Hola V,aquí va la meva crònica
Hola a tots/es.
Abans d’ahir vaig córrer la meva 4 ª mitja marató en un any,era la X edició de la Marató d’Empúries,mitja y 10km.¿ i perquè romanitzar els calamars?doncs ,per això del romanticisme (o eren grecs?), de conèixer el recorregut (joder, sembla que l’han canviat una mica ) i de passar el dia amb els meus amics del Gironès i l’Empordà .
La majoria, van optar pels 10 km i dels 3 que havíem decidit fer la mitja, al final vam quedar 2, per cagarrines del 3 º. Ell diu que a causa d’un virus.La resta tenim altres hipòtesis.
El dia va començar malament, deixeu-me que posi alguna excusa. Havia passat la nit a Vilanant, a casa del meu amic Pedro. Abans ,sobredosis de pasta amb verdures i salmó i amanida de canonges, espinacs i nous. El desfibril·lador a les 6h45, amb la idea de prendre un refrigeri i sortir cap a l’Escala amb temps suficient, però a Figueres em vaig equivocar de trajecte i a l’altura de Montpellier me´n vaig adonar que no anava en la bona direcció, havent de tornar direcció sud-est. Vaig arribar a Emporión a les 8h15m, 15m abans de la sortida. Aparcant, miro pel retrovisor i voilà, el David Soler. Ens desitgem sort. Ell faria els 10 km. Susana una amiga que havia recollit xips i dorsals el dia abans m’estaria esperant. Arribo a la sortida i allà no hi ha ningú. Em començo a posar nerviós. La truco ,em diu “ja sóc aquí, ja sóc aquí …” Els centurions ja estan caminant cap a la sortida oficial. 8h28m, arriba Susi,com li dic. No he escalfat, temps just per anar cap a la sortida amb Carlos. Tinc uns kms per anar entrant en calor,penso.
M’havia proposat 3 objectius els més realistes possibles: El primer, òbviament sobreviure. La prova d’esforç que em vaig fer setmanes abans em donava certes garanties, la 2 ª, apropar-me a 1h 50m al principi però a mesura que s’acostava el moment vaig canviar per la de millorar la meva mmp per això de baixar expectatives i la 3 ª, acabar-la dignament (no com a Barcelona, fa unes setmanes), m’explicaré,amb els malucs alts i gambada ferma i àmplia passant corredors en els últims kms i amb somriure profident per fotoinstant.
Hi havia llegit, entre altres coses, que és recomanable dividir la distància en 3 parts de 7 km, fent la primera una mica més lenta que el teu temps / km objectiu del temps / km mitjà, la segona al teu temps / km mitjà i la tercera una mica més ràpida de manera que les sensacions en acabar fossin més satisfactòries.
Sortim junts Mitja i Marató caminant des de les Ruïnes cap al Passeig ,la platja a un costat ,els maons grecs a l’altre, on es donarà la sortida oficial. Desitjo sort a Carlos en la seva primera mitja, iphone en mà, pulsòmetre amb cinta de transmissió a punt, auriculars, aplicació sports tracker amb gps activat, samarreta osonacorre, pantalons ultralleugers sobre les cames, un parell de gels de cola de 20 gr a la butxaca del darrere, gorra, mitjons reforçats i esportives Mizuno comprades per internet amb doble nus. Aquests grams de més, segur que em resten segons al final ……… sens dubte havia caigut a la febre consumista moderna.
Passem pel Museu d’Arqueologia d’Empúries,Ronda del Pedró per aviat agafar la Carretera de Sant Martí cap al càmping La Ballena Alegre(es maco el nom) i mitja volta cap a l’Escala, on ja haurien transcorregut els 9 primers kms. Vaig còmode, corrent per pulsacions , sense passar de 160 ppm i bevent aigua en cada avituallament i tirant-me part per cara i tors. Travessem l’Escala i ens encaminem cap a la platja de Riells, km 14 ,per tornar de nou cap a les Ruïnes. Diria que el recorregut fa una mena de 8, amb alguna pujada no molt llarga que després es baixa. Els de la marató donaran 2 voltes a aquest recorregut. Paso els 10km en 53m35 seg, l’11 km a 59,03 i he d’anar progressant de forma suau però amb cautela escoltant el meu cos. Començo a fer sumes, restes, divisions …. però el cos mana ¿últims 10km en 51m ? ufffff ¿com respondré, si accelero? ¿em desfondaré al 18 km, com em va passar a Barcelona?. Km 12 , fa calor ,decideixo que es el primer “moment gel ,” pa dentro”,glupppp. Aigua siusplau. Continuo,sempre sol sense pensar en res especial o en res en general.¿Quantes vegades mirem el rellotge els atletes de fons? ¿I el paisatge?
Km 17: Ja es nota el pas dels passos. Segon moment gel-taronja que em doni ales.
Arriba l’últim km, vaig pujant una mica el ritme, joder!!! puc augmentar-lo, em sorprenc.
Acabo en 1h53m22seg,12 seg més que el meu millor temps. Se m’oblida somriure a la meta.Almenys puc dir que soc molt regular,3 de les 4 mitges en 1h53 i que estic com la prima de risc.
En la meva curta experiència he après que acabar bé una cursa independentment del temps si no s’allunya massa de les meves expectatives, em reporta major plaer. Ja veurem si sobrevisc a la Marató el pròxim any. Penso que cadascú ha de arreglar-se-les sempre amb el que té i això és el que hi ha …per ara.
Estiro 10m.Camino amb normalitat. Em reuneixo amb amics i cap al jacuzzi. Satisfet.
¿Quan és la següent cursa?
Alfredo
Aquest cop he guardat forces pels últims quilòmetres i he seguit en el grup capdavanter que perseguia l’escapat durant tota la cursa; no he volgut mirar el meu rellotge en cap moment de la cursa, en la qual els punts km no estaven marcats, així que corrent per sensacions he arribat 4rt amb un temps de 39’58”, el qual m’ha arribat a emocionar durant uns instants, fins que he volgut sortir de dubtes i m’han comunicat que la cursa era 70m curta i no arribava als 10km… Batua l’olla !!
