oson@corre

19ª Cursa de Sant Isidre de Cardedeu

Bona tarda companys!

Encara que he estat uns dies  OFF vull compartir aquesta experiència amb vosaltres, des de la meva perspectiva de principiant i espero ja poder reempendre els entrenaments al vostre costat ben aviat per si m’encomaneu una mica el ritme, la passió i les ganes de corre i no parar mai!

Aquest matí les “novates” d’O@C em participat a la 19ª Cursa Fira de Sant Isidre de Cardedeu.

Per part meva, cal dir que és la cursa que més participants tenia de les que he fet per el moment (ja sabeu que sóc  recentment iniciada), veig que n’han acabat 1452. Per mi això és un avantatge, ja que enlloc de veure més rivals, veig menys possibilitats de quedar última o penúltima. Espero, mica en mica, deixar de ser un cargolet que avança a poc a poc per poder ser el típic corredor popular que queda dels del mig. Vosaltres sou realment atletes, us admiro!

Sols arribar, l’ambient ja m’ha sorprès: rius de gent, cues inacabables, uns per aquí, altres per allà, un bon merder en conclusió!

La cursa ha començat a les 10h i hem pogut fer els 5 primers km a un ritme per mi força alt, a 5,5min/km. Cap al km4 ja he començat a notar la calor, no m’entrava aire i les cames no em seguien, he tingut la sensació que afluixava el ritme, però els gràfics diuen que no, em sorprèn! Per sort al km6 hi havia avituallament, una ampolleta d’aigua que m’ha donat energia i frescor sols 1 kilometret, a partir del 7,5  ja he notat  el cansament de veritat i la xafogor: he afluixat el ritme i hem seguit  corrent pels voltants de 6.5min/km. Finalment he vist l’arc de meta al final del carrer, un intent d’apretadeta, n’he avançat alguns que també estaven cansats com jo, he mirat de mantenir el ritme una mica mes alt però patia, m’ofegava, no podia….m’han tornat adelanatar…. tenia el globus davant però no hi arribava…. corria i corria però encara el veia lluny, semblava impossible que el carrer fos tan llarg.… finalment PIIIIIIIIIIIP! El soroll del control de chip, per fi, ja hi era! M’aturo, camino a poc a poc i  d’immediat se’m atura el dolor de les cames, necessito una mica més d’estona per frenar el meu cor que batega i batega amb força com si em volgués sortir del pit, mica en mica, recupero la respiració i m’assento una bona estona per mirar de situar-me. La calor m’ha deixat destrossada, fins i tot una mica marejada i tot!!!!! Però després d’un bon descans i un parell d’ampolles d’aigua ja m’he sentit com nova! Temps total: 1h i 1 min. Ritme: 06:06min/km. Posició final 1205.

El recorregut ha set fàcil i agradable. Pel que m’ha semblat aproximadament  50% asfalt i 50% terra. Tot molt planer sols amb algun turonet que amb la calor ha costat prou de superar. Molt sol i poca hombra.

M’havia proposat mirar de corre els 10km per sota de 6min/km, no ho he aconseguit però gairebé, així que seguir entrenant per endurint cames, cor i ment!

Per cert, he trobat a faltar samarretes taronges corrent amb els millors……

 Marta