El Tast de la Mitja 2013 – Bon Paper de Oson@corre

30 10 2013

Dissabte 26 d’OCTUBRE de 2013

En David Soler, en Xevi Puigdesens, l’Albert Alabern i l’Alfredo Lombardo, d’Oson@corre, han participat al Tast de la Mitja Marató de Granollers, aquest passat cap de setmana.

Els resultats han sigut molt bons, ja que hi ha hagut M.M.P s , i alguns s’han acostat a la seva millor marca de sempre. En Tast OC 4David Soler va arribar a meta en el lloc 55º de la general, amb un temps de 36:19, en Xevi Puigdesens en el lloc 90º amb 37:34, l’Albert Alabern ho feia en el lloc 128º amb 38:59 i l’Alfredo Lombardo en el lloc 682º, amb un temps de 46:43. Cal qualificar l’actuació com a molt positiva, ja que tot just estem a principi de temporada i això pinta molt bé.

Segons informa la organització, el Tast de la Mitja 2013 ha sigut un èxit, un altra edició més. En aquesta ocasió amb més de 2.400 atletes, uns 800 més que en l’edició del 2012. A la meta van entrar corredors fins al cap de 2 hores.

Roger Roca, campió d’Espanya de marató l’any 2005 i campió del món de duatló a l’any 2011, ha sigut el clar vencedor amb un temps de 30 minuts i 47 segons. Abdelfatah Lamkarchel, del Club Atlètic Granollers, ha aconseguit la segona posició amb un temps de 31 minuts i 38 segons.

Xevi Pugde TastEl tercer classificar ha sigut Jordi Comas i el seguia Omar Es i Joan Oriach. La primera dona ha sigut Anna Riera, del Club Atlètic Canovelles, amb un temps de 38 minuts i 47 segons i l’ha seguit Susana Sánchez, Loida Reyes, del CE Montornès, Nídia Borget, del CA Granollers i la seva companya de club Maria Gil.

En la categoria de cadira de rodes hi va haver un sol participant, Jordi Mas, de Granollers, que va ser el primer d’arribar. Aquest any l’atleta Isidre Ferrer, de Mataró, amb 78 anys ha sigut el corredor més gran i l’Eduard Peralta, de Granollers, el més jove, amb 13 anys

Xumi Tast





Mitja Marató de Sòria, amb Xevi Puigdesens

16 09 2013

Hola companys i companyes d’Oson@corre. Com la majoria ja sabeu aquest dissabte passat vaig participar a la mitja marató de Sòria.

Aprofitant uns dies de vacances amb família per terres de Castella i Lleó el dissabte al migdia arribem a la ciutat de Sòria, situada a uns 1050 metres d’alçada, voltem una mica per la ciutat per comprovar el terreny, començo a veure que hi ha molts desnivells i pocs troços plans. Ens acostem al conegut camp de futbol de “Los pajaritos” on juga el Numància F.C a segona divisó (gràcies Dr.), recollida de dorsal i magnífica bossa plena.

Puigdesens SoriaHi ha poc ambient però agradable. Ara sí, comença el ritual; estiraments, escalfament, visites al senyor roca i a les 18:45h sortida de la cursa de 6 km. A les 19:00h en punt amb una mica de vent i a 25 graus sortida de la mitja marató. L’”speaker” no para d’animar i dóna el senyal de sortida, arrenquem i els jutges ens fan parar de seguida, “habéis oido el disparo?” sortida nula, tornem a la línia i ara sí l’”speaker” fa el compte enrere tal i com ha de ser.

Volta al tartan i sortida de l’estadi cap al centre de la ciutat. Això ja comença a pujar… el recorregut són dues voltes al mateix circuit. Em noto rígid, no acabo de trobar cap grup, els quilòmetres van passant, pujades, baixades, girs, adoquins, molt ambient al centre i pocs troços plans. Sortim del centre i anem fins a un barri residencial i pugem a la zona universitària.

Algun corredor ja es queixa, baixem fins a la sortida i passo el meridià de la cursa amb un temps de 42’01”, em trobo bé i vaig al ritme que volia. A la segona volta em va passant gent, atrapo algun corredor, algun es queda enrere, però els quilòmetres ja comencen a poder amb mi. Arribo a un punt on ja veig que això se m’escapa i intento seguir de totes maneres. L’última pujada a la zona universitària i ara sí cara avall, entrada a l’estadi, volta al tartan i molta gent animant. Veig el “crono” i em desanimo, passo la línia de meta amb 1h27’32”. No he fet marca, no ha sigut la millor cursa de la meva vida, però potser sí la més dura. Em quedo amb un regust agredolç i penso… no passa res, quina és la pròxima?

Xevi Puigdesens





Cursa Festa Major de Manlleu

19 08 2013

OSON@CORRE participa a la Cursa de la Festa Major de Manlleu

El Passat dijous 15 d’Agost de 2.013 es va fer la 36ª Cursa de Festa Major de Manlleu. Tal i com és tradicional a la vila Manlleuenca cada jornada de festa Major des de finals dels anys 70 ha anat celebrant aquesta cursa popular. La cursa te la sortida i arribada a la plaça Fra Bernadí, que es la plaça principal de Manlleu.

OC Manlleu 13 1En primer lloc es varen fer les curses infantils, a on els corredors fins a 7 anys donaven una volta a la plaça (250m), després els de 8 a 12 anys hi donaven dues voltes (500m). Seguidament hi va haver la sortida de la cursa gran sobre la distància de 5,2 quilòmetres en un recorregut urbà pla, la majoria del circuit sobre asfalt, però passant també per camí de terra al passeig del Ter.

La cursa va repetir guanyador de l’any passat, amb un temps molt similar 16’45” que va invertir el manlleuenc Fouzi Mansouri. Mansouri, ja des de el primer metre  de cursa es va posar al capdavant imprimint un fort ritme que només el va seguir en un inici el triatleta centellenc Joan Ruvireta que va aconseguir la segona posició amb un temps de 17’06”. En tercer lloc arribava a meta el manresà Marwan El Fadili amb un temps de 17’16”.

Xevi Puigdesens Manlleu 13La cursa femenina va estar dominada per la rupitenca Susanna Molas, amb un temps de 20’38” amb un marge suficient de gairebé un minut sobre la centellenca Berta Estragués 21’32”. En tercera posició, molt a prop d’Estraguès va entrar a meta la folguerolenca Núria Peix amb un temps de 21’37”. Marisa Zapata d’Oson@corre, va estar molt a prop del podi, i en aquesta ocasió va aconseguir un molt meritori 4rt. Lloc amb un temps de 22’47”.

A la cursa hi varen prendre part una bona colla de components d’Oson@corre, amb en Xevi Puigdesens ensenyant el seu bon pic de forma en la actualitat, arribant en el 27º lloc de la general amb un temps de 19’:20”, apuntant bones maneres de cara a la preparació per la cursa aquest mes de setembre de la mitja marató de Sòria, a on espera fer-hi un bon paper. També hi va prendre part a la cursa en Xumi, (David Soler) 29º amb 19’31”, 55º Boris Arroyo 21:09, 61º Enric Marrodan 21;23, 90º Albert Muñoz 22:41, 93a. Marisa Zapata 22:47, 94º Victor Vilalta 22:47, 95º Aureli Gómez 22:48, 124º Alfredo Lombardo 24:00, i en el lloc 239º Marta Picas.

Nova participació d’oson@corre amb una cursa amb molt bon ambient. Ens veiem a la propera.

Info: Victor Vilalta

Fotos: Joan Parareda

Aureli Marisa Victor Manlleu 13Xumi Manlleu 13Boris Manlleu 13Marrodan Manlleu 13Lombardo Manlleu 13





Iris Figueres Run Nocturna de 8km

11 08 2013

Hola companys/es taronges :

    Ahir, el dia que Mo-hammed  Farah (el somali amb nacionalitat britànica, “amic” d’en Victor) es va proclamar campió mundial de 10km al Mundial d’Atletisme de Moscou per davant de l’etíop Jeilan i del kenyà Tanui, que Bolt es passejava a les sèries classificatòries del 100, que Kevin “peus calents” López i Luis Alberto Marco es ficaven en semis del 800m i que l’Alexandra Aguilar aconseguia ser 5a a la Marató, Xumi, Xevi Puigdesens  i jo varem anar  a córrer sense frontal (pel que semblava  era obligatori) l’ Iris Figueres Run Nocturna de 8km en la seva 3 ª edició a les 22h, organitzada per Diveresport, l’empresa de gestió esportiva amb seu a la capital daliniana.

Figueres 3      Xumi també seria el nostre millor representant a arribar al nostre punt de trobada sota l’arc verd de la Rambla Figuerenc sobre les 20h30 acompanyat del seu cosí ucraïnès de 14 anys. Jo ,que ja portava 1 dia per terres empordaneses arribaria en 2n lloc i la parella Puigdesens -Seguranyes vam treure  el cap  sobre les 21h15. Recollim dorsals, samarreta-pijama IRIS NIGHT RUN rosa i negra i propaganda clàssica d’aquests esdeveniments i iniciem escalfament trotant  uns 20min per la part final del recorregut. Patirem deia en Xevi!

        Xavi Bonastre (el de TV3) i Josep Costa (el de Manlleu) que no es perd cap cursa als 70 i escaig anys ..) entre els 250 participants que vam ser al final.

 Figueres FrediAquest any la prova canviava de distància (de 7 km a 8km) i de recorregut al de les 2 edicions anteriors que jo havia corregut  .90% asfalt i un 10% per camins de terra sense il · il·luminació (d’aquí el  tema del frontal que l’ speaker no parava de repetir. ¿i que fem? Ni jo, ex-cuca de llum portava una miserable llumeta. Fotos OC de rigor cortesia Cristina, miradetes desafiants a altres corredo@s, glopeguet  d’aigua, bons desitjos i a la de 3 .

      Xumi i Xevi sense GPS, per sensacions i jo com sempre actualitzant satèl · lit. Se “m’encasquilla” per certa demora en la sortida i se m’activa als 500m. 2 voltes per la Rambla empedrada, lleu pujada fins al Museu Dalí (km 2) però que es nota i vagareig  fins a sortir de la ciutat per sobre el km 4 agafar camí de carro a les fosques. Sort que la resta de corredors anaven ben  equipats i t’il · il·luminaven  el camí. Corria  una brisa “marina” agradable i vaig marcant kms a 4,40 sense excessiu cansament .Moment de confusió després d’acabar la zona de terra prop del 6km -dreta, esquerra?? En el  lloc clau i no hi ha voluntaris.”Cachis”, aquests segons de més!!

       Últims 2km ziga-zaga ja ben  suat  i entrada a meta per moqueta blava a lo  triatló emulant a Bolt.

Figueres XumiFantàstics Xumi (3r sub30) 10è de la General: 30m16seg a 3,47/km, Xevifuster (en pic de forma): 11è absolut (5è sub40); 30m51 a 3,52/km .Servidor 58è absolut, 11è Sub50 (40 anys és sub50) 36m53seg  a  4,37/ km i  3a dona.

   Sopar a base de pinxos d’hidrats de Carboni i cap al llit  (Xumi i cosí  a l’Escala. ¿Que et va passar Xumi?) Xevi-Cris a Platja d’Aro i jo cap a Vic a veure la re difusió del Mundial d’Atletisme.

    Evidentment a aquestes hores és fàcil que et toqui bufar a la rotonda de Les Presses- Bracons donant 0.0 (1r sub50).

   Ens veiem a Manlleu o a les pistes companys .

Alfredo Lombardo





5.000 metres llisos i Sopar de Oson@corre

14 06 2013

TEST D’OSON@CORRE 

5.000 OC 1Ahir dijous 13 de Juny, varem celebrar a les pistes d’atletisme Josep Mª Pallàs, un control de 5.000 mll, amb el grup d’Oson@corre. En les dues anteriors edicions, -la de l’any passat i la de fa dos anys- havia estat sobre la distància de 10.000 metres, i en aquesta ocasió ens hem volgut exercitar sobre la mítica distància dels 5 kms.

La cursa era oberta, i hi varen participar 32 atletes, i varem tenir la companyia de atletes del C.A. Vic de gran nivell. La cursa la va guanyar en Joan Pallàs del Club Atlètic Vic, amb un temps de 17:00:38, seguit del primer component d’Oson@corre, en Marc Collell 18:05:24 i molt a prop d’ell en Ciri Redondo O@C 18:23.68.

La cursa femenina va estar dominada per la Laia Andreu, que amb 18:53.54, va firmar una molt bona actuació, tenint en compte que ella està enfocada ara cap a les curses de muntanya. (ja cal 5.000 Castillejo“que es calcin” les seves rivals muntanyenques a la part final de les curses…). segona va estar Magda Vicens 19:18.46, i tercera Encarna Garcia 19:22.51.

La cursa es va desenvolupar amb un ambient de gran companyerisme, i ha estat una manera de finalitzar els durs entrenaments, amb  una Prova-Test que ens ha servit per poder plasmar a sobre la pista, el què hem estat treballant durant aquests mesos. La vetllada va finalitzar amb el sopar d’Oson@corre, a on hi varem ser presents 27 components del grup, que varem gaudir de una bona costellada, i dels genials discursos de alguns dels components, que varen ser dignes de comèdia shakespiriana.

Salut i kms, i Visca Oson@corre

VV

PROVES DE CONTROL

VIC 13-6-2013        

                5.000 M.LL.    

1             Joan Pallàs Janés  1968      C.A.Vic 17:00.38

2             Marc Collell Alier  1988      Osonacorre        18:05.24

3             Ciriaco Redondo Bello  1967      Osonacorre        18:23.68

4             Salvador Arrabal Arrabal  1964      C.A.Vic 18:25.72

5             Boris Arroyo Pueyo  1981      Osonacorre        18:27.53

6             Laia Andreu Trias  1979      C.A.Vic 18:53.54

7             Victor Vilalta Aguado 1968      Oson@corre/C.A.Vic 19:11.16

8             Magdalena Vicens Oliver  1988      C.A.Vic 19:18.46

9             Encarna Garcia Rus 1966      C.A.Vic 19:22.51

10           Jose Vicente Reche Garcia  1977      Calderona 800   19:31.54

11           Jordi Benito Bové  1966      C.A.Vic 19:40.39

12           Xevi Puigdesens Plà 1981      Osonacorre        19:52.44

13           Albert Alabern Nebot   1974      Osonacorre        20:08.49

14           Josep Vilardell Verdaguer  1984      Osonacorre        20:10.13

15           Gabriel Calabuig Reig   1977      Osonacorre        20:36.56

16           Aureli Gomez Arrayas 1965      Osonacorre        20:45.71

17           Josep Castillejo de la Fuente 1980      Osonacorre        21:14.83

18           Josep Mateo de Sancha 1963      Osonacorre        21:22.5

19           Gabriel Cunill Guimet    1965      Oson@corre/C.A.Vic 21:26.07

20           Encarna Nuñez Mesa    1978      C.A.Vic 21:28.80

21           Marisa Zapata Mas 1979      Osonacorre        21:44.32

22           Manel Bolaños Pujol   1967      Osonacorre        22:51.88

23           Ester Mendoza Moreno 1980      Osonacorre        22:52.48

24           Alfredo Lombardo Ortega  1972      Osonacorre        22:54.99

25           Núria Ferrer Prat  1977      Osonacorre        22:55.63

26           Sandra Calderon Becerra   1982      Osonacorre        22:59.46

27           Joaquim Rovira Cutrina  1971      Osonacorre        22:59.99

28           Ricard Romero Martinez   1981      Osonacorre        24:14.38

29           Cristina Gutierrez Martín   1974      Osonacorre        24:36.85

30           Sebastià Romero Alsina  1978      Osonacorre        25:14.72

31           Marta Picas Rodellas   1988      Osonacorre        28:28.51

                Anna Pradas Castillo   1974      Osonacorre        Ab.

                                               800 M.LL. MASCULINS          

1             Alberto Canto Sanchez CT 21626              1993      C.A.Vic 2’03″5

2             Jordi Alsina Pujols           CT 11769              1985      C.A.Vic 2’05″1

3             Nil Freixa Parareda         CL 20811              1996      C.A.Vic 2’09″6

4             Enric Lopez Fornons       CL22000               1993      C.A.Vic 2’17″4

5             Adrià Salvans Torras       CL22075               1996      C.A.Vic 2’17″6

                LLARGADA FEMENINA

1             Cora Sepúlveda Gutierrez           CT 20724              1998      C.A.Vic 4,98                       +2,0

2             Montserrat Moya Munmany     CT 21623              1998      C.A.Vic 4,56                       +1,9

                LLARGADA MASCULINA 

1             Jordi Alsina Pujols           CT 11769              1985      C.A.Vic 6,59                   +1,9

2             Albert Lopez Rivas          CL 17546              1986      C.A.Vic 6,14                    +3,5

                DISC FEMENÍ   

1             Maria Montañes Arbó  CT 19595              1995      C.A.Tarragona   34,67

2             Mireia Royo Samper      CT 20029              1997      F.C.Barcelona    31,25

3             Anabel Armenteros del Corral  CT 14348              1990      U.A. Barberà     29,48

4             Jana Coll Roca   CT 18766              1996      C.A. Vic                27,92

5.000 OC 25.000 Mbolo5.000  EXM5.000 Gabi B





Cursa 1714

15 05 2013

Esport, festa i reivindicació a la Cursa 1714

OSON@CORRE PARTICIPA AMB UN BON EQUIP

Més de 500 atletes han participat a la primera edició de la Cursa 1714 organitzada conjuntament pel Club Atlètic Vic i l’Assemblea Nacional Catalana. La prova ha tingut un clar to festiu ,esportiu i reivindicatiu. 

oc 1714Esport, festa i reivindicació a la Cursa 1714A la cursa llarga, de 17,14 km, s’ha imposat, en categoria masculina, en primer lloc Albert Pineda amb un temps de 01:04:51. Josep Mas ha estat segon amb 01:05:03 i Joan Pallàs tercer amb 01:05:28. En l’apartat femení s’ha imposat Marisa Zapata amb un temps de 01:23:24 en primer lloc, Marta Torreguitart en segon amb 01:27:54 i en tercer lloc ha entrat Rosa Espina amb un temps de 01:28:55.

La cursa ha sortit de la Plaça Fra Bernadí de Manlleu i ha finalitzat a la Plaça Major de Vic passant per Roda de Ter, Tavèrnoles, Folgueroles i Calldetenes. L’acte d’entrega ha comptat amb Sasti Romero, president de Club Atlètic Vic, Eulàlia Espona, coordinadora de l’ANC Osona, Jordi Ponsa, coordinador de l’ANC Vic i Guillem Soldevila, responsable de Vamcats i patrocinador de la cursa.

La Cursa 1714 també ha inclòs el Trofeu Memorial Josep M. Vilà que ha estat pels primers osonencs en creuar la menta que han estat Josep Mas i Marisa Zapata. L’entrega del trofeu ha anat a càrrec de la vídua de Vilà.

Pel que fa a les curses curtes, de caràcter popular, se s’han establert tres a l’entorn de les rambles de Vic; una per a federats, una d’adults i una pels més petits de la casa.

1714 3La prova ha comptat amb la col·laboració de diverses marques comercials que han precedit la cursa llarga amb una caravana publicitària. La caravana ha fet el mateix recorregut que la cursa i ha anat repartint obsequis al públic que ha trobat al seu pas pels pobles. S’ha comptat amb la col•laboració de Vamcats, Xecna, Fundació Ametller i Cervesa Glops. També han format part d’aquesta rua els Motards independentistes, el 600 de l’estelada o un vehicle de l’Assemblea.

L’ambient reivindicatiu ha estat present al llarg de tota la prova que ha tingut com a speaker l’actor Quim Masferrer.

Pel què fa a la participació d’atletes d’Oson@corre, cal destacar sobretot el primer lloc aconseguit per la Miseta (Marisa Zapata), que ha aconseguit guanyar la categoria general femenina. Felicitats Marisa !!.

Així és com van quedar els integrants d’Oson@corre:

6. Marc Collell 1.09.15

8. David Soler  1.10.14

12. Enric Marrodan 1.13.23

19. Boris Arroyo 1.14.19

29. Mane Nogué 1.15.54

31. Xevi Puigdesens 1.16.43

33. Victor Vilalta 1.16.43

38. Albert Alabern 1.17.19

52. Gabriel Calabuig 1.18.52

81. Josep Vila Ors 1.12.52

84. Xevi Huguet 1.23.13

86. Marisa Zapata 1.23.24

109. Josep Mateo 1.25.11

139. Xevi Ferrer 1.28.44





OSON@CORRE Celebra el seu Sopar de Nadal, amb entrenament sorpresa a sota la lluna

21 12 2012

ENTRENAMENT SORPRESA I SOPAR DE NADAL D’OSON@CORRE

Muntanya estrellesAhir dijous, varem fer l’últim entrenament conjunt abans de Nadal.

Ve ser un entrenament molt especial, a on una trentena de Oson@corre-Carried-Away, varem realitzar l’entrenament sorpresa. La sorpresa …. tal com alguns ja intuïen, va consistir en pujar (degudament equipats amb bona roba de Running adient per al mes de Desembre, i amb els corresponents frontals…) a d’alt de la Creu de Gurb. La sorpresa la varem tenir a d’alt, quan molt ben organitzat per la Marisa, en Santi i en Lluís, varem treure una súper- llonganissa, unes patates xips, i unes birres Extra-Large cedides gentilment per SantiDammm.

Special moment of celebration in the summit

Arbre Nadal 23Cal dir que va ser una autèntica sensació veure la corrua de lluminetes pujant per la carena de la Creu. Les fotos que varem fer, han quedat de pena, així que no cal que en publiquem cap per estalviar –vos la apreciació.

SOPAR DE NADAL

Osonacorre Nadal Can joan 2Una vegada finalitzat el genial entrenament, ens varem dirigir al Restaurant Cal Joan de Vic a on varem fer EL SOPAR DE NADAL. La única cosa que direm és que va estar molt be, la família d’en Lluís ens va tractar com autèntics marquesos i varem fer un brindis amb cava, per felicitar-nos per el bon ambient que hi ha en el grup, i desitjar-nos un BON NADAL!!,

BON NADAL A TOTS….!!

Osonacorre Nadal Can Joan 3OSON@CORRE

Oson@corre: Córrer, Natura, Salut i Amistat

Osonacorre Nadal can joan 4

Oson@corre Nadal Can Joan





Córrer per Córrer 2012 a Manlleu – O@C Full Equip amb Folre i Manilles

12 11 2012

córrer per córrer

Aquest passat diumenge 11 de Novembre s’ha celebrat a Manlleu la 21ª Edició de la cursa Córrer per córrer.

Com es habitual la cursa ha tingut una molt bona participació. En aquesta ocasió han hagut de tancar les inscripcions una vegada arribats ja a la xifra “tope” que s’havia marcat en 500 participants.

Enguany hi ha hagut un canvi de recorregut, que al meu parer ha estat força encertat, ja que transcorria per la vora del riu Ter fins arribar al cap del Pont de la Gleva, i enfilava cap a la Moreta i de nou cap al Passeig del Ter i Pistes d’atletisme, amb el tradicional “Rush final” a dins de l’estadi. Un paisatge molt maco en plena tardor.

La cursa va estar dominada de principi a fi per el manlleuenc Fouzi Mansouri qui es va imposar amb un temps de 33:26 per davant del torellonenc Jordi Alsina 33:31 i del ripollenc Aleix Fàbregas 33:50. En l’apartat femení també hi va haver una còmoda victòria de la vigatana Eugenia Miró 39:51 qui va treure mes de cinc minuts a la rodenca Eva Serradell en segona posició i mes de set minuts a la tercera classificada la folguerolenca Susanna Pozas 47:00.

Per part d’Oson@corre, hi ha hagut una nodrida participació. En Jordi Reixach a través del facebook d’Oson@corre ens ho descriu de la següent manera:

Manlleu s’ha tenyit d’Orange Power. Si no m’he descomptat, en total érem 15. A part de l’Aureli i en Josep Mateo, també hi havia en Josep Castillejo. Vaja, un equip de futbol amb banqueta inclosa. A destacar el bon paper de les incorporacions d’aquesta temporada. Els entrenaments, pocs encara, ja donen els seus fruits.

Vinga que no pari!!.

Acabo de rebre la classificació oficial de la cursa de Manlleu. Els O@C hem obtingut els següents resultats. 30. David Soler, 38’59”; 32. Boris Arroyo, 39’12”; 37. Xevi Puigdesens, 39’44”; 45. Víctor Algueró, 40’11”; 79. Enric Marrodán, 42’30”; 93. Albert Alabern, 43’12”; 106. Víctor Vilalta, 43’46”; 112. Gabriel Calabuig, 44’16”; 121. Josep Mateo, 44’44”; 134. Jordi Reixach, 45’22”; 142. Jordi Roca, 45’41”; 163. Josep Castillejo, 46’32”; 170. Mane Nogué, 46’41”; 182. Aureli Gómez, 47’15”; 237. Alfredo Lombardo, 49’33”.

Moltes felicitats a tothom.

Des de Oson@corre felicitem a la organització de la cursa per lo bé que va anar tot.

Salut i Kms

VV

Pd. No poseu tanta botifarra, que l’Aureli se’n descuida de sortir a la foto, de córrer i de tot plegat ;-)





Cros de Calldetenes 2012 – Blanco, Quesada, Boris i Xevi

5 11 2012

58è CROS DE CALLDETENES (Versió Oson@corre)

Aquest passat diumenge 4 de Novembre s’ha disputat la 58ª edició del Cros de Calldetenes, el cros més antic del calendari català. La jornada també ha comptat amb la celebració del cros escolar.

Des de primera hora del matí s’han anat disputant les diferents curses, que han tingut com a plat fort la última cursa la promesa-sènior masculí, a on s’ha imposat l’atleta internacional José Luis Blanco 27’:24”del seu propi Club “La Sansi”. L’atleta obstaculista antic subcampió europeu i atleta olímpic, es va endur la victòria de manera força clara sobre el sabadellenc Miquel Quesada 27’:30” J.A. Sabadell , atleta també internacional i antic subcampió europeu de 800 metres llisos. En tercera posició entrava a meta Mohamed Ait Ben Aisa 27’:48” del U.A. Lleida. El primer atleta osonenc ha estat el jove corredor manlleuenc del Club atlètic Vic Abel Casalí corrent a un molt bon nivell i arribant a meta en setena posició amb 28’32”.

La cursa femenina va estar dominada de principi a fi per Míriam Ortiz 20’44” del A.A. Catalunya que repetia victòria a Calldetenes per tercera vegada, després d’acabar segona en la edició de l’any passat. Ortiz en aquesta ocasió va guanyar la cursa sortint a un ritme molt fort des de el propi tret de sortida i mantenint el ritme fins al final, per davant de la seva companya de club Marta Galimany 21’06”, i de la atleta ucrainiana del J.A. Sabadell Inna Lebedieva 21:41. La primera corredora osonenca classificada ha estat en cinquena posició la especialista en curses de muntanya Laia Andreu del C.A. Vic 22:30’ per davant de la seva companya de club Encarna Núñez sisena amb 23’:02”

 OSON@CORRE S’EMPORTA EL PODI LOCAL AMB ELS 2 FUSTERS

A Calldetenes hi varem tenir la participació de dos atletes de Oson@corre, en Boris Arroyo i en Xevi Puigdesens (fustesboris i xevifustes).

Cal dir que van tenir una dura lluita amb Blanco i Quesada, però al final van disputar entre ells la classificació del podi al primer atleta local, a on en Boris amb un potent canvi de ritme va acabar enduent-se la “ensaladera” per davant d’en Xevi que es va endur la medalla de subcampió.

En Xevi ens explica com li ha anat el Cros:

Coincidint amb el primer diumenge de novembre com ja fa un grapat d’anys i per no perdre el costum a Calldetenes s’ha celebrat ni més ni menys que la 58a edició del cros. Segons diuen és un del més antics de Catalunya. Doncs bé, aprofitant l’esdeveniment, en Boris i jo vàrem decidir participar-hi.

A la línia de sortida una vintena de participants… la majoria reconeguts. La veritat, feia por… o no, respecte… o no, feia GOIG. 8 km i 800 metres (4 voltes pel mateix circuit) amb pujades, baixades i amb les pulsacions a dalt de tot. Amb en Boris hem corregut tota l’estona junts menys  els últims 100 metres que m’ha fulminat amb l’esprint.

Finalment hem complert l’objectiu: un bon entrenament, no ens han doblat i podi local per tots dos.

Salut i kms!

En Boris ens explica també com li ha anat:

De petit el vaig córrer un parell de vegades amb 10 i 11 anys crec recordar, i em feia il·lusió tornar-lo a córrer ja que es al meu poble. de petit  hi anava per veure en Casacuberta ” era el mes popular victor!! Jijiji”. Tornant de Hondarribia varem parlar de les pròximes curses del calendari i el cros era una de elles, vaig decidir inscriurem i  també en Xevi.

EI diumenge a les 11 estàvem allà, tot sabent que no es la nostra disciplina i veient el personal que participava, sense anar mes lluny el guanyador va ser Jose Luis Blanco, crec que subcampió d’Europa de 3000 obstacles eixís que queda tot dit. La nostra fita era que no ens doblessin, ja que era un circuit de 4 voltes de 2200 metres cadascuna. Així va ser no ens van doblar, amb en Xevi varem sortir junts penso no corren tant aquests miro el rellotge i anàvem a 3:35 deu nido, era un altre guerra la nostra, ja que hi havia trofeu al millor local, varem anar tota l’estona junts. A la ultima volta varem accelerar una mica però junts fins que a falta de 100 metres vaig llençar el meu atac incontestable per en Xevi, “això m’ha quedat del futbol “baixant el ritme a 4:10 de mitjana al final. Gran entrenament ja que ho reunia tot.

Primera copa encara que sigui com a millor local.

RESULTATS

CLASSIFICACIÓ CURSA PROMESA-SÈNIOR MASCULÍ

1 SM JOSE LUIS BLANCO QUEVEDO 27:24:37 LA SANSI

2 SM MIGUEL QUESADA VALASCO 27:30:49 J.A.SABADELL

3 SM MOHAMED AIT BEN AISSA 27:48:49 U.A. LLEIDA

4 PM MOHAMED HJA 27:59:50 J.A.SABADELL

5 SM PERE ORDOÑEZ 28:17:14 J.A.SABADELL

6 SM ALEX ALMEIDA LLORENTE 28:19:25 ISS-L’Hospitalet

7 SM ABEL CASALÍ CARVAJAL 28:32:00 C.A.VIC

8 SM JORDI CRUZ SÀNCHEZ 28:40:50 J.A.SABADELL

9 SM PEDRO LOPEZ CABRERA 28:56:41 ATLETIC MOLLET

10 SM MARC OTERO 29:05:62 J.A.SABADELL

11 SM DAVID MARSOL FONT 29:14:83 C.A.VIC

12 PM ANGEL M. LOPEZ CACERES 30:03:46 C.A.VIC

13 SM FREDERIC BORRELL 30:54:79 J.A.SABADELL

14 SM JORDI PARAREDA NADEU 31:19:74 C.A.VIC

15 SM ROGER ARDÈVOL LATORRE 33:11:01 CLUB TRIATLÓ FISIORUTPUJOL.C

16 PM ANDREU MORENO MARTIN 33:38:07 C.A.VIC

17 PM DANIEL BALATEU 34:14:35 J.A.SABADELL

18 SM BORIS ARROYO PUEYO 34:28:42 OSONACORRE

19 SM XAVIER PUIGDESENS PLA 34:30:33 OSONACORRE

20 SM RUBEN GIRO ANGLADA 40:45:66 INDEPENDENT

CLASSIFICACIÓ CURSA PROMESA-SÈNIOR FEMENÍ

1  SF MIRIAM ORTIZ RIVAS 20’44″8 A.A.CATALUNYA

2  SF MARTA GALIMANY 21’06″5 A.A.CATALUNYA

3  SF INMA LEBEDEBIA 21’41″8 J.A.SABADELL

4  SF ANNA BOVÉ BALADA 22’16″1 F.C.BARCELONA

5  SF LAIA ANDREU TRIAS 22’30″2 C.A.VIC

6  SF ENCARNA NUÑEZ MESA 23’02″7 C.A.VIC

7  SF ALBA GALLARDO LLORENS 23’06″0 AVINENT C.A.MANRESA

8  SF CARME ROBLES RUS 25’48″0 AVINENT C.A.MANRESA

Informa: VV





DONIBANE HONDARRIBIA

30 10 2012

DONIBANE LOHITZUNE – HONDARRIBIA LASTERKETA

Quan a principis de temporada va sorgir la idea de fer una “sortideta” a córrer una cursa a fora de Catalunya, no ens pensàvem pas que la jugada ens aniria tant be.

Havíem decidit que buscaríem una cursa o al país basc, o a França, d’aquesta manera creiem que podríem córrer en un ambient diferent i gaudiríem de una nova experiència atlètica.

Repassant el calendari, varen sortir vàries opcions, la primera era la Azkoitia-Azpeitia, que ens feia força gràcia de anar-hi, però al ser tant a la vora de la marató de Barcelona, va fer que en busquéssim alguna altre. La Behobia San Sebastian ja estàvem a fora de plaç per poder inscriure’ns. Tot buscant va sortir “la  carrera perfecta” … jeje …(com la pel·lícula … “la tormenta perfecta”).

Donibane-Hondarribia, després de visitar la web de la cursa, varem veure que la carrera presentava els dos al·licients que nosaltres buscàvem, sortia de França (St. Jean de Luz), i acabava al País Basc (Hondarribia), (tot i que St Jean de Luz forma part també del Pais basc, en aquest cas francès).

Dit i fet, ja teníem la cursa decidida, i ara calia organitzar-ho tot i donar-hi forma. L’Alfredo se’n va cuidar de buscar Hotel a mig camí, a Tudela, i en Boris se’n va cuidar de llogar furgoneta i va buscar lloc a Hondarribia (un magnífic caserío a Hondarribia) a on la Maritxu ens va tractar com si fóssim els seus fills (amb alegries i reprimendes incloses.. oi Xevi?..).

A nivell de la cursa, cada un de nosaltres ens explica en aquesta crònica com li va anar, en el meu cas (Victor) dir que es una de les curses mes precioses que mai he corregut, dir que tot i que ja no estic en els meus millors anys atlètics vaig gaudir molt fent-la, (vaig fer 1h:30’03” … que no està gens malament) i vaig tenir una experiència que no m’havia passat mai en tots els meus anys de participació en curses atlètiques:

Va ser en el últim quilòmetre de la cursa quan ja creia que la cursa finalitzava, anava molt sobrat per baixar de la hora trenta,  i estava ja preparant ”el meu poderós esprint final” (jeje ..) que em vaig adonar que la cursa tirava cap a l’esquerra, i entràvem a dins de la fortalesa medieval del poble d’Hondarribia, amb una pujada de mil dimonis adoquinada amb uns cantos que feien por, molla i amb una pendent del 3.750%. Quan vaig veure allò, em van caure de cop els “dellonsis al terra”, vaig encarar la pujada tant de pressa com vaig poder, però a mesura que anava pujant, semblava com un cotxe quan està a punt de calar la marxa en plena pujada, i just al final a d’alt de tot, quan faltaven 10 metres i ja gairebé havia calat el motor, de sobte per darrera meu va venir un altre corredor i m’empeny per darrera com els ciclistes en ple tour de França pujant el Galibier, i em dona una bona empenta de uns deu metres els justos per acabar d’arribar a d’alt tot dient… Aupa campeón… (“per flipar”, … i que se’t posin els pels de gallina)…. ,. Malauradament per ell, després de la dura pujada hi havia una fenomenal baixada a on vaig recuperar la “zancada” i el  vaig tornar a superar i amb un fort esprint final  interromput per una maleïda rampa a les cames a falta de 10 metres per l’arribada que no em va permetre de baixar de la hora trenta.

Deixant apart el resultat atlètic, que en aquesta cursa era secundari, ja que la havíem planificat com a cursa preparatòria per a les curses que venen a principis de l’any que ve, cal dir que tot l’equip va rendir a un magnífic nivell, molts dels components varen fer la seva MMP, cosa que no era fàcil amb un perfil de cursa tant exigent, i per sobre de tot el que si que ens ha servit es per donar-nos compte del gran potencial de humanitat que tenim en el grup d’Oson@corre.

Per mi ha estat un dels viatges mes macos de la meva vida.

Però anem a veure com li ha anat a cada un de nosaltres…

David Soler (Xumi)

Després d’uns dies arrossegant problemes físics (des de la mitja de Roda), sense poder entrenar bé, em vaig agafar aquesta cursa com un entrenament, i també una sortida amb la gent d’Oson@corre(que en definitiva era això), el dissabte no tenia gens clar si hi podria prendre part, però el diumenge després de fer l’escalfament tot i tenint molèsties, les ganes em van poder i vaig sortir, em vaig col·locar pràcticament al darrera de tot(la primera vegada que sortia tant enrere), vaig anar fent com vaig poder ja que sobretot les baixades els bessons amb feien mal, portava un ritme per sota 4 i disfrutant de la cursa durant la primera part i la segona ja una mica més “tocat” la vaig fer una mica més lent, el temps final 1:26:17, una cursa molt i molt maca amb un final molt dur per dins el casc antic.

També molt i molt content per tots els companys que van fer unes bones marques. Un cap de setmana molt divertit i amb ganes repetir.

Boris Arroyo (fustesboris)

El diumenge a les 7 hora nova, ens llevem i a esmorzar,per carregar piles de ultima hora. encara que amb el sopar ja estaven “a tope”, després que si samarreta curta o llarga al final com bascos, amb tires a 6 graus.

Sortim cap a Hondarribia a agafar el bus que ens portarà a la sortida situada a St Jean de Luz “França”. Anem a buscar l’arc de sortida, 20 minuts de escalfament amb un gran ambient , progressius, estiraments i a la sortida.

Comença la cursa vaig amb en Xevi “fuster” aviem parlat de anar junts, i eixís va ser. sortim per dins el poble direcció la carretera de la costa, al 2 km ja estem per carretera i comencem a fer pujades i baixades els km van caient i ens trobem mb i bastant per sota del 4:15 que aviem dit, trams llargs on es veia tot el “ramat”, disfrutant de la cursa. passem el km 10 en 41:30 ,anem mb el perfil comença a canviar amb trams mes planers però continuen les pujades fins al km 16,17 que ja es gairebé pla al km 17 pateixo i em poso a roda 2km d’en Xevi que al 19 marxa uns 30 metres davant meu i tiro tot el que puc arribem al 20 entrem a Hondarribia i a falta de uns 600 metres girem a la dreta i ens trobem el “muro” una pujada de uns 250 metres de adoquins amb una pendent de por, molt estret i a rebentar de gent animant a mort arribem a dalt girem a esquerra i un sprint de 300 metres per entrar junts amb en Xevi objectiu mes que complert.

Pd:molt content de pertànyer al grup oson@corre en tots els sentits

Xevi Puigdesens (Xevi Fuster, Xelis i Txuletón)

Aquest mes d’Octubre vàrem fer la segona sortida del grup d’Oson@corre per terres Basques. El cap de setmana prometia; 9 amics  en una furgoneta amb ganes de córrer, riure, menjar, …, i passar-s´ho bé.

Divendres a la tarda més o menys a l’hora prevista marxàvem direcció Tudela. Primera nit, sopar, beure i a dormir.

Dissabte al matí acabem de fer el trajecte fins a Hondarribia, una ciutat molt agradable. Busquem el caserío Postigu, molt recomanable i acollidor (però que ningú toqui l’esquella…). Ens instal·lem i per no perdre el costum anem a fer un mos al restaurant; ara sí, marmitako, verduretes, lluç, txuletón, arròs amb llet… A la tarda amb la panxa plena i el xirimiri típic de la zona anem fins a Sant Juan de Luz a fer un vol i a prendre vistes del recorregut dels 21 km i 100 metres  que haurem de córrer l’endemà. Fem el recorregut amb la furgoneta tots pendents dels quilòmetres, les pujades, les baixades, les rotondes (per la dreta, per l’esquerra o pel mig!). Arribem a Hondarribia, anem a recollir els dorsals, tots contents tornem al caserío: relax, estiraments, ritual de preparament i a sopar. De menú hi ha espaguetis amb xistorra, pollastre a la planxa i puré (QUIN PURÉ!), postres i xerrada tècnica sobre desnivells, climatologia i matemàtiques del jefe.

Diumenge a les 7:30 ( amb una hora de més) tots a taula per esmorzar. Tot seguit anem a buscar el bus que ens portarà fins a la sortida. Escalfament, foto, estiraments, uns progressius i a les 11:00 es donava el tret de sortida.

Primers quilòmetres amb en Boris a un bon ritme, en Xumi ens passa (es veu que ja no li fan malt els bessons…) Pujades, baixades, poca gent animant i els quilòmetres van passant, amb en Boris ens trobem bé, anem aguantant el ritme una mica per sota del que ens havíem proposat, la cosa pinta bé, passat el quilòmetre 11 aproximadament i ara sí s’han acabat els pendents forts, ara aquesta segona part és més plana, passem per Irún, pujadeta suau amb revolt amb molta gent cridant i animant (gallina de pell), amb en Boris, el seu garmin i les seves matemàtiques continua funcionant tot correctament.

Entrada a Hondarribia, això ens ho coneixem, pensem ens queda creuar la ciutat per l’avinguda principal i ja ho tenim, però no… sorpresa d’última hora ens fan passar pel casc antic, una pujada, curta però… quina pujada! adoquinada, molla, amb revolt i gent animant a més no poder, amb penes i treballs arribem a dalt i ara sí, baixada, un tros pla i l’arribada. El temps final per sota del previst, en Boris amb la millor marca personal del moment i jo content (ja que no era objectiu de la temporada).

Ens trobem en Xumi i esperem que arribin els altres, de mica en mica van arribant, el mister, en Gabi volador, la Marisa, en Jordi R. i el doctor, el més aplaudit, amb cara de cansat però el tiu encara està d’ humor! Tots contents del resultat, ens ha acompanyat el temps amb una bona temperatura, no ha plogut i hem gaudit d’unes molt bones vistes. Què més podem demanar?

Tornada al caserío, dutxa, fem la maleta i tornem al centre de la ciutat a fer uns tapes i un arròs amb llet per celebrar-ho. Sense entretenir-nos massa agafem la furgoneta i cap a Osona falta gent.

En resum un cap de setmana de bones companyies, de riure, de menjar, de córrer, de matemàtiques, de xistorra, de bascos, i de pujades!

Salut i kms!

Gabi Cunill (Gabivolador)

Quan al setembre va sorgir l’idea d’anar a fer una cursa al país basc mi vaig apuntar de seguida. No em trobava en gaire bona forma però hi havia temps de posar-m’hi.

El cap de setmana de la cursa va arribar i jo em sentia igual d’en baixa forma, però les cartes ja estaven tirades. Per altra banda, no tot era la cursa, es presentava per davant una excursió en grup on tindríem molt de temps per compartir coses en comú i això feia que les expectatives de la sortida fossin bones.

Tal dit tal fet i ja ens trobàvem dins una furgoneta nou persones cap un destí llunyà. Hondarribia quedava a uns cinc o sis-cents kilòmetres i no calia fer-los tots de cop, així que vam parar a mig camí, a Tudela per sopar i dormir en un hotel.

Al vespre uns quants vam sortir a prendre una copeta a la magnifica plaça de la ciutat. Havíem passat tres o quatre hores compartint impressions dins el cotxe i encara no en teníem prou, m’ho estava passant molt bé.

L’endemà al cap d’una estona ja érem a Hondarribia, instal•lats en una magnifica casa basca amb un servei immillorable de la senyora de la casa que ens va tractar com si fóssim fills seus.

La tarda la vam dedicar a visitar Sant Jean de Luz, el poble de sortida i vam intentar fer el recorregut de la cursa amb el cotxe. Això ens va anar molt bé ja que l’endemà sabríem el que ens esperaria. Després, més d’hora que tard vam tornar a la casa on ens vam relaxar abans del sopar al costat de la llar de foc d’una de les múltiples sales de la casa. També vam sopar allà i hi vam fer la tertúlia.

L’endemà només de llevar-nos ja vam trobar la taula parada per esmorzar. Com aquell que no vol vam anar fent i vam marxar cap al poble. Vam aparcar i a peu i tranquil•lament vam anar a buscar l’autobús que ens duria a la sortida. Quan hi vam arribar marxava el de les nou del matí i calia esperar uns quinze minuts a que arribés el nostre, el de dos quarts de deu. De seguida vam veure que el Mister havia calculat molt bé, ja que des de l’inici de la cua on érem nosaltres, en pocs minuts vam veure com aquesta creixia ràpidament.

Un cop a Sant Jean, les coses van anar molt ràpid, que si deixem la bossa ja, que si escalfem, que si estirem que si ens fiquem darrera la sortida… Ja hi érem, quedaven pocs segons per la sortida i ja érem allà ben apretadets.

No se com, però vam quedar agrupats en dos grups, en el meu i havia en Jordi i la Marisa. Ells semblaven tenir força clar el temps que volien fer, mes o menys una hora quaranta cinc, però jo no en tenia  ni idea del que faria jo. Tot i tenir la meva MMP just per sota d’hora trenta, el dia abans no em veia en cor de baixar de les dues hores, ja us he dit que no em trobava en el millor moment de la temporada, però per altre banda, notava l’adrenalina de la competició com un tauró la sang i aquest neguit em desconcertava. Les meves últimes paraules abans del tret de sortida van ser: “Marisa, no se que faré, no et fixis en mi…”

Així doncs, ens van donar la sortida i de seguida em vaig trobar massa rodejat de gent, corria massa a poc a poc pel meu gust, així que vaig començar a esquivar corredors. Em vaig girar al cap d’uns cinc o vuit-cents metres i ja no vaig veure ni en Jordi ni la Marisa, així que vaig seguir sol.

El traçat de la cursa es discorria amb fortes pujades i baixades fins el km deu o onze però amb una també fins aquí, amb una bellesa paisatgística increïble. Això i altres factors van fer que fes aquesta part més o menys a un ritme de 4’35’’ el Km, molt per sota del que jo m’havia imaginat al començament, però les sensacions eren bones. Tan bones que del Km 11 al 13 vaig poder anar a uns 4’15’’ tot i saber que més tard o pagaria. I així va ser… Fins al final la meva lluita va ser procurar no baixar de 4’30’’ el km i més o menys me’n vaig ensortir, però patint molt.

El final de la cursa ens tenia preparada una sorpresa que cap dels vuit participants ens esperàvem. La primera part del últim km es ficava a la zona vella del poble amb una pujada descomunal i amb un terra d’adoquins, però per altre banda, era on més gent es congregava per animar-nos. Va ser un final espectacular; donar el màxim de tu, quan estàs al mínim de tu, amb la gent cridant i animat com si et coneguessin de tota la vida però no et coneixien de res. Contrastos com aquells que ens passen pel cap quan entrenem i patim i a l’hora diem: “que estic fent aquí patint tant si podria estar a casa ben tranquil”.

Els últims metres també farcits de gent i entre mig sentir la veu dels companys que ja havien arribat que m’animaven.

Un cop tots retrobats, tornar a compartir impressions, sentir les vivències dels altres, les quals durarien l’estona del dinar i bona part del viatge.

En definitiva, una excursió molt enriquidora, on ens vam conèixer més els uns als altres on també jo em vaig conèixer més a mi mateix, on vam compartir i riure molt.

Felicitar en Boris i l’Alfredo per la fantàstica organització del viatge i per últim, parlant de contrastes, hi havia moments que no sabies si desitjaves deixar de sentir l’Alfredo parlar o que expliqués un altre acudit. Una experiència increïble!!!

 Gabi

Marisa Zapata (Miseta)

Bona cursa, bon ambient, bon menjar i bona gent… “Oson@corre més que un Club” ;-)…Gràcies companys.

Per mi, La cursa ha estat secundària, tot i els bons resultats. Cursa amb molt d’ambient “Aupa neska”, puja i baixes i vistes espectaculars. Molt recomanable

I com que de tot se n’apren, he après: que el cinturó el brac NO va per sobre, que 9 persones tancades en una furgo després d’haver menjat chistorra no és recomanable, un munt d’acudits, que en Xevi té complexa de vaca i alguna cosa més..

Marisa

Jordi Reixach (J.R.)

Escapada a Euskal Herria

Aquest cap de setmana passat vaig viure una experiència especial amb la participació a la 15a. Donibane Lohitzune-Hondarribia, la mitja marató d’Euskal Herria. Diferent per diversos motius. Un, per ser la primera vegada que feia un desplaçament llarg (uns 1.200 Kms.) per participar en una cursa atlètica; un altre, per prendre part en una prova amb vora de 2.000 participants a la línia de sortida, una autèntica novetat per mi; una tercera, per formar part de l’expedició que Oson@corre va organitzar al costat d’altres set companys. Una experiència, per cert, molt recomanable per totes les vivències viscudes al llarg del cap de setmana que defineixen molt bé el grup humà d’Oson@corre; i han més coses especials per explicar però millor no allargar-ho massa i deixar espai a la resta de comentaris dels altres protagonistes de la sortida a Euskal Herria.

A nivell personal, l’experiència va ser magnífica. Sempre havia sentit a dir que l’ambient que envolta les curses a Euskadi és espectacular i diumenge ho vaig viure en primera persona. Molta gent aplegada al llarg d’un recorregut, exigent i preciós, amb dos punts especialment de “pell de gallina”. El pas per Irún i el darrer quilòmetre, ja pels carrers d’Hondarríbia, on els ànims d’un públic anònim em van donar un plus d’energia impagable, sobretot a la darrera i dura pujada pel casc antic, abans d’arribar a la meta. Segurament aquest va ser el millor record que em vaig endur de la cursa. Sense oblidar la cirereta del pastís en forma de millor marca personal en mitja marató (1 hora 39 min 43 seg), en la segona participació del meu curt historial, rebaixant en gairebé 5 minuts el meu anterior registre al desembre de l’any passat a Vic. Un resultat que torna evidenciar la bona feina feta als darrers mesos. Abans del punt i final, una agraïment especial a la Marisa amb qui vaig compartir una bona part del recorregut de la cursa i que, segurament, sense ella hauria estat més complicat aconseguir aquesta marca.

Alfredo Lombardo (Il Dottore, House,Cuca de llum)

Crònica Mitja Marató  XV Donibane Lohizune-Hondarribia 2012 de Alfredo.

Sense cap dubte la cursa-viatge de llarga distància que més he gaudit en els meus 2 anys i mig com a corredor popular  i en el meu primer any a Oson @ corre. Per la companyia i la companyonia, pel viatge a “fregoneta”i ses conductors , pel lloc de la cursa, per la planificació del viatge del mister , per la gastronomia, per la bellesa del recorregut en la seva primera meitat , per l’excel. lent organització, per l’animació impressionant en certs trams de la cursa,per la samarreta tan maca,per un acceptable estat de forma amb mmp fins ara, per Maritxu i per més coses que segur que oblido.

L´any que ve tot el grup en autobús

RESULTATS

146 David Soler 1:26:25 real 1:26:37 oficial

169 Boris Arroyo 1:27:17 real 1:27:23 oficial

168 Xevi Pugdesens 1:27:17 real 1:27:22 oficial

242 Victor Vilalta 1:30:03 real 1:30:09 oficial

510 Gabi Cunill 1:37:04 real 1:37:28 oficial

599 (14 dona) Marisa Zapata 1:38:51 real 1:39:15 oficial

643 Jordi Reixach 1:39:43 real 1:40:09 oficial

1138 Alfredo Lombardo 1:49:12 real 1:49:20 oficial

1983 atletes arribats a meta

Guanyador de la cursa:

1er Aimad Bouziane de Bilbao 1h:10’12”.








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.