@Massay68 a l’Ultra Pirineu

8 10 2019

Aquí va la crònica del muntanyenc @massay68 q aquest cap de setmana ha fet la @salomonultrapirineu

A vegades ens marquem reptes en les nostres vides sense saber molt bé perquè, en el 2019

em vaig jurar que si podia ser finisher, no tornaria a fer Ultra Pirineu, una prova tant dura

i exigent.

Plaça Catalunya, Bagà, 5:30, es pot veure ansietat en les cares. M’ho prenc amb filosofia perquè estic aquí per guanyar una batalla, sorgeixen els dubtes.  Hauré entrenat prou? (ja se que no), quins gels agafo?, porto dàtils, atmelles, barretes? (desprès sobra tot).

“Último mohicano”, i carrer a vall com bojos, tinc 14 km i 2000 + fins el Niu, vaig super lent i super alt de pulsacions, ara si que veig clar que vaig faltat d’entreno, començo a veure el monstre. Fins el Serrat de l’Esposses les pulsacions no s’estabilitzen, km 30, ara si que soc jo, a Prats d’Aguiló em ve a visitar el tio del mall. km 45, una pujada de 500+, però se’m fa infernal, entre  els positius i el mal de panxa que porto, ja que els avituallaments no son suficients pel que fa a la quantitat de sòlid. A dalt de tot veig l’Edu SP, s’obren els ulls, això si que es companyerisme, 9 km de baixada fins a Gòsol, no tinc paraules d’agraïment pel suport donat, km 60 avituallament, l’únic amb menjar sòlid abundant amb tota la cursa, pasta amb especies faig un tastet, molt bona, però per córrer…cap a la brossa. Surto emprenyat i espitat cap Estasen, gent vomitant per tot arreu, un caos, puc retallar 1hora 30 minuts sobre el temps previst, 4 km de baixada de pedra picada i comencem la pujada cap Estasen, aquí em torna a visitar el tio del mall, dec ser tant bon tio que no em vol deixar sol, km 83, començo a vomitar com un boig, faig casi 2 km arrossegant-me fins a Vents, decideixo plantar-me, primer la salut, un altre any que no ha pogut ser, 85 km, 5000+, 21 hores, molt satisfet.

MAI ET RENDEIXIS, EL SOMNI ES APROP!!!

Francesc Gallardo

Anuncis




Comencem la nova temporada 2019-2020

5 09 2019

OSON@CORRE A PUNT!!

Aquest dimarts 3 de setembre de 2.019 vàrem encetar una nova temporada atlètica a OSON@CORRE. Aquesta és ja la 11ª temporada que comencem amb el grup.

Després d’unes merescudes vacances, dimarts a les 19:30h, hora habitual de trobada del grup, vam fer una mini-xerrada de presentació de la nova temporada, foto de grup, i vam iniciar el primer entrenament.

Una de les novetats d’enguany, és que el grup el dirigirem entre cinc dels veterans del grup, Edu, Marc, Francesc, Jose Vicente i Victor. S’elimina també la quota d’assessorament d’oson@corre, fent-ho d’aquesta manera més assequible a tothom. També es va dir que a partir d’ara les planificacions d’entrenament s’enviaran directament al wattsap del grup, enlloc de fer-ho a través de correu electrònic com fins ara.

El grup com en les darreres edicions estarà enfocat a preparació de curses de fons, curses de muntanya i també per qui vulgui buscar un òptim estat de forma, encara que no vulgui participar en curses.

Us deixem algunes imatges del primer entrenament, i ja sabeu que hi sou tots molt ben rebuts, el nostre lema: CÓRRER, NATURA, SALUT i AMISTAT

Visca OSON@CORRE!!

Informa: Victor Vilalta





oson@corre inicia la temporada d’entrenaments dimarts que ve

27 08 2019

COMENCEM LA TEMPORADA 2019 – 2020

GO TO TOKIO!!

Ja hi tornem a ser, després del breu descans estival, ja tenim  tot a punt, amb ganes i amb il·lusió per començar ja la nova temporada d’entrenaments a OSON@CORRE. Aquesta serà ja la 11ª temporada que iniciem amb el grup.

COMENCEM ELS ENTRENAMENTS:

CONVOCATÒRIA

Dia: Dimarts 3 de setembre de 2019

Hora: 19:30 h

Reunió de presentació de la temporada, amb nou format.

Foto de grup. (aquí us hi esperem a tots,  tothom qui vulgui sortir-hi, tant sigui corredors, companys, com seguidors d’Oson@corre, (si porteu la samarreta O@C millor, i sinó no passa res, sortirem igual de guap@s)

19:40 h iniciem entrenament

Lloc: Pistes d’atletisme de Vic, trobada a les grades.

Tipus d’entrenament: suau.

ARA ÉS UN MOLT BON MOMENT PER COMENÇAR A CÓRRER AMB OSON@CORRE.
Ja queda poc per als Jocs olímpics de Tòkio 2.020, aquest any afinem la preparació 😉
Go to TOKIO

INFO:

OSON@CORRE – CLUB ATLÈTIC VIC

PISTES D’ATLETISME DE VIC

Carrer  Antoni Vilà Cañellas s/nº (Zona Esportiva)

08500 VIC

TEL. 93 885 0480

E-mail: cavic@cavic.cat

Informa: Victor Vilalta





SOPAR 10 ANIVERSARI OSON@CORRE

8 06 2019

Com que per moltes paraules que diguem que estem molt contents de celebrar els deu anys d’oson@corre no us en fareu una idea, us deixem unes imatges….!!!

Fa deu anys no ens coneixíem, i ara som una gran família.

Visca Oson@corre!!!

Info: VV,

Restaurant Casino de Vic 07-06-19





10 anys d’oson@corre.

21 05 2019

Aquesta setmana es compleixen 10 anys d’oson@corre.

Ha plogut molt des de llavors, i alguns dels que corríem molt en aquella època ara ja no correm tant.

Tal dia com avui ara fa 10 anys, en el mes de Maig de 2.009 es feia la presentació d’Oson@corre en societat. Va ser al Temple Romà de Vic. En aquest enllaç podeu veure la crònica que vaig escriure sobre la presentació:

https://osonacorre.cat/2009/05/29/oson-corre-arranca-amb-forca/

Per oson@corre han passat una bona colla de companys i amics, hem fet cents de curses, n’hem organitzat unes quantes, i hem gaudit i patit junts infinitat de vivències.

Deu anys més tard OSON@CORRE, continua endavant, quedant cada dimarts i cada dijous a partir de les 19:30 h a les pistes d’atletisme de Vic. Esperem complir molts més anys.

VISCA OSON@CORRE

Informa: Victor Vilalta





Sopar de Nadal d’Oson@corre

1 12 2018

Aquest passat dijous 29 de Novembre de 2.018, hem celebrat el tradicional sopar de Nadal d’Oson@corre.

Per no fer-ho coincidir amb els tradicionals sopars d’empreses i altres grups, hem decidit avançar-los uns dies i ho hem fet al nou restaurant Carbó del grup Fussimanya, que han obert a Vic.

La festa va estar “estupenda”, i vam gaudir les batalletes que ens agrada explicar de les nostres aventures en el món del córrer, els coulants de xocolata, els entrecots i altres temes d’interès per a nosaltres.

Endavant OSON@CORRE, i BON NADA A TOTHOM !!!





V TRAIL DEL BISAURA – 14 D’OCTUBRE DE 2017 (REBECA FERNANDEZ ROMA)

6 11 2017

A les 08.00h del matí ens trobàvem a Sant Quirze de Besora en Marc Carrió, l’Edu Serra i jo per anar a buscar dorsals, veure l’ambient i sobretot començar a notar com el cos es prepara per donar-ho tot en una cursa tant divertida i fantàstica com és la del Bisaura.
Feia un dia serè, ni un núvol, i una temperatura fresqueta, ideal per córrer. Nosaltres tres competíem a la cursa “S”, la més curta de les 4 modalitats que es disputaven aquell dia, i que era de 11,5 km amb 580 m positius, amb sortida i arribada a la plaça de Sant Quirze de Besora, passant per Montesquiu, la Solana i el Pla del Revell. Altres companys d’Oson@corre ja feia unes hores que havien sortit per encarar la modalitat “M”, de 50 km!
Després d’un cafè, deixem el xandall al cotxe i anem a provar sensacions fent un rodatge pel poble i ja de pas fer passar la mica de fred que teníem. Quan ja s’acostava les 10.30h fem uns progressius i ja cap a buscar posicions a la sortida. Els tres ens posem prou endavant per aprofitar els primers 2 km de planer i trobar així un bon ritme de cursa.
Els darrers 10 segons abans del tret de sortida sona la música de Bola de Drac….emoció per als 250 participants d’aquesta modalitat, i les ultimes abraçades i paraules d’ànims entre nosaltres. Un cop sona el tret…. tots a córrer, a buscar ritme, a esquivar altres participants, a mesurar forces, respiració… aprofitar els primers quilometres i sobretot dosificar per la gran pujada de la cursa: la pujada de l’infern.
En Marc, tal com va prometre, em va acompanyar tota la cursa, fent de fantàstica llebre!. Els primers quilometres anar fent, no fent cas a la resta de participants, alguns avançaven, després els tornàvem a veure com ens passaven, llavors els avançàvem de nou nosaltres…però sempre mantenint el nostre propi ritme. Finalment arriba la primera pujada, però bé, pràcticament la vam fer tota corrent. I poc a poca anàvem consolidant posició, no veiem gaire gent a davant, i per tant no sabíem si anàvem molt bé o simplement estàvem entre dos grups.
Trobem el primer avituallament, però anàvem fins, per tant no vam parar, a donar-ho tot! Poc després arriba la famosa pujada…. total desconeguda per mi… trobem unes cortines vermelles que al obrir-se descobrim.. la pujada de l’infern. En Marc a davant, mans a les cames i amunt, caminant, ràpid, controlant respiració, i amunt, amunt… a mitja pujada un càntic “l’infern serà sempre nostre!!”, i 5 dimonis tocant els tambors… ja us queda poc ens deien… i les paraules que van ser clau per mi: la primera dona.IMG-20171106-WA0011

Ja només quedava acabar de pujar aquell infern per arribar el primer cel, el segon avituallament. Allà dalt, el cel blau, un sol radiant i amb moltes forces encara, per tant sense parar a veure ni menjar res vam començar a córrer el Pla del Revell i ja tot baixada! Només es tractava de arribar amb forces als últims quilometres de baixada i si es podia aconseguir distància amb la segona dona. Amb en Marc a davant marcant ritme i obrint camí, vam anar agafant cada vegada més bon ritme… fins arribar a 4’10’’, la feina ja la teníem quasi feta.IMG-20171106-WA0010

I veiem el poble, de les ultimes persones de l’organització ens indiquen que hem de baixar per un carrer d’escales , de 2 de 2, saltant…, ja arribem, veig la carretera que porta a la plaça…últims 300 metres…només falta el darrer esprint, ja veig el revolt on apareix l’arc d’arribada…i si allà m’espera la cinta de primera femenina i un bon confeti! En Marc, tot i que ha anat davant tota la cursa, em deixa gaudir entrant com a campiona. Resultats Temps 1:08:03 en Marc i jo (23na i 24è general). Pocs minuts després arribava l’Edu amb 1:13:05 (43è de la general)

IMG-20171106-WA0012

Molta satisfacció, una cursa molt divertida, entretinguda, un gran ambient i sobretot un gran resultat! No podia faltar un bon massatge (sobretot l’Edu…) i un bon menjar per recuperar forces!! Després de l’entrega de premis, ben ràpids cap a Vidrà a veure com anaven els nostres companys d’Oson@corre que ja els tocava dinar… i continuar la seva aventura.