
Ramon Oliu, pioner Maratons a Catalunya

Ramon Oliu, pioner Maratons a Catalunya
Aquest es un ecrit que ens ha fet arribar l’amic Miquel Pucurull, per que fem difusió de la cursa que es farà aquest cap de setmana que ve a Cantonigròs.
Us puc dir que es una cursa que passa per uns llocs de una gran bellessa.
Us animo a tots a participar-hi.
Benvolguda Anna,
M’he assabentat a través de la web D’Atletisme Català de l’arrancada de l’Osona Corre, i abans que res vull desitjar-vos el millor dels èxits.
Dit això, vull comunicar-vos, per si considereu adient informar de l’esdeveniment en la vostra web (que m’ha semblat que pot arribar a ser magnífica), que el proper diumenge 7 de juny, se celebrarà a Cantonigròs, la V Cursa en memòria d’en Ramon Oliu.
Segur que sabeu que en Ramon Oliu, nascut al poble, va esser un personatge molt rellevant en el món de l’atletisme. I desaparegut l’any 2005, uns quants amics, conjuntament amb la regidoria de Cantonigròs, organitzem una cursa en el seu record –a la qual esteu invitats- els detalls de la qual són aquests:
V Cursa de Cantonigròs – Memorial Ramon Oliu
Dia: diumenge 7 de juny de 2009
Lloc: Cantonigròs
Distància: 10 quilòmetres
Hora sortida: 10.00
Curses infantils: 800 metres per a nens i nenes de 9 o menys anys (sortida a les 9,15)
2.500 metres per a nens i nenes de 10 a 14 anys (sortida a les 9,30)
Caire de totes les curses: No competitives
Inscripcions: Gratuïtes
Recollida de dorsals: Abans de la cursa, en el lloc de la sortida (Camp de futbol)
Premis: No.
Avituallaments: Qm.5 i arribada. (Infantils: arribada)
Vestuari i Dutxes: Camp de futbol
Guarderia: Servei gratuït per facilitar que els pares corrin la cursa de 10 kms
Pàrquing: A dojo
Degustació gratuïta: Productes de la terra en acabar la cursa. Gentilesa de “Can Colom”.
Forma d’inscriure’s: Abans de la sortida. O per internet (preferible) indicant les dades següents:
Vull inscriure’m a la V Cursa de Cantonigròs
Nom:
Cognoms:
Edat:
Sexe:
Població:
…………………………………………………………………..
Així mateix, vull inscriure al/s nen/s
Nom:
Cognoms:
Edat:
Sexe:
…………………………………………………………………..
Per a més informació sobre en Ramon Oliu, per sí la necessiteu per a la web, t’adjunto un arxiu amb la seva petita biografia i un altre amb la fotografia, així com el cartell de la cursa del diumenge.
Rep una cordial salutació –que faig extensiva a en Victor Vilalta i Teresa Clarasó-, i reitero els meus desitjos de que us vagi molt be amb el nou projecte. L’atletisme en sortirà beneficiat.
Miquel Pucurull i Fontova
Ramon Oliu (Cantonigròs 1923 – Hamilton 2005) ha estat una de les figures més importants de l’atletisme català. Introductor i impulsor de la vessant popular, cal considerar-lo com el veritable promotor de les curses a peu a Catalunya i a tot l’Estat.
Llicenciat en química per la Universitat de Barcelona, va anar de jove a Estats Units a treballar, on va adquirir uns coneixements científics de molt alt nivell: Master d’Enginyeria de Petrolis i Master d’Enginyeria Química entre altres coses. A les primeries de la dècada dels setanta, quan tenia 48 anys, va arribar a la conclusió que necessitava fer exercici físic. Va començar a fer-ho al voltant de casa seva, a Princenton, i poc a poc es va convertir en corredor veterà de llarga distància, coincidint amb la febre per córrer que es s’estava produint a Estats Units, el seu país d’acollida.
Va quedar seduït per la marató al córrer la de Nova York l’any 1976, i retornant a Barcelona l’any següent per motius de feina, va voler estendre la modalitat del córrer pel plaer de córrer. En front de l’estranyesa i perplexitat del vianants, solia fer-ho amb pantalons curts pels voltants del Palau de Pedralbes de la Diagonal de Barcelona en una època en que els corredors que practicaven l’atletisme ho feien tan sols dintre dels estadis.
Es va posar en contacte amb atletes que mai no sortien de les poques pistes que hi havia aleshores, i també amb dirigents esportius que quedaven esglaiats per les seves propostes de fer curses a peu pels carrers. I així, l’any 1977 va fundar la Comissió Marathon Catalunya, que amb l’ajuda de Ralmon Vancells, Joan Mensa, Francesc Mates i el Dr. Pere Pujol, va servir per difondre les avantatges del córrer per tot Catalunya.
Per les seves relacions amb els organitzadors de la marató de Nova York, va aconseguir que un equip de Catalunya, format per Domingo Catalan, Josep Molins, Fernando Francisco, Josep Pro i Jordi Jorba, fos invitat a participar en la mítica prova de la ciutat dels gratacels d’aquell any 1977, on, contra tot pronòstic, van aconseguir un tercer lloc.
L’any següent (1978) va organitzar la primera marató que es va fer a tot l’Estat (tan sols hi havia la del Campionat d’Espanya) a Palafrugell, amb 185 atletes, i després de dos anys seguits al Baix Empordà, va posar en marxa la primera marató de la ciutat de Barcelona l’any 1980.
Dotat d’unes excepcionals qualitats com a organitzador, en Ramon Oliu va fer una feina titànica per desenvolupar l’atletisme popular a casa nostra: des de la creació de les primeres maratons, fins a curses de llarga distància (una d’elles a Cantonigros, poble de la comarca d’Osona on havia nascut), passant per conferències, xerrades, articles, i la publicació d’un llibre l’any 1979 i reeditat el 1999, “L’essència del córrer”, que va ser – i continua essent – una referència per a tots els atletes de fons.
Membre com era de l’Acadèmia de les Ciéncies de Nova York, escriptor, periodista, conferenciant, i pioner del córrer a peu, en Ramon Oliu, paradigma de la senzillesa personal, es considerava com “un corredor popular”, i així volia que se’l reconegués.
En acabar la seva labor professional a Catalunya l’any 1984 va retornar a Estats Units. Al cap de deu anys – quatre després de jubilar-se – se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que va ser la causa de la seva mort el 3 d’abril de 2005, als 82 anys.
Al llarg de l’any corro un parell o tres de curses, però aquesta és una cita obligada del meu breu calendari esportiu. El motiu és que separa dues ciutat que sento ben a prop, Manlleu i Vic.
Com d’altres ocasions arribo d’hora a la plaça de Manlleu, i com en d’altres ocasions em sorprèn la imatge, la plaça Fra Bernardí, sovint tan buida, avui plena de gent, donant voltes a la plaça per fer els primers estiraments. Hi veig molt poques dones, i em pregunto perquè les dones no s’animen a córrer. Per mi fer-ho suposa un esforç, és clar, però àmpliament recompensat amb una gran satisfacció i amb una sensació de bona forma.
Els participants ens dirigim al passeig de Sant Joan per tal d’esperar el tret de sortida, els companys del costat comenten el recorregut, han sentit que just abans de la recta de meta hi ha una gran pujada.
Abans del tret de sortida, nervis, m’espera aproximadament una hora d’esforç per fer aquest recorregut que he fet centenars, milers de vegades en cotxe i, que des que el vaig fer per primera vegada corrents, el miro d’una altra manera, conec tots els desnivells, tots els trencants a cases de pagès…
Pocs metres després del pont del Ter comencen les pujades i baixades, que dibuixen una de les imatges més maques de la cursa, una estela humana multicolor que es van distanciant a mesura que passen els metres.
La cursa s’apropa al final, com d’altres vegades l’organització està sent impecable, ja es divisa la temible pujada del carrer Sagrada Família, amb nou kilòmetres a les cames encara sembla més costa amunt. Ja sóc a la línia de meta, veig el carnisser que ha corregut la cursa i que espera impacient veure passar a la seva dona també entre els participants, travesso la meta i em reben amics, i la veïna del carrer de sota, que ha aconseguit vèncer la distància en uns minuts menys que jo, i vaig divisant d’altres coneguts, i és que avui he corregut a casa!.
Isàvena Opisso