fer una odissea.

Així acabo l’ any no massa content de com m’ ha anat,que les curses no surtin com jo vull,alguna cursa pot sortir malament,però no totes.Ara a descansar i reflexionar per trobar ganes de correr per l’ any que be.
AIXÒ NO QUEDARA AIXINS!!!!!!!!
SALUD I BONES FESTES A TOTHOM





Mitja marató de muntanya de l’Ardenya. Marc Gurt

13 12 2016

 

Santa Cristina d’Aro ha estat l’indret escollit per inagurar la temporada, una temporada que s’inicia amb retard, i no per gust, a conseqüència de les lesions. Una vegada recuperat i amb bones sensacions per muntanya, s’inicia el camí que em portarà fins ‘Els Camins del Matxos’!img-20161210-wa0001

El matí es despertà amb boira i fred a la comarca del Gironès, tot i que per l’hora de la sortida el Sol que s’amagava al darrere ja n’era el protagonista. Amb el dorsal 643 penjat damunt la samarra taronja, els nervis a flor de pell i unes ganes boges de córrer per nous indrets, es disparà el tret de sortida. Per sorpresa, he trobat en Lluís a la sortida que s’ha retirat de la marató a causa de la congestió que li ha ocasionat el refredat, un parell de consells i més ganes de començar.
Ha estat una cursa molt ràpida des de l’inici, al tractar-se d’un relleu pla fins el quilòmetre 4. He sortit amb la idea de dosificar-me fins la meitat de la cursa i apretar en pla, on m’hi moc millor que en pujada, no obstant això l’adrenalina de la sortida m’ha guanyat per moments. Desprès de la primera ascensió i un descens en solitari, arribo al primer avituallament.altimetria21k

Aprofito uns quilometres planers per augmentar el ritme, donar sentit als fartleks i atrapar el següent grup. D’aquí fins l’última part de la cursa, incloent la segona ascenció, bones sensacions a les cames. Tot i que a partir del km 17 les cames m’han començat a fer figa, sort que sóc més tossut que una mula i només m’he permès parar per menjar una quantes llaminadures en forma d’osset que he agafat al segon avituallament =)

Final del descens i tornem cap a Santa Cristina, on sento la veu de l’speaker i l’emoció em porta fins a la linea de meta!

– Temps: 2h 22m
– Posició general: 86
– Posició categoria: 60





Francesc Gallardo i David Vilar premi Oson@corre i Premi de curses de Muntanya

26 11 2016

ENTREGA AL SOPAR DELS ATLETES DEL CLUB ATLÈTIC VIC

Ahir divendres 25 de Novembre es v a fer l’entrega de Premis al Sopar dels atletes del Club atlètic Vic a la Vila dels Masramon. Francesc Gallardo rep el premi oson@corre i David Vilar el premi de les curses de muntanya.

Premi Oson@corre-2016 per FRANCESC GALLARDO MOLINER

oc-sopar-club-3-francescEl premi OSON@CORRE, es dona de manera anual, i es escollit per un jurat format per un membre de l’equip tècnic d’Oson@corre, i els  guanyadors dels premis en les anteriors edicions

Premi OSON@CORRE

El Club Atlètic Vic i Oson@corre, dona aquesta distinció, a l’atleta

FRANCESC GALLARDO MOLINER

Per la seva temporada atlètica, a on ha demostrat la seva superació,  assolint una millora constant en les seves curses atlètiques durant  tota  la temporada, i sobretot per ser pilar fonamental en el grup, ajudant i animant  contínuament als seus companys, i fomentant l’esperit i valors  d’oson@corre

que son:

Córrer, natura, salut i amistat

ENHORABONA A FRANCESC GALLARDO, DE PART DE TOT L’EQUIP OSON@CORRE!!

Els guanyadors d’aquest premi dels anys anteriors, han estat:

2.010 Aureli Gómez

2.011 Gabriel Cunill

2.012 Gerard Costa

2.013 David Soler

2.014 Marisa Zapata

2.015 Jordi Reixach

L’entrega del premi la va fer l’actual responsable d’oson@corre, Boris Arroyo.

PREMI AL MILLOR CORREDOR DE MUNTANYA DEL C.A. VIC 2.016

En aquesta ocasió, ens arriba un altre premi al grup d’Oson@corre. Enguany el Club Atlètic Vic, ha decidit que el guanyador d’aquest any 2.016 sigui:

oc-sopar-club-4-davidDAVID VILAR

El premi el va entregar el guanyador de l’any passat, en Lluis Brachs.

ENHORABONA A TOTS DOS!!!!

Al sopar hi vàrem assistir una bona representació de corredors d’oson@corre.

Salut i Kms i Visca oson@corre i el Club Atlètic Vic!!!

Informa: Victor Vilalta (VV News)

oc-sopar-club-1oc-sopar-club-2